Curiositats dels orígens del RCD Espanyol
Un equip que compta només amb un 3% de seguidors del total dels futbolers de Catalunya, però capaç d'aixecar tanta passió com polèmica. Parlem del RCD Espanyol. Com es va crear aquest equip i com va evolucionar durant les seves primeres dècades d'existència?
El 1897 un grup d'universitaris barcelonins van crear la Sociedad Gimnástica Española, dedicada a la pràctica de diversos esports. El grup estava encapçalat per Àngel Rodríguez, fill de l'andalús Rafael Rodríguez Méndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona. El 1900, davant l'esclat del futbol a la ciutat, van crear la Sociedad Española de Foot-ball.
Després de jugar alguns partidets de prova, el 3 de gener de 1901 es va crear la primera Junta Directiva formada per Àngel Rodríguez (president), Jordi Serra Serra (vicepresident), Antoni Ros Vila (secretari), Octavi Aballí Aballí (tresorer), i els vocals Enric Montells Gatell, Telesforo Álvarez Quevedo i Marcel·lí Martino Arroyo. Al mateix mes de gener, l'entitat canviaria de nom i passaria a dir-se Club Español de Foot-ball.
Des d'un principi, la idea del club era fitxar només jugadors nascuts a l'estat espanyol, en contraposició d'altres equips que acceptaven jugadors de fora de l'estat. La marcada espanyolitat ja es podia veure al seu primer escut, que bàsicament era la bandera d'Espanya vertical amb les inicials del nom. Si la primera samarreta (1900) era groga i els pantalons blaus, la segona (1901-1906) era blanca amb els pantalons també blaus, però afegint la bandera espanyola a les mitges.
 |
 |
El 1906 molts dels jugadors van anar a estudiar fora de Catalunya i les activitats del club es van suspendre. Els que es van quedar ingressarien en altres equips de la capital catalana, a l'X Sporting Club i al Club Español de Jiu-Jitsu. El 1909 alguns dels jugadors que havien marxat van tornar a Barcelona i van contactar amb aquestes dues entitats. Després de diverses reunions, es va decidir unir l'X Sporting Club amb el Club Español de Jiu-Jitsu per crear el Club Deportivo Español dedicat principalment al futbol. No poques veus consideren que aquest seria realment l'any de fundació del club i no el 1900. La veritat és que és difícil veure una clara continuïtat que doni per bona la data del 1900, més enllà de la conservació de la marcada espanyolitat i del fet de no acceptar jugadors de fora de l'estat.
La samarreta del Club Deportivo Español tenia franges blanques i blaves i els pantalons negres. Pel que fa a l'escut, mostraria les noves franges, mentre que la bandera d'Espanya quedaria reflectida en els colors de les lletres. Per manca de jugadors, a partir del 1911 va començar a fixar gent nascuda fora de l'estat. I el 1912 el rei Alfons XIII li va donar al club el títol de Real després de rebre la petició per part de la directiva. Així es passava a dir Real Club Deportivo Español.
 |
Alguns diuen que els colors poden tenir l'origen en els de la marina mercant catalana, tot i que no hi ha cap evidència ni document que digui que es fes servir el blanc i el blau. També es diu (la teoria oficial) que els dirigents es van inspirar en els colors de l'escut de l'almirall Roger de Llúria. En aquest cas, és cert que l'escut tenia franges blaves i blanques, però no tenim constància documental que quan es van triar aquests colors per a la samarreta fos per copiar els de Roger de Llúria. Una altra teoria, amb més sentit, diu que els colors es van escollir perquè eren els més representatius de la monarquia borbònica. El blau era el fons de l'escut de la Casa de Borbó i el blanc era el fons de la bandera que feia servir. Si més no, és curiós que el 1909 es triïn aquests colors i poc després, el 1912, el club demani oficialment a la monarquia el títol de Real. Pot ser s'havia estat preparant el camí? També altres equips de futbol amb el blanc i blau en la seva vestimenta, i amb el títol de Real, tenen històries similars, tot i que generalment no siguin reconegudes de manera oficial.
Durant les següents dècades, el club va continuar definint el seu posicionament identitari respecte al catalanisme emergent. Un episodi clau va ser l’any 1918, quan nombroses entitats catalanes van adherir-se a la petició d’un Estatut d’Autonomia per a Catalunya. Mentre el FC Barcelona es va sumar a aquella demanda, l’Espanyol no hi va donar suport, marcant distàncies respecte a les aspiracions autonomistes catalanes. Aquesta diferència evidenciava que, ja a les acaballes de la monarquia d’Alfons XIII, el Barça i l’Espanyol representaven sensibilitats polítiques oposades: el Barça s’associava amb el catalanisme creixent, mentre que l’Espanyol mantenia una línia més propera a l'espanyolisme.
Fins aleshores, l'Espanyol havia jugat en diferents camps, sovint molt rudimentaris, on disputava partits amistosos i tornejos locals. Però el 1923 va estrenar l'estadi de Sarrià, que mantindria com a seu fins al 1997. Aquest seria el camp que més marcaria l'equip i on jugaria els campionats i tornejos més importants.
Una altra polèmica va tenir lloc el 1925, quan la dictadura de Primo de Rivera va tancar sis mesos el camp del Barça, el Camp de les Corts, perquè el públic havia xiulat l'himne d'Espanya en un partit. Tots els equips menys l'Espanyol van decidir demanar esperar a l'obertura del camp per començar el campionat. Això es va veure com un alineament tàctic amb la dictadura i una manca de solidaritat envers al Barça. Durant el mateix any, a més, es va crear la primera penya oficial de l'Espanyol, la Peña Deportiva Ibèrica, composta principalment de membres monàrquics i espanyolistes. El seu dirigent era José María Poblador Álvarez, que amb el temps seria un destacat falangista. El 1929 l'Espanyol va aconseguir el seu primer campionat d'Espanya.
En conclusió, des de la fundació del RCD Espanyol, sigui aquesta el 1900 o el 1909, el club es va caracteritzar per una relació estreta amb el poder establert espanyol i per un distanciament respecte a les causes del catalanisme polític. Des d'aleshores, la rivalitat amb el Barça vindria principalment per aquestes qüestions polítiques, més que per les esportives, ja que l'Espanyol, malauradament, mai ha estat un rival que pogués fer ombra a l'equip blaugrana.
Aquesta rivalitat política es va accentuar durant el franquisme. L'any 1940, Luís Martí Olivares (cap de policia de Barcelona) escrivia un informe al cap de la Dirección General de Seguridad dient: "Es de dominio público que el FC Barcelona siempre ha hecho política, en un principio catalanista y desde hace muchos años francamente separatista, y por ello ha explotado su rivalidad con el RCD Español, que precisamente ha sido el único club de fútbol de Cataluña que se ha significado como verdadero españolista. En los partidos que estos dos clubs celebraban los barcelonistas calificaban de estranjeros a los españolistas por el hecho de que estos hablaban en español".
Segons el CEO del 2023, un 75,4% dels residents a Catalunya que els agrada el futbol són del Barça i només un 3,1% de l'Espanyol. N'hi ha més del Madrid, un 11,7%. Un 1,9% són del Girona i un 7,9% d'altres equips.
