Vols contactar amb mi?

-
Em dic Marc i soc del 83. M'encanta la història i la llengua.

Si veus un error ortogràfic, una dada incorrecta, un enllaç trencat o simplement vols ser agraït, contacta amb mi! Només has d'enviar-me un correu a aquesta adreça electrònica: 

elgatsaberut@gmail.com

Si vols seguir-me a Twitter, ho pots fer aquí. També soc el creador de Parla Catalana.

En aquest web mai hi trobaràs anuncis. 




EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El castellà a Catalunya al llarg del temps

-
Imatge
Article fet en col·laboració amb Parla Catalana . Avui dia hi ha molta gent que no sap que el castellà és en realitat una llengua molt recent a Catalunya. Quan va començar a tenir un ús significatiu als carrers va ser arran de les migracions castellanoparlants rebudes a partir de mitjans del segle XX. Abans d'això, la seva presència estava lligada a sectors específics de la societat i era percebuda com a llengua forana que es feia servir per motius concrets, lluny de la cultura popular i del gruix de la població. Però anem a pams per entendre-ho tot. Fins al segle XV el castellà era una llengua gairebé inexistent a Catalunya. Els nobles que assitien a les Corts Generals de la Corona d'Aragó parlaven únicament català i sembla que entenien l'aragonès, perquè els nobles aragonesos hi parlaven en aquesta llengua. En aquella època, la llengua dels moriscos que vivien en poblats esquitxats arreu del país era molt més present a Catalunya que no pas el castellà. Serà a partir del s
Més informació

La Hispània germànica i la conquesta musulmana

-
Imatge
Un cop l'Imperi Romà d'Occident va desaparèixer del mapa, les migracions germàniques es van intensificar i una allau de pobles van començar a córrer pel continent buscant un lloc on assentar-se. Es van crear i derrocar regnes en un ambient inestable i de conflicte durant anys. Així es formaria l'Europa medieval i Hispània passaria per aquest mateix procés sense remei. Alhora, una nova religió hi treia el cap: l'islam. Durant el període final de l'Imperi Romà d'Occident (segles IV i V), alguns pobles, principalment germànics, ja feien de les seves fronteres endins i d'altres, fronteres enfora, estaven esperant el seu torn. Els atacs dels huns a mitjans del segle IV (dels quals Àtila va ser el seu més famós líder) van generar, a més, migracions de pobles que fugien del seu abast. Aquests moviments migratoris pressionaven cada cop més la ja inestable Europa romana, que aviat veuria un canvi de model organitzatiu de dalt a baix. La Hispània romana al segle IV Fi
Més informació

Els urartis

-
Imatge
Entre els segles IX i VII a.n.e. va haver-hi un regne que dominava tota la zona al voltant del llac Van i que avui és considerat la llavor de l'actual Armènia. Aquest regne, totalment desconegut fins fa poc, va competir amb altres potències mesopotàmiques per guanyar territoris i poder a la zona. El coneixem pel seu nom assiri: Urartu. Al segle XIII a.n.e., a la regió del llac Van hi havia un país amb 23 reis i amb una llengua molt similar a la hurrita. De fet, totes dues formaven una sola família lingüística avui extinta. El nom que rebia aquesta zona per part dels assiris era Nairi .  En general, eren tribus ferotges dividides en una mena de principats amb la mateixa llengua i cultura, que van passar desapercebuts durant el col·lapse de l'edat de bronze i el pas dels  pobles de la mar . Després d'això, durant un temps van pagar tribut a Assíria, que estava enfilada, fins que aquesta pressió cada cop més forta, més la por als saquejos i futures invasions, van fer que sor
Més informació

Els egipcis

-
Imatge
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, el riu inundav
Més informació

Mesopotàmia

-
Imatge
Al tercer mil·lenni a.n.e. van aparèixer al sud de Mesopotàmia (del grec entre rius ) les primeres ciutats.  Aquesta zona la coneixem com a Sumer i els seus habitants com a sumeris (la regió també l'anomenem Baixa Mesopotàmia). Els sumeris tenien un idioma propi i van revolucionar l'agricultura, a més d'inventar la roda, l'escriptura i el sistema sexagesimal. També van iniciar la medicina, l'astronomia i les matemàtiques, entre altres avenços innovadors en aquella època. El seu coneixement es va escampar per tot Mesopotàmia. Les seves ciutats eren ciutats-estat, és a dir, que tenien un rei propi, unes lleis pròpies i uns territoris propers que els pertanyia i que usaven per treballar la terra amb canals de regadiu, que construïen per aprofitar l'aigua dels rius Tigris i Eufrates. De seguida produïen més del que podien consumir i això va propiciar el començament del comerç. Aquest comerç primerenc es feia a base d'intercanvis i els rius eren les principals r
Més informació