El Gat Saberut

Aquí trobaràs el temari principal sobre l'edat mitjana. Si vols informació sobre l'edat mitjana de Catalunya, entra a Història de Catalunya . ❗Si toques o cliques les imatges, les podràs veure amb més qualitat i amb la possibilitat d'engrandir i guanyar definició. ENTRADES PRINCIPALS Introducció a l'edat mitjana L'Imperi Romà d'Orient L'origen de l'islam i la seva expansió La batalla de Poitiers L'Imperi Carolingi El feudalisme Els vikings La batalla de Hastings Els trobadors i joglars La higiene a l'edat mitjana La religió a l'edat mitjana L'educació a l'edat mitjana Les ordalies medievals Els càstigs a l'edat mitjana El negoci dels presoners durant l'edat mitjana Les principals heretgies de l'edat mitjana El comerç europeu a l'edat mitjana Les dones a l'edat mitjana El Sacre Imperi Romanogermànic Els cavallers medievals Les croades Els templers La pesta negra La caiguda de Constantinoble  ALTRES ENTRADES L'or...

Malgrat alguns intents d'aragonitzar la identitat dels reis de la Corona d'Aragó, tant la història com ells mateixos demostren que la seva vinculació amb la llengua catalana i amb el llinatge barceloní és innegable. Quan parlem de Casal de Barcelona ens referim al llinatge barceloní que es va originar en Guifré el Pelós , comte de Barcelona entre el 878 i el 897. Aquest comte, igual que d'altres de Gòtia, estava sotmès a l'autoritat dels francs, més concretament, de la monarquia carolíngia. Tot i que normalment el rei franc escollia qui havia d'ocupar la posició de comte, Guifré el Pelós va instaurar a Barcelona la successió hereditària, fet que copiarien els comtes veïns davant la passivitat franca. El comte Borrell II , que va exercir el càrrec entre el 966 i el 992, va anar més enllà i va rebutjar jurar fidelitat al monarca franc. Aquest fet marcaria l'inici de la sobirania catalana.  En època de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona entre el 1131 i el 1162...

La Gran Guerra Irmandiña (1467-1469), que va tenir lloc al Regne de Galícia, va ser una de les grans revoltes socials de l'edat mitjana. La seva història ens mostra fins a on pot arribar un poble quan se'l porta al límit. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La Galícia del segle XV formava part de la Corona de Castella, però el poder efectiu sobre el territori estava molt fragmentat. Tot i que el rei era la màxima autoritat, la seva presència era limitada. En canvi, els grans senyors exercien un control immediat sobre la gent. Durant segles, els grans llinatges nobiliaris i les institucions eclesiàstiques de Galícia havien acumulat terres, jurisdiccions, rendes i fortaleses. El poder d'aquells senyors no es limitava a posseir propietats: també significava administrar justícia i exercir autoritat sobre les comunitats que vivien dins dels seus dominis.  ELS LLINATGES GALLECS MÉS PODEROSOS Els llinatges gallecs més poderosos eren els següents: - Els Andrade, u...

Els trobadors i els joglars eren els artistes que omplien de música i poesia l'edat mitjana entre els segles XI i XIII. Coneguem la seva història! Quan pensem en l' edat mitjana , sovint ens venen al cap castells, cavallers , reis i batalles. Però aquell món també estava ple de música, poesia i espectacles. Molts segles abans que existissin els llibres impresos, la ràdio o internet, hi havia persones que recorrien camins i places portant històries, cançons i notícies d'un lloc a un altre. Eren els trobadors i els joglars, dues figures fonamentals de la cultura medieval que sovint es confonen, però que exercien funcions diferents. La seva època d'esplendor seria entre els segles XI i XIII. QUI EREN ELS TROBADORS? Els trobadors eren poetes i compositors que escrivien les lletres i la música de les seves pròpies cançons. La seva aparició es remunta al segle XI al sud de l'actual França, en el territori conegut com a Occitània, i des d'allà el seu art es va estendre...

