Qui eren els botiflers?
El mot botifler és una de les paraules més controvertides i evocadores de la història de Catalunya. El seu origen i els seus usos poden proporcionar-nos una visió fascinant sobre com les paraules poden adquirir significats molt més enllà del seu sentit literal, segons el context històric i polític en què es troben.
 |
Durant la Guerra de Successió (1701-1714), Catalunya va estar dividida en dos bàndols: els que donaven suport a l'arxiduc Carles (anomenats austriacistes) i els que donaven suport a Felip V (anomenats borbònics). Els botiflers eren aquells que feien costat a Felip V, un rei que, des del primer moment, va mostrar una política centralista i absolutista, i que aplicaria mesures dràstiques contra els drets i les institucions catalanes després de la derrota austriacista del 1714.
Els botiflers eren vistos com a traïdors per molts catalans, ja que s'oposaven a la causa que defensava la independència de Catalunya dins de la monarquia hispànica. Per aquest motiu, la paraula es va associar a una gran càrrega pejorativa, que es va usar per insultar aquells que es consideraven deslleials.
Segons l'expert lingüista Coromines, botifler era un terme que ja formava part del lèxic comú de la llengua, derivat d'una reducció fonètica (traient la ena) de botinflat, amb el significat de 'galtut', 'galtaplè'. Aquests termes, igual que botiró, s'associaven als rics que solien tenir una cara galtuda i panxa prominent; per això l'arrel botir amb el sentit de 'inflar'. Durant la segona part del segle XVII també servien de malnoms per als soldats de la monarquia hispànica i, durant la Guerra de la Successió, el nom de botifler seria usat específicament per identificar l'enemic borbònic i els seus simpatitzants. Per altra banda, una teoria popular sense fonament diu que botifler era una mala pronunciació de dos mots francesos: beauté fleur. Així se li deia a la flor de lis, la flor tradicional de l'escut dels Borbons. El fet és que des d'aleshores qualsevol persona susceptible de ser un traïdor a la pàtria catalana ha estat anomenat botifler.
Després de la derrota del 1714, amb la pèrdua de les llibertats catalanes i la imposició de les noves lleis borbòniques (els Decrets de Nova Planta), el terme botifler va continuar utilitzant-se de manera despectiva per referir-se a aquells que, durant la guerra, s'havien alineat amb els enemics de la independència catalana. Tot i que la guerra ja havia acabat, continuava sent un símbol que recordava com alguns catalans li havien girat l'esquena a la pàtria.
A mesura que passaven els segles, la paraula es va continuar utilitzant en la cultura popular, i a vegades es va aplicar fins i tot a aquells que eren vistos com a traïdors a la causa catalana, independentment de la seva postura política. El terme es va integrar en el llenguatge de manera general, sobretot en contextos polítics i socials d'alta tensió. Avui dia, sens dubte, botifler forma part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya.
