El Gat Saberut

A principis del segle XIX, dècades abans de la fi per llei de l'esclavitud als Estats Units , ja hi havia el debat sobre què fer amb la població negra quan no es poguessin usar com a esclaus. Per donar resposta a la qüestió, el 1816 es va fundar la Societat Americana de Colonització. A principis del segle XIX, la població negra lliure dels Estats Units creixia de forma constant. Si en 1790 hi havia uns 60.000 negres lliures, cap al 1810 aquesta xifra superaria els 186.000. Eren antics esclaus alliberats sobretot als estats del nord on l'esclavitud perdia adeptes. Molts blancs van començar a posar en dubte que es poguessin integrar a la societat. D'altres manifestaven por perquè creien que podien ser una mala influència per als que encara eren esclaus, ja que els motivarien a revoltar-se. Fins i tot aquells que simpatitzaven amb els negres veien les contínues discriminacions que havien de patir malgrat ser lliures. Per tot plegat, es va crear una associació per posar-hi reme...

L'esclavitud ha tingut presència a gairebé totes les nacions del món, inclosa Catalunya. Quina és la història de l'esclavitud en el nostre país? Vegem-ho! Des del primer moment en què els primigenis comtats catalans es van estendre cap al sud, els esclaus formarien part de la seva societat. En aquella època eren sobretot presoners musulmans, tant homes com dones. Les conquestes de Mallorca i València durant el segle XIII accentuaria aquest fenomen. I, tal com passava a gairebé tot arreu, tothom ho veia com una cosa normal.  La pesta negra de mitjans del segle XIV va causar una davallada en la demografia catalana. Els supervivents van exigir salaris més alts per treballar en els seus oficis. Així que, entre que hi havia menys gent i aquesta demanava més diners, es va posar de moda comprar esclaus. D'aquesta manera, s'obtenia mà d'obra barata per a les feines més feixugues i rutinàries que feia inviable apujar els salaris de la resta. En aquest cas, però, la regió ...

L'esclavitud és una institució social i econòmica en la qual una persona, l'esclau, és considerada propietat d'una altra, el seu amo. Sempre ha existit. Les arrels de l'esclavitud són ben profundes i s'originen al començament de les primeres societats humanes. La majoria d'esclaus eren presoners de guerra, capturats i alimentats mínimament per treballar en favor dels seus amos. No tenien drets i eren tractats com una propietat i pràcticament com si fossin bestiar. Aquesta és l'esclavitud més bàsica, aquella que nega la condició humana.  Els amos tenien dret a fer allò que volguessin amb els seus esclaus, que solien ser obligats a treballar en tasques molt feixugues. Les dones també s'usaven a vegades per al plaer personal. Un esclau podia ser comprat, venut o part d'una herència familiar. L'amo el podia castigar i fins i tot matar sense problema, i no calia que la mort fos el resultat d'un càstig. L'assassinat es podia produir per un simp...

Portuguesos i castellans van ser els pioners del comerç d'esclaus a l'Atlàntic, que s'estendria a les Amèriques amb la participació de més potències europees. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant el segle XV, a la península Ibèrica, els estats cristians van acabar d' expulsar els musulmans i conformar definitivament els seus territoris. El papa de Roma havia decretat feia temps que es podia esclavitzar aquells que no eren cristians. Així que la població musulmana esclava no deixava d'augmentar.  Els portuguesos, que havien conformat el seu territori ja cap a l'any 1415, es van entestar en saber fins a on arribava el poder musulmà , que s'havia estès pel nord de l'Àfrica. La idea era treure'n profit per mitjà de la conquesta o el saqueig. Així que van començar a explorar la costa africana musulmana. Primer es van centrar a la costa marroquina, però de seguida van tirar més avall fins a arribar als rius Senegal i Gàmbia. Aquest...

L'esclavitud, és a dir, el domini absolut d'un individu sobre un altre, estava tan arrelada a la cultura romana que els esclaus es van tornar gairebé invisibles i, per descomptat, no hi havia cap sentiment d'injustícia en aquesta situació per part dels governants.  Els ciutadans romans no consideraven l'esclavitud com un mal, sinó com una necessitat. El fet que els esclaus fossin sovint agafats d'entre els perdedors de la guerra (i de la seva posterior descendència) era també una justificació útil i una confirmació de la suposada superioritat cultural de Roma i del dret diví a governar els altres. Totes aquestes coses eren vistes amb absoluta normalitat. Gairebé no hi ha documentades crítiques a l'esclavitud. Els conflictes armats eren ideals per aconseguir esclaus. Se sap, per exemple, que durant la Primera Guerra Púnica contra els cartaginesos els romans es van quedar amb 75.000 captius. Els esclaus també es podien adquirir per mitjà de la pirateria, el comer...