El Gat Saberut

La primavera del 1989, la plaça de Tian’anmen es va convertir en l’escenari d’una de les protestes més importants de la història contemporània de la Xina, però també d’una de les repressions més brutals i controvertides. Després de la mort de Mao Zedong el 1976, la Xina va iniciar un procés de transformació sota el lideratge de Deng Xiaoping. Aquestes reformes van introduir elements capitalistes dins d’un sistema polític autoritari dominat pel Partit Comunista, i van permetre fins i tot una certa inversió estrangera. Així es deixava enrere la revolució contínua i les idees més radicals que tan mal havien fet, com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, amb desenes de milions de morts al darrere. Aquest nou procés reformador iniciat per Deng Xiaoping va genera un creixement econòmic ràpid, però amb unes quantes pegues, com una elevada inflació. Això significava que els preus eren cada cop més alts i, cada any que passava, amb els mateixos diners podies comprar menys coses, mentr...

A mitjans del segle XX, la Xina de Mao Zedong es va convertir en un bastió del comunisme a nivell mundial. Però la transformació del país seria tan revolucionària com tràgica.  A començaments del segle XX, la Xina era un gegant adormit que agonitzava davant les humiliacions de potències estrangeres. L’antic ordre imperial havia col·lapsat amb la caiguda de la dinastia Qing el 1911, gràcies a la Revolució Xinhai. El país havia entrat en una etapa de fragmentació, guerres internes entre generals rebels i una crisi econòmica i social que dibuixaven un panorama desolador. En aquest context caòtic, van emergir noves idees. El nacionalisme i el socialisme van començar a arrelar entre estudiants, intel·lectuals i obrers. Entre aquells joves revolucionaris hi havia un home que acabaria marcant el destí de la Xina contemporània: Mao Zedong. MAO ZEDONG, UN NOU LÍDER El 1921 es va fundar a Xangai el Partit Comunista Xinès, en un moment de reorganització política després de la caiguda de la ...

Mentre que l'Imperi Romà s'ensorrava, els visigots entraven a la península Ibèrica i s'hi establien. Els nous amos van intentar controlar sense èxit tot el territori i no van ser prou forts per evitar la posterior envestida musulmana. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els gots eren un poble d'origen germànic que durant el tercer segle de la nostra era buscava un lloc on viure de forma permanent. Es van dividir en dues rames: els visigots i els ostrogots. Des de la mar Bàltica els visigots van arribar a la mar Negre, a Crimea. En van ser expulsats pels huns, que ja feien de les seves dècades abans del regnat del famós Àtila (435-453), i van dirigir-se cap al centre d'Europa, on de seguida toparien amb els romans . Després de diverses lluites, van demanar a Roma un lloc per establir-se a canvi de la pau. Era l'any 370 i Roma, que no se'n refiava gaire, els va permetre assentar-se a la frontera, a l'actual Bulgària.  L'any 395 l...

La Revolució Xinesa no va ser un sol esdeveniment puntual, sinó un procés llarg i transformador que va capgirar el país més poblat del planeta fins a la victòria del comunista Mao Zedong el 1949. A finals del segle XIX, la Xina havia quedat sotmesa a la pressió de potències estrangeres que controlaven zones d’influència i privilegis econòmics. Internament, la dinastia Qing es trobava molt debilitada, i acabaria ensorrant-se el 1911 sense haver construït un estat modern capaç de substituir-la. El resultat de tot plegat va ser una societat profundament desigual i majoritàriament rural, on milions de pagesos vivien sotmesos a la pressió combinada de rendes agràries, impostos i abusos militars. En aquest context, la pregunta no era si la Xina canviaria, sinó com ho faria i a quin preu. D’aquesta crisi profunda en sorgiria una de les transformacions més transcendents del segle XX: la revolució xinesa entesa com un procés llarg, violent i complex, iniciada amb la Revolució Xinhai del 1911 i ...

El 20 de juliol del 1969 l'ésser humà va posar per primera vegada a la història els peus a la Lluna. Sens dubte va ser un esdeveniment que va deixar amb un pam de boca mig món. Però, de debò va passar? ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La cursa espacial va portar als Estats Units i la Unió Soviètica a invertir enormes quantitats de diners en projectes de conquesta de l'espai. Tot i que els americans van ser els primers en trepitjar la Lluna, són molts els conspiracionistes que ho posen en dubte, fins i tot en ple segle XXI. Repassem els seus principals arguments alhora que els desbaratem. El coet lunar tenia molt poc combustible Cert, per la senzilla raó que no en necessitava més, ja que la gravetat a la Lluna és sis vegades menor que a la Terra. A les fotos no s'hi observa pols suspesa, malgrat que la gravetat és molt menor que a la Terra Cert, perquè en absència d'atmosfera és impossible que això passi. Els motors del mòdul lunar no escopia flames...

Un equip que compta només amb un 3% de seguidors del total dels futbolers de Catalunya, però capaç d'aixecar tanta passió com polèmica. Parlem del RCD Espanyol. Com es va crear aquest equip i com va evolucionar durant les seves primeres dècades d'existència? El 1897 un grup d'universitaris barcelonins de famílies molt acomodades van crear la Sociedad Gimnástica Española , dedicada a la pràctica de diversos esports. El grup estava encapçalat per Àngel Rodríguez, fill de l'andalús Rafael Rodríguez Méndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona. El 1900, davant l'esclat del futbol a la ciutat, van crear la Sociedad Española de Foot-ball . Després de jugar alguns partidets de prova, el 3 de gener de 1901 es va crear la primera Junta Directiva formada per Àngel Rodríguez (president), Jordi Serra Serