Mapes antics de Catalunya
Al llarg de la història, Catalunya ha estat representada en desenes de mapes que avui constitueixen autèntics testimonis del passat. Coneguem l'evolució de la cartografia i els principals exemples de mapes on apareix el Principat.
ATLAS NOVUS
CATALUNYA ALS MAPES
 |
Abans de la impremta de Gutenberg (mitjans del segle XV), tots els mapes s'elaboraven a mà sobre pergamí. Això feia que cada exemplar fos únic, molt costós de produir i destinat a reis, nobles, mercaders o institucions religioses.
No es conserva cap mapa medieval que representi exclusivament Catalunya amb un nivell de detall comparable als mapes de l'edat moderna. Però sí que hi ha mapes on apareix el país representat d'alguna manera, com alguns mapamundis i, especialment, les cartes nàutiques, entre les quals destacaven les d'origen mallorquí.
Cap a finals del segle XV, gràcies a la impremta, la producció de mapes va experimentar una autèntica revolució. La possibilitat d'imprimir-los mitjançant planxes gravades va permetre elaborar-ne moltes còpies idèntiques, reduir-ne el cost i difondre el coneixement geogràfic com mai abans. La cartografia va deixar de ser un objecte exclusiu per convertir-se en una eina cada vegada més accessible.
Aquest canvi va coincidir amb una època de grans descobriments geogràfics, que obligava a actualitzar constantment els mapes amb noves terres, costes i rutes marítimes. Al mateix temps, els estats europeus mostraven un interès creixent per conèixer i representar amb precisió els seus territoris, tant per motius administratius com militars.
En aquest context, durant el segle XVI, van començar a aparèixer els primers mapes impresos dedicats específicament a Catalunya. A diferència de les representacions medievals, aquests mapes delimitaven el territori català, identificaven ciutats, pobles, rius i serralades i oferien una imatge molt més precisa del país. Encara contenien errors, inevitables per als coneixements i els instruments de l'època, però marcaven l'inici de la cartografia moderna de Catalunya.
Durant els segles XVI i XVII, cartògrafs europeus, especialment de l'escola neerlandesa (la més avançada), van incorporar Catalunya als grans atles que es distribuïen arreu del continent. Alhora, alguns geògrafs vinculats a la monarquia hispànica també van elaborar mapes cada vegada més detallats del Principat, impulsats per les necessitats administratives i estratègiques.
A partir d'aquell moment, la representació cartogràfica de Catalunya es va anar perfeccionant gràcies als avenços en les tècniques topogràfiques, a la millora dels instruments de mesura i, més endavant, a la triangulació geodèsica i als nous sistemes d'impressió. Els mapes van deixar de ser simples eines per orientar-se i es van convertir també en instruments científics, polítics i històrics que ens permeten seguir l'evolució d'un territori al llarg dels segles.
MAPA D'EBSTORF
El mapa d'Ebstorf és una de les obres cartogràfiques més extraordinàries de l'edat mitjana. Més que un mapa en el sentit modern, és una representació simbòlica del món que combina geografia, religió, història, mitologia i coneixements naturals. Per això es considera una dels grans mapamundis medievals.
Va ser elaborat probablement entre els anys 1234 i 1240, tot i que alguns investigadors proposen una data lleugerament posterior, cap al 1300. Tradicionalment s'ha atribuït a Gervasi d'Ebstorf, tot i que la identitat no és clara.
El mapa va ser descobert el 1843 en un convent benedictí d'Ebstorf, al nord d'Alemanya. Malauradament, l'original va desaparèixer el 1943 durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial sobre Hannover. El que coneixem avui és gràcies a fotografies en blanc i negre, litografies i còpies en color realitzades abans de la seva destrucció.
El mapa d'Ebstorf era immens. Mesurava aproximadament 3,6 per 3,6 metres i estava confeccionat amb una trentena de peces de pergamí cosides entre si. Contenia més de dos mil elements entre textos, il·lustracions, ciutats, rius, muntanyes, pobles, animals, monstres i escenes bíbliques, fet que el converteix en una autèntica enciclopèdia visual medieval.
L'objectiu del mapa d'Ebstorf no era servir per navegar ni mostrar distàncies exactes. La seva funció era explicar el món des d'una perspectiva cristiana, mostrant com s'entenia la història de la humanitat i la creació divina. Pel que fa a Catalunya, hi apareixen les ciutats de Barcelona i Girona.
.jpg) |
| Mapa d'Ebstorf |
 |
| Detall on apareixen Barcelona i Girona |
CARTA PISANA
La Carta Pisana és considerada la carta nàutica, també anomenada carta portolana, més antiga que s'ha conservat. Va ser elaborada a finals del segle XIII, tot i que alguns especialistes proposen una data lleugerament posterior, a inicis del segle XIV. El seu nom no prové del lloc on es va crear, sinó del fet que durant molt de temps es va conservar a la ciutat de Pisa.
La Carta Pisana és un mapa amb instruccions nàutiques que representa gairebé tota la conca de la Mediterrània i una part de l'oceà Atlàntic, incloent-hi les costes de la Península Ibèrica, el nord d'Àfrica, Itàlia, Grècia i la mar Negra. La seva precisió és sorprenent si tenim en compte que va ser dibuixada més d'un segle abans de la impremta de Gutenberg i gairebé dos segles abans dels grans descobriments oceànics.
Una de les seves característiques més distintives és la xarxa de línies de rumb. Aquestes línies irradien des de diverses roses dels vents i servien per poder seguir direccions constants amb l'ajuda de la brúixola. Aquest sistema és una de les marques distintives d'aquests mapes medievals.
