El Gat Saberut

Hi ha figures que no van conquerir imperis ni van liderar exèrcits, però que han influït més que molts emperadors. Confuci n’és un exemple clar. Confuci (551-479 a.n.e.), conegut també com a  Kong Fuzi (Mestre Kong), va néixer a l’estat de Lu, a l’actual Shandong (Xina). Va viure durant el període de Primaveres i Tardors , una etapa de fragmentació política en què diversos estats competien pel poder i la supremacia. El seu pare, un militar veterà de rang baix, va morir quan ell era petit, i Confuci va créixer en una família modesta, criat per la seva mare. Malgrat això, va rebre una educació acurada en rituals, música, història i tradicions, que eren considerats els pilars de la cultura xinesa clàssica. De jove, Confuci va ocupar càrrecs menors a l’administració, com supervisor de graners i ramats. Però ben aviat va mostrar més interès per l’ensenyament i la reflexió moral que no pas per la carrera burocràtica. Una de les seves grans aportacions va ser obrir l’educació a per...

La primavera del 1989, la plaça de Tiananmen es va convertir en l’escenari d’una de les protestes més importants de la història contemporània de la Xina, però també d’una de les repressions més brutals i controvertides. Després de la mort de Mao Zedong el 1976, la Xina va iniciar un procés de transformació sota el lideratge de Deng Xiaoping. Aquestes reformes van introduir elements capitalistes dins d’un sistema polític autoritari dominat pel Partit Comunista, i van permetre fins i tot una certa inversió estrangera. Així es deixava enrere la revolució contínua i les idees més radicals que tan mal havien fet, com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, amb desenes de milions de morts al darrere. Aquest nou procés reformador iniciat per Deng Xiaoping va genera un creixement econòmic ràpid, però amb unes quantes pegues, com una elevada inflació. Això significava que els preus eren cada cop més alts i, cada any que passava, amb els mateixos diners podies comprar menys coses, mentre...

A mitjans del segle XX, la Xina de Mao Zedong es va convertir en un bastió del comunisme a nivell mundial. Però la transformació del país seria tan revolucionària com tràgica.  A començaments del segle XX, la Xina era un gegant adormit que agonitzava davant les humiliacions de potències estrangeres. L’antic ordre imperial havia col·lapsat amb la caiguda de la dinastia Qing el 1911, gràcies a la Revolució Xinhai. El país havia entrat en una etapa de fragmentació, guerres internes entre generals rebels i una crisi econòmica i social que dibuixaven un panorama desolador. En aquest context caòtic, van emergir noves idees. El nacionalisme i el socialisme van començar a arrelar entre estudiants, intel·lectuals i obrers. Entre aquells joves revolucionaris hi havia un home que acabaria marcant el destí de la Xina contemporània: Mao Zedong. MAO ZEDONG, UN NOU LÍDER El 1921 es va fundar a Xangai el Partit Comunista Xinès, en un moment de reorganització política després de la caiguda de la ...

La Revolució Xinesa no va ser un sol esdeveniment puntual, sinó un procés llarg i transformador que va capgirar el país més poblat del planeta fins a la victòria del comunista Mao Zedong el 1949. A finals del segle XIX, la Xina havia quedat sotmesa a la pressió de potències estrangeres que controlaven zones d’influència i privilegis econòmics. Internament, la dinastia Qing es trobava molt debilitada, i acabaria ensorrant-se el 1911 sense haver construït un estat modern capaç de substituir-la. El resultat de tot plegat va ser una societat profundament desigual i majoritàriament rural, on milions de pagesos vivien sotmesos a la pressió combinada de rendes agràries, impostos i abusos militars. En aquest context, la pregunta no era si la Xina canviaria, sinó com ho faria i a quin preu. D’aquesta crisi profunda en sorgiria una de les transformacions més transcendents del segle XX: la revolució xinesa entesa com un procés llarg, violent i complex, iniciada amb la Revolució Xinhai del 1911 i ...

La cultura xinesa és la més antiga de les quals avui dia existeixen. Amb una història mil·lenària al darrere, la Xina ha fascinat el món sencer per molts motius. Una història complexa que intentarem explicar de la millor manera possible. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els noms i topònims xinesos solen fer servir el 'pinyin', el sistema de transcripció fonètica més usat internacionalment. Per aquest motiu, hi apareixen lletres que no conté l'alfabet català, com la Y o la CH.  La paraula Xina ve del sànscrit Cina , que deriva del nom de la dinastia Qin, ja que es pronunciava Txin . Els perses el van popularitzar gràcies a la Ruta de la Seda , que connectava comercialment Europa amb l'extrem oriental d'Àsia. Els romans i grecs anomenaven la regió Seres , que significa 'el país d'on ve la seda'.  El nom de Xina va aparèixer documentat per primera vegada a Europa l'any 1516 als escrits del comerciant portuguès Barbosa. Abans, a...