Fonts d'informació i ús d'imatges

EL GAT SABERUT basa tota la seva informació en fonts fiables i reconegudes, tot i que aquest no és un web de base acadèmica. Entre les fonts habituals hi ha les següents:

Enciclopèdia Catalana

World History Encyclopedia

New World Encyclopedia

World History of Britannica

Encyclopedia.com

Ancient Origins

Captivating History

National Geographic

Sàpiens

Viquipèdia

També s'han fet servir multitud de fonts secundàries per contrastar dades i polir detalls.

Pel que fa a la història de Catalunya, m'ha fet molt servei la següent bibliografia:

Història Mundial de Catalunya, de Borja de Riquer

50 moments imprescindibles de la història de Catalunya, de Jaume Clotet

50 batalles de la història de Catalunya, de Víctor Farradellas

Barcelona, una biografia, d'Enric Calpena

Vides catalanes que han fet història, de Borja de Riquer

Tot el redactat d'aquest web és de creació pròpia.

El Gat Saberut garanteix la fiabilitat de tot el contingut i es compromet a millorar-lo i actualitzar-lo sempre que calgui. 

Si creus que s'hauria de rectificar alguna informació o que hi ha alguna mena de conflicte de drets, pots posar-te en contacte amb mi mitjançant aquest correu electrònic i de seguida cercarem una solució.

elgatsaberut@gmail.com

Pel que fa a l'ús d'imatges, totes compleixen les directrius establertes per les seves respectives llicències. Algunes estan sota una llicència CC BY-SA 4.0. D'altres són de domini públic.

Pel que fa als mapes, acostumen a ser de creació pròpia. Alguns els trobaràs a la Viquipèdia, on soc conegut com a Gargotet. Si els comparteixes, sisplau, esmenta elgatsaberut.com com a forma de reconeixement. 

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els egipcis

Imatge
Els egipcis van ser un poble que va habitar les vores del riu Nil i que va desenvolupar una societat força tancada i conservadora, amb uns trets propis molt particulars que fan d'ella la civilització antiga més misteriosa i atraient per a molts. Juntament amb els sumeris, els egipcis van ser pioners en organitzar una vida urbana i crear un sistema d'escriptura propi. Va ser al tercer mil·lenni a.n.e. quan la societat egípcia va començar a consolidar-se. Les úniques zones de l'antic Egipte o no hi havia desert eren les més properes a les vores del riu Nil. Els seus marges eren d'una terra molt productiva gràcies a les inundacions anuals del riu, que la deixaven en un estat òptim per ser conreada. De fet, no calia construir-hi canals ni sistemes de regadiu molt complexos, com passava a Mesopotàmia. Per això, en aquests marges s'hi construïen les ciutats i els pobles, perquè el Nil era la principal font de vida dels egipcis.  Cap a finals de l'estiu, el riu inundav
MÉS INFORMACIÓ

Els celtes

Imatge
Fa uns 4.000 anys, una sèrie de pobles procedents de l'estepes euroasiàtiques, i que pels seus trets lingüístics anomenem indoeuropeus , es van començar a escampar per Europa en diverses onades, barrejant-se, en alguns casos, amb les petites i endarrerides tribus que ja existien al continent. Amb el temps, dins d'aquest poti-poti es crearia la cultura de Hallstatt, que evolucionaria en la cultura de La Tène, el clímax de la civilització celta. Aquests pobles que anomenem indoeuropeus i que van assentar-se a Europa i Àsia occidental (des de Portugal fins a Turquia) en un principi eren molt similars entre si, tant en cultura com en llengua, però amb el pas dels segles van ocasionar civilitzacions molt diferents. Podem esmentar els pobles itàlics, d'on van sorgir els romans ; el poble grec, que va ser el resultat de la unió cultural de diverses tribus emparentades; els hitites, els perses, els medes, els escites, els germànics, els eslaus, etc. Però no tots els pobles que van
MÉS INFORMACIÓ

Introducció a l'edat mitjana

Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i XIII
MÉS INFORMACIÓ

El mite de la "Reconquista Española"

Imatge
L'any 711 els musulmans van envair la península Ibèrica i poc després van enderrocar el Regne visigot de Toledo. Al poc temps, petites entitats cristianes sorgides al nord van començar de mica en mica a conquerir les terres d'al-Àndalus. Aquesta etapa duraria vuit segles, fins al 1492. Aquesta etapa històrica ha sigut coneguda per la historiografia espanyola durant molt de temps com a Reconquista Española . Encara hi ha qui fa servir aquest concepte i encara se'n pot trobar a pàgines web de tota mena. Aquesta època és vista i entesa com a la construcció de la nació espanyola d'acord a l'intent de continuació del Regne de Toledo i en oposició a l'islam. Per tant, Reconquista Española ens fa interpretar que hi va haver un intent de restaurar el Regne de Toledo des de la revolta de Pelai i la batalla de Covadonga i, mentrestant, que hi va haver una nació espanyola desenvolupant-s'hi. Cada cop més historiadors actuals, inclosos d'internacionals, deixen de
MÉS INFORMACIÓ

La pesta negra

Imatge
La pesta negra va ser una malaltia que va devastar bona part d'Europa a mitjans del segle XIV. Durant els 400 anys següents, els seus rebrots van formar part de la vida de molts europeus, però mai amb la virulència del primer brot. Entre 1347 i 1353 va morir almenys un 30% de la població per conseqüències  directes de la pesta. També hi podem afegir els que van morir per causes indirectes, com la fam i  l'abandonament  de persones grans o d'afectats d'altres malalties, tot i que és difícil assegurar-ne una xifra.  Sembla possible que l'anomenada petita edat de gel (una època inusual de baixes temperatures que va començar a principis de segle XIII, per causa de erupcions volcàniques de gran intensitat en diferents indrets del planeta) ja estigués provocant males collites en bona part d'Europa, fet que accentuaria el drama de l'arribada de la pesta. D'uns 80 milions d'habitants en van quedar, si fa no fa, uns 50. Però, què és exactament la pesta negra
MÉS INFORMACIÓ