Barcelona i la definició del metre
Sabies que dues grans avingudes de Barcelona, la Meridiana i el Paral·lel, estan relacionades amb les línies imaginàries que utilitzem per mesurar la Terra? I la seva història ens porta fins a la Torre del Rellotge, un antic far vinculat a una de les grans fites científiques del segle XVIII: la definició del metre.
 |
A Barcelona hi ha una coincidència geogràfica que connecta la història de la ciutat amb un dels grans avenços científics de la humanitat: la definició del metre. Si prolonguéssim imaginàriament les avingudes Meridiana i Paral·lel cap al mar, les dues línies es trobarien molt a prop de la Torre del Rellotge, situada al Moll de Pescadors. Però què té a veure aquest indret amb el metre?
LA TORRE DEL RELLOTGE, UN ANTIC FAR AMB HISTÒRIA CIENTÍFICA
La Torre del Rellotge es va començar a construir el 1751 i va entrar en funcionament com a far l'any 1772. En aquella època, el port de Barcelona era més petit i la torre servia per orientar els navegants i assenyalar-ne l'entrada.
A principis del segle XIX, les ampliacions portuàries van fer que el far quedés cada vegada més allunyat de l'entrada del port. Per aquest motiu, va perdre progressivament la seva funció original i es va decidir conservar-lo, substituint-ne la llanterna per un rellotge de quatre esferes. Així va néixer la Torre del Rellotge que coneixem avui.
Tanmateix, la importància de la torre va molt més enllà de la seva funció marítima. A finals del segle XVIII, aquest edifici es va convertir en un dels punts de referència d'una expedició científica destinada a mesurar la Terra amb una precisió sense precedents.
L'EXPEDICIÓ QUE VA AJUDAR A DEFINIR EL METRE
A finals del segle XVIII, França volia establir un sistema d'unitats de mesura universal que substituís la gran diversitat de mesures locals. Per aconseguir-ho, l'Acadèmia de Ciències de París va impulsar un projecte per determinar la mida de la Terra i establir una unitat de longitud basada en les seves dimensions.
Els científics encarregats d'aquesta tasca van ser Jean-Baptiste Delambre i Pierre Méchain. Entre 1792 i 1798 van mesurar l'arc del meridià que s'estén entre Dunkerque, al nord de França, i Barcelona.
L'objectiu era calcular la longitud d'un arc terrestre i, a partir d'aquest resultat, determinar la distància entre l'equador i el pol nord al llarg d'un meridià. El metre es va definir originalment com la deumilionèsima part d'aquesta distància.
 |
Per fer els càlculs, els científics van haver de recórrer el territori i establir una xarxa de punts de referència visibles entre si. Mesuraven angles entre muntanyes, torres i altres indrets destacats, i aplicaven la trigonometria per calcular distàncies molt grans. Aquest procediment s'anomena triangulació geodèsica.
A Barcelona, Méchain va utilitzar diversos punts de referència, entre els quals hi havia el castell de Montjuïc i la Torre del Rellotge, que en aquella època encara era un far. La situació privilegiada de l'antic far el convertia en un indret adequat per efectuar observacions i connectar els mesuraments amb la xarxa geodèsica.
D'aquesta manera, un edifici construït per orientar vaixells va acabar vinculat a una de les grans empreses científiques que van contribuir a establir el sistema mètric decimal.
LA MERIDIANA I EL PARAL·LEL, DUES AVINGUDES ESPECIALS
Gairebé un segle després d'aquells mesuraments, l'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar el seu projecte d'Eixample de Barcelona, presentat el 1859. En aquest projecte, dues grans vies de la ciutat es relacionaven amb les línies imaginàries que utilitzem per situar qualsevol punt sobre la superfície terrestre: els meridians i els paral·lels.
Els meridians són línies imaginàries que van d'un pol a l'altre i serveixen per determinar la longitud geogràfica. Els paral·lels, en canvi, són cercles imaginaris paral·lels a l'equador que permeten determinar la latitud.
L'avinguda Meridiana segueix, en bona part del seu tram, la direcció del meridià Dunkerque - Barcelona, 2° 13' 45'' E. Per això rep aquest nom: "meridiana", que és la forma femenina de "meridià". L'avinguda del Paral·lel, per la seva banda, segueix aproximadament el paral·lel geogràfic situat a 41° 22' 34" N.
Aquestes dues vies tenen una característica especialment curiosa: segueixen direccions que, si es prolonguen idealment, permeten traçar una línia meridiana i una línia paral·lela que es troben a tocar de la Torre del Rellotge.
 |
La torre es converteix així en un punt de trobada simbòlic entre la geografia, la ciència i l'urbanisme de Barcelona. A més, el fet que Méchain hagués utilitzat aquest mateix indret per fer mesuraments geodèsics li afegeix una dimensió històrica especial.
