Les indianes i el ressorgiment de l'economia catalana
A mitjans del segle XVIII, Catalunya va començar a despertar del malson dels Decrets de Nova Planta de Felip V, va adaptar-se a la nova realitat i es va abocar de nou als negocis. A poc a poc assentaria les bases de la seva pròpia revolució industrial.
 |
Tot i haver estat durant segles una potència marítima, la realitat és que Barcelona no tenia un port natural. Simplement es feien servir diferents construccions de fusta per facilitar la càrrega i descàrrega dels vaixells, però amb una gran eficiència. Davant de la costa hi havia l'illa de Maians, que va acumular sorra fins a formar una península ja consolidada a finals del segle XVII (actual Barceloneta), on es va construir un gran espigó. Al voltant d'aquesta zona es concentraven les activitats pesqueres, els magatzems comercials i els allotjaments de treballadors de la mar. En 1753 es permetria la seva urbanització, donant lloc al naixement del barri modern.
LES INDIANES
Durant l'edat moderna, Barcelona exportava molt aiguardent, sobretot a anglesos i holandesos, que el redistribuïen. Aquest era el producte que més es podia exportar per quantitat i qualitat. A vegades, els comerciants estrangers no pagaven amb diners, sinó amb els teixits d'indianes, originaris d'Àsia i que Anglaterra importava com a producte colonial. Aquestes teles de cotó tenien uns estampats molt bonics amb motius orientals i començaven a revolucionar el mercat. Als empresaris europeus de seda i llana no els feia gràcia aquesta intromissió, i van pressionar per posar traves al seu comerç. A Espanya no hi havia aquest problema, així que els emprenedors catalans hi van veure una oportunitat de negoci.
Els sistemes per decorar les indianes consistien en pintar amb pinzell, tenyir per immersió o estampar, és a dir, transferir tintures en llocs determinats del teixit mitjançant estampes o motlles segons un dibuix previ. L'aparició de les indianes a Europa representaria una petita revolució en la manera de vestir i ornamentar l'interior de les cases. Els colors eren brillants i variats, i les teles demostraven ser resistents a l'aigua i la llum. A més, els dibuixos tenien un toc oriental que agradava molt.
Sembla que el 1736 Jacint Esteve i Clariana va ser el primer a llençar-se a la fabricació d'indianes, tot i que es pensa que la primera fàbrica com a tal de Catalunya i, per tant, de la península Ibèrica va ser la de Antoni Serra i Esteve Canals l'any 1738. Després d'ells, molts més es ficarien en aquest negoci. Eren artesans, menestrals, comerciants i pagesos, que van crear societats mercantils i van reunir els diners i els coneixements per produir els nous teixits. Gent que des de baix va aixecar una indústria puntera. Alguns d'aquests coneixements eren fins aleshores desconeguts, així que van haver de pagar especialistes estrangers per aconseguir-los.
Si el 1738 hi havia tres fàbriques d'indianes, el 1791 n'hi havia 84, amb un total de prop de 12.000 treballadors. I no només es van especialitzar en l'estampació de teles de cotó, sinó que també de lli. Les matèries primeres venien de fora del Catalunya i a les fàbriques es treballaven fins a obtenir-ne el producte final. El procés s'anava millorant i modernitzant a mesura que s'ampliaven els coneixements, en alguns casos fent servir espionatge o innovacions pròpies.
Les indianes van ser tot un èxit i molts solars de Barcelona es van omplir amb aquestes teles eixugant-se al sol, en els coneguts com a prats de les indianes. Van suposar una autèntica revolució i es van convertir en un gènere de consum massiu. Aquests teixits es feien servir per fer roba, per vestir llits, per fer cortines, per entapissar mobles, per folrar parets, etc. Barcelona es va convertir en pocs anys en el principal motor industrial d'Espanya i en un dels més importants d'Europa. Les fàbriques presentaven per primer cop una organització i aparença més propera a les fàbriques modernes que als vells sistemes artesanals. Però, malgrat l'entrada de Catalunya al món fabril, en un principi els seus productes només es venien principalment a Europa, fins que la situació va donar un tomb radical.
Fins aleshores el monopoli del comerç amb Amèrica l'havia tingut Sevilla i Cadis, però el 12 d'octubre de 1778 el rei Carles III es va veure obligat a liberalitzar el comerç, ja que l'economia espanyola no rutllava en comparació amb altres països europeus. Això va permetre que Barcelona es convertís en un nou port de referència transatlàntic. Els productes catalans ja no es venien tan sols a Europa. Des de Catalunya s'exportava a mig món teixits, vi, aiguardent, fruita seca, arròs, sal, rajoles, sabó, espelmes i paper (en especial paper de fumar). I, en el cas d'Amèrica, tornaven vaixells carregats de cotó, cuirs, cafè, sucre, tabac i cacau.
 |
| Exemple de dibuixos d'indianes |
El 1789 França va iniciar la seva revolució i es va enfrontar a les monarquies absolutistes europees de la mà de Napoleó. I Espanya es veuria arrossegada a la Guerra del Francès (1808-1814). Tots aquests conflictes van afectar negativament la indústria catalana, però els empresaris ràpidament es van adaptar a la nova etapa i van mantenir la innovació i el progrés seguint les petjades britàniques. El 1833 es va posar en marxa la primera màquina de vapor al Principat i la indústria va tornar a rutllar de valent, malgrat que Espanya arrossegava una situació molt inestable per causa de les lluites entre liberals i conservadors. Catalunya es reafirmava com el motor industrial de l'estat i unes de les principals potències econòmiques d'Europa.
Si les indianes i el comerç amb Amèrica havien produït un boom econòmic a Catalunya, encara quedaria una autèntica revolució industrial catalana durant el segle XIX. Mentrestant, molta gent d'escassos recursos provava fortuna a les Amèriques dedicant-se sobretot al comerç de béns i indianes. Els més afortunats serien coneguts com a indianos o americanos.
