Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Edat Antiga

Edat Antiga

Imatge
Aquí trobaràs el temari principal sobre l'edat antiga, especialment centrada al Pròxim Orient, Egipte i Europa. He intentat seguir un cert ordre cronològic, tot i que la història d'alguns pobles se superposa a la d'altres. ❗Si toques o cliques les imatges, les podràs veure amb més qualitat i amb la possibilitat d'engrandir i guanyar definició. Introducció a l'edat antiga PRÒXIM ORIENT I EGIPTE Mesopotàmia Els sumeris La inscripció de Behistun Egipte Els egipcis La pedra de Rosetta Lugalzagesi d'Umma Sargon d'Accad Gudea de Lagaix La Tercera Dinastia d'Ur L'Epopeia de Guilgameix Hammurabi de Babilònia Els hitites Els hurrites Els cassites La Guerra de Troia El col·lapse de l'edat del bronze Els pobles de la mar L'Israel antic Els fenicis Els assiris Els urartis Els caldeus Els perses Alexandre el Gran EUROPA L'Europa primigènia Els minoics Els micènics Els celtes Els grecs Els espartans Els etruscos Els ibers Els tartessis Els germànics El...

Hipàtia d'Alexandria

Imatge
Hipàtia d'Alexandria és una de les figures més fascinants i transcendents de la història antiga de la ciència. Una de les ments més brillants de la seva època i una de les primeres dones científiques de les quals tenim una documentació històrica detallada. En el crepuscle del món antic, quan l' Imperi Romà es fragmentava i els conflictes religiosos començaven a canviar el rumb de la història, la ciutat d'Alexandria seguia sent el cor bategant de la ciència i la filosofia. En aquest escenari de transició, va brillar amb llum pròpia Hipàtia, nascuda cap a l'any 360 i morta el 415.  Considerada la primera dona matemàtica, astrònoma i filòsofa de la qual es té un registre històric detallat, Hipàtia no només va destacar per la seva ment brillant, sinó que es va convertir en un símbol de la llibertat de pensament i de la recerca del coneixement en un món cada vegada més intolerant. Hipàtia va tenir la fortuna de néixer en un entorn que va potenciar el seu talent. Era filla d...

Confuci, el mestre que volia ordenar el món amb la virtut

Imatge
Hi ha figures que no van conquerir imperis ni van liderar exèrcits, però que han influït més que molts emperadors. Confuci n’és un exemple clar. Confuci (551-479 a.n.e.), conegut també com a  Kong Fuzi (Mestre Kong), va néixer a l’estat de Lu, a l’actual Shandong (Xina). Va viure durant el període de Primaveres i Tardors , una etapa de fragmentació política en què diversos estats competien pel poder i la supremacia. El seu pare, un militar veterà de rang baix, va morir quan ell era petit, i Confuci va créixer en una família modesta, criat per la seva mare. Malgrat això, va rebre una educació acurada en rituals, música, història i tradicions, que eren considerats els pilars de la cultura xinesa clàssica. De jove, Confuci va ocupar càrrecs menors a l’administració, com supervisor de graners i ramats. Però ben aviat va mostrar més interès per l’ensenyament i la reflexió moral que no pas per la carrera burocràtica. Una de les seves grans aportacions va ser obrir l’educació a per...

Des de quan fem servir monedes?

Imatge
La moneda encunyada va canviar per complet la manera de fer negocis. Però, des de quan la fem servir? Durant mil·lennis, les societats humanes van utilitzar formes molt diverses de pagament: bestiar, gra, sal, metalls o fins i tot objectes simbòlics. En moltes cultures, especialment al Pròxim Orient, la plata i l’or ja s’utilitzaven com a mitjà d’intercanvi, però en forma de lingots o peces sense marca. El seu valor depenia del pes, de manera que cada transacció exigia pesar i verificar el metall. El gran canvi va arribar amb el regne de Lídia, situat a l’oest d’Anatòlia, amb capital a Sardes. Cap al segle VII a.n.e., els lidis van introduir les primeres monedes encunyades conegudes. Aquestes peces, fetes d’electre (un aliatge natural d’or i plata), tenien un pes estàndard i un segell oficial. Això garantia el seu valor i eliminava la necessitat de pesar-les cada vegada: per primer cop, es podia “comptar” en lloc de pesar, ja que totes les monedes amb un mateix gravat pesaven el mateix...

