EL GAT SABERUT

Un cop l'Imperi Romà d'Occident va desaparèixer del mapa, les migracions germàniques es van intensificar i una allau de pobles van començar a córrer pel continent buscant un lloc on assentar-se. Es van crear i derrocar regnes en un ambient inestable i de conflicte durant anys. Així es formaria l'Europa medieval i Hispània passaria per aquest mateix procés sense remei. Alhora, una nova religió hi treia el cap: l'islam. Durant el període final de l'Imperi Romà d'Occident (segles IV i V), alguns pobles, principalment germànics, ja feien de les seves fronteres endins i d'altres, fronteres enfora, estaven esperant el seu torn. Els atacs dels huns a mitjans del segle IV (dels quals Àtila va ser el seu més famós líder) van generar, a més, migracions de pobles que fugien del seu abast. Aquests moviments migratoris pressionaven cada cop més la ja inestable Europa romana, que aviat veuria un canvi de model organitzatiu de dalt a baix. La Hispània romana al segle IV Fi

Article fet en col·laboració amb Parla Catalana . Avui dia hi ha molta gent que no sap que el castellà és en realitat una llengua molt recent a Catalunya. Quan va començar a tenir un ús significatiu als carrers va ser arran de les migracions castellanoparlants rebudes a partir de mitjans del segle XX. Abans d'això, la seva presència estava lligada a sectors específics de la societat i era percebuda com a llengua forana que es feia servir per motius concrets, lluny de la cultura popular i del gruix de la població. Però anem a pams per entendre-ho tot. Fins al segle XV el castellà era una llengua gairebé inexistent a Catalunya. Els nobles que assitien a les Corts Generals de la Corona d'Aragó parlaven únicament català i sembla que entenien l'aragonès, perquè els nobles aragonesos hi parlaven en aquesta llengua. En aquella època, la llengua dels moriscos que vivien en poblats esquitxats arreu del país era molt més present a Catalunya que no pas el castellà. Serà a partir del s

Entre els segles IX i VII a.n.e. va haver-hi un regne que dominava tota la zona al voltant del llac Van i que avui és considerat la llavor de l'actual Armènia. Aquest regne, totalment desconegut fins fa poc, va competir amb altres potències mesopotàmiques per guanyar territoris i poder a la zona. El coneixem pel seu nom assiri: Urartu. Al segle XIII a.n.e., a la regió del llac Van hi havia un país amb 23 reis i amb una llengua molt similar a la hurrita. De fet, totes dues formaven una sola família lingüística avui extinta. El nom que rebia aquesta zona per part dels assiris era Nairi .  En general, eren tribus ferotges dividides en una mena de principats amb la mateixa llengua i cultura, que van passar desapercebuts durant el col·lapse de l'edat de bronze i el pas dels  pobles de la mar . Després d'això, durant un temps van pagar tribut a Assíria, que estava enfilada, fins que aquesta pressió cada cop més forta, més la por als saquejos i futures invasions, van fer que sor

La cavalleria medieval va ser tota una institució que va tenir una gran influència en la literatura gràcies als seus ideals. Tots coneixem la típica figura de cavaller solitari, cortès, de forts principis, que lluitava contra la injustícia i la maldat, acompanyat a vegades d'un fidel escuder. Però, què hi ha de veritat? En un principi un cavaller era aquell que es podia permetre un cavall, una armadura i armes per servir un senyor d'un castell. Però aquesta figura va guanyar molt de pes i importància a partir del segle XII, inspirant-se en els guerrers a cavall dels segles anteriors, fins a convertir-se en un dret de sang que comportava privilegis. Al voltant del cavaller es va formar un codi de comportament que incloïa coratge, proesa militar, honor, lleialtat, justícia, bones maneres i generositat, especialment amb els menys afortunats. Ara bé, si una persona que no era noble demostrava prou coratge i valor al camp de batalla o fent qualsevol servei a un senyor o rei, podia s

Igual que en gairebé tota la història de la humanitat, durant l' edat mitjana la dona va tenir un paper secundari i generalment controlat pels diferents poders de la societat, des del pare, el marit, el senyor, l'Església, etc. Però com es desenvolupava exactament la seva vida? En traiem l'aigua clara. En general la vida de les dones a l'edat mitjana estava determinada per l'aristocràcia (les classes dirigents) i l'Església. Per començar, tal com estipulava el feudalisme , cadascú pertanyia a un sector social diferent: la noblesa, el clergat i el tercer estament compost pels camperols, artesans, comerciants, etc. L'Església medieval, per la seva part, dictava quin era el paper de cada persona, a més del propòsit que havia de tenir.  El lloc de les dones al clergat estava restringit al monestir. En el cas de les dones nobles, la seva posició depenia de la quantitat de terres que tingués el seu marit, perquè en aquella època la terra equivalia al poder. Per t