Com va sorgir el català escrit?
Quan els comtats catalans es van independitzar del poder franc, a finals del segle X, el català ja era la llengua del poble des de feia temps, però en la parla escrita encara es feia servir el llatí. Com va canviar aquesta dinàmica? Vegem-ho!
 |
El procés va ser al principi lent però sense aturador, fins que els textos ja s'escrivien de forma sencera en català. Entre el segle X i principis del segle XI ja trobem alguns noms, topònims, paraules aïllades, articles definits, tecnicismes legals i construccions morfosintàctiques de base clarament catalana colant-se als textos escrits, com testaments, glossaris, documents de compra-venda i juraments de fidelitat. En un glossari del 1011 escrit per Bonsom, diaca i jutge de Barcelona, hi trobem per primer cop la ce trencada en la paraula inoçentes. Tot seguit hi apareixerien frases senceres en català, com al Jurament de Radulf Oriol escrit entre el 1028 i el 1047.
El català i llatí començaven a barrejar-se en un mateix document, en alguns casos amb predomini del llatí, d'altres en forma de poti-poti i, finalment, amb predomini del català. Així començaven a consolidar-se els primers dígrafs i certes regles d'ortografia seguides pels escrivans. El llatí, però, encara es considerava la llengua culta i d'aprenentatge de les persones que aspiraven a una bona educació. Amb tot, en la segona meitat del segle XI ja trobem el primer manuscrit escrit sencerament en català, el Llibre dels Jutges, una traducció del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, datada entre el 1060 i el 1080.
Als segles XII i XIII escriure en català ja no representava cap esforç extra en comparació a escriure en llatí. Era el moment del naixement de la literatura catalana, on destaquen les Homilies d'Organyà, una traducció d'uns sermons escrits en occità i que mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. A partir d'aquí el català escrit es va convertir en pràcticament una preferència en molts textos. Fins i tot el rei Alfons el Franc encarregaria el 1287 la traducció al català de la Bíblia, "in ydioma nostrum", tal com deia.
Tot plegat donaria lloc a l'època daurada de la literatura catalana del segle XV, amb obres importantíssimes com Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Espill de Jaume Roig o Vita Christi d'Isabel de Villena, a més de la poesia d'autors com Ausiàs March. La majoria d'escriptors d'aquesta època serien valencians.
