El Gat Saberut

Al segle V, un poder arribat de les estepes euroasiàtiques va fer trontollar l'Imperi Romà. Eren els huns, amb el seu carismàtic líder Àtila. Aquesta és la seva història! Els huns no eren un poble amb ciutats, lleis escrites o història coneguda. Eren una força que apareixia a cavall, devastava, negociava, cobrava tributs i desapareixia. Per a l’imaginari romà, representaven el caos; per a la historiografia moderna, són un fenomen complex que va transformar Europa. ORÍGENS DELS HUNS L’origen dels huns és un dels grans debats de la historiografia. Les fonts romanes els descriuen com un poble procedent de l’estepa, hàbil a cavall i expert amb l’arc compost, amb una mobilitat militar que desconcertava els exèrcits del moment. Però el seu passat anterior a l’arribada a Europa és poc clar. Una hipòtesi recurrent vincula els huns als xiongnu, una gran confederació nòmada de l’ Àsia que havia dominat l'estepes centrals i pressionat la Xina entre els segles III a.n.e. i I n.e. Però hi...

Zenòbia, reina de Palmira, és una de les figures més fascinants de l’antiguitat tardana. En plena crisi de l’Imperi Romà, va convertir una ciutat caravanera del desert sirià en un poder polític capaç de desafiar Roma. Coneguem la seva història! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides En ple segle III, l’ Imperi Romà travessava una crisi profunda: revoltes internes, multitud d'emperadors efímers, invasions a les fronteres i una economia inestable. En aquest escenari convuls, lluny de Roma, una ciutat del desert sirià es va convertir inesperadament en un centre de poder rival. Palmira, rica gràcies al comerç i situada en un punt estratègic entre Orient i Occident, va veure emergir una figura extraordinària: Zenòbia. La seva història és la d’una dona que va saber llegir el moment històric i actuar amb decisió. Va passar de ser consort d’un governant local a dirigir un territori immens i a plantar cara al mateix Imperi Romà. No es tracta només d’un episodi exòtic de la h...

Boudica, líder dels icens, ha quedat en la memòria com una autèntica heroïna de la resistència al poder romà. Coneguem com es va forjar aquesta història tan sorprenent! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Al segle I de la nostra era, Roma dominava bona part del món mediterrani i avançava amb pas ferm cap al nord. Britània, una terra llunyana i poc coneguda pels romans, es convertia progressivament en una província sotmesa però inestable. Les legions hi construïen ciutats, carreteres i fortaleses, però també hi trobaven resistència, tensions i revoltes. En aquest escenari apareix la figura de Boudica, reina dels icens, que passaria a la història com una de les principals líders d’una insurrecció contra el poder romà. La seva història ens arriba de la mà de fonts romanes i contrastada amb l’arqueologia moderna, i és precisament en aquest diàleg entre textos i evidències materials on podem reconstruir la seva trajectòria amb una certa solidesa. Les dues fonts principals...

El Renaixement va marcar una època de grans canvis culturals, artístics i polítics a Europa, i el papat no en va quedar al marge. Des de l’elecció de Sixt IV l’any 1471 fins a la mort de Climent VII el 1534, els papes van actuar no només com a líders espirituals, sinó també com a autèntics prínceps del Renaixement. Durant el Renaixement , els papes van impulsar l’art i l’arquitectura, van involucrar-se en guerres i diplomàcia, i van acumular més poder als Estats Pontificis. Ara bé, aquest període també va estar marcat per abusos i escàndols (nepotisme, simonia i vides luxoses) que van erosionar el prestigi espiritual de l’Església i van contribuir indirectament a l’esclat de la Reforma Protestant. Després del papat d'Avinyó (1309-1377) i el Cisma d'Occident (1378-1417), la cort papal va tornar a Roma de la mà de Martí V. Poc després començaria el Renaixement, amb una Itàlia dividida en ciutats-estat i entitats polítiques en constant rivalitat. Els Estats Pontificis (territor...

La figura del papa ha estat un símbol poderós i durador dins l'Església catòlica, i ha condicionat la vida política i social d'Europa durant molts segles. Com va sorgir aquesta autoritat i com va evolucionar? Tot seguit, ho descobrirem. Abans de continuar, cal deixar clar que una cosa és el que diu la tradició i una altra la realitat històrica. La tradició diu que el primer papa de Roma va ser l'apòstol Pere, i que després d'ell tots els bisbes de Roma (i per tant papes) eren els seus successors amb la funció de cap espiritual de l'Església, és a dir, la principal autoritat humana davant dels creients. La realitat històrica, però, és més complexa. Per això, primer de tot, hem de recular fins a la part final de l' edat antiga . EVOLUCIÓ DEL CRISTIANISME En la part final de l' Imperi Romà , el cristianisme va viure dos moments clau. El primer l'any 311 amb l'Edicte de Sàrdica de l'emperador Galeri, que posava fi a la persecució dels cristians. Poc ...