La conquesta de Sardenya

Sardenya va ser un objectiu català durant molt de temps, fins que la Corona d'Aragó s'hi va tirar de cap per assolir el control de l'illa. El preu de fer-ho, però, seria massa costós.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

Quan l'Imperi Romà d'Orient (anomenats modernament bizantins) va deixar de tenir presència a la Mediterrània occidental, l'illa de Sardenya es va dividir en quatre regions autònomes: Torres, Gallura, Arborea i Càller. Al segle XI aquests regnes ja eren independents, tot i que van anar quedant dins l'òrbita de les repúbliques de Pisa i Gènova, llevat del cas d'Arborea. Mentrestant, durant el segle XIII i principis del XIV la Corona d'Aragó prenia Mallorca, València i Sicília i posava la mirada al territori sard. Quan es va decidir la campanya de conquesta bona part dels almogàvers feien de les seves a la Mediterrània oriental.

Ja a mitjans del segle XII Barisó I d'Arborea s'havia casat amb Agalbursa de Cervera, filla del vescomte de Bas (Besalú). Més endavant, arran del Tractat d'Anagni del 1295, Jaume el Just va aconseguir els drets sobre Sardenya, és a dir, que l'Església donava el vistiplau a la conquesta. L'any 1323 Hug II d'Arborea va mostrar la seva predisposició a una entesa fent-se voluntàriament vassall del rei catalanoaragonès. La Corona d'Aragó volia gaudir de tenir més ports mediterranis per fer escala en les rutes cap a d'orient i dels recursos que oferia l'illa, com gra, sal, corall i plata. En el cas d'Arborea, l'avinentesa podria resultar en l'anhelada unió de tota l'illa en un únic estat. 

L'1 de juny del 1323 les tropes de Jaume el Just comandades pel seu fill Alfons (el futur Alfons el Benigne) van salpar rumb a Sardenya amb 60 galeres i una vintena de naus més petites. Un cop hi van arribar, van atacar els territoris de Càller, sota control de Pisa, amb l'ajuda d'Arborea. A poc a poc, i durant tres anys, les conquestes es van succeir i ni pisans ni genovesos van poder evitar que l'illa quedés sencera en mans catalanes. 

Els territoris de Sardenya van ser repartits entre nobles i van ser organitzats de la mateixa manera que ho estava Catalunya. Els sards, que no estaven acostumats al sistema feudal, no van veure amb bons ulls aquests canvis. Les revoltes van ser constants fins que el 1353 Marià IV d'Arborea i els seus fidels es va enfrontar directament a les tropes catalanes presents a l'illa i les va derrotar. També va prendre l'Alguer i va buscar la protecció de Gènova, que li donaria suport.

Els habitants de l'Alguer van acceptar joiosos el trencament de vassallatge i ho van celebrar als carrers. Pere el Cerimoniós, el rei del moment, ja feia temps que s'ensumava alguna cosa i havia estat preparant un exèrcit que comptava amb el suport de Venècia. Amb 45 galeres catalanes i 20 de venecianes, a més d'altres naus de reforç, una gran flota es va presentar a l'Alguer. Abans de res, els catalans van haver de lluitar contra un estol enviat per Gènova que venia a auxiliar els sards i que va patir una aclaparadora derrota. Tot seguit, l'Alguer va rendir-se als catalans. Però tan aviat com el gruix de les tropes va marxar de la ciutat, la població es va aixecar de nou i es va rebel·lar contra l'autoritat de la Corona d'Aragó.

Pere el Cerimoniós, fart de la inestabilitat que hi havia a l'illa, va decidir reprimir durament els sards i que això servís d'exemple. Va mobilitzar un nou exèrcit que l'any següent tornaria a Sardenya. El 22 de juny arribava a la ciutat i l'assetjava. Després de sis mesos, sards i genovesos la van entregar al rei, que va manar repoblar-la amb catalans vinguts del Penedès i del Camp de Tarragona. Malgrat la victòria i els enormes recursos invertits durant els següents anys, els catalans mai van poder controlar tota l'illa. El rei catalanoaragonès fins i tot va intentar arreglar la situació amb pactes matrimonials i diverses jugades diplomàtiques, però no se'n va sortir. Sardenya es convertia així en el Vietnam català, expressió usada per alguns historiadors. Seria cap a l'any 1420, ja amb la dinastia Trastàmara al tron de la Corona d'Aragó, quan Sardenya quedaria finalment pacificada.

Les dades que no estan entre parèntesis són l'any de la mort




Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població europea per conseqüències  directes de la pesta, que tenia pics de mortaldat del 60% de les persones afectades. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra total. Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel  ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. Aquesta va ser una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis del segle XIII, sembla que per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta.   D'u
MÉS INFORMACIÓ

Els cavallers medievals

Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir el senyor d'un castell. En l' època carolíngia , els reis francs recompensaven els seus millors cavallers amb terres. A canvi d'aquestes terres, els cavallers es comprometien a lluitar a les seves ordres sempre que els necessités. Aquesta pràctica es va fer costum posteriorment, introduint-se al sistema feudal i escampant-se per Europa. La figura del cavaller va guanyar molta importància a partir del segle XI, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportam
MÉS INFORMACIÓ

El feixisme i el nazisme

Imatge
El feixisme i el nazisme han sigut dues ideologies que han marcat profundament la història contemporània europea, i han estat protagonistes d'autèntiques barbaritats. Vegem els seus trets fonamentals i com van sorgir. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Feixisme i nazisme (o nacionalsocialisme) són dues ideologies germanes amb moltes coses en comú, tot i que també amb certes diferències importants. Malgrat que a vegades s'usen indistintament, cal conèixer bé el seu origen i manera de fer. Totes dues serien protagonistes del començament de la Segona Guerra Mundial . IDEES GENERALS El feixisme i el nazisme estableixen un sol partit que governa sense necessitat d'anar a cap tipus d'eleccions. Els militants i seguidors són incondicionals d'un líder que és el cap del partit i cap de l'estat. Per tant, queden prohibides les activitats i propaganda d'altres agrupacions polítiques i qualsevol crítica cap al sistema totalitari o el partit. A més, l
MÉS INFORMACIÓ

La religió a l'edat mitjana

Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església Catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam ocasionaria topades violentes que generarien inestabilitat. Però, anem a pams. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides L'any 313, l'emperador romà Constantí I va posar fi a la persecució del cristianisme per mitjà de l'edicte de Milà. El 380 Teodosi I va anar més enllà i va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas el va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica. Poc després, el 392, fins i tot va prohibir tota pràctica pagana. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Rom
MÉS INFORMACIÓ

Curiositats sobre les serps

Imatge
Les serps són rèptils sense potes que es troben a tot el món. Són animals carnívors que s'alimenten d'altres animals, com rosegadors, ocells, rèptils i amfibis. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Hi ha més de 3.400 espècies de serps diferents. Les serps més petites del món són les anomenades serps de fil, que només mesuren uns pocs centímetres de llarg i són tan grosses com un espagueti. Per contra, hi ha serps que poden arribar a fer fins a 10 metres de longitud i pesar 100 kg, com el pitó reticulat, considerada la serp més llarga del món. Algunes serps són verinoses, mentre que d'altres no. Les verinoses tenen una glàndula a la boca que usen per inocular verí i paralitzar o matar les seves preses. Hi ha espècies, en canvi, que s'anomenen constrictores, com els pitons, les anacondes i les boes, que fan servir la constricció (l'estrangulament) com a principal forma de matar. Les serps muden la pell periòdicament. Això els ajuda a créixer i a elimi
MÉS INFORMACIÓ