Les Corts Catalanes

Segons molts historiadors, les Corts Catalanes van ser el model perfecte de parlamentarisme medieval i constitueixen el nucli de la tradició pactista catalana. Van funcionar entre el segle XIII i el XVIII.

Les Corts Catalanes eren assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Estaven formades pel mateix monarca i tres grups o braços: el noble o militar, l'eclesiàstic i el reial o de les viles. Aquests braços estaven liderats respectivament per l'arquebisbe de Tarragona, el duc de Cardona i el conseller en cap de Barcelona.

Les Corts Catalanes tenen el seu origen en les corts comtals instituïdes per Ramon Borrell al voltant de l'any 1000 i en les assemblees de Pau i Treva iniciades el 1027. Pel que fa a la cort comtal, era un organisme col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la justícia. Actuava, per tant, com a consell de govern i tribunal de justícia, i estava formada pels membres més rellevants de la societat. En el cas de les assemblees de Pau i Treva, van ser promogudes per l'Església i la pagesia per apaivagar l'ús de la violència i els abusos dels nobles i per regular els conflictes entre ells. Va ser, en realitat, una mena de moviment pacifista davant la impunitat amb què actuaven molts senyors, que no tenien un organisme directe que els controlés. L'abat Oliba seria un dels principals impulsors d'aquestes assemblees.

Jaume I el Conqueridor va modificar el funcionament de les corts comtals i les va anomenar Corts Generals. La seva celebració es convertiria en una obligació periòdica a la qual s'havia de sotmetre el sobirà. El seu fill, Pere II el Gran, les va institucionalitzar i convertir definitivament en un sistema polític pactista entre el monarca i les altres institucions del país. La sobirania compartida era una característica fonamental del dret català medieval. Això feia possible que el rei hagués de negociar i acordar moltes de les seves decisions. Les Corts actuaven com a contrapès del poder reial i tenien una filosofia totalment contrària a l'absolutisme que segles després s'assentaria en bona part d'Europa.

El braç militar agrupava els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, els principals membres de la jerarquia religiosa; i el braç reial, els representants de les ciutats i viles sota l'autoritat del rei. Amb el temps, el braç reial seria el portaveu de les classes urbanes emergents, la burgesia, formada per mercaders, comerciants i artistes. Amb tot, la majoria de la població, que eren pagesos, no tenien representació directa a les Corts. 

Només el rei podia convocar les Corts Generals, tot i que podia delegar aquesta funció en la reina o el príncep hereu, per exemple, si estava malalt. En un principi, es van establir unes Corts anuals, però sovint es feien cada tres anys. Qui més Corts va convocar va ser Pere III el Cerimoniós, una trentena. L'assistència dels membres dels braços era obligatòria llevat de causa major. Ara bé, si algú no hi podia assistir, en lloc seu hi podia anar un representant.

Primer es feia una sessió solemne d'inici, en què el rei explicava les raons de la convocatòria. Durant les sessions següents, cada braç exposava el seu parer, es reunia per separat i negociava directament amb el monarca. Els acords eren finalment llegits i votats i el rei jurava el seu compliment. Quan la iniciativa de l'acord havia sorgit del rei, s'anomenava constitució i, si havia sorgit dels braços, s'anomenava capítol de cort. Els acords podien tenir forma de norma o llei i només podien anul·lar-se en unes noves Corts.

Les Corts Generals també servien per tractar els anomenats capítols de greuges, que eren les denúncies i reclamacions contra els abusos que podien haver comès els oficials reials, funcionaris o nobles mentre feien les seves tasques. 

València i Aragó també tenien les seves pròpies Corts i, quan totes eren convocades simultàniament, se celebraven les anomenades Corts Generals de la Corona d'Aragó. Ara bé, fins i tot en aquests casos les decisions eren preses de forma separada i s'aplicaven a cada territori de forma independent. Cada estat tenia les seves lleis i costums. Pel que fa al Regne de Mallorca, no convocava Corts pròpies i enviava els seus representants a les Corts de Catalunya.

El 1359 es va crear la Diputació del General. En un primer moment es dedicava a la recaptació d'impostos i taxes, però acabaria vetllant pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Aquest organisme havia de garantir el pactisme i no dubtava a enfrontar-se al rei si veia que el sistema perillava. Amb el pas del temps, seria coneguda amb el nom de Generalitat, el govern efectiu català. 

L'any 1412, la Corona d'Aragó va quedar en mans d'una dinastia castellana, la Trastàmara, per mitjà del Compromís de Casp. Amb tot, tant Catalunya, com València i Aragó van mantenir la seva independència econòmica i judicial, i també les Corts. El 1474 es consumava la unió de les corones de Castella i Aragó gràcies al matrimoni dels anomenats Reis Catòlics: Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, de dues branques dels Trastàmares. Però totes dues corones conservarien els mateixos sistemes d'organització independents entre si. Les Corts continuarien funcionant.

Ferran II d'Aragó presidint les Corts en una imatge del llibre de les Constitucions Catalanes de 1495

Amb l'entrada en escena dels Àustries (dinastia dels Habsburg) a partir del 1516, les Corts van ser cada cop menys convocades, ja que eren un fre al poder absolut del rei. Per això la Generalitat va anar prenent més protagonisme i força. En situacions crítiques, fins i tot en absència del rei, la Generalitat tenia la capacitat de convocar els representants de les Corts que en aquell moment fossin a Barcelona, en l'anomenada Junta de Braços, que podia prendre decisions de gran importància, tot i que no podia crear lleis. Precisament en una Junta de Braços es va decidir la resistència de la ciutat davant Felip V de Borbó l'any 1713. La decisió seria celebrada als carrers al crit de "Privilegis o mort!".

Les Corts Generals van ser abolides per la dinastia borbònica tan bon punt es va apoderar de la corona espanyola. Felip V conqueriria Barcelona l'11 de setembre del 1714, després de 14 mesos de setge, i per mitjà dels Decrets de Nova Planta eliminaria el dret constitucional català i les institucions polítiques del país.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els egipcis

L'absolutisme monàrquic

Introducció a l'edat mitjana

Les croades

Els cavallers medievals