Curiositats de l'Univers

Aquí trobaràs el temari sobre curiositats de l'Univers.



Les entrades més populars de la darrera setmana

Història de Catalunya

Imatge
Aquí trobaràs tot el temari sobre Catalunya. 💛Si t'agrada, comparteix aquesta pàgina amb familiars i amics!💛 ENTRADES PRINCIPALS Cronologia de Catalunya i context mundial La romanització de Catalunya Època visigòtica de Catalunya La Hispània germànica i la conquesta musulmana   El naixement dels comtats catalans Guifré el Pelós i Borrell II, l'origen de la sobirania catalana La Cort Comtal La Pau i Treva de Déu L'expedició catalana a Còrdova Ramon Berenguer IV, entre la diplomàcia i la guerra Pere el Catòlic, de Las Navas de Tolosa a Muret Jaume el Conqueridor i la formació dels Països Catalans Les Corts Catalanes El comerç català medieval El Consolat de Mar   La conquesta de Sicília Els almogàvers La conquesta de Sardenya i la disputa de Còrsega La pesta negra a Catalunya La batalla naval de Barcelona Els jueus a Catalunya El Compromís de Casp La conquesta de Nàpols La Guerra Civil Catalana Els Reis Catòlics i l'arribada dels Àustries La cacera de bruixes a Catalunya...
MÉS INFORMACIÓ

Pere el Catòlic, de Las Navas de Tolosa a Muret

Imatge
Durant els segles XI i XII Catalunya va persistir en una política expansionista i exitosa a l'altra banda dels Pirineus. Però a principis del segle XIII Pere I el Catòlic passaria de la glòria de Les Navas de Tolosa al sotrac de Muret, fet que marcaria la fi de la influència catalana a Occitània. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Durant els segles XI i XII, els Pirineus no eren pas una frontera rígida ni una línia que separés mons diferents. Ben al contrari: funcionaven com una gran frontissa, un espai de pas i de contacte constant entre comunitats que compartien llengua, costums, estructures socials i una manera molt semblant d’entendre el poder i la cultura. A banda i banda de la serralada, catalans i occitans es reconeixien com a pobles pròxims, gairebé com a membres d’una mateixa civilització. Aquest sentiment d’afinitat no va sorgir del no-res. Venia de lluny. Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els visigots van governar territoris que abraça...
MÉS INFORMACIÓ

Els reis catalans de la Corona d'Aragó

Imatge
Malgrat alguns intents d'aragonitzar la identitat dels reis de la Corona d'Aragó, tant la història com ells mateixos demostren que la seva vinculació amb la llengua catalana i amb el llinatge barceloní és innegable. Quan parlem de Casal de Barcelona ens referim al llinatge barceloní que es va originar en Guifré el Pelós , comte de Barcelona entre el 878 i el 897. Aquest comte, igual que d'altres de Gòtia, estava sotmès a l'autoritat dels francs, més concretament, de la monarquia carolíngia. Tot i que normalment el rei franc escollia qui havia d'ocupar la posició de comte, Guifré el Pelós va instaurar a Barcelona la successió hereditària, fet que copiarien els comtes veïns davant la passivitat franca. El comte Borrell II , que va exercir el càrrec entre el 966 i el 992, va anar més enllà i va rebutjar jurar fidelitat al monarca franc. Aquest fet marcaria l'inici de la sobirania catalana.  En època de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona entre el 1131 i el 1162...
MÉS INFORMACIÓ

Origen de la senyera catalana

Imatge
És molt possible que la primera representació de les barres vermelles sobre fons d’or que ens ha arribat sigui la del sepulcre de la comtessa Ermessenda de Carcassona (972-1057), dona de Ramon Borrell I. Estan pintades sobre el frontal de la sepultura i són segurament, ara per ara, l’exemple més antic de les barres catalanes. El descobriment de les primeres barres vermelles i grogues es va produir l'any 1982, quan es va obrir el sepulcre d'Ermessenda de Carcassona situat a la catedral de Girona. Tot i que la seva mort va arribar el 1057, un estudi data la pintura de principis del segle XII, per tant, seria un afegit posterior. Els pigments són els mateixos que es feien servir per a les pintures de les esglésies romàniques del Pirineu català entre el 1100 i el 1150. Per això, encara serien l'exemple més antic de les barres catalanes. Per què no eren quatre barres vermelles, tal com avui? Senzillament perquè no s'havia oficialitzat un nombre concret i es posaven tantes b...
MÉS INFORMACIÓ

La repressió borbònica després de 1714

Imatge
Després de conquerir Catalunya, Felip V de Borbó va iniciar una repressió que afectaria tots els àmbits de la societat catalana. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides El 16 de gener del 1716, Felip V promulgava els Decrets de Nova Planta (una manera de dir de nova base o de nova estructura ). El sistema polític constitucional català quedava liquidat i el Principat va passar a regir-se per les lleis castellanes, sempre amb la intenció d'escanyar unes elits i una població considerada rebel per natura. Portada de la Nova Planta imposada per Felip V  La capitulació acordada amb Berwick, el militar dirigent del setge a Barcelona , establia uns mínims de decència en la manera de tractar els vençuts. S'havia de respectar les vides que encara hi havia, les propietats i la llibertat de circulació. Però, només una setmana després de l'acord, Berwick va ser substituït pel marquès de Lede, que havia rebut ordres de Felip V d'engegar una gran repressió. Es van crear...
MÉS INFORMACIÓ