Enmig del món medieval català, on les veus femenines gairebé no han deixat rastre escrit, la figura d’Alba Guibert hi emergeix com una excepció remarcable. És la primera dona escrivana de Catalunya que coneixem. Per entendre la singularitat d'Alba Guibert, cal situar-se en el seu temps. Als segles X i XI, fins i tot entre els homes, l’alfabetització era limitada, i entre les dones encara més. Algunes monges sabien llegir, i ocasionalment signaven documents, però l’escriptura completa i autònoma era una habilitat molt menys estesa. En aquest context, Alba no només escriu: redacta un document amb una cal·ligrafia acurada, en llatí i amb una estructura pròpia dels escrivans formats. Sabem que Alba estava vinculada a Vic, un dels centres culturals més actius de la Catalunya d’aquell moment. Tot indica que el seu entorn familiar era excepcionalment favorable a l’educació. La seva mare es deia Guilla, una dona del país. El seu pare, Guibert, era un gramàtic procedent probablement de Liej...

A mitjans del segle XIV, va arribar a Catalunya la pesta negra, una greu malaltia que va trasbalsar la demografia del Principat i que va ocasionar tot un seguit de conflictes a la ciutat i al camp que trastocarien per sempre el futur del país. La veritat és que el segle XIV no va començar gaire bé. Malgrat que Catalunya dominava el mercat del cereal sicilià, ja que l'illa estava en el seu poder des de finals del segle anterior, hi havia manca d'aquest aliment. Per què? Sembla que per causa de la pugna constant que s'arrossegava amb Gènova i els francesos precisament per assolir el control de l'illa. La inestabilitat va alterar algunes rutes i va provocar problemes d'abastiment en una població que venia creixent sense aturador. A sobre, al nord d'Europa patien males collites des de feia anys, cosa que impossibilitava trobar alguna alternativa a la manca d'aliments. Tot plegat va ocasionar la gran fam del 1333, que a Catalunya seria coneguda com  lo mal any pr...

Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó les dues corones van quedar unides simbòlicament, tot i que cadascuna va mantenir la seva independència en tots els àmbits. Amb tot, els Trastàmares podien controlar bona part de la península Ibèrica. Però la dinastia castellana trastamarista tenia els dies comptats. El casament d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó (tots dos de la dinastia castellana Trastàmara) va ser en secret l'any 1469. Per què? Per la consanguinitat dels cònjuges: tots dos eren besnets de Joan I de Castella i Leonor d'Aragó. Per això no comptaven amb el vistiplau del papa del moment, Pau II. Al final la cosa es va arreglar, però Isabel no seria reina de Castella fins al 1474, cinc anys després del casament, i Ferran no seria rei d’Aragó, València i Mallorca i comte de Barcelona fins al 1479, deu anys després. És a dir, quan es van casar no es va efectuar cap unió ni hi havia cap estratègia de fer-ho. S'ho van trobar amb el temps, i...

Un cop l'Imperi Romà d'Occident va desaparèixer del mapa, Europa va quedar fragmentada en multitud de regnes enfrontats per aconseguir el seu espai de sobirania en l'Europa medieval que s'estava formant. Hispània passaria per aquest mateix procés sense remei. Alhora, una nova religió hi treia el cap: l'islam. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant el període final de l'Imperi Romà d'Occident (segles IV i V), alguns pobles, principalment germànics , ja feien de les seves fronteres endins després d'intenses migracions i, d'altres, fronteres enfora, estaven esperant el seu torn. Els atacs dels huns a mitjans del segle V (dels quals Àtila va ser el seu més famós líder) van generar, a més, migracions de pobles que fugien del seu abast. Aquests moviments migratoris pressionaven cada cop més la ja inestable Europa romana, que aviat veuria un canvi de model organitzatiu de dalt a baix. La Hispània romana al segle IV Finalment, i de form...