Com es va defensar Catalunya al llarg de la història?
Va tenir exèrcit propi Catalunya? Com es defensaven antigament els catalans en temps de guerra? Vegem-ho!
 |
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Durant l'època primigènia dels comtats catalans, l'exèrcit s'improvisava i estava format principalment per la gent civil sense gaire experiència que era cridada a les armes i dirigida pels nobles i, en última instància, pel comte.
A partir del segle XI van ser típics els cavallers amb les seves cuirasses, escuts i espases enormes gràcies al progrés de la metal·lúrgia. Els cavallers, molts d'ascendència noble, serien el nucli dels exèrcits, ara ja més professionals. La cavalleria pesada es va convertir així en la unitat militar més important en la segona part de l'edat mitjana. Ara bé, davant de la necessitat, es podien reclutar camperols o contractar soldats mercenaris de diferents orígens per engrossir les files.
Alguns soldats, a més, podien ser arquers, llancers, ballesters o experts en armes de setge. I durant l'època de la Corona d'Aragó en mans del Casal de Barcelona, el rei tenia les seves pròpies tropes, l'exèrcit reial.
Realment podem dir que durant la segona meitat de l'edat mitjana, igual que passava en altres indrets europeus, Catalunya no tenia un exèrcit únic, sinó un conglomerat de tropes més o menys professionals que s'havien d'ajuntar i ordenar de cara al camp de batalla.
 |
| La Batalla del Puig, obra d'Andrés Marzal de Sax, del segle XV. Sant Jordi està representat pel cavaller de la creu al pit, al costat del rei Jaume I |
Durant la Guerra de Successió es va crear primer el Regiment de la Diputació del General de Catalunya i en la darrera part del conflicte, quan Catalunya es va quedar sola, l'Exèrcit del Principat de Catalunya, que constava de 10.000 homes d'infanteria, 1.600 de cavalleria, 1.000 de marina i uns centenars d'artillers.
A més de tot l'esmentat fins ara, al llarg de la seva història Catalunya va poder generar fàcilment milícies rurals i urbanes de diferents característiques, com el Sometent, els Miquelets i la Coronela.
EL SOMETENT
Una altra forma de defensa era el Sometent. L'origen el trobem l'any 1068, quan es va crear el Sagramental, una organització de combat formada per la gent dels pobles per mitjà de l'usatge Princeps namque. Aquest usatge regulava la defensa del país i establia tot un seguit de normes i permisos. La seva pràctica es va escampar per pobles i ciutats i servia per a la defensa local contra perills interns o externs.
El crit d'alarma de la gent solia ser via fora, que acostumava a anar acompanyat d'un repic de campanes característic. En alguns casos, l'alarma es comunicava entre pobles per mitjà de fogueres o sons de trompeta. Quan es cridava via fora, tots els homes lliures entre 16 i 60 anys havien de sortir a lluitar i defensar la seva terra. El mot via fa referència al carrer i fora a sortir de casa. Existien algunes variants, com via fora mar, que assenyalava que el perill provenia de la mar. Durant el regnat de Jaume I (segle XIII) el Sagramental es va institucionalitzar.
Amb el temps, el Sagramental va ser conegut amb el nom de Sometent. Sovint servia com una mena de policia local que protegia la gent dels bandolers i pirates. Després de la Guerra de Successió, el Sometent va ser abolit per Felip V de Borbó, però tornaria a activar-se espontàniament durant el segle XIX, com durant la Guerra del Francès o durant la revolta barcelonina de 1842, que seria aixafada pel general Espartero amb un intens bombardeig.
A finals del segle XIX, el Sometent acabaria agafant un caràcter fortament conservador i toparia contra el liberalisme i el republicanisme. Es va transformar en un cos auxiliar al qual només alguns hi podien pertànyer. Tant la Primera República Espanyola (1873-1874) com la Segona República Espanyola (1931-1939) el van prohibir.
Durant la dictadura de Franco, el règim va voler reorganitzar el cos amb poc èxit, ara amb el nom de Somatén Armado, per lluitar contra els maquis, grups armats clandestins contraris al franquisme. El 1978 seria definitivament dissolt pel Senat d'Espanya.
