Fonts d'informació i ús d'imatges

-

EL GAT SABERUT basa tota la seva informació en fonts fiables i reconegudes, tot i que aquest no és un web de base acadèmica. Les principals fonts de tot el contingut són les següents:

Enciclopèdia Catalana

World History Encyclopedia

New World Encyclopedia

World History of Britannica

Encyclopedia.com

Ancient Origins

Captivating History

National Geographic

El Orden Mundial

Sàpiens

Viquipèdia

També s'han fet servir multitud de fonts secundàries per contrastar dades i polir detalls.

Tot el redactat d'aquest web és de creació pròpia.

El Gat Saberut garanteix la fiabilitat de tot el contingut i es compromet a millorar-lo i actualitzar-lo sempre que calgui. 

Si creus que s'hauria de rectificar alguna informació o que hi ha alguna mena de conflicte de drets, pots posar-te en contacte amb mi mitjançant aquest correu electrònic i de seguida cercarem una solució.

elgatsaberut@gmail.com

Pel que fa a l'ús d'imatges, totes compleixen les directrius establertes per les seves respectives llicències. Algunes estan sota una llicència CC BY-SA 4.0. D'altres són de domini públic.

Pel que fa als mapes, acostumen a ser de creació pròpia. Alguns els trobaràs a la Viquipèdia, on soc conegut com a Gargotet. Si els comparteixes, sisplau, esmenta elgatsaberut.com com a forma de reconeixement. 

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

-
Imatge
Els comtats catalans van néixer com a força de contenció davant l'amenaça dels musulmans, que havien conquerit gairebé tota la península Ibèrica. D'estar sotmesos a l'autoritat dels reis carolingis van passar a adquirir cada cop més sobirania, amb el comtat de Barcelona com a centre i motor. L'any 732 l'exèrcit franc comandat per Carles Martell va frenar a la batalla de Poitiers l’expansió del Califat Omeia pel continent europeu. Els musulmans, després d'envair Hispània el 711, hi havien establert un emirat amb la capital a Còrdova, que controlava la major part de la península. Tot i estar decidits a fer mal al centre d'Europa, van topar amb el poderós exèrcit franc i, gràcies a perdre aquesta batalla, van haver de girar cua. El fill de Carles Martell, Pipí el Breu, va fundar la que coneixem com a dinastia carolíngia, una dinastia franca que l'any 800 es convertiria en imperial. L'encarregat d'aconseguir-ho seria el seu successor, Carlemany. Pipí
Més informació

Els egipcis

-
Imatge
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, el riu inundav
Més informació

Les croades

-
Imatge
Les croades, que es van produir entre els segles XI i XIII, van ser campanyes militars europees a orient que buscaven alliberar territoris del poder de l'islam. El nom croades prové de la creu vermella que es cosia a la roba dels qui hi participaven, els quals s'anomenaven croats . Podien ser laics, religiosos o membres d'ordes militars de caràcter religiós. La historiografia tradicional sempre ha dit que la principal causa de les croades era el fervor religiós, cosa que feia de vital importància recuperar els territoris del Pròxim Orient sota l' islam . La regió que va veure néixer el cristianisme no podia estar en mans de musulmans, i els cavallers van posar tots els esforços per canviar la situació. Els reis i guerrers 'prenien la creu', expressió que volia dir que juraven lligar-se a la croada per causa de la fe, el motor que els movia. Però, la historiografia actual ens parla d'altres causes que cal afegir-hi. Les repúbliques del nord d'Itàlia, com
Més informació

Introducció a l'edat mitjana

-
Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i XIII
Més informació

Els cavallers medievals

-
Imatge
La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, quina és realment la veritat de tot això? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir un senyor d'un castell. Però aquesta figura va guanyar molt de pes i importància a partir del segle XII, inspirant-se en els guerrers a cavall dels segles anteriors, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportament que incloïa coratge, proesa militar, honor, lleialtat, justícia, bones maneres i generositat, especialment amb els menys afortunats. Ara bé, si una persona que no era noble demostrava prou coratge i valor al camp de batalla o fent qualsevol servei a un s
Més informació