La costa catalana hi apareix sencera, amb els principals ports en vermell: Tortosa, Tarragona, Barcelona i Empúries.
 |
| Carta Pisana (finals del segle XIII) |
 |
| Detall de la costa catalana i la Mediterrània oriental |
ATLES CATALÀ
L'Atles Català és una de les obres cartogràfiques més extraordinàries de tota l'edat mitjana. Elaborat cap al 1375, s'atribueix al cartògraf jueu mallorquí Cresques Abraham, membre destacat de l'escola cartogràfica mallorquina.
Més que un simple mapa, és una autèntica enciclopèdia visual del món conegut al segle XIV. Combina informació geogràfica, astronòmica, política, econòmica i etnogràfica, i reflecteix tant els coneixements científics de l'època com les notícies aportades per mercaders, mariners i viatgers.
L'atles va ser un regal de l'infant Joan (fill de Pere el Cerimoniós) al rei de França, que era cosí de la seva dona, Violant de Bar. Aquest fet mostra el gran prestigi que havia assolit la cartografia mallorquina en aquell moment.
 |
| Atles Català |
 |
| Detall de la costa catalana i Mallorca |
THEATRUM ORBIS TERRARUM
El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern de la història. Va ser publicat el 20 de maig de 1570 a Anvers pel cartògraf flamenc Abraham Ortelius.
La seva gran innovació no va ser crear mapes completament nous, sinó reunir en un únic volum els millors mapes disponibles del món, tots amb el mateix format, mida i estil gràfic. Fins aleshores, els mapes s'adquirien de manera independent i presentaven mides, escales i dissenys diversos. Ortelius va convertir aquesta col·lecció dispersa en una obra coherent i fàcil de consultar, establint el model que encara avui defineix un atles.
La primera col·lecció, de l'any 1570, contenia només 53 mapes de regions europees. Tot i que Catalunya no té un mapa exclusiu, apareix al mapa de la península Ibèrica. Amb el temps, en noves edicions, s'hi afegirien nous mapes i Catalunya tindria el seu propi espai.
 |
| Catalunya dins del mapa de la península Ibèrica |
NOVA PRINCIPATUS CATALONIAE DESCRIPTIO
Aquest és el primer mapa imprès exclusiu de Catalunya. Experts cartògrafs catalans el van preparar i enviar al flamenc Jan Baptist Vrients, l'encarregat de l'edició i impressió entre 1602 i 1605.
Al text de dalt a l'esquerre, hi ha el nom dels representants de la Generalitat, presidida per Bernat de Cardona. A més, Vrients fa un homenatge a aquells que "governeu aquest Principat". I hi afegeix: "Era també just que, com els rius retornen al mar d'on han sortit, així aquesta obra portés el vostre nom, ja que va ser preparada amb la màxima diligència dins d'aquest mateix Principat i, un cop acabada, va arribar a les meves mans perquè la fes imprimir".
El mapa, que compta amb tota la toponímia en català, serviria de model per a les següents versions durant el segle XVII, moltes d'elles acolorides.
 |
| El primer mapa imprès exclusiu de Catalunya |
MERCATOR-HONDIUS
L'atles Mercator-Hondius del 1606, és un atles publicat pel flamenc Jodocus Hondius a Amsterdam. Conté 107 mapes de Mercator i 37 mapes nous, principalment gravats pel mateix Hondius. En aquesta obra Catalunya apareix juntament mb l'Aragó.
 |
| Catalunya a l'atles Mercator-Hondius del 1606 |
CATALONIAE PRINCIPATUS NOVISSIMA ET ACCURATA DESCRIPTIO
Aquesta és una versió millorada i acolorida del primer mapa imprès de Catalunya. Apareix al Theatrum Orbis Terrarum d'Ortelius del 1608. Així, per primer cop, Catalunya tenia un lloc exclusiu en un atles modern. Cal destacar que en aquest atles també hi ha un mapa del Regne de València i fins i tot del Regne de Galícia, però no pas del Regne d'Aragó, que es considerava un país poc rellevant.
 |
| Catalunya al Theatrum Orbis Terrarum del 1608 |
ATLAS NOVUS
L'Atlas Novus del 1642 és una de les grans obres de la cartografia neerlandesa. Va ser iniciat pel cartògraf holandès Willem Janszoon Blaeu i, després de la seva mort el 1638, continuat pels seus fills, especialment per Joan Blaeu. L'edició de 1642 es va imprimir a Amsterdam i compta amb un excel·lent mapa de Catalunya.
 |
| Catalunya a l'Atlas Novus del 1642 |
CATALUNYA ALS MAPES
Com es pot veure a través dels nombrosos mapes conservats, Catalunya va ocupar un lloc destacat en la cartografia europea del segle XVII. L'interès estratègic, polític i comercial del Principat va fer que els principals cartògrafs de l'època, especialment els de l'escola cartogràfica neerlandesa, l'incorporessin als seus atles amb un nivell de detall cada vegada més gran. Aquestes obres no només reflectien l'evolució del coneixement geogràfic, sinó també la importància que Catalunya tenia dins les rutes comercials i els grans esdeveniments polítics i militars de l'Europa moderna.
Més enllà del seu valor geogràfic, aquests mapes constitueixen avui un patrimoni històric de primer ordre. Són testimonis de com es percebia i es representava Catalunya, de l'evolució del seu territori i de la progressiva millora de les tècniques cartogràfiques. Cada mapa és una finestra oberta al passat que combina ciència, art i història, i ens permet comprendre millor tant la transformació del país com el desenvolupament de la cartografia moderna.
