Curiositats sobre els orígens del RCD Espanyol
Un equip que compta només amb un 3% de seguidors del total dels futbolers de Catalunya, però capaç d'aixecar tanta passió com polèmica. Parlem del RCD Espanyol. Com es va crear aquest equip i com va evolucionar durant les seves primeres dècades d'existència?
 |
El 1897 un grup d'universitaris barcelonins de famílies molt acomodades van crear la Sociedad Gimnástica Española, dedicada a la pràctica de diversos esports. El grup estava encapçalat per Àngel Rodríguez, fill de l'andalús Rafael Rodríguez Méndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona. El 1900, davant l'esclat del futbol a la ciutat, van crear la Sociedad Española de Foot-ball.
Després de jugar alguns partidets de prova, el 3 de gener de 1901 es va crear la primera Junta Directiva formada per Àngel Rodríguez (president), Jordi Serra Serra (vicepresident), Antoni Ros Vila (secretari), Octavi Aballí Aballí (tresorer), i els vocals Enric Montells Gatell, Telesforo Álvarez Quevedo i Marcel·lí Martino Arroyo. Al mateix mes de gener, l'entitat canviaria de nom i passaria a dir-se Club Español de Foot-ball.
Des d'un principi, la idea del club era fitxar només jugadors nascuts a l'estat espanyol, en contraposició d'altres equips que acceptaven jugadors de fora de l'estat. La marcada espanyolitat ja es podia veure al seu primer escut, que bàsicament era la bandera d'Espanya vertical amb les inicials del nom. Si la primera samarreta (1900) era groga i els pantalons blaus, la segona (1901-1906) era blanca amb els pantalons també blaus, però afegint la bandera espanyola a les mitges.
El 1906 molts dels jugadors van anar a estudiar fora de Catalunya i les activitats del club es van suspendre. Els que es van quedar ingressarien en altres equips de la capital catalana, com l'X Sporting Club o el Club Español de Jiu-jitsu. El 1909 alguns dels jugadors que havien marxat van tornar a Barcelona i van contactar amb aquestes entitats. Després de diverses reunions, es va decidir unir l'X Sporting Club amb el Club Español de Jiu-Jitsu per crear el Club Deportivo Español dedicat al futbol. No poques veus consideren que aquest seria realment l'any de fundació del club i no el 1900. La veritat és que és difícil veure una clara continuïtat que doni per bona la data del 1900, més enllà de la conservació de la marcada espanyolitat i del fet de no acceptar jugadors de fora de l'estat.
La samarreta del Club Deportivo Español tenia franges blanques i blaves i els pantalons negres. Pel que fa a l'escut, mostrava les noves franges, mentre que la bandera d'Espanya quedava ara reflectida en els colors de les lletres. Per manca de jugadors, a partir del 1911 va començar a fixar gent nascuda fora de l'estat. I el 1912 el rei Alfons XIII li va donar al club el títol de Real després de rebre la petició per part de la directiva. Així es passava a dir Real Club Deportivo Español. També començaria a usar la corona reial a l'escut.
I per què els colors blanc i blau? La versió oficial del club diu que els colors actuals de l'Espanyol van ser una iniciativa del soci Eduard Corrons, que seria aprovada en assemblea el 20 de febrer del 1910. El blanc i blau estarien inspirats en els colors de l'escut de l'almirall Roger de Llúria. Però aquesta inspiració no té cap fonament.
No tenim constància documental que quan es van triar aquests colors per a la samarreta fos per copiar els de l'almirall. I és difícil creure-ho si tenim en compte el perfil ideològic que tenien els fundadors i seguidors del club. A sobre, la primera vegada que es va relacionar Roger de Llúria amb els colors de l'Espanyol no va ser fins al 1974, de la mà de Juan Segura Palomares en la seva obra Historia del Real Club Deportivo Español, amb la clara intenció de voler donar un prestigi extra al club.
A més de tot això, resulta que l'escut de Roger de Llúria no era com la tradició moderna diu. A la seva tomba hi trobem l'escut format per tres faixes horitzontals amb restes de policromia vermella (font: El panteó reial de Santes Creus)
I a l'armorial de Tamborino de principis del segle XVI (un recull català d'escuts d'armes) hi apareix l'escut de Roger de Llúria tal com està a la seva tomba, i amb les tres faixes vermelles (font: Armorial de Tamborino f. 017v - 018)
Per què, aleshores, la tradició contemporània atribueix a Roger de Llúria un escut amb tres barres diagonals blaves? Tot ve d'un frau.
 |
| Suposat escut de Roger de Llúria segons la tradició contemporània |
 |
| Tomba de Roger de Llúria amb l'escut repetit |
 |
| Escut de Roger de Llúria que apareix a l'armorial de Tamborino i que coincideix amb el de la tomba |
A mitjans del segle XVIII, l'historiador i heraldista valencià Onofre Esquerdo va assegurar haver descobert un manuscrit del segle XIII on es descrivien els escuts de més de 500 cavallers que havien participat en la conquesta de València (el coneixem com les Trobes de mossén Jaume Febrer). En aquesta obra hi apareix un tal Guillem de Lauria amb un escut amb tres bandes diagonals blaves sobre fons blanc. Amb el temps, es va voler associar aquest Guillem amb Roger de Llúria per tenir una variant del cognom de l'almirall. El problema és que es va descobrir que el manuscrit era fals. Diferents estudiosos, com Bartomeu Ribelles el 1804, Manuel Montoliu el 1912 i Jaume Riera el 1933 acabarien demostrant que era impossible que el manuscrit fos del segle XIII. Segurament, va ser un invent del mateix Onofre Esquerdo per guanyar fama i prestigi. Sigui com sigui, l'escut fals de Roger de Llúria faria fortuna i Juan Segura Palomares s'empassaria la mentida el 1974.
