El Gat Saberut

Els eclipsis han fascinat els éssers humans des de sempre. Aquesta és la seva història. Durant uns instants, el món queda en silenci. Els ocells deixen de cantar. Els insectes emmudeixen. Els animals busquen refugi com si la nit hagués arribat abans d'hora. La temperatura baixa sobtadament i el Sol, font de tota la vida, es transforma en un cercle negre envoltat per una corona blanquinosa. Avui sabem que aquest espectacle és un eclipsi de Sol. Coneixem amb precisió quan passarà, on serà visible i fins i tot podem calcular els segons exactes que durarà. Però durant la major part de la història humana ningú sabia què estava succeint. Quan el Sol desapareixia en ple dia, les explicacions només podien ser sobrenaturals. Durant milers d'anys, gairebé totes les civilitzacions van interpretar els eclipsis com advertiments dels déus, senyals de desgràcies imminents o manifestacions d'éssers monstruosos que intentaven devorar l'astre rei. Paradoxalment, aquests mateixos fenòmens...

Quan pensem en Saturn de seguida ens venen al cap els seus anells, els més desenvolupats del sistema solar. Però quines curiositats guarda aquest planeta? Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter. El nom el devem al déu romà de l'agricultura, que té en Cronos l'equivalent grec . Astrònoms de l'antiga Mesopotàmia, durant el primer mil·lenni a.n.e., ja el tenien identificat i associat al déu Ninurta. El 1610 Galileu va observar els seus anells sense poder identificar-los bé. Pensava que eren llunes. Posteriorment, Christian Hyugens els va identificar correctament el 1659. El diàmetre de Saturn és de 120.536 km. Dins seu hi cabrien unes 750 Terres. Els científics creuen que, malgrat ser un gegant gasós, conté un nucli sòlid al seu interior. Igual que passa amb Mercuri , Venus , Mart i Júpiter , Saturn es pot veure a simple vista sense l'ajuda d'un telescopi.  Triga a fer una volta al sol 10....

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar, on cabrien més de 1.300 Terres. Els seus misteris i curiositats ens deixen bocabadats. El nom de Júpiter correspon al déu  romà principal, equivalent del  grec  Zeus. Per causa del seu nom, les diverses llunes que s'han anat descobrint al llarg del temps han estat anomenades a partir d'altres éssers de la mitologia grecoromana. La primera vegada que va ser registrat com a planeta va ser al segle VIII a.n.e, segons consta en registres d'astrònoms babilonis que el van observar. Posteriorment, seria Galileu qui en faria les primeres observacions detallades amb telescopi l'any 1610. La massa de Júpiter és tan gran que dobla el total de les masses de la resta de planetes del sistema solar. El seu diàmetre és onze vegades més llarg que la Terra . Igual que passa amb Mercuri , Venus , Mart i Saturn , Júpiter es pot veure a simple vista sense l'ajuda d'un telescopi.  La seva velocitat de rotació és la més ràpida. Un di...

Durant dècades s'ha pensat que Mart seria el lloc ideal per acollir colònies humanes. Per aquest motiu, s'ha estudiat més que cap altre planeta. Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri. És conegut com el planeta vermell o planeta roig per l'òxid de ferro de la seva superfície que li dona aquest aspecte.  El seu nom ens ve del déu romà de la guerra, la passió, la sexualitat i la masculinitat. L'equivalent grec seria Ares. Té dues llunes petites: Fobos i Deimos, que venen del grec i signifiquen 'por' i 'terror' respectivament. Civilitzacions com la babilònica o l' egípcia ja van observar i documentar els seus moviments al cel. Tot i el que podria semblar pel seu color vermell, Mart no és planeta càlid. Ben al contrari, actualment es tracta d'un planeta sec, rocós, inhòspit i fred. És l'únic planeta on podem veure des de la Terra fenòmens atmosfèrics a través de...

Mercuri és el planeta del Sistema Solar més petit i alhora el més proper al Sol. No sabem qui el va descobrir. Com que es pot veure al cel a simple vista, ja era conegut per les civilitzacions més antigues. Per la seva proximitat al Sol , Mercuri és el planeta del sistema solar que més ràpid gira al seu voltant (172.341 km/h). Segurament, per això els romans el van anomenar així, com el missatger dels déus, fill de Júpiter. Malgrat ser el planeta més proper al Sol, no és el més càlid. Aquest lloc d'honor és per a Venus, ja que l'envolta una atmosfera més densa que genera un efecte hivernacle. Mercuri era principalment el déu romà del comerç, dels negocis i dels viatgers. No va ser un dels déus primitius, sinó que va aparèixer amb el temps, al segle IV a.n.e. Sembla que va ser una adaptació del déu grec Hermes.  És el segon planeta més dens del nostre sistema solar després de la Terra gràcies al seu enorme nucli compost de ferro. La seva escorça té només entre 500 i 600 km d...

Tot i semblar-se a la Terra en mida i estructura, Venus és en realitat un planeta totalment diferent. Conegut ja per les civilitzacions més antigues, guarda moltes sorpreses. El nom de Venus ens ve de la deessa romana de l'amor i la bellesa, que podia seduir tant déus com homes. El seu equivalent grec seria Afrodita. És una mica més petit que la Terra , amb un diàmetre de 12.104 km. La seva espessa atmosfera atrapa la calor en un efecte hivernacle colossal amb temperatures de superfície que poden fondre el plom. Tot i no ser el planeta més proper al Sol , és el més calorós del nostre sistema solar.  Entre la intensa calor de 463 °C de mitjana, els corrosius núvols sulfúrics i una atmosfera formada principalment de diòxid de carboni que és 90 vegades més densa que la de la Terra, aterrar-hi una nau espacial és increïblement agosarat i perillós. De les nou sondes soviètiques que ho van aconseguir, cap no va durar sencera més de 127 minuts.  Venus està cobert de núvols que refl...

L'univers observable és el tros d'univers que podem detectar i estudiar des de la Terra amb instruments científics. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Només podem observar una regió limitada de l'univers que abasta fins a on la llum ha tingut temps d'arribar a nosaltres des del Big Bang. Seria com una esfera perfecta de 93 mil milions d'anys llum de diàmetre amb la Terra al mig. Però si la vida de l'univers és d'uns 13,8 milions d'anys, com és possible que ens hagi arribat llum més llunyana. Això es deu a l'expansió de l'espai de l'univers que a gran escala allarga les distàncies. D'això en parlarem després. Es creu que l'univers està compost d'un 5% de matèria visible (estrelles, planetes, gas, pols, etc), un 27% de matèria fosca (una misteriosa matèria que no emet llum ni es pot detectar de forma directa, però que es relaciona amb la gravetat a gran escala) i un 68% d'energia fosca (una mena d'energia ...