Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, em dic Marc Barrio i soc El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostr

El treball infantil durant la Revolució Industrial

Imatge
La Revolució Industrial va ocasionar un progrés sense precedents enmig d'un munt d'avenços i canvis que transformaven la societat de dalt a baix. Els nens van ser una eina més al món laboral desenvolupant tasques molt feixugues en pèssimes condicions. El treball infantil sempre ha existit d'una manera o d'una altra. Històricament, els nens han col·laborat en les tasques domèstiques i agrícoles, a més d'altres feines i oficis familiars. Però durant la Revolució Industrial l'ús de menors va ser totalment abusiu i forassenyat. Malgrat les millores i progressos que s'aconseguien en certs àmbits, moltes famílies vivien amb no gaire cosa. La pobresa i les males condicions eren habituals, fet que va facilitar el vistiplau dels pares a permetre que els seus fills treballessin des de ben petits en tota mena d'empreses i fàbriques. L'avarícia dels empresaris i la manca d'una regulació seriosa va propiciar l'explotació dels menors. El clergat, tant cat

La història dels indians

Imatge
Arran del decret de lliure comerç amb Amèrica del 1778, i enmig del fervor de les indianes , molts catalans van travessar l'oceà cap a les colònies americanes per cercar una nova vida. Aquest moviment migratori seria especialment important al segle XIX, passada la  Guerra del Francès . Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII el monopoli del comerç amb Amèrica el tenia Sevilla i Cadis. L’establiment de relacions regulars amb aquestes ciutats va permetre que comerciants locals embarquessin productes catalans cap a Amèrica. Amb tot, la presència catalana en aquestes expedicions era ridícula. Ara bé, a partir del 1750, es van aconseguir alguns permisos per usar la flota catalana en les rutes americanes. De mica en mica la situació anava canviant. L'economia espanyola patia molt perquè s'estava quedant estancada i retardada en comparació amb altres països europeus. Així que la monarquia es va veure obligada a signar un decret de lliure comerç l'any 1778. D'aquesta m

Els gats a l'edat mitjana

Imatge
En civilitzacions antigues com l' egípcia , la xinesa o la romana, els gats estaven molt ben considerats. Però a l' edat mitjana aquest punt de vista va fer un tomb. El gat va perdre la seva antiga posició gràcies als esforços de l' Església medieval per fomentar l'associació del gat amb els dimonis i la foscor. La seva natura independent hi va ajudar. A patir d'aquí, un gat podia ser torturat i assassinat com a prova de la devoció a Crist, o com a part d'algun ritual. Alguns papes els van condemnar i alguns pobles els van gairebé exterminar. El papa Inocenci VIII va declarar l'any 1484 que "el gat era l'animal preferit del diable i l'ídol de totes les bruixes". De tots els acusats de bruixeria a Europa durant l'edat mitjana, el 80% van ser dones i l'acusació gairebé sempre acabava amb la seva mort. Tot i que la imatge més popular és la d'una suposadament bruixa cremant-se a la foguera, la majoria eren penjades i, molt sovint,

Mapa dels dialectes del català-valencià

Imatge
Us presento el mapa més complet dels dialectes del català-valencià en un format modern i en alta definició. Al setembre del 2024 un grup de lingüístiques del festival "Posa-hi tu l'accent" va presentar un nou mapa dels dialectes del català-valencià, ja que els antics estaven desfasats o no contenien prou informació. Com que m'agrada molt fer mapes en català, n'he fet la meva versió amb una qualitat més alta i, encara que he respectat els límits i zones de transició originals (els experts en llengua són ells), he fet alguns canvis que crec que acontentaran la majoria i he afegit el nom de diverses poblacions. Espero que us agradi i que el compartiu amb tothom. ❗Toca o clica la imatge per veure-la més definida i descarregar-la DIVISIONS DIALECTALS BLOC ORIENTAL Català nord-oriental : rossellonès i capcinès Català central : gironí, barceloní litoral (Barcelona ciutat, AMB, el Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf) i barceloní interior. Català sud-oriental o balear

Les grans cròniques medievals catalanes

Imatge
Entre els segles XIII i XIV es van crear les grans cròniques catalanes, el millor conjunt historiogràfic de l'Europa Medieval, on trobem les dues úniques autobiografies de reis d'aquella època. Crònica de Jaume I Aquesta obra, també coneguda com Llibre dels fets , va ser dictada per  Jaume I el Conqueridor (1208-1276), on el mateix rei explica la seva vida. Dona especial importància a les conquestes de València i Mallorca, i va ser acabada poc abans de la seva mort. ACCÈS VIQUIPÈDIA Crònica de Bernat Desclot  L'autor, un funcionari de la cort i historiador anomenat Bernat Desclot, narra els fets més importants ocorreguts des de l'època de Ramón Berenguer IV fins a Pere el Gran ; aquest últim es converteix en el principal protagonista de l'obra, que es va escriure el 1288. ACCÈS VIQUIPÈDIA Crònica de Ramon Muntaner Redactada entre 1325 i 1328, és la més llarga de totes. Ramon Muntaner era un polític, administrador, cronista i home de confiança en la cort, que va fo