Àtila i els huns

Imatge
Al segle V, un poder arribat de les estepes euroasiàtiques va fer trontollar l'Imperi Romà. Eren els huns, amb el seu carismàtic líder Àtila. Aquesta és la seva història! Els huns no eren un poble amb ciutats, lleis escrites o història coneguda. Eren una força que apareixia a cavall, devastava, negociava, cobrava tributs i desapareixia. Per a l’imaginari romà, representaven el caos; per a la historiografia moderna, són un fenomen complex que va transformar Europa. ORÍGENS DELS HUNS L’origen dels huns és un dels grans debats de la historiografia. Les fonts romanes els descriuen com un poble procedent de l’estepa, hàbil a cavall i expert amb l’arc compost, amb una mobilitat militar que desconcertava els exèrcits del moment. Però el seu passat anterior a l’arribada a Europa és poc clar. Una hipòtesi recurrent vincula els huns als xiongnu, una gran confederació nòmada de l’ Àsia que havia dominat l'estepes centrals i pressionat la Xina entre els segles III a.n.e. i I n.e. Però hi...

La romanització de Catalunya

Imatge
Les tribus ibèriques que vivien a l'actual Catalunya es van encarar de diferent manera a la invasió romana. Mentre que a la costa la resistència va ser escassa, a l'interior va ser molt intensa. Finalment, però, els ibers van ser sotmesos. La romanització s'iniciava sense cap escull i una nova societat naixia. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides UNA MICA DE CONTEXT Tot va començar amb les Guerres Púniques entre romans i cartaginesos . Es jugaven controlar la Mediterrània occidental i tenir la possibilitat de créixer com a potència.  Després de la Primera Guerra Púnica (264-241 a.n.e.), en què va guanyar Roma, els cartaginesos van decidir conquerir militarment la península Ibèrica perquè necessitaven amb urgència obtenir metalls preciosos i tributs, ja que les seves arques havien quedat buides després de la guerra. A més, necessitaven mercenaris per als seus afeblits exèrcits.  Els cartaginesos van aconseguir conquerir gairebé la meitat sud peninsular, i...

Introducció a l'edat antiga

Imatge
Fa més de quatre mil anys, les primeres civilitzacions es van consolidar a la vora de rius importants. Aquest fet va ser possible perquè els humans es van convertir en experts agricultors, ramaders i treballadors dels metalls. La unió en comunitats organitzades va crear els primers nuclis plenament urbans: les ciutats. L'ús de la roda va revolucionar el transport, i l'escriptura va afavorir el comerç i el naixement dels primers codis de lleis i de la literatura. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Aquestes primeres civilitzacions les trobem al tercer mil·lenni a.n.e. entre els rius Tigris i Eufrates ( Mesopotàmia ) i al riu Nil ( Egipte ), totes dues zones a l'antic Creixent Fèrtil. Poc després, naixerien més civilitzacions importants en altres indrets del planeta, com la de la  vall de l'Indus  o la  xinesa  i, segles més tard, l' olmeca  a Amèrica Central. L'edat antiga, però,  se centra tradicionalment al Pròxim Orient i Europa. Les dat...

Zenòbia, reina de Palmira

Imatge
Zenòbia, reina de Palmira, és una de les figures més fascinants de l’antiguitat tardana. En plena crisi de l’Imperi Romà, va convertir una ciutat caravanera del desert sirià en un poder polític capaç de desafiar Roma. Coneguem la seva història! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides En ple segle III, l’ Imperi Romà travessava una crisi profunda: revoltes internes, multitud d'emperadors efímers, invasions a les fronteres i una economia inestable. En aquest escenari convuls, lluny de Roma, una ciutat del desert sirià es va convertir inesperadament en un centre de poder rival. Palmira, rica gràcies al comerç i situada en un punt estratègic entre Orient i Occident, va veure emergir una figura extraordinària: Zenòbia. La seva història és la d’una dona que va saber llegir el moment històric i actuar amb decisió. Va passar de ser consort d’un governant local a dirigir un territori immens i a plantar cara al mateix Imperi Romà. No es tracta només d’un episodi exòtic de la h...