La conquesta de Sardenya
Sardenya va ser un objectiu català durant molt de temps, fins que la Corona d'Aragó s'hi va tirar de cap per assolir el control de l'illa. El preu de fer-ho, però, seria massa costós.
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Quan l'Imperi Romà d'Orient (anomenats modernament bizantins) va deixar de tenir presència a la Mediterrània occidental, l'illa de Sardenya es va dividir en quatre regions autònomes: Torres, Gallura, Arborea i Càller. Al segle XI aquests regnes ja eren independents, tot i que van anar quedant dins l'òrbita de les repúbliques de Pisa i Gènova, llevat del cas d'Arborea. Mentrestant, durant el segle XIII i principis del XIV la Corona d'Aragó prenia Mallorca, València i Sicília i posava la mirada al territori sard. Quan es va decidir la campanya de conquesta bona part dels almogàvers feien de les seves a la Mediterrània oriental.
Ja a mitjans del segle XII Barisó I d'Arborea s'havia casat amb Agalbursa de Cervera, filla del vescomte de Bas (Besalú). Més endavant, arran del Tractat d'Anagni del 1295, Jaume el Just va aconseguir els drets sobre Sardenya, és a dir, que l'Església donava el vistiplau a la conquesta. L'any 1323 Hug II d'Arborea va mostrar la seva predisposició a una entesa fent-se voluntàriament vassall del rei catalanoaragonès. La Corona d'Aragó volia gaudir de tenir més ports mediterranis per fer escala en les rutes cap a d'orient i dels recursos que oferia l'illa, com gra, sal, corall i plata. En el cas d'Arborea, l'avinentesa podria resultar en l'anhelada unió de tota l'illa en un únic estat.
L'1 de juny del 1323 les tropes de Jaume el Just comandades pel seu fill Alfons (el futur Alfons el Benigne) van salpar rumb a Sardenya amb 60 galeres i una vintena de naus més petites. Un cop hi van arribar, van atacar els territoris de Càller, sota control de Pisa, amb l'ajuda d'Arborea. A poc a poc, i durant tres anys, les conquestes es van succeir i ni pisans ni genovesos van poder evitar que l'illa quedés sencera en mans catalanes.
Els territoris de Sardenya van ser repartits entre nobles i van ser organitzats de la mateixa manera que ho estava Catalunya. Els sards, que no estaven acostumats al sistema feudal, no van veure amb bons ulls aquests canvis. Les revoltes van ser constants fins que el 1353 Marià IV d'Arborea i els seus fidels es va enfrontar directament a les tropes catalanes presents a l'illa i les va derrotar. També va prendre l'Alguer i va buscar la protecció de Gènova, que li donaria suport.
Els habitants de l'Alguer van acceptar joiosos el trencament de vassallatge i ho van celebrar als carrers. Pere el Cerimoniós, el rei del moment, ja feia temps que s'ensumava alguna cosa i havia estat preparant un exèrcit que comptava amb el suport de Venècia. Amb 45 galeres catalanes i 20 de venecianes, a més d'altres naus de reforç, una gran flota es va presentar a l'Alguer. Abans de res, els catalans van haver de lluitar contra un estol enviat per Gènova que venia a auxiliar els sards i que va patir una aclaparadora derrota. Tot seguit, l'Alguer va rendir-se als catalans. Però tan aviat com el gruix de les tropes va marxar de la ciutat, la població es va aixecar de nou i es va rebel·lar contra l'autoritat de la Corona d'Aragó.
Pere el Cerimoniós, fart de la inestabilitat que hi havia a l'illa, va decidir reprimir durament els sards i que això servís d'exemple. Va mobilitzar un nou exèrcit que l'any següent tornaria a Sardenya. El 22 de juny arribava a la ciutat i l'assetjava. Després de sis mesos, sards i genovesos la van entregar al rei, que va manar repoblar-la amb catalans vinguts del Penedès i del Camp de Tarragona. Malgrat la victòria i els enormes recursos invertits durant els següents anys, els catalans mai van poder controlar tota l'illa. El rei catalanoaragonès fins i tot va intentar arreglar la situació amb pactes matrimonials i diverses jugades diplomàtiques, però no se'n va sortir. Sardenya es convertia així en el Vietnam català, expressió usada per alguns historiadors. Seria cap a l'any 1420, ja amb la dinastia Trastàmara al tron de la Corona d'Aragó, quan Sardenya quedaria finalment pacificada.
Les dates entre parèntesis indiquen la durada del govern; la resta, l'any de la mort. |
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT