El Consolat de Mar
Des del segle XII l'expansió marítima del comerç català no va deixar de créixer, fins al punt que va ser necessari la creació d'un organisme de dret marítim propi: el Consolat de Mar.
 |
A principis del segle XIII, l'actual barri barceloní de la Ribera era el raval marítim de la ciutat, quan el mar tocava literalment el barri i la Barceloneta era una illa (l'illa de Maians). Aquest barri va agafar molta importància fins a convertir-se en el centre econòmic de la ciutat durant els segles XIII i XV.
La influència dels prohoms del barri (persones rellevants, notables o principals per causa de la seva posició o càrrec) va aconseguir que Jaume el Conqueridor els donés certs privilegis l'any 1227, sobretot pel que fa a l'organització del comerç al port. El 1231, després de la conquesta de Mallorca, se'ls en va concedir de nous, com més espai per facilitar la maniobra dels vaixells i el moviment d'aparells, estris de pesca, etc.
A partir del 1258, la Ribera va gaudir d'una autonomia administrativa per defensar el raval dels enemics, organitzar estols, recaptar diners i redactar una sèrie d'ordenacions marítimes que servirien de base per als anomenats Costums de la Mar. Aquest precedent donaria pas al Consolat de Mar de Barcelona, i de seguida a d'altres nous dins dels territoris de la Corona. Desenes de consolats sorgirien escampats als ports de la Mediterrània, especialment en la part occidental.
Els consolats servien per regular el comerç marítim, la navegació i resoldre conflictes entre mercaders. Comptaven amb un jutge o cònsol especialitzat en dret marítim. Actuaven sobretot dins de la Corona i en zones de molta influència. Però això no era tot.
 |
| Possible aparença d'un consolat de mar (IA) |
Durant els viatges, a les naus catalanes hi havia la figura del anomenat cònsol nàutic o viatger, que tenia la funció d’estendre la jurisdicció reial a bord dels vaixells mercantils per donar-los seguretat o mediar en els conflictes que hi poguessin sorgir i, si calgués, imposar càstigs.
A més, com que els catalans tenien rutes comercials que travessaven tota la Mediterrània i que connectaven Barcelona amb la resta d'Europa, Orient i el nord d'Àfrica, en desenes de ciutats de fora de la Corona es van crear els consolats d'ultramar (sovint coneguts com a consolats de catalans), delegacions comercials i diplomàtiques que actuaven com una extensió dels consolats de mar. Aquestes delegacions servien per defensar els interessos dels mercaders catalans a l'estranger, representar-los davant les autoritats locals i gestionar qualsevol problema legal o fiscal que hi hagués. Tot i funcionar sobretot fora de les zones controlades per la Corona, també n'hi havia en territoris dins del seu control on hi havia un comerç especialment intens, com Sicília.
De consolats d'ultramar catalans fora del control directe de la Corona n'hi va haver, per exemple, a Egipte (Alexandria), al Llevant (Beirut, Armènia-Al·leàs), a diverses illes com Xipre, Quios, Creta (Canea, Càndia), al Peloponès (Modó, Patres), a la península Itàlica (Venècia, Ancona, Pulla, Otranto, Salern, Iscla, Nàpols, Gaieta, Roma, Piombino, Liorna, Pisa, Siena, Florència, Gènova, Savona), a l'actual França (Niça, Marsella, Provença, Avinyó, Berra, Martigues, Arles, Montpeller), a la península Ibèrica (Cartagena, Almeria, Màlaga, Granada, Sevilla, Algesires), i al nord d'Àfrica (Ceuta, Alcúdia, Ona, Orà, Alger, Tedelis, Gíger, Col·lo, Bona, Tunis, Trípoli). Fins i tot entre el 1330 i el 1488 hi va haver un consolat català a Bruges, actual Bèlgica.
 |
| Vaixell mercant de finals de l'edat mitjana (IA) |
La quantitat de consolats de mar i consolats d'ultramar que hi havia no és exacta ni fixa, perquè es van anar creant, traslladant o tancant segons les necessitats comercials i polítiques. De consolats de mar n'hi va haver entre 20 i 30 funcionant alhora, mentre que de consolats d'ultramar la xifra seria d'entre 30 i 40. En total, el nombre de consolats de mar i d'ultramar diferents que es van obrir durant l'edat mitjana i moderna podria arribar als 100.
Per tal d'aplegar tot el dret marítim català, cap a finals del segle XIII es va crear l'anomenat Llibre del Consolat de Mar. En aquest llibre, redactat en diverses fases, es va polir i ordenar les lleis marítimes tradicionals pròpies i d'altres indrets europeus. Escrit en català i traduït en poc temps en altres idiomes, es convertiria en el codi comercial marítim seguit per tots els països europeus, i serviria com a base per a la legislació actual.
Més informació
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