Els gravats de Rigaud sobre el setge de Barcelona

Imatge
Tradicionalment, s'ha interpretat que els gravats de Rigaud reprodueixen el setge de 1714, amb l'acció final principalment centrada en el baluard de Santa Clara, tal com havia passat en realitat. Però un nou treball fet per experts i noves tecnologies, n'ha tret una altra interpretació.  Els autors d'aquest treball, Miquel Gea i Laia Santanach, han investigat multitud d'arxius i han usat tecnologies digitals de representació 3D per esbrinar la realitat dels gravats de Rigaud.  Jacques Rigaud va ser un gravador de prestigi a principis del XVIII. Havia nascut a Peyloubié, un poble occità, el 1680, i era fill d’Étienne Rigaud, un apotecari, i de Françoise Joune. Moriria a París el 1754, després de deixar-li al seu nebot, Jean-Baptiste, tota la seva col·lecció de dibuixos i gravats. Una de les obres de Rigaud consta de sis gravats inspirats en un dels setges de Barcelona , tal com el mateix artista va deixar escrit. Al primer gravat hi apareix la data de 1732, quan es v

Curiositats sobre els gats

Imatge
Els gats són animals únics i extraordinaris amb un tarannà molt especial que no tothom entén, però que ens omple de sorpreses i bon humor.  Algunes curiositats que ens regalen aquests felins són les següents: La majoria dels gats adults desenvolupen intolerància a la lactosa. Per això la llet de vaca no és gens recomanable per a ells. Quan són cadells, en canvi, estan preparats per prendre llet, però ha de ser de la mare, que és diferent. Durant el creixement, el gat deixa de produir lactasa, un enzim que serveix per digerir correctament la lactosa. Aleshores, és quan acostuma a aparèixer la intolerància. Pot haver-hi algunes excepcions en què l'animalet continuï generant petites quantitats d'aquest enzim un cop sigui gran i toleri millor la llet de vaca, però en general no és així. Si tenim un cadell de gat sense mare, és recomanable anar a un veterinari i comprar llet especial que simula la llet materna i els ajuda a reforçar el sistema immunitari. Tot i que la vista i l'

Hispània abans dels romans

Imatge
Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, s'hi van trobar tot un reguitzell de pobles que conformaven una xarxa de cultures autòctones força desenvolupades, sobretot a la façana mediterrània, gràcies a influències estrangeres, com celtes, fenícies i gregues. Aquest seria el resultat d'una evolució al llarg del primer mil·lenni a.n.e. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Podem classificar aquests pobles, anomenats pobles preromans , en dos grans grups lingüístics: els indoeuropeus i els qui no ho eren. Dins dels indoeuropeus hi havia els celtes o els celtitzats, que ocupaven la major part de l'interior de la península, el nord-oest i l'oest. Entre els no indoeuropeus  hi havia els ibers  en tota la costa oriental i al sud, on destacaven els turdetans i túrduls, descendents dels tartessis ; i els vascons, entre els Pirineus i el curs mitjà del riu Ebre. Els pobles no indoeuropeus parlaven llengües aïllades, conegudes així perquè no se'n sa

Francesc Bonet, el creador del primer cotxe català

Imatge
"L'home del carruatge sense cavalls", li deien mentre anava pel passeig de Gràcia a sobre del seu fastuós vehicle. Els barcelonins no havien vist mai una cosa igual. A la primavera del 1890 va passar a Barcelona un fet insòlit: una mena de vehicle sorollós de tres rodes, que no deixava de fumejar, es movia pel carrer sense l'ajuda de cap animal. Alguns pensaven que era un miracle, d'altres que era cosa del dimoni, mentre que els més assenyats senzillament es meravellaven amb un avanç que segurament canviaria el futur de la ciutat. El responsable d'aquesta fita, i conductor de l'estrany vehicle, era Francesc Bonet i Dalmau (Valls, 1841 - Barcelona, 1898), un empresari tèxtil apassionat de les novetats tècniques i tecnològiques. Durant l'Exposició Universal de París de 1889, Bonet va descobrir els primers vehicles de combustió, i en va quedar bocabadat. Així que va decidir comprar tres motors a Gottleib Daimler, un pioner alemany de l'automoció. Un c

L'Empordà, bressol del romànic

Imatge
La historiografia tradicional diu que l'art romànic va sorgir al nord de França o al nord d'Itàlia cap al segle X o XI. Ara bé, hi ha una teoria que contradiu aquesta idea. El 1961 Alexandre Deulofeu va publicar una amplíssima obra acadèmica titulada «L'Empordà, bressol de l'art romànic», en què defensava, després de passar-se anys recorrent les esglésies d'Europa Occidental, que l'origen del romànic calia situar-lo a l'Empordà, amb una primera influència clara al Rosselló. L'inici d'aquest art, sorgit entre finals del segle VIII i segle IX, estaria vinculat al naixement dels comtats catalans i, des d'allà, s'estendria com un ventall per Europa Occidental i la resta de la península Ibèrica, adquirint un notable desenvolupament al nord de França i Llombardia a partir del segle XI, que influiria com un bumerang en altres indrets on el romànic ja tenia el seu lloc. Durant la seva investigació, Deulofeu va viatjar per Itàlia i França visitant la