EL GAT SABERUT

Durant gairebé 3.000 anys, el nord de l'actual Mèxic va estar habitat per un seguit de pobles nòmades i seminòmades que avui coneixem com a txitximeques. Els pobles mesoamericans de llengua nàhuatl (els nahues), anomenaven txitximeques a les tribus del nord, com els caxcanes , guatxitxiles , guamares , pames , tecuexes , zacatecos i cocas, entre d'altres.   Aquests pobles no mantenien una unitat lingüística ni ètnica, però la seva cultura i forma de vida eren molt similars.  El terme txitximeca era pejoratiu i se li atribueix diversos significats, com 'incivilitzat' o 'gos brut'. Tindria el mateix sentit que bàrbar per als romans. Durant l'època de colonització castellana, els invasors feien servir també aquest nom, perquè els consideraven púrria, gent que no solia practicar l'agricultura, no coneixia l'escriptura i manifestava una excessiva crueltat. Van habitar el nord de Mèxic des del segle XI a.n.e. fins al 1800, aproximadament. Principalment, e

Entre els segles X i XII de la nostra era, un poble mesoamericà va dominar el centre de l'actual Mèxic i ens va deixar un llegat impressionant de construccions i misteris. Parlem dels tolteques. Bona part de la informació que tenim dels tolteques prové dels mexiques i de textos postcolonials, després de l'arribada dels castellans, que documenten tradicions antigues. El terme tolteca ve de la llengua nàhuatl i podria tenir diversos significats, con 'habitant de Tollan' i 'artista, mestre'. La seva autodenominació és desconeguda. Originàriament eren un poble nòmada, però al voltant del 750 van migrar del nord cap al sud i van conquerir i repoblar Teotihuacan , on van començar a desenvolupar la seva cultura. La seva societat es va transformar en una militarista, dominada pels guerrers i basada en la conquesta d'altres pobles veïns. Poc després, es van instal·lar a Tula, ciutat que es convertiria en la seva capital. Va ser fundada per Ce Ácatl Topiltzin, sobirà

El web més traduït del món no és un portal tecnològic, ni governamental. Ni tan sols és la Viquipèdia. El web més traduït és de caràcter religiós i representa una autèntica fita en la història d'internet. La Viquipèdia està traduïda en més de 300 idiomes, però molt lluny d'ella es troba el web dels testimonis de Jehovà ( jw.org/cat ), que es pot llegir en més de 1.000 idiomes, entre ells un centenar de llengües de signes. Des que aquesta religió es va ficar de cap al món digital, els seus recursos i oferta no han parat de créixer. Centenars d'oficines de traducció estan repartides per tot el planeta i acostumen a estar situades al territori de la llengua que han de fer servir en la seva tasca. El nom oficial és Oficina de Traducció Remota (RTO segons les sigles en anglès). Aquestes oficines estan compostes de milers de voluntaris que reben capacitació per fer la seva feina. A més, compten amb tot el necessari per a, no només traduir publicacions, sinó també vídeos, congres

La relació entre aquests dos països fa temps que és delicada i, sobretot, confusa per aquells que tenen una perspectiva llunyana i aliena a les dinàmiques d'aquesta regió de l'Àsia. Per això, repassarem l'origen dels vincles entre tots dos i com ha anat la cosa al llarg de la història. Mapa neerlandès de Formosa, creat per Johannes Vinckeboons, cap al 1665 Font   Fins al segle XV de la nostra era, Taiwan, coneguda a Europa en aquella època pel nom portuguès de Formosa, estava habitada per gent malaiopolinèsia. Formaven a l'illa societats agrícoles poc desenvolupades i sense llenguatge escrit.  Durant un breu espai de temps, neerlandesos i castellans van controlar parts de l'illa, els primers el sud i els segons el nord. Però els abusos sobre la població nativa va ocasionar revoltes.  Zheng Xenggong, un líder militar japonès de família pirata i lleial a la famosa dinastia Ming de la Xina, va aconseguir amb els seus seguidors alliberar l'illa del colonialisme euro

Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només eren un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de l'esplendor del passat. La designació maia és moderna i prové de la ciutat de Maiapan, la darrera capital d'un regne maia en el període postclàssic. El poble maia es referia a si mateix per ètnia i vincles lingüístics. Per tant, no