El Gat Saberut

La diada de Sant Jordi, celebrada cada 23 d’abril, és una de les festes més estimades a Catalunya. Tot i no ser festiu oficial, els carrers s’omplen de gent passejant entre parades de llibres, comprant roses i participant en multitud d'actes culturals programats​. Però, quina és la seva història? Curiosament, la celebració tal com la coneixem avui (amb llibres i roses) no té uns orígens remots, sinó que és fruit del catalanisme cultural del segle XIX, que va dotar aquesta jornada d’un sentit de reivindicació literària i nacional encara ben viu​. Amb tot, alguns elements de la festivitat sí són ben antics: la llegenda medieval de Sant Jordi i el drac, el culte al sant com a patró, i el costum de regalar una rosa es remunten segles enrere​. LA LLEGENDA DE SANT JORDI I EL DRAC La història de Sant Jordi parteix d’un personatge real convertit en llegenda. Jordi (o Sant George, en anglès) hauria estat un oficial romà cristià, nascut a finals del segle III, que va ser martiritzat i decap...

Els Reis d'Orient, o Reixos, són uns personatges que surten breument al Nou Testament de la Bíblia i que són la base de la celebració que fa que cada 6 de gener sigui festiu al nostre país. Però la seva història, tot i la poca documentació que en parla, no va ser com ens l'expliquen actualment. En primer lloc, anem a veure què en diu la Bíblia: Després del naixement de Jesús a Betlem de Judea, als dies del rei Herodes, van arribar a Jerusalem uns astròlegs que venien de l’Orient, i preguntaven: «On és el nen que ha nascut rei dels jueus? Vam veure la seva estrella quan estàvem a l’Orient i hem vingut a fer-li homenatge.» Quan el rei Herodes ho va sentir, es va alarmar, i amb ell tot Jerusalem. Llavors va reunir tots els sacerdots principals i els escribes del poble i els va preguntar on havia de néixer el Crist. Ells van respondre: «A Betlem de Judea. Perquè això és el que es va escriure per mitjà del profeta: “I tu, Betlem de la terra de Judà, no ets pas la ciutat més insignif...

Fer cagar el tió és un costum que sorprèn moltíssim la gent que visita Catalunya i que ho veu per primera vegada. Quin és l'origen d'aquesta curiosa i escatològica tradició? La paraula tió , d'origen llatí, tenia el significat de 'tros de tronc per cremar a la llar' o 'torxa'. El costum actual de fer cagar el tió és pròpia de Catalunya i alguns pobles d'Aragó, i té el seu origen en les tradicions paganes de la zona d'abans del cristianisme. Tot i la manca de proves documentades, els experts poden seguir la pista dels orígens del costum de fer cagar el tió, de la mateixa manera que és possible saber quines són les arrels de molts costums nadalencs que provenen d'èpoques precristianes. La veneració de troncs ja existia abans del cristianisme en diferents regions. El costum del tió català va començar segurament a la regió pirinenca, incloent alguns pobles de l'actual Aragó. Amb la repoblació dels comtats catalans amb gent de les muntanyes, la tr...

Des de fa segles els cristians celebren Nadal cada any. Però, quin origen té realment aquesta festa. La resposta et deixarà bocabadat. Descobreix-la! Cada desembre, el món s'il·lumina amb llums de colors, pessebres i arbres decorats. Les famílies es reuneixen, es fan regals, i per un moment sembla que la vida adquireix un color especial, enmig del fred de l'hivern. La festa de Nadal és de les més antigues encara present a la societat occidental i cristiana. Tan antiga que amaga un origen ple de rituals ancestrals i pagans de diferents pobles. És una festa que no va néixer en un sol dia, sinó que és el resultat de segles d'història i del desig humà de trobar llum enmig de l'època més fosca de l'any. Tot plegat gràcies a una autèntica operació de màrqueting de l'Església primitiva, que havia de competir amb banquets pagans, herois mitològics i costums fortament arrelats. Nadal és una festa basada en el paganisme europeu. De fet, les dues celebracions que van assen...

L'any 2010 es prohibien les curses de braus a Catalunya, un fet històric que allunyaria el Principat de l'Espanya torera de sempre. El motiu més important era el patiment de l'animal i l'espectacle que se'n feia. Però, és cert que els toros pateixen a la plaça? Les curses de braus van ser prohibides a Catalunya l'any 2010, després que el 28 de juliol el Parlament de Catalunya votés majoritàriament per fer-les desaparèixer. La votació va tenir lloc després d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per organitzacions animalistes, com Prou!, que va recollir més de 180.000 signatures. La llei va entrar en vigor l’1 de gener de 2012, moment en què es van deixar de celebrar oficialment curses de braus a Catalunya. L’última es faria el 25 de setembre de 2011 a la plaça Monumental de Barcelona. El Tribunal Constitucional, però, anul·laria la prohibició a l'octubre del 2016, per considerar que la competència sobre la tauromàquia corresponia a l’Estat. Tot...

La festa de Sant Joan a Catalunya té un origen antic que combina rituals pagans d'estiu amb elements cristians. Aquesta festivitat s'ha mantingut viva al llarg dels segles i s'ha convertit en una de les celebracions més estimades de la cultura catalana. La festa de Sant Joan, que té lloc la nit del 23 al 24 de juny i és coneguda com la "revetlla de Sant Joan", es caracteritza per les fogueres, els focs artificials, la música i els àpats festius. L'origen de la festa es remunta a celebracions paganes relacionades amb el solstici d'estiu, que té lloc al voltant del 21 de juny. Aquesta data marca el dia més llarg de l'any i ha estat tradicionalment un moment de celebració en moltes cultures. Les fogueres tenien un paper central en aquestes festes com a símbol de purificació i de renovació. El solstici d'estiu se celebrava en moltes cultures antigues Amb l'arribada del cristianisme, aquestes festes paganes es van cristianitzar. A partir del segle I...