El Gat Saberut

Els eclipsis han fascinat els éssers humans des de sempre. Aquesta és la seva història. Durant uns instants, el món queda en silenci. Els ocells deixen de cantar. Els insectes emmudeixen. Els animals busquen refugi com si la nit hagués arribat abans d'hora. La temperatura baixa sobtadament i el Sol, font de tota la vida, es transforma en un cercle negre envoltat per una corona blanquinosa. Avui sabem que aquest espectacle és un eclipsi de Sol. Coneixem amb precisió quan passarà, on serà visible i fins i tot podem calcular els segons exactes que durarà. Però durant la major part de la història humana ningú sabia què estava succeint. Quan el Sol desapareixia en ple dia, les explicacions només podien ser sobrenaturals. Durant milers d'anys, gairebé totes les civilitzacions van interpretar els eclipsis com advertiments dels déus, senyals de desgràcies imminents o manifestacions d'éssers monstruosos que intentaven devorar l'astre rei. Paradoxalment, aquests mateixos fenòmens...

L’ús d’animals en l’experimentació científica és un tema amb una llarga trajectòria i, alhora, un debat ètic molt viu.  Al llarg de la història, els animals han estat essencials per entendre el funcionament del cos. Ja a l’antiguitat, figures com Galè, un metge que va viure a l' Imperi Romà durant el segle III, disseccionaven animals per estudiar anatomia i fisiologia. Durant segles, aquesta va ser pràcticament l’única manera d’observar processos biològics interns. Amb l'arribada de la ciència moderna, especialment als segles XIX i XX, l'ús d'animals es va intensificar considerablement. Investigadors com Louis Pasteur i Robert Koch van recórrer a models animals per estudiar les malalties infeccioses. Pasteur va demostrar el paper dels microorganismes en diversos processos biològics i va desenvolupar vacunes experimentals, mentre que Koch va aportar la demostració definitiva que microorganismes específics causen malalties concretes, establint els seus famosos postulats....

Tot el que existeix, des de l’aire que respires fins a les estrelles més llunyanes, està format per un conjunt limitat d’elements que trobem ordenats en una de les eines més elegants de la ciència: la taula periòdica. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La taula periòdica dels elements és una de les grans conquestes intel·lectuals de la ciència moderna. No és només una llista d’elements. És una eina que revela l’ordre ocult de la matèria, una mena de mapa que permet entendre per què les substàncies es comporten com ho fan. Però aquest mapa no va aparèixer de cop; és el resultat de dècades d’observació, intuïció i verificació científica. ELS PRIMERS INTENTS D'ORDRE A principis del segle XIX, els químics ja coneixien una trentena d’elements, però no tenien cap sistema clar per ordenar-los. Cada element semblava una peça aïllada. El primer gran pas el va fer el químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner entre 1817 i 1829, quan va observar que alguns elements es podien...

La història de la ciència és un viatge fascinant que ens permet comprendre com els éssers humans han buscat entendre el món que els envolta al llarg dels segles.  Des de les primeres observacions astronòmiques de les civilitzacions antigues fins als descobriments més avançats de la ciència moderna, veiem com el coneixement s'ha anat construint de manera acumulativa, amb moments d'intuïció brillant, grans debats i canvis radicals en la manera de pensar. La ciència sempre ha estat plena de reptes, errors i èxits que han transformat no només el nostre coneixement, sinó també la societat i la manera com vivim.  En primer lloc, cal explicar que la ciència tal com la coneixem avui, pel que fa al mètode i al punt de vista social, és una cosa relativament moderna, del segle XVIII. Abans d'això, existien formes de generació de coneixement, un coneixement que sovint s'aplicava i permetia a les societats avançar en certs àmbits. Li direm ciència, també, tot i que deixant clares l...