EL GAT SABERUT

El 4 de juliol del 1776 les tretze colònies atlàntiques d'Amèrica del Nord van proclamar la seva independència de Gran Bretanya. Aquest fet va iniciar una guerra que duraria fins al 1783, any en què la Corona britànica va reconèixer la nova entitat: els Estats Units. A mitjans del segle XVIII Amèrica del Nord estava esquitxada de colònies franceses a l'actual Canadà, espanyoles a Florida i angleses al llarg de la costa atlàntica. A principis del segle anterior, els anglesos havien començat a ocupar la costa est per evitar que ho fessin els espanyols. Els colons buscaven noves oportunitats i ràpidament van formar una societat dinàmica i en contínua expansió.  Del 1750 al 1770 la població anglesa va passar d'un milió d'habitants a més de dos. El polifacètic Benjamin Franklin (escriptor, científic, inventor, polític, etc) defensava que aquella regió es convertiria en el centre de l'Imperi Britànic gràcies a tots els recursos que hi havia i l'empenta dels seus pobla

Sargon d'Accad és considerat el primer emperador de la història coneguda. Va canviar totalment la manera de governar i va ser un exemple a seguir per a molts reis futurs. Tot i que les dates varien segons la cronologia consultada, el poden ubicar durant el segle XXIII a.n.e. A Sargon d'Accad no l'hem de confondre amb els dos Sargon que van governar Assíria segles després.  Pel que sabem, el Sargon que ens ocupa ara era un accadi de condició humil que va escalar posicions fins a ser coper d'Urzababa, rei de Kix, ciutat amb molta població accàdia que havia pogut mantenir-se independent de  Lugalzagesi , rei de Sumer. Els accadis s'havien integrat a la societat sumèria, però n'eren part secundària. Sargon, amb la voluntat de canviar aquesta dinàmica, va usurpar el tron de Kix i després va atacar Lugalzagesi, que governava des d'Uruk. El va vèncer i  el va exhibir nu i lligat a les portes del temple d'Enlil, a la ciutat sagrada de Nippur. Des de llavors va

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural que es va desenvolupar principalment a Europa durant el segle XVIII. Com a conseqüència, es van produir grans canvis socials i polítics en les societats europees i americanes. Al caliu dels seus ideals, l' edat moderna donaria pas a l' edat contemporània . Aquest moviment, que va ser una evolució agosarada del Renaixement , considerava que la raó era la llum que il·luminava el coneixement humà i que trauria les persones de la ignorància, per tal de construir un món millor. El segle XVIII és sovint anomenat el segle de les llums . L' empirisme , basat en la importància de l'observació i experimentació per conèixer la veritat de les coses, i el racionalisme , l'ús lògic de la raó, van ser dos corrents filosòfics del segle XVII que van tenir molt a veure en el naixement de la Il·lustració. També hi va influir el liberalisme , que fomentava la llibertat de la persona individual per sobre de la col·l

L'absolutisme monàrquic va ser una forma de govern típica de l' edat moderna en què el monarca concentrava el poder absolut en tots els àmbits, i fins i tot podia ser la màxima autoritat religiosa. Aquesta manera de governar va ser el model polític característic d'alguns estats europeus des del segle XVI fins a finals del XVIII. Els Borbons que governaven a França i Espanya serien els seus màxims exponents.  Durant l' edat mitjana , els reis acostumaven a estar limitats per diferents institucions que representaven els interessos de la noblesa i el poble en general. D'aquesta manera, el poder del rei estava regulat, cosa que anava bé per evitar comportaments despòtics, però que generava no poques picabaralles entre la reialesa i les institucions que la "controlaven". Un exemple perfecte d'això el tenim a la Catalunya medieval, en què les Corts podien vetar certes actuacions reials i el sobirà havia de pactar sovint per poder aconseguir els seus objecti

El 1517 Martí Luter va iniciar un moviment religiós que va donar lloc a la divisió del catolicisme i al sorgiment de nombroses esglésies anomenades protestants . Luter va néixer a Saxònia l'any 1483 en un ambient humil. Va estudiar a la Universitat d'Erfurt i es va llicenciar en filosofia. Però quan tenia 22 anys va decidir entrar en un convent i separar-se del món. No se sap ben bé per què va prendre tal decisió, tot i que alguna cosa greu podria haver sigut el detonant. El cas és que la seva religiositat era gairebé fanàtica. Es confessava contínuament, practicava constants dejunis i dedicava llargues hores a l'oració i la reflexió. Poc després va començar la carrera de teologia i el 1507 va ser ordenat com a sacerdot. L'any següent seria enviat com a docent a la Universitat de Wittenberg. El 1510 va fer un viatge a Roma que el va sotragar per complet. Es va quedar molt decebut després de comprovar la poca moralitat i santedat dels ministres principals de l'Esglés