Història de Catalunya

Aquí trobaràs tot el temari sobre Catalunya.




💛Si t'agrada, comparteix aquesta pàgina amb familiars i amics!💛


ENTRADES PRINCIPALS

La romanització de Catalunya

Època visigòtica de Catalunya

La Hispània germànica i la conquesta musulmana 

El naixement dels comtats catalans

Guifré el Pelós i Borrell II, l'origen de la sobirania catalana

La Cort Comtal i l'Assemblea de Pau i Treva de Déu

L'expedició catalana a Còrdova

Ramon Berenguer IV, entre la diplomàcia i la guerra

Pere el Catòlic, de Las Navas de Tolosa a Muret

Jaume el Conqueridor i la formació dels Països Catalans

Les Corts Catalanes

El Consolat de Mar 

La conquesta de Sicília i la disputa de Còrsega

Els almogàvers

La conquesta de Sardenya

La pesta negra a Catalunya

La batalla naval de Barcelona

Els jueus a Catalunya

El Compromís de Casp

La conquesta de Nàpols

La Guerra Civil Catalana

Els Reis Catòlics i l'arribada dels Àustries

L'expulsió dels moriscos

La Guerra dels Segadors

La Guerra de Successió

La repressió borbònica després de 1714

Les indianes i el ressorgiment de l'economia catalana

La història dels indians

La Guerra del Francès

El despertar convuls de Catalunya

La revolució industrial catalana

Les Guerres Carlines i el camí cap al liberalisme

Les bullangues de Barcelona

L'enderroc de les muralles i la creació de l'Eixample de Barcelona 

La Renaixença


ALTRES ENTRADES

Els invents catalans més destacables

L'Empordà, bressol del romànic

Catalans protagonistes de l'edat mitjana

L'excel·lència de la cuina catalana medieval

El perfum, de Catalunya a Europa

La història de la Bíblia en català

La història del porró

Els gravats de Rigaud sobre el setge de Barcelona

La família Roget, els inventors del telescopi

Nova Barcelona, la colònia d'exiliats austriacistes

La creació catalana de la cigarreta

Francesc Salvà i Campillo, el geni il·lustrat de Barcelona

Jaume Isern, el cec que ensenyava els cecs

Joan Baptista Auguri Perera, l'inventor del tennis modern

Benet Vinyes, el domador d'huracans

Narcís Monturiol, el creador del primer submarí

Francesc Bonet, el creador del primer cotxe català

Carme Martí i Riera, la inventora del patronatge modern

Josep Trueta, el prodigiós metge barceloní

Quan Catalunya era arrasada per les bombes


EXTRES

L'origen de Barcelona

Com va sorgir el català escrit?

Quins van ser els primers documents escrits en català?

L'origen de la senyera catalana

Per què Catalunya no va ser un regne?

Les tres obres que van consolidar Catalunya com a estat medieval

Les grans cròniques medievals catalanes

Com es va defensar Catalunya al llarg de la història?

Persecució del català al llarg de la història

El castellà a Catalunya al llarg del temps

Curiositats del català i del topònim Catalunya

Curiositats sobre Barcelona

Catalunya i l'esclavitud

La història de la festa de Sant Jordi 

Mapa dels dialectes del català - valencià

Curiositats històriques del Futbol Club Barcelona

L'origen de fer cagar el tió

La història dels cognoms catalans

La història de la Bíblia en català

Els duels a Catalunya 




❗Aquesta llista anirà augmentant


EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam...
MÉS INFORMACIÓ

El "descobriment" d'Amèrica

Imatge
Quan Cristòfor Colom va arribar al nou continent el 12 d'octubre de 1492, es va iniciar un procés de conquesta i colonització que va ocasionar la desaparició de moltes cultures i llengües, així com una enorme mortaldat per culpa de les malalties que hi van portar els castellans. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides PER QUÈ LI DIEM AMÈRICA ? La primera vegada que es va fer servir aquest nom en un mapa va ser el 1507, a càrrec del cartògraf alemany Martin Waldseemüeller. Hi apareixia Amèrica envoltada d'aigua com un continent separat de la resta i amb banderes castellanes. Waldseemüeller va agafar el nom en honor de l'explorador italià Amerigo Vespucci, que treballava al servei de Portugal i Castella. Li va posar la marca a (amerigo > americo > america), com la resta de continents coneguts aleshores: Àsia, Àfrica i Europa. Entre el 1497 i el 1504, Vespucci havia fet tres expedicions al continent que havia deixat detallades en unes cartes que va publicar...
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. ❗He adaptat els noms de persones i altres expressions a l'ortografia catalana, mentre que he respectat l'ortografia més comuna internacionalment en els topònims. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només serien un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres nacions veïnes. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de...
MÉS INFORMACIÓ

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties.    D'uns 80 milions d'habitants que es creu que hi havia a Europa, en van quedar uns 50. Però, què és exactament la pesta negra i per què va sotragar d'aquesta manera el continent europeu? QUÉ ÉS EXACTAMENT LA PESTA NEGRA? La  pesta negra (també coneguda com a mort negra ) és una malaltia  causada pel bacil de Yersin-Kitasolo ( Yersinia pestis ), que es va poder aïllar el 1894 a Hong Kong durant una epidèmia gràcies al microbiòleg suís Alexandre Yersin. Aquest bacteri vivia a les...
MÉS INFORMACIÓ

Quin és l'origen i significat de l'esquerra i dreta política?

Imatge
L'atzar durant la Revolució Francesa va produir una nova forma d'anomenar els dos principals corrents polítics que hi havia.  Durant la Revolució Francesa , es va crear l'Assemblea Constituent el 9 de juliol de 1789 amb més de 1.000 diputats que formaven diferents clubs o grups polítics. La seva funció seria la de ser el centre de govern i buscar una constitució liberal per a França, és a dir, refundar l'estat per començar una nova era.  La majoria de membres de l'Assemblea tenien l'ànim calent i les sessions eren molt caòtiques. Quan tocava comptar els vots, la situació es convertia en un malson. Per intentar facilitar la feina, el president de la cambra va posicionar a la seva dreta els monàrquics, que volien mantenir molts dels privilegis del rei, i a l'esquerra els més radicals, que volien deixar el rei gairebé com una figura simbòlica o, fins i tot, fer-lo desaparèixer. Així va ser, per casualitat, que la dreta i l'esquerra van quedar marcades per u...
MÉS INFORMACIÓ