Jaume Isern, el cec que ensenyava els cecs
Anys abans de la creació del braille, el mataroní Jaume Isern havia creat un instrument d'escriptura musical per als cecs que canviaria la vida de moltes persones.
Jaume Isern (1798-1880) era cec de naixement, però va poder gaudir d'una família capaç de donar-li la millor educació possible. Gràcies a això i a la seva ment brillant, es va convertir en un destacat músic, compositor i mestre de música.
Mentre el seu professor, Antoni Mitjans, li ensenyava solfeig tal com es podia en aquell moment, Isern es va sentir inspirat per crear una eina que facilités enormement l'aprenentatge de música per a persones cegues com ell.
L'instrument d'escriptura musical per a cecs, acabat el 1821, consistia en un marc de fusta amb un llistó amb dents que servia de guia i unes planxes que lliscaven amb uns sortints de llauna que indicaven les cinc línies de partitura. Tot això amb una planxa de llauna que a sota tenia un paper de calcar, a sota del qual hi havia un paper en blanc que quedava escrit quan es feia servir un punxó. Amb aquest invent, es podien escriure partitures amb dues o més veus. Tota una revolució en aquella època, que seria premiada el 1826 per la britànica Royal Society of Arts. Tant l'ensenyament per a cecs de Londres com el de Madrid farien servir l'invent del mataroní.
Isern es va casar amb la també mataronina Carlota Vinyes. La parella va tenir dos fills: Càndid i Carles, aquest últim també cec de naixement. El petit Carles de seguida va manifestar-se com un prodigi musical, igual que el seu pare. La casa dels Isern era una acadèmia molt distingida, on arribaven les darreres composicions europees i es coneixien de primera mà les òperes que s'estrenaven a Barcelona.
La mort prematura dels seus fills, amb disset i divuit anys, va fer que Isern es replegués en una vida més solitària dedicada plenament a la música, la religió i l'estudi. Tot i això, no podia evitar impartir nombroses classes de música de forma privada i el continuarien visitants eminències de dins i fora de l'estat.
Isern també va inventar altres instruments per a cecs que servien per escriure, fer operacions aritmètiques i jugar al quinto, un famós joc típic de Nadal en algunes zones de Catalunya. També va ser l'organista de la Basílica de Santa Maria de Mataró i membre de la Reial Acadèmia de les Ciències Naturals i Arts de Barcelona. A més, a Mataró estaria implicat en diferents d'iniciatives socials. Seria el president de l'Ateneu Mataroní i impulsaria la creació de la Biblioteca Popular de l'Ateneu i la Caixa d'Estalvis de Mataró, futura Caixa Laietana. El 1880 Isern moria a la seva ciutat natal amb 92 anys.
Més informació
🔹Jaume Isern i la seva incidència en l'ensenyament de cecs i de la música al Mataró vuitcentista (PDF)
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT