Alba Guibert, la primera escrivana de Catalunya
Enmig del món medieval català, on les veus femenines gairebé no han deixat rastre escrit, la figura d’Alba Guibert hi emergeix com una excepció remarcable. És la primera dona escrivana de Catalunya que coneixem.
 |
Per entendre la singularitat d'Alba Guibert, cal situar-se en el seu temps. Als segles X i XI, fins i tot entre els homes, l’alfabetització era limitada, i entre les dones encara més. Algunes monges sabien llegir, i ocasionalment signaven documents, però l’escriptura completa i autònoma era una habilitat molt menys estesa. En aquest context, Alba no només escriu: redacta un document amb una cal·ligrafia acurada, en llatí i amb una estructura pròpia dels escrivans formats.
Sabem que Alba estava vinculada a Vic, un dels centres culturals més actius de la Catalunya d’aquell moment. Tot indica que el seu entorn familiar era excepcionalment favorable a l’educació. La seva mare es deia Guilla, una dona del país. El seu pare, Guibert, era un gramàtic procedent probablement de Lieja (actual Bèlgica), una regió amb una intensa tradició intel·lectual. Instal·lats a Vic, el pare no va limitar l’educació als fills barons, sinó que també va formar les seves filles. Aquest detall, gens habitual, és clau per entendre com Alba va poder assolir un nivell cultural tan alt.
Guibert ensenyava a l'escola diocesana de Vic, al costat del canonge Ermemir Quintilà, un mestre de la cal·ligrafia. Un germà d'Alba, Berill, seria el substitut d'Ermemir com a canonge, fet que remarca la bona reputació i educació de la família.
Alba es va casar amb Jobert, amb qui tindria tres fills: Guillem, Ramon i Artall; i tres filles: Guilla, Adaleds i Magenburg. Aquests detalls els coneixem gràcies al testament del seu marit, que seria certificat per Berill. També sabem que tenien una terra anomenada Com Erma, una casa denominada Rosta, una cuirassa que es deia Claramalla, un cavall de nom Giscafred i una egua a qui deien Gaçola.
El document que ens ha arribat d'Alba, està signat per ella el 16 d'abril del 1044, i tracta sobre una compra que feia amb el seu marit. Aquest és el primer document amb validesa legal que es coneix signat per una dona a Catalunya. A més, hi podem trobar uns quants catalanismes.
Podria semblar poca cosa, però és prou per revelar molt. El text està escrit amb una cal·ligrafia carolíngia elegant i segura. No és una mà inexperta; és la d’algú acostumat a escriure, amb domini de la forma i de les convencions.
No sabem fins a quin punt Alba exercia com a escrivana professional en aquella època, però sí que tenim clar que era capaç de fer-ho. Per això, malgrat que el seu nom hagi quedat gairebé silenciat en la història, aquest petit rastre documental la converteix en una figura de gran valor: una de les primeres dones a Catalunya, sinó la primera, de qui podem afirmar amb certesa que escrivia, i que ho feia bé.
A vegades, la història no es construeix amb grans gestes ni amb figures omnipresents, sinó amb petits testimonis que, com el d’Alba Guibert, obren una finestra inesperada a un passat que semblava mut. Aquí, en unes poques línies traçades fa gairebé mil anys, hi ha la prova d’una realitat sovint oblidada: que també hi havia dones capaces, formades i actives en el món de la cultura escrita.
 |
