Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, soc  El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostra era) en comptes de ...

Zenòbia, reina de Palmira

Imatge
Zenòbia, reina de Palmira, és una de les figures més fascinants de l’antiguitat tardana. En plena crisi de l’Imperi Romà, va convertir una ciutat caravanera del desert sirià en un poder polític capaç de desafiar Roma. Coneguem la seva història! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides En ple segle III, l’ Imperi Romà travessava una crisi profunda: revoltes internes, multitud d'emperadors efímers, invasions a les fronteres i una economia inestable. En aquest escenari convuls, lluny de Roma, una ciutat del desert sirià es va convertir inesperadament en un centre de poder rival. Palmira, rica gràcies al comerç i situada en un punt estratègic entre Orient i Occident, va veure emergir una figura extraordinària: Zenòbia. La seva història és la d’una dona que va saber llegir el moment històric i actuar amb decisió. Va passar de ser consort d’un governant local a dirigir un territori immens i a plantar cara al mateix Imperi Romà. No es tracta només d’un episodi exòtic de la h...

Francesc Salvà i Campillo, el geni il·lustrat de Barcelona

Imatge
Un home il·lustrat i dedicat a la medicina, el temps i la ciència. Un personatge tot terreny capaç d'assolir fites històriques que canviarien la vida de milions de persones. Coneguem-lo! Francesc Salvà i Campillo va néixer el 12 de juliol de 1751 a Barcelona. La seva mare, Maria Eulàlia, era filla d'un farmacèutic, i el seu pare, Jeroni, era doctor en medicina, descendent de pagesos de l’Alt Empordà. Des de ben jove es va especialitzar en medicina, sempre amb una actitud poc conservadora; calia millorar constantment i obrir-se a les innovacions. Aquest esperit el trobem en la seva biblioteca personal, que acolliria més de 1.500 llibres de la temàtica més actual del moment, tant de medicina com de ciència i tecnologia. Salvà era un defensor de l’observació i del mètode experimental en la recerca de nou coneixement. A part de metge, va ser un apassionat de la meteorologia i de les novetats tecnològiques.  Salvà i Campillo (IA basada en imatge original) UN GRAN METGE Salvà va publ...

Walraven van Hall, el banquer de la resistència

Imatge
Walraven van Hall va ser el protagonista d'una heroica història de la Segona Guerra Mundial que es va voler amagar. Conegut amb el pseudònim de Van Tuyl, va ser el banquer de la resistència contra els nazis als Països Baixos. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Walraven van Hall va néixer el 1906 a Amsterdam i era fill del banquer Adriaan Floris van Hall i Petronella Johanna Boissevain. El seu germà petit es deia Gijs. El seu somni era treballar en la marina mercant i va estudiar per aconseguir-ho. Després d'uns anys a Rotterdam fent de tercer oficial, va ser rebutjat perquè la seva vista no era prou bona. El 1929 va marxar als Estats Units, on vivia el seu germà. La crisi econòmica provocada pel Crac del 29 va fer impossible que entrés en cap companyia mercant, així que el seu germà, que treballava en un banc de Nova York, el va introduir al món de la banca perquè es guanyés les garrofes. Walraven, a qui deien Wally, va tornar als Països Baixos el 1931, on e...

Boudica, la reina rebel

Imatge
Boudica, líder dels icens, ha quedat en la memòria com una autèntica heroïna de la resistència al poder romà. Coneguem com es va forjar aquesta història tan sorprenent! ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Al segle I de la nostra era, Roma dominava bona part del món mediterrani i avançava amb pas ferm cap al nord. Britània, una terra llunyana i poc coneguda pels romans, es convertia progressivament en una província sotmesa però inestable. Les legions hi construïen ciutats, carreteres i fortaleses, però també hi trobaven resistència, tensions i revoltes. En aquest escenari apareix la figura de Boudica, reina dels icens, que passaria a la història com una de les principals líders d’una insurrecció contra el poder romà. La seva història ens arriba de la mà de fonts romanes i contrastada amb l’arqueologia moderna, i és precisament en aquest diàleg entre textos i evidències materials on podem reconstruir la seva trajectòria amb una certa solidesa. Les dues fonts principals...

