Els cavallers medievals

La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, què hi ha de veritat?


En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir un senyor d'un castell. Però aquesta figura va guanyar molt de pes i importància a partir del segle XII, inspirant-se en els guerrers a cavall dels segles anteriors, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportament que incloïa coratge, proesa militar, honor, lleialtat, justícia, bones maneres i generositat, especialment amb els menys afortunats. Ara bé, si una persona que no era noble demostrava prou coratge i valor al camp de batalla o fent qualsevol servei a un senyor o rei, podia ser nomenat cavaller i entrar de cop en la noblesa.

Els cavallers servien un noble o rei, encara que també podien ser mercenaris, i van ser fonamentals en les croades contra els musulmans. Els monarques van veure els beneficis de promoure un codi pel qual els joves s'animaven a formar-se i lluitar per ells. 


Es van escriure novel·les romàntiques, poemes i cançons que van promoure encara més l'ideal de cavalleria, amb les seves històries heroiques amb damisel·les en dificultats o viatjant en soledat mentre impartien justícia. Però la vida del cavaller sempre estava envoltada de gent, al castell o al camp de batalla, perquè un cavaller necessitava força recursos per sobreviure com a tal. Per altra banda, la difusió de la literatura sobre la figura llegendària del rei Artús i els seus cavallers de la Taula Rodona del segle XII van influir especialment a l'hora d'inculcar els ideals d'honor i puresa en la ment de molts nobles medievals. 

Amb el temps, els requisits per ser cavaller es van anar endurint. Alguns reis van prohibir que fossin nomenats cavallers les persones que pertorbessin la pau del carrer o els camperols. Es va instaurar la creença que l'honor només podia heretar-se, no adquirir-se. Al segle XIII, la majoria dels cavallers eren fills de cavallers, ja que la classe buscava mantenir la seva exclusivitat.

La fama que va agafar la figura del cavaller va ser tal que es van organitzar tornejos en què els més famosos i d'altres simulaven batalles de l'època i combats individuals. Eren una manera de practicar i exhibir destresa, a més d'entretenir la gent. Des d'un bon començament les justes en van formar part, en què dos cavallers s'enfrontaven a cavall i amb llences, sempre amb unes normes precises i evitant ferir-se greument.


Els cavallers van ser una part fonamental de les ordes militars, que tenien un fort caràcter cristià i que van sorgir a partir del segle XI. La més famosa, segurament, seria l'Orde del Temple, fundada a principis del segle XII. Més endavant, al segle XIV, es crearien les ordes cavalleresques amb la intenció de recuperar els ideals antics, però sense un component dominant religiós. 

I com s'arribava a ser cavaller? Primer de tot, un nen noble d'entre 7 i 10 anys s'havia de convertir en patge, és a dir, en servent d'un cavaller. Havia d'aprendre a muntar cavalls, caçar i utilitzar armes simulades. A partir dels 14 anys, es podia convertir en escuder, amb més responsabilitat. Ara aprendria a manegar armes reals i començaria una educació estricta dirigida a l'estudi de la cavalleria. Els escuders ajudaven els cavallers en temps de pau i de guerra. Els sostenien les llances i escuts addicionals, els netejaven i cuidaven els cavalls. Si tot anava bé, amb uns 18 anys podia ser nomenat cavaller. 

A finals del segle XVI, els cavallers es van quedar obsolets a mesura que els països van començar a crear els seus propis exèrcits professionals, més ràpids d'entrenar, més barats i més fàcils de mobilitzar. L'avenç de les armes de foc d'alta potència va contribuir en gran manera a la disminució de l'ús de l'armadura medieval i a la desaparició del cavaller típic.

FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El castellà a Catalunya al llarg del temps

La Hispània germànica i la conquesta musulmana

Els urartis

Els egipcis

Mesopotàmia