ELS MIQUELETS
Un cos auxiliar que va tenir fama entre els segles XVII i XVIII van ser els Miquelets. El seu origen es remunta a la Guerra dels Segadors. Per tal de frenar la invasió de Felip IV de Castella, la Generalitat i les juntes locals van crear la Companyia d'Almogàvers, en honor als antecessors medievals, tot i que per raons encara debatudes acabarien sent coneguts com a Miquelets. Originalment, eren camperols rústics i robustos que podien suportar condicions extremes. Però la seva indisciplina va ocasionar la seva dissolució. Amb tot, es continuarien creant grups de Miquelets que serien ben actius durant el conflicte. En la majoria de casos defensaven els interessos catalans, tot i que després de la caiguda de Barcelona alguns es van canviar de bàndol.
Durant molts anys es faria servir el nom de Miquelets per anomenar les tropes de reforç rurals que donaven suport les tropes regulars i reials. Eren contractats per a campanyes concretes i actuaven sobretot al voltant de les seves pròpies terres, sorprenent l'enemic amb brutals emboscades. Però el caràcter marcadament mercenari del cos faria que a vegades alguns lluitessin en diferents bàndols, a vegades a favor de Catalunya, a vegades a favor de la monarquia hispànica i d'altres a favor de França. En ocasions, havien de ser dissolts novament per causa de la seva indisciplina, tot i que tornaven a ser cridats a la guerra quan era necessari.
Durant la Guerra de Successió, els Miquelets (més coneguts ara com a Fusellers de Muntanya) es van posar del costat català i van lluitar contra Felip V fins al final. Els comandants més coneguts d’aquestes unitats van ser Ermengol Amill, Manuel Moliner i Rau, Francesc Macià (conegut com a Bac de Roda) i Pere Joan Barceló (conegut com el Carrasclet).
 |
| Exemples d'uniforms dels Fusellers de Muntanya o Miquelets durant la Guerra de Successió. Tot i que alguns colors podien variar, el vermell i blau sempre eren predominants. Dibuixos de Francesc Riart i Jou. |
En el cas de la Guerra del Francès, un altre cop es van crear els Miquelets, que van combatre primer en favor dels interessos napoleònics. Van ser coneguts oficialment com a primer batalló de Voluntaris de Catalunya. Eren dirigits per Francesc-Dionís Vives i Planes, i Joan-Antoni Fàbregues, fins que el 1808 van canviar de bàndol.
A partir de 1809, el capità general Blake, espanyol d'origen irlandès, va reorganitzar el cos en dues legions principals amb soldats de Barcelona, Tarragona, Lleida, Mataró, Manresa, Cervera, Seu d'Urgell, Berga, Igualada, Cerdanya i Vall d'Aran. Teòricament, n'hi havia dues legions més de les quals no en tenim notícies. Potser no van arribar a formar-se. Els Miquelets serien finalment destinats sobretot a la defensa de places fortes i fortaleses.
LA CORONELA
Des del segle XVI les principals ciutats catalanes estaven defensades per les milícies urbanes formades principalment pels gremis (gent amb tota mena d'oficis) a més d'altres col·lectius. Van tenir un paper molt important durant la Guerra dels Segadors.
Durant la Guerra de Successió, l'arxiduc Carles va reorganitzar i reglamentar les milícies (uns 4.500 soldats), que comptaven amb tota classe d'equipaments i armes, així com de tàctiques modernes. Qui les dirigia era el Conseller en Cap (equivalent a l'actual alcalde), amb el càrrec afegit de Coronel. Per això les milícies eren conegudes amb el nom de Coronela. El darrer Conseller en Cap seria Rafael Casanova.
 |
| Soldats de la Coronela durant la Guerra de Successió. El color identificava la companyia. Dibuixos de Francesc Riart i Jou. |
Recomanació ⬇️
Per acabar, us recomano Les aventures mediterrànies dels almogàvers. Els almogàvers eren companyies professionals mercenàries que van ser molt importants en les conquestes catalanes de la Mediterrània.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
