Quan Catalunya era arrasada per les bombes

Després que Catalunya va caure a les urpes dels Borbons un cop perduda la guerra contra Felip V, el país encara va ser bombardejat més vegades de forma ferotge i sense cap mena de pietat. Repassem els principals atacs.


❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides

El general espanyol Baldomero Espartero actuava com a regent de la reina Isabel II des de 1840, perquè encara era petita. En aquella època, malgrat la força industrial que emergia a Barcelona, la ciutat es trobava en una situació lamentable. Els barcelonins, uns 200.000, vivien encara amuntegats dins les muralles. Probablement era la ciutat més densa d’Europa en aquells moments. Hi havia carrers on costava respirar perquè l’aire no es renovava suficientment. A més, milers d'obrers treballaven en condicions pèssimes i es creia que Espartero estava a punt d'instaurar les quintes, un sistema de reclutament sense tradició a Catalunya. A sobre, la política comercial i econòmica d'Espartero perjudicava els productes agrícoles i industrials catalans. Tot plegat conduïa a l'enfrontament directe del poder central de Madrid i l'exèrcit contra el poder local barceloní i la milícia urbana.

Per altra banda, la política repressiva del capità general de Catalunya, Antonio van Halen, mà dreta d'Espartero, no ajudava a calmar els ànims. El 13 de novembre de 1842, tot va sortir de mare quan un grup de borratxos intentava colar vi a dins la ciutat pel portal de l'Àngel sense pagar l'impost establert. Es van barallar amb els soldats que custodiaven l'entrada i la notícia de l'incident es va estendre. Una nova topada, aquest cop entre la milícia i els soldats va escalfar molt l'ambient i va ocasionar diversos detinguts. Tot seguit es va prohibir explícitament la Milícia Nacional, portar qualsevol mena d'arma i fer reunions de més de deu persones a places o carrers. I si encara faltava l'estirabot típic castellà, va arribar de la boca del general Zurbano, que va dir: "Bien puede existir España sin Cataluña". El boca-orella va escampar una onada d'indignació que va donar lloc a la revolta generalitzada.

De forma espontània, 400 milicians es van atrinxerar a la plaça de Sant Jaume i van aixecar barricades amb el suport de la ciutadania. El govern espanyol va proclamar l'estat de guerra i 2.000 soldats s'hi van enfrontar per desallotjar la plaça. Però la resistència era molt forta i els barcelonins des de casa seva no deixaven d'atacar els soldats. Homes i dones els llençaven tota mena de trastos, mobles i aigua bullent. Alhora, les campanes de la catedral tocaven sense parar per aixecar el Sometent. Tots els homes de Barcelona eren cridats a armar-se i lluitar.

Van Halen va ordenar la retirada de les tropes, que havien patit un munt de baixes. Durant dues setmanes els barcelonins van ser amos de la seva ciutat, fins que Espartero en va dir prou. El 29 de novembre el general va arribar a la ciutat comtal i de seguida va comunicar la decisió de bombardejar-la si no es rendia en menys de 48 hores. Barcelona va decidir resistir. Però els espanyols havien après la lliçó i cap soldat hi va entrar per lluitar. L'atac seria exclusivament aeri.

El 3 de desembre, a les 11:30 h, van començar a caure les bombes des de Montjuïc de forma indiscriminada, ja que no estaven dirigides cap a un lloc concret, simplement escombraven la ciutat per destruir i fer mal allà on poguessin. Edificis de tota mena, inclosos hospitals, patien els esclats dels projectils. El pànic es va apoderar de la capital i no hi havia cap possibilitat de defensa.

Gravat que il·lustra el bombardeig de Barcelona de 1842

A primera hora de la tarda, la Junta Provisional va demanar un alto el foc per negociar, però la resposta va ser que no. Primer calia la rendició i l'entrega dels principals esvalotadors o les bombes continuarien caient sense descans. Centenars d'edificis ja havien quedat destruïts i fins i tot el foc havia fet estralls a l'ajuntament. A la nit, la Junta va comunicar la rendició absoluta després que la ciutat patís l'impacte de més de 1.000 projectils, que van deixar 462 edificis destruïts i entre 20 i 30 morts. El diplomàtic Ferdinand de Lesseps, cònsol de França a Barcelona, va intervenir a les negociacions a favor de la ciutat arriscant la seva vida.