Una altra teoria diu que els colors es van escollir perquè estaven relacionats amb la monarquia borbònica. L'Espanya de Felip V, per exemple, usava una bandera amb el fons totalment blanc. A més, la Casa de Borbó espanyola feia servir des de sempre un escut amb el fons blau (en època d'Alfons XIII amb un cercle exterior vermell). Així que el blanc i blau, i fins i tot la forma de l'escut de l'Espanyol, lliguen molt amb la monarquia. Sincerament, és curiós que el 1910 es triïn aquests colors i escut i, poc després, el 1912, el club demani oficialment a Alfons XIII el títol de Real. Pot ser s'havia estat preparant el camí?
La veritat és que no sabem amb certesa el perquè d'aquests colors, però eren habituals en els primers clubs de futbol espanyol, sobretot entre els que adquirien el títol de Real. Amb tot, en alguns casos sembla que els colors blanc i blau ja estaven associats a l'heràldica de la ciutat en qüestió o a la tradició marítima (fet que no passava amb l'Espanyol). Malgrat la incògnita, la teoria amb més sentit és, almenys en el cas de l'Espanyol, la de la inspiració monàrquica.
 |
Durant les següents dècades, el club va continuar definint el seu posicionament identitari respecte al catalanisme emergent. Un episodi clau va ser l’any 1918, quan nombroses entitats catalanes van adherir-se a la petició d’un Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Mentre el FC Barcelona es va sumar a aquella demanda, l’Espanyol no hi va donar suport, marcant distàncies respecte a les aspiracions autonomistes catalanes. Aquesta diferència evidenciava que, ja a les acaballes de la monarquia d’Alfons XIII, el Barça i l’Espanyol representaven sensibilitats polítiques oposades: el Barça s’associava amb el catalanisme creixent, mentre que l’Espanyol mantenia una línia més propera a l'espanyolisme.
Fins aleshores, l'Espanyol havia jugat en diferents camps, sovint molt rudimentaris, on disputava partits amistosos i tornejos locals. Però el 1923 va estrenar l'estadi de Sarrià, que mantindria com a seu fins al 1997. Aquest seria el camp que més marcaria l'equip i on jugaria els campionats i tornejos més importants.
Una altra polèmica va tenir lloc el 1925, quan la dictadura de Primo de Rivera va tancar sis mesos el camp del Barça, el Camp de les Corts, perquè el públic havia xiulat l'himne d'Espanya en un partit. Tots els equips menys l'Espanyol van decidir demanar esperar a l'obertura del camp per començar el campionat. Això es va veure com un alineament tàctic amb la dictadura i una manca de solidaritat envers al Barça. Durant el mateix any, a més, es va crear la primera penya oficial de l'Espanyol, la Peña Deportiva Ibèrica, composta principalment de membres monàrquics i espanyolistes. El seu dirigent era José María Poblador Álvarez, que amb el temps seria un destacat falangista. El 1929 l'Espanyol va aconseguir el seu primer campionat d'Espanya.
En conclusió, des de la fundació del RCD Espanyol, sigui aquesta el 1900 o el 1909, el club es va caracteritzar per una relació estreta amb el poder establert espanyol i per un distanciament respecte a les causes del catalanisme polític. Des d'aleshores, la rivalitat amb el Barça vindria principalment per aquestes qüestions polítiques, més que per les esportives, ja que l'Espanyol, malauradament, mai ha estat un rival que pogués fer ombra a l'equip blaugrana.
Aquesta rivalitat política es va accentuar durant el franquisme. El 9 de febrer del 1940, després de vuit mesos d'investigació, Luis Martí Olivares (cap de policia de Barcelona) escrivia un informe al cap de la Dirección General de Seguridad a Madrid dient: "Es de dominio público que el FC Barcelona siempre ha hecho política, en un principio catalanista y desde hace muchos años francamente separatista, y por ello ha explotado su rivalidad con el RCD Español, que precisamente ha sido el único club de fútbol de Cataluña que se ha significado como verdadero españolista. En los partidos que estos dos clubs celebraban los barcelonistas calificaban de estranjeros a los españolistas por el hecho de que estos hablaban en español". Font: El Barça segrestat, de Xavier G. Luque i Jordi Finestres
De fet, al començament del franquisme, tots els clubs esportius van ser depurats per assegurar l'adhesió al règim de tots els càrrecs i treballadors. El club més ràpid en ser depurat va ser precisament l'Espanyol, que trigaria només quatre setmanes. El motiu? "El limpio historial del club blanquiazul y la patriótica labor llevada a cabo en todo momento por sus directivos y afiliados […] ha permitido llevar a cabo fácilmente la depuración de la entidad" (Noticiero Universal). Font: El Barça segrestat, de Xavier G. Luque i Jordi Finestres
Seguidors a Catalunya segons el CEO d'abril del 2023:
1) Dades sobre el total de la població
Barça: 49%
Madrid: 8%
Espanyol: 2%
Girona: 1%
Altres equips: 5%
Sense equip / no li agrada el futbol: 35%
2) Dades entre els que els agrada el futbol
Barça: 75%
Madrid: 12%
Espanyol: 3%
Girona: 2%
Altres: 8%
Aproximadament, unes 3,8 milions de persones són del Barça, unes 600.000 del Madrid, unes 150.000 de l'Espanyol i unes 100.000 del Girona. El Barça i el Girona triomfen entre els nascuts a Catalunya i els catalanoparlants, i el Madrid i l'Espanyol entre els que tenen arrels fora del país i s'identifiquen més amb el castellà.