El Palau de la Música Catalana

Imatge
El Palau de la Música Catalana és una joia arquitectònica del Modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Quina és la seva història?   A començaments del segle XX, Barcelona vivia una transformació cultural profunda. La ciutat creixia, la burgesia impulsava projectes educatius i artístics i el catalanisme cultural cercava espais propis d’expressió. En aquest context, la música coral es va convertir en una eina de cohesió social i d’afirmació cultural. L’Orfeó Català representava aquesta voluntat: educar, elevar i projectar la cultura musical catalana amb una base popular. PROJECTE I CONSTRUCCIÓ  El projecte neix del moviment coral impulsat per l’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. Aquesta entitat, vinculada al catalanisme cultural i a la burgesia barcelonina, aspirava a disposar d’una seu pròpia per assajar, actuar i promoure la música.  El 31 de maig del 1904, l'Orfeó Català va aprovar en assemblea el p...

Com es mesuren els terratrèmols?

Imatge
Quan mesurem terratrèmols, hem de parlar de graus, de Richter, de magnitud o d'intensitat? Vegem-ho! Sovint la societat humana pateix terratrèmols que causen molts danys i la pèrdua de centenars o milers de vides. Els mitjans de comunicació de seguida s'afanyen per treballar la notícia i no sempre encerten en alguns detalls importants que mostren al públic. Un cas molt clar és quan es parla d'un sisme, per exemple, de 5 graus en l'escala de Richter. En realitat, aquesta escala no fa servir graus i des de fa molts anys no s'usa per mesurar terratrèmols. Per què? Perquè tenim una altra escala molt més fiable i precisa: l'escala de magnitud de moment. Aquesta escala té una precisió major, en especial en terratrèmols de magnitud 6 o més, i ha substituït l'escala de Richter en la sismologia moderna.  Quan parlem de la magnitud d'un terratrèmol segons aquesta escala, només hem de dir el número corresponent, per exemple, un terratrèmol de magnitud 7,4. Tal com ...

La història de la brúixola

Imatge
Orientar-se avui és tan senzill com obrir una aplicació al mòbil. Però durant segles, trobar el rumb va ser una qüestió de supervivència, experiència i intuïció. La brúixola, un instrument petit i aparentment senzill, va canviar aquesta realitat de manera radical. Aquesta és la seva història! La brúixola és un objecte modest, però la seva petjada històrica és immensa. Va permetre travessar mars desconeguts, va sostenir xarxes comercials globals, va impulsar imperis i va contribuir, directament o indirectament, al desenvolupament de la ciència moderna. Però també va revelar una lliçó fonamental: que la natura amaga forces invisibles que poden ser observades, enteses i utilitzades si s’hi aplica paciència i mètode. ABANS DE LA BRÚIXOLA La necessitat d’orientar-nos en espais amplis és tan antiga com la humanitat, i és especialment difícil quan no hi ha punts de referència, no només als mars, sinó també a les estepes i als deserts. En l' antiguitat i durant bona part de l' edat mi...

Història d'Àsia

Imatge
Aquí trobaràs el temari sobre Àsia, que se centra en la història dels principals pobles que la van habitar, especialment a l'Extrem Orient.  Els successos més recents estan aplegats en l' edat contemporània .  Les entrades sobre el Pròxim Orient, però, estan repartides en les diferents etapes històriques ( antiga , mitjana , moderna i contemporània ). També pots usar el cercador del web! ❗Si toques o cliques les imatges, les podràs veure amb més qualitat i amb la possibilitat d'engrandir i guanyar definició. Introducció a la història d'Àsia La civilització de la vall de l'Indus El període vèdic de l'Índia Els mahajanapades i l'Imperi Nanda L'Imperi Màuria El període Sangam Els últims estats de l'antiga Índia L'Imperi Gupta Història de la Xina La Gran Muralla xinesa La Ruta de la Seda Els mongols i Genguis Kan Els viatges de Marco Polo Història del Japó Història de Corea La relació entre la Xina i Taiwan ❗Aquesta llista anirà creixent. Si vols qu...

Com va sorgir el català escrit?

Imatge
Quan els comtats catalans es van independitzar del poder franc, a finals del segle X, el català ja era la llengua del poble des de feia temps, però en la parla escrita encara es feia servir el llatí. Com va canviar aquesta dinàmica? Vegem-ho! El procés va ser al principi lent però sense aturador, fins que els textos ja s'escrivien de forma sencera en català. Entre el segle X i principis del segle XI ja trobem alguns noms, topònims, paraules aïllades, articles definits, tecnicismes legals i construccions morfosintàctiques de base clarament catalana colant-se als textos escrits, com testaments, glossaris, documents de compra-venda i juraments de fidelitat. En un glossari del 1011 escrit per Bonsom, diaca i jutge de Barcelona, hi trobem per primer cop la ce trencada en la paraula inoçentes . I al Jurament de Radulf Oriol , escrit entre el 1028 i el 1047, ja hi apareixen frases senceres en català. El català i llatí començaven a barrejar-se en un mateix document, en alguns casos amb pre...