La manera de fer d'Espartero el va enemistar fins i tot amb molts dels seus partidaris, així que la seva posició va anar de mal en pitjor fins a haver d'exiliar-se al Regne Unit. Poc després, Catalunya es va tornar a revoltar. Entre el 6 de setembre i el 18 de novembre del 1843 uns 12.000 projectils van caure sobre Barcelona en diferents tongades per reprimir la darrera de les bullangues, coneguda com a Jamància, de caràcter progressista i federalista. Les bullangues eren revoltes urbanes que esclataven de tant en tant des de 1835.

El temps va passar i Espanya es veia incapaç de guanyar estabilitat i encabir els seus pobles i ideologies en un únic estat. Finalment, la guerra civil hi va esclatar i Barcelona es va convertir en la capital republicana que gosava fer front als franquistes. Madrid havia caigut en mans dels insurrectes sent víctima de nombrosos bombardejos entre l'agost de 1936 i l'abril de 1937, que hi van causar 1.491 morts. El País Basc i Catalunya serien els pròxims objectius.

El general Emilio Mola volia concentrar-se a atacar la indústria, ja que pensava que Espanya estava dominada de forma malaltissa per la indústria de Bilbao i, sobretot, Barcelona. Per tal de sanejar Espanya, s'havia de destruir aquesta indústria. En canvi, altres militars espanyols veien amb bons ulls que la població civil també fos atacada. Pel que fa als comandaments nazis, aliats dels franquistes, els civils eren un objectiu. 

El 26 d'abril de 1937, la legió Còndor alemanya va bombardejar sense pietat durant més de tres hores la ciutat de Gernika. Més del 70% dels edificis van quedar ensorrats i van morir unes 300 persones d'una població de 5.000 habitants. 

El 2 de novembre del mateix any li tocaria a Lleida, que comptava amb pocs més de 36.000 habitants. La ciutat va ser bombardejada per l'Aviació legionària italiana amb 320 bombes de diferents calibres i 64 bombes incendiàries. Després va ser escombrada a baixa altura per la metralla que escopien els avions, anomenats Savoia SM-79. Almenys 200 persones hi van morir, entre elles uns 50 nens d'una escola. Unes 60 dones amb els seus fills petits van ser metrallats mentre esperaven que obrissin les portes del Mercat de Sant Lluís. 

El 31 de maig de 1938 seria Granollers la següent víctima dels avions italians, on vivien 14.615 persones. Uns 80 edificis es van ensorrar i més de 200 persones hi van morir. A la ciutat no hi havia refugis i les alarmes no van funcionar. L'atac es va produir en el moment de més activitat i va agafar la població totalment desprevinguda.

Entre tant, Barcelona no s'escapava del terror feixista. Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939 (més de 2 anys), la ciutat va viure una pluja intermitent de bombes que cercaven fer tot el mal possible a una població que es resistia a caure en poder del franquisme.


Els atacs més coneguts per la seva intensitat van tenir lloc entre el 16 i el 18 de març de 1938. Els avions italians tenien la seva base a Mallorca, a tan sols mitja hora de la capital catalana. A més, per mar era impossible detectar la seva arribada. Però ara havien rebut una ordre diferent, la de diversificar els bombardejos en el temps i espai en comptes de concentrar-los en zones concretes. Era la primera vegada que es feia aquesta estratègia. La intenció era simplement aterrir els barcelonins creant una sensació total de pànic i indefensió, tot mentre els franquistes avançaven per Aragó cap a terres catalanes. Els carrers van quedar esquitxats amb centenars d'homes, dones i nens destrossats per les bombes. 

Els atacs que va patir Barcelona va esgarrifar els governs europeus. Fins i tot l'ambaixador alemany va admetre que els atacs per part dels bombarders italians havien sigut "terribles". Va afirmar que moltes parts de la ciutat havien estat afectades i va rematar: "No hi ha evidències de cap atemptat contra objectius militars a Barcelona".

En negre, zones amb refugis. En vermell, zones amb més impacte de les bombes.

Els barcelonins van ser capaços de construir a la ciutat almenys 1.322 refugis antiaeris. Amb tot, en dos anys de bombardejos 1.800 edificis barcelonins van ser destruïts i 2.500 persones hi van perdre la vida, a més dels milers de ferits que va deixar la massacre. En tot Catalunya, més de 4.000 persones hi van morir per atacs aeris i més de 6.000 van ser ferides, la majoria d'aquests a la capital.



Informació extra

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

La religió a l'edat mitjana

Introducció a l'edat mitjana

Edat Moderna

Les croades