El Gat Saberut

Des d'un bon principi, les notícies sobre les riqueses del Nou Món van córrer com la pólvora per Europa, fet que va impulsar la pirateria, una activitat sovint patrocinada per les potències enemigues de Castella, que era qui controlaven les rutes comercials caribenyes. ❗ Toca o clica les imatges per veure-les més definides Molt aviat Amèrica va entrar a l'imaginari europeu com una terra rica en metalls preciosos i llegendes sobre ciutats fetes d'or, com el Dorado, a l'actual Colòmbia; llocs on es podia trobar la font de l'eterna joventut, com passava amb Florida; i ciutats perdudes que amagaven tresors indescriptibles, com Cíbola, al nord de l'actual Mèxic. NAIXEMENT I CONSOLIDACIÓ DE LA PIRATERIA Tan bon punt les notícies sobre les bondats del Nou Món van arribar als més desfavorits i als marginats de la societat europea, alguns d'aquests van decidir traslladar-s'hi per provar fortuna. Tenien l'esperança de refer la seva vida i guanyar riqueses i, ...

Durant l'edat moderna, els pirates nord-africans van sembrar el terror en les costes europees de la Mediterrània, principalment contractats per l'Imperi Otomà. Durant la part final de l' edat mitjana , la costa d'Àfrica del Nord estava controlada principalment per l'islam, mentre que a la costa mediterrània europea s'estenien diferents regnes cristians sorgits de les restes de l' Imperi Romà d'Occident i dels pobles germànics . En la costa oriental, l' Imperi Romà d'Orient patia una lenta agonia per causa de la pressió musulmana i els nombrosos problemes interns, fins que el 1493 Constantinoble va caure sota el control dels turcs otomans. L'Imperi Otomà s'estendria de pressa pel Pròxim Orient i nord d'Àfrica, i s'encaparraria en fer la guitza a les potències cristianes. En aquest context, els pirates instal·lats a la costa nord-africana van viure una edat daurada gràcies al suport dels otomans. Tenien bases a Tunis, Trípoli, S...

Sovint sentim a parlar de pirates, corsaris, bucaners i filibusters, i és fàcil pensar que són el mateix, sobretot en el cas de pirates i corsaris. Però cadascun d'aquests grups tenien les seves pròpies característiques que els feien diferents. Vegem-ho! Encara que sempre hi ha hagut pirates a tot arreu, quan parlem de corsaris, bucaners i filibusters, ens referim a pirates que pertanyien a una època concreta, entre els segles XVII i XVIII, i que actuaven principalment, en el cas de bucaners i filibusters, a les aigües caribenyes. Entre ells hi havia diferències que, malauradament, moltes persones desconeixen avui dia i fins i tot historiadors confonen. Per això és important treure l'entrellat d'aquest assumpte. Comencem! QUI EREN ELS PIRATES? La paraula pirata prové del grec peiratēs , referit a 'qualsevol que intenta alguna cosa', 'emprenedor', que deriva de peîra , en el sentit de 'intentar amb esforç'. En un principi el terme s'associava als ...

La pirateria ha existit des que hi ha hagut alguna mena de comerç. En totes les èpoques i de totes les formes possibles els pirates han fet la guitza a mercaders, pobles de la costa i potències colonials. Vegem com actuaven durant l'edat antiga a la mar Mediterrània. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Les característiques de les costes i illes mediterrànies eren ideals per als pirates de l'edat antiga. Hi havia un munt de raconets i cales on amagar-se i esperar que algun vaixell mercant passés a prop per enxampar-lo i saquejar-lo. L'important era ubicar-se enmig d'una de les rutes que es feien servir.  Les embarcacions dels pirates eren més aviat petites, amb cabuda per a 15 o 20 persones, ja que els vaixells que es trobaven tampoc eren encara massa grans. Així, a més, podien fer atacs més ràpids i si havien de fugir costa endins podien arrossegar-les i amagar-les més fàcilment. Els pirates podien pertànyer a qualsevol poble de la conca mediterrània. ...