El Gat Saberut

Aquí trobaràs el temari principal sobre l'edat moderna.  Si vols informació sobre l'edat moderna de Catalunya, entra a  Història de Catalunya . ❗Si toques o cliques les imatges, les podràs veure amb més qualitat i amb la possibilitat d'engrandir i guanyar definició. ENTRADES PRINCIPALS Introducció a l'edat moderna El "descobriment" d'Amèrica La primera volta al món El Renaixement Els papes del Renaixement La Reforma Protestant La cacera de bruixes a Europa L'absolutisme monàrquic La Il·lustració La independència dels Estats Units La Revolució Francesa ALTRES ENTRADES Pirates nord-africans, el terror de la Mediterrània Vlad Tepes, el Dràcula històric Ivan el Terrible, el tsar més cruel La conquesta de Sibèria El fracàs de l'Armada Invencible La Guerra dels Trenta Anys Maria Soliña, la bruixa de Cangas El gran incendi de Londres del 1666 Els pirates del Carib El Gran Hivern de 1709 El gran terratrèmol de Lisboa del 1755 La vida de Napoleó Bonaparte L...

El 2 de setembre del 1666, el foc començava a consumir la ciutat de Londres, una ciutat que mai més tornaria a ser la mateixa.  La matinada del diumenge 2 de setembre del 1666, Londres dormia. Era una de les ciutats més poblades d'Europa, però també una ciutat construïda amb materials i formes que la feien extraordinàriament vulnerable al foc. Els carrers de la City eren estrets i laberíntics, i moltes cases eren de fusta i tenien pisos superiors que sobresortien sobre el carrer. A les plantes baixes convivien habitatges, botigues, tallers i magatzems. Després d'un estiu especialment sec, només calia una espurna perquè aquella enorme concentració de fusta i materials inflamables es convertís en una trampa. L'ESPURNA MALEÏDA  L'espurna va arribar aquella nit a Pudding Lane, prop del Tàmesi i del pont de Londres, a la fleca de Thomas Farriner, un forner que treballava per a la casa reial elaborant diversos productes. No sabem amb absoluta certesa com es va iniciar l'i...

L’any 1588 la Grande y Felicísima Armada patia davant d'Anglaterra una de les derrotes més dures de la història de la Monarquia d'Espanya. Sarcàsticament, aquesta flota seria coneguda com l'Armada Invencible. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides A la dècada de 1580, les relacions entre Espanya * i Anglaterra havien arribat al punt de ruptura. Felip II era el monarca de la principal potència catòlica europea, mentre que Isabel I havia consolidat el protestantisme a Anglaterra. Però la religió no era l'únic motiu de la mala maror. *   En aquella època, Espanya no era un estat unificat ni un regne, sinó una monarquia composta de diferents entitats polítiques.  Anglaterra donava suport als rebels protestants de les Províncies Unides que lluitaven contra la Monarquia d'Espanya (Guerra de Flandes). Al mateix temps, els corsaris anglesos atacaven els vaixells i les possessions espanyoles de l’Atlàntic. Figures com Francis Drake i John Hawkins havien co...

A Galícia, el seu nom encara ressona: Maria Soliña. Una dona de carn i ossos, marcada per la tragèdia i condemnada per una societat que necessitava trobar culpables. Una història convertida en llegenda. Maria Soliña ha passat a la memòria popular com la "bruixa de Cangas". Tanmateix, darrere d'aquesta imatge envoltada de misteri s'amaga una realitat molt més tràgica. Lluny de ser una poderosa fetillera, Maria Soliña va ser víctima de la intolerància, les supersticions i els interessos econòmics en una època convulsa. UNA VIDA MARCADA PER LA TRAGÈDIA Maria Soliña va néixer el 1551 a Cangas, una important vila marinera situada a la ria de Vigo. Les fonts indiquen que pertanyia a una família acomodada i que estava casada amb Pedro Barba, un home amb una bona situació econòmica. La seva vida va canviar radicalment el 9 de desembre del 1617. Aquell any, una flota de pirates turcs va atacar diverses poblacions de les Rías Baixas. Cangas va ser saquejada, incendiada i devas...

Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó les dues corones van quedar unides simbòlicament, tot i que cadascuna va mantenir la seva independència en tots els àmbits. Amb tot, els Trastàmares podien controlar bona part de la península Ibèrica. Però la dinastia castellana trastamarista tenia els dies comptats. El casament d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó (tots dos de la dinastia castellana Trastàmara) va ser en secret l'any 1469. Per què? Per la consanguinitat dels cònjuges: tots dos eren besnets de Joan I de Castella i Leonor d'Aragó. Per això no comptaven amb el vistiplau del papa del moment, Pau II. Al final la cosa es va arreglar, però Isabel no seria reina de Castella fins al 1474, cinc anys després del casament, i Ferran no seria rei d’Aragó, València i Mallorca i comte de Barcelona fins al 1479, deu anys després. És a dir, quan es van casar no es va efectuar cap unió ni hi havia cap estratègia de fer-ho. S'ho van trobar amb el temps, i...

Un líder respectat, un general virtuós, un emperador i un tirà. Qualsevol d'aquestes característiques es queda curta si parlem d'uns dels personatges més importants de la història moderna d'Europa: Napoleó Bonaparte. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Napoleone di Buonaparte, tal com es deia al principi, va néixer el 15 d'agost de 1769 a l'illa de Còrsega, un any després que França comprés l'illa a la República de Gènova. Malgrat el traspàs, en realitat l'illa feia 14 anys que era independent dels italians gràcies al líder Pasquale Paoli. Els pares de Napoleó pertanyien a la baixa noblesa local i donaven suport a la causa nacionalista corsa. Còrsega va intentar desempallegar-se de França, però la revolta va ser aixafada a la batalla de Ponte Novu entre el 8 i el 9 de maig de 1769, i Paoli es va exiliar a la Gran Bretanya. Com que el nou governador francès volia guanyar-se la noblesa, el pare de Napoleó ho va aprofitar per tirar endavant t...

A mitjans del segle XVIII, Catalunya va començar a despertar del malson dels Decrets de Nova Planta de Felip V, va adaptar-se a la nova realitat i es va abocar de nou als negocis. A poc a poc assentaria les bases de la seva pròpia revolució industrial. Tot i haver estat durant segles una potència marítima, la realitat és que Barcelona no tenia un port natural. Simplement es feien servir diferents construccions de fusta per facilitar la càrrega i descàrrega dels vaixells, però amb una gran eficiència. Davant de la costa hi havia l'illa de Maians, que va acumular sorra fins a formar una península ja consolidada a finals del segle XVII (actual Barceloneta), on es va construir un gran espigó. Al voltant d'aquesta zona es concentraven les activitats pesqueres, els magatzems comercials i els allotjaments de treballadors de la mar. En 1753 es permetria la seva urbanització, donant lloc al naixement del barri modern. LES INDIANES Durant l'edat moderna, Barcelona exportava molt aig...