El derbi de la xavalla
El 23 de novembre de 1924, es disputava el que coneixem com a derbi de la xavalla, un partit entre Barça i Espanyol que acabaria suspès per una pluja de monedes.
 |
Es jugava el Campionat de Catalunya al Camp de les Corts durant la dictadura de Primo de Rivera. La tensió ja venia creixent entre els culers (principalment catalanistes i amb un fort republicanisme) i els "pericos" (de tarannà espanyolista i monàrquic). Cal recordar que pocs anys abans l'Espanyol havia rebutjat un projecte d'Estatut d'Autonomia. La importància d'aquell partit va fer que la Federació Espanyola enviés un àrbitre propi, el bilbaí Pelayo Serrano de la Mata.
El partit va començar amb un joc molt dur, sobretot per part dels espanyolistes, fins al punt que el golejador blaugrana Alcántara es va lesionar al cap de 9 minuts. Tan sols 4 minuts després un altre jugador blaugrana, Samitier, era expulsat per una lletja entrada. La primera part es va jugar amb una gran agressivitat i amb un públic cada cop més calent. L'àrbitre rebia tota mena d'insults i alguns aficionats de tots dos equips s'encaraven de mala manera, amb crits, empentes, coixins volant i algun intent d'agressió.
Quan va acabar la primera part, l'àrbitre, en comptes de retirar-se a la caseta, es va quedar al mig del camp. El públic blaugrana s'ho va prendre com un gest desafiant i va començar a llençar-li una autèntica pluja de monedes que va durar una bona estona. Aquesta reacció provocaria la suspensió del partit amb el resultat de 0-0. El jugador blaugrana Vicenç Piera deixaria escrit que sis mesos després encara trobaven alguna moneda a la gesta.
 |
| Camp de les Corts (dècada de 1920) |
Després de moltes i polèmiques reunions entre directives sense acord, la Federació Catalana va decidir repetir el partit des del principi. Però el governador civil, Milans del Bosch, va dir que només ho permetria si el partit es jugava lluny de Barcelona o a porta tancada. Finalment, el partit es jugaria el 15 de gener de 1925, davant d'uns 200 privilegiats. El resultat seria de 0-1 per a l'Espanyol, gràcies a un gol de Zabala, però el campionat el guanyaria el Barça per aconseguir més punts. Només cinc mesos després, el 14 de juny, tindria joc el famós partit del Barça contra el Júpiter en què l'himne espanyol era xiulat i el Camp de les Corts tancat durant mig any.
