Dolors Aleu i Riera, la primera metgessa de l'estat espanyol
A la Barcelona del segle XIX, quan la universitat era un espai reservat només per als homes, una dona va desafiar normes, prejudicis i traves legals per poder estudiar i exercir Medicina: Dolors Aleu i Riera. Coneguem-la!
 |
En la segona meitat del segle XIX, estudiar Medicina sent dona no era només una raresa: era un desafiament directe a les normes socials, acadèmiques i legals del moment. En aquest context hostil, ple de traves i mirades desconfiades, una dona va decidir no fer-se enrere. El seu nom era Dolors Aleu i Riera, i amb constància, intel·ligència i coratge va obrir una escletxa per on, amb el temps, passarien moltes altres.
Aleu va néixer a Barcelona el 7 d’abril de 1857, en una família benestant. El seu pare, doctor en Farmàcia, era també una figura política rellevant, ja que havia estat cap de la policia municipal, tinent d’alcalde de Barcelona i governador general de Catalunya. Aquest entorn més la seva ferma voluntat li va permetre accedir a una educació que, en aquell moment, estava reservada només per als homes. Però no ho tindria gens fàcil.
L’any 1874, després d'obtenir el batxillerat, Aleu va fer un pas extraordinari: entrar a la Facultat de Medicina. No ho va fer, però, en condicions normals. Assistia a classe acompanyada de dos escortes pagats pel seu pare, una mesura que mostra fins a quin punt la presència d’una dona en aquell espai acadèmic era vista com una amenaça. Tot i això, Aleu va perseverar i va completar els estudis amb èxit.
Després d'acabar la carrera, el 1879, encara tenia davant seu l’obstacle més humiliant: no podia fer l’examen final de llicenciatura sense un permís especial pel fet de ser dona. Aquest permís va trigar gairebé tres anys a arribar, el 4 d'abril de 1882. Finalment, per poder examinar-se, va haver de desplaçar-se a Madrid, on el 19 i 20 del mateix mes va fer la prova, que superaria amb una qualificació d’excel·lent. Així es convertia en la primera dona de l'estat espanyol llicenciada en Medicina, fet que li permetia exercir com a metgessa. Però Aleu encara en volia més.
Pocs mesos després, a l'octubre, va culminar el seu recorregut acadèmic assolint el doctorat gràcies a la seva tesi titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer. A la seva obra criticava durament la discriminació contra les dones en tots els àmbits de la vida i la hipocresia social que prohibia la seva educació argumentant que eren febles i que havien de suportar la càrrega de les famílies, mentre que alhora havien de treballar com a gossos a les granges o fàbriques. També denunciava la insalubritat de la vestimenta femenina, i en particular les cotilles.
El text transmet una gran força intel·lectual i social, perquè defensa clarament el dret de les dones a tenir les mateixes oportunitats educatives que els homes i sosté que no acceptarien ser degradades si poguessin accedir a una formació més completa. La tesi anava precedida d’una carta del catedràtic Joan Giné, on subratllava les aptituds naturals de les dones per a l’exercici de la medicina, un posicionament gens habitual en aquella època.
 |
| Dolors Aleu i Riera |
Cal notar que la trajectòria de Dolors Aleu s’emmarca dins d'un moment clau per a les primeres dones que intentaven accedir a la universitat. De fet, coincidiria a la Facultat amb altres dues companyes:
Martina Castells i Ballespí
Es va llicenciar pocs dies després que Aleu, a finals d'abril del 1882. Va presentar la seva tesi també a l'octubre del mateix any, com Aleu, amb el tema: Educación física, moral e intelectual que debe darse a la mujer para que ésta contribuya en grado máximo a la perfección y a la de la humanidad. Hi ha debat sobre qui va rebre el doctorat primer, si Castells o Aleu, però sembla impossible saber-ho, i la cosa només aniria de dies de diferència. Malauradament, Castells va morir el 1884 amb tan sols 31 anys per complicacions durant el seu primer embaràs. Mai arribaria a exercir com a metgessa.
Maria Elena Maseras i Ribera
Va començar la carrera dos anys abans que Aleu, el 1872, però no va poder llicenciar-se fins a l'octubre del 1882, mentre que Aleu i Castells es treien el doctorat, tot per causa de les traves administratives. No hi ha constància que Maseras es doctorés. Durant la llarga espera havia estudiat Magisteri, així que va decidir renunciar a treballar de metgessa per dedicar-se a l'ensenyament.
 |
| Les tres primeres universitàries de l'estat espanyol |
Un cop titulada Aleu, va exercir plenament la seva professió, fet que la convertia en la primera metgessa oficial de l'estat espanyol. Va obrir dues consultes a Barcelona, una de pediatria i una altra de ginecologia. Per a moltes dones, la seva consulta va significar un alleujament profund, ja que feia anys que algunes patien problemes de salut que no s’atrevien a explicar a un metge home. Aleu no només oferia coneixement mèdic, sinó també confiança i comprensió.
La seva vocació social era igualment destacable. Visitava sovint i de manera voluntària els infants de la Casa de la Caritat, i va atendre nombroses prostitutes i mares solteres, col·lectius marginats i sovint ignorats pel sistema sanitari del moment. Aquesta pràctica mèdica, compromesa i empàtica, reforçava la imatge d’una professional que entenia la medicina com un servei a la societat.
El 1883 Aleu es va casar amb Camil Cuyàs, un agent de borsa, amb qui tindria dos fills, Joan i Camil. Dos anys més tard, el 1885, va impulsar una nova iniciativa pionera, juntament amb Clotilde Cerdà: La Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer, on ella mateixa impartia classes d’higiene domèstica. L’objectiu era millorar la salut i les condicions de vida de les dones a través del coneixement.
A més de la seva activitat sanitària i docent, Aleu va escriure diversos textos adreçats específicament a les dones, amb la voluntat de difondre hàbits saludables i fomentar l’autonomia femenina en l’àmbit de la salut. Per exemple, Consejos a una madre. Sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños, on orientava les mares per millorar les seves vides.
 |
| Dolors Aleu amb la seva família |
 |
| Dolors Aleu al seu despatx |
El 1911 el fill petit d'Aleu va morir amb només 23 anys de tuberculosi, malaltia que havia contret mentre feia pràctiques de medicina a l'Hospital Clínic. Sumida en la depressió, Aleu deixaria d'atendre pacients i acabaria aïllada a casa seva.
Aleu va morir a Barcelona el 18 de febrer del 1913, quan tenia 55 anys, i va ser enterrada l'endemà. Es creu que la pèrdua del seu fill va precipitar la seva mort. A l'enterrament assistirien nombroses personalitats de l'època i 300 infants de la Casa de la Caritat. La seva vida és la història d’una dona amb una determinació implacable, que va fer que la medicina deixés de ser un espai exclusivament masculí. Des de llavors, la societat començaria, tot i que a poc a poc, a acceptar que el talent i la vocació no entenen de gènere.
Curiosament, tres anys abans de la mort d'Aleu el rei Alfons XIII havia reconegut oficialment el dret de les dones a assistir a la universitat.
