EL GAT SABERUT

Jaume I el Conqueridor és considerat una figura d'especial rellevància en la historiografia catalana. Amb les seves conquestes va fundar la pàtria de mallorquins i valencians i va donar forma gairebé definitiva als que coneixem com a Països Catalans. Jaume I el Conqueridor és el rei que més ha penetrat en el record i imaginari col·lectiu dels catalans, a més, òbviament, dels mallorquins i valencians. Això no només es deu a les seves conquestes, sinó també a la narració que ell mateix fa de la seva vida al Llibre dels fets . Aquesta obra, que va dictar a escrivans, és considerada una de les quatre grans cròniques catalanes medievals. La llengua que hi fa servir és espontània i plena de frases fetes i expressions pròpies de l'època. També s'hi fa servir la llengua pròpia d'alguns dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab, occità o francès). Les altres cròniques són: la Crònica de Bernat Desclot , la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós .

Durant els segles XI i XII Catalunya va persistir en una política expansionista i exitosa a l'altra banda dels Pirineus. Tot i això, Pere I el Catòlic passaria de la glòria de Les Navas de Tolosa al sotrac de Muret, que marcaria la fi de la influència catalana a Occitània. La Corona d'Aragó després de la mort d'Alfons I el Cast i durant el govern de Pere I el Catòlic Per mitjà de matrimonis i aliances feudals, els comtes barcelonins havien teixit una xarxa d'influències als comtats occitans. Amb la unió de Catalunya i Aragó, aquesta xarxa s'hi va consolidar i enfortir. De fet, Pere I de Catalunya i II d'Aragó, que era fill d'Alfons I el Cast i net de Ramon Berenguer IV, va continuar amb aquesta estratègia casant-se l'any 1204 amb maria de Montpeller. Aquesta era una ciutat rica i pròspera que passava a engrandir l'autoritat dels reis catalans. El mateix any es faria coronar pel papa Innocenci III a Roma. Fins i tot va pretendre Maria de Montferrat, r

El comte Ramon Berenguer IV va dotar el casal de Barcelona amb un títol reial per mitjà del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó, va conquerir ciutats com Tortosa i Lleida i va consolidar estructures d'estat que farien de Barcelona una potència cristiana de primer ordre. Ramon Berenguer IV va néixer cap a l'any 1113. Quan l'any 1131 va morir el seu pare, Ramon Berenguer III, va heretar Barcelona, Osona, Girona, Cerdanya, Besalú, Manresa, Berga i Tarragona. El seu germà Berenguer Ramon es quedaria amb el comtat de Provença. La seva germana Berenguera seria esposa d'Alfons VII de Lleó. Pel que fa al comtat d'Urgell, estava en poder d'Ermengol VI, parent llunyà de Borrell II i aliat de Ramon Berenguer IV. Empúries estava en mans de Ponç II, vassall de Barcelona, i el Rosselló el governava Gausfred III. Carcassona i Rasès pertanyia a la dinastia vescomtal dels Trencavell, en teoria vassalls de Barcelona, tot i que sovint la ignoraven. Pallars Sobirà estava govern

El 1010 una expedició mercenària catalana es va enfrontar per primer cop al camp de batalla als castellans en el context d'una guerra civil andalusí. El conflicte derivaria en el saqueig de Còrdova i, més endavant, en la desintegració del califat. Des de l'any 977 Almansor havia assotat el nord de la península amb més de 50 incursions que van afectar catalans, gallecs, lleonesos i castellans. Però l'home més poderós del califat va acabar finalment com tots. Va morir el 10 d'agost del 1002 en estranyes circumstàncies. Sembla que estava malalt amb forts dolors, tot i que no se sap si a conseqüència d'una malaltia concreta o per ferides després d'arrasar el monestir de San Millán de la Cogolla, a La Rioja. Va nomenar successor el seu primogènit Abd al-Màlik i, per tant, hàjib (primer ministre). Pel que fa al califa Hixam II, que havia estat una titella sense autoritat en la pràctica, acabaria fora del tron per causa d'un conflicte armat entre dos nous pretenden

Article fet en col·laboració amb   P arla Catalana . ▶️ El català  és una llengua romànica, és a dir, que deriva del llatí. Entre els segles VII i VIII la llengua parlada ja no es podia dir que fos llatí, i al segle IX tothom tenia consciència que parlava una llengua diferent. La llengua oral era el  català  i l'escrita i culta era el llatí, present entre escriptors i eclesiàstics.  ▶️ El  català  va començar a aparèixer en la llengua escrita al segle IX. Les paraules i construccions catalanes en documents quotidians com testaments, actes o vendes, així com l'aparició de topònims clarament catalans, ens indica que, tot i ser el llatí la llengua escrita, el català ja era la llengua del poble. Una prova més d'això és el concili de Tours, convocat per Carlemany l'any 813, en què es va aprovar traduir les homilies i altres textos religiosos a les llengües del poble. ▶️ El  Jurament de Radulf Oriol  és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol al comte Ramon IV de Pall

Cap a finals del segle IX, a Gòtia hi va haver canvis significatius. El poder dels bel·lònides (descendents de Bel·ló de Carcassona) s'estenia per gairebé tota la regió i el comtat de Barcelona veuria emergir una nissaga que seria dominant durant segles. GUIFRÉ EL PELÓS Més o menys entre el 790 i el 810, un noble d'ascendència visigòtica, anomenat Bel·ló, va governar Carcassona en condició de comte dependent de la monarquia carolíngia. Sunifred, el seu fill o gendre, segons les versions que n'hi ha, va ser lleial a la corona i, com a comte d'Urgell i Cerdanya, va aturar una expedició musulmana que amenaçava el nord cristià. Poc després, davant la revolta del poderós comte Bernat de Septimània, també es va mantenir lleial al rei carolingi. Gràcies a aquestes accions, Sunifred va rebre també els comtats de Barcelona, Osona i Girona, a més d'altres comtats occitans. El 848 va morir defensat l'autoritat de Carles II (Carles el Calb, fill de Lluís el Pietós i rei de

Els comtats catalans van néixer com a força de contenció davant l'amenaça dels musulmans, que havien conquerit gairebé tota la península Ibèrica. D'estar sotmesos a l'autoritat dels reis carolingis van passar a adquirir cada cop més sobirania, amb el comtat de Barcelona com a centre i motor. L'any 732 l'exèrcit franc comandat per Carles Martell va frenar a la batalla de Poitiers l’expansió del Califat Omeia pel continent europeu. Els musulmans, després d'envair Hispània el 711, hi havien establert un emirat amb la capital a Còrdova, que controlava la major part de la península. Tot i estar decidits a fer mal al centre d'Europa, van topar amb el poderós exèrcit franc i, gràcies a perdre aquesta batalla, van haver de girar cua. El fill de Carles Martell, Pipí el Breu, va fundar la que coneixem com a dinastia carolíngia, una dinastia franca que l'any 800 es convertiria en imperial. L'encarregat d'aconseguir-ho seria el seu successor, Carlemany. Pipí