Josep Trueta, el prodigiós metge barceloní
Durant molt de temps la gangrena era un enemic terrible de les ferides de guerra greus o que implicaven el trencament d'ossos, fins que un metge català hi va posar remei: Josep Trueta i Raspall.
 |
Durant la Primera Guerra Mundial, una part molt important dels ferits morien per causa de la gangrena (mort dels teixits), ja que provocava sèpsia (una infecció del torrent sanguini). I els que no morien solien acabar amb membres del cos amputats, precisament per evitar la infecció, encara que no sempre funcionava.
El metge Josep Trueta i Raspall (1897-1977), després d'una acurada investigació, va crear un mètode de tractament tremendament eficaç. Primer s'havia de rentar la ferida amb aigua i sabó fent servir un petit raspall, després s'havia de fer una incisió al voltant per explorar bé el seu abast. Aleshores s'havia de retirar el teixit i múscul mort o no viable i els fragments d'os inservibles. Tot seguit, calia drenar la ferida per evitar l'acumulació de líquid. I, per acabar, s'embenava i enguixava el membre ferit, que solia ser un braç o una cama. A partir d'aquí hi havia un minuciós protocol de seguiment de l'evolució de la ferida.
L'anomenat mètode Trueta seria posat a prova durant la Guerra Civil Espanyola, tant a Barcelona durant els bombardejos com al front republicà. L'èxit era tal que reduïa al mínim els casos d'amputacions o mort per causa de la gangrena. Però, el 3 de febrer de 1939 Trueta va haver de fugir de Catalunya per l'avanç imparable dels franquistes. Acabaria a Oxford (Regne Unit), on donaria a conèixer al món mèdic el seu mètode.
Els britànics van convertir Trueta en el màxim conseller de cirurgia de guerra, un càrrec que ocuparia durant tota la Segona Guerra Mundial. Les tropes aliades van usar el seu mètode àmpliament i gràcies a això moltíssimes persones salvarien la vida o evitarien amputacions.
 |
| Retrat en oli sobre tela de Josep Trueta, 1958, de Franck Enstrien |
El 1940 Trueta va formar part del Consell Nacional de Catalunya constituït a Londres, i el 1941 va escriure The Spirit of Catalonia, on donava a conèixer al món anglosaxó la contribució catalana al naixement i desenvolupament de la civilització occidental. També se li atribueix el descobriment de la doble circulació renal, de gran importància per altres investigacions posteriors. Els seus treballs serien mundialment coneguts i tindrien la col·laboració de molts alumnes vinguts d’arreu, que després es convertirien en mestres famosos als seus països.
Trueta va ser nominat en dues ocasions per al Nobel de Medicina, tot i que no el guanyaria mai. Es creu que el motiu de no rebre el Nobel va ser les fortes pressions del govern de Franco, ja que Trueta era clarament contrari al règim espanyolista. Però, almenys, veuria reconeguda en vida la seva trajectòria científica i cívica de moltes altres maneres.
Trueta va ser president del Congrés Mundial de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Nova York, l’any 1960. El van nomenar professor honoris causa de les universitats d'Oxford, Buenos Aires, Gotterborg, Rio de Janeiro i Autònoma de Barcelona. Va ser membre d’honor de divuit societats quirúrgiques i ortopèdiques de diferents països, va rebre el premi Laborie de la Societat de Cirurgia Francesa i, a més, el van ordenar cavaller de la Legió d’Honor francesa.
El 1967 va poder tornar al Barcelona, i durant deu anys donaria a conèixer els seus treballs i el seu pensament en múltiples conferències. Va presidir la Societat Catalana de Biologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) i en molts congressos i reunions se li honorava.
Finalment, quan estava al punt de fer una ponència en el X Congrés de Metges de Llengua Catalana, a Perpinyà, el seu estat de salut ja no li va permetre assistir-hi. Moriria el 19 de gener de 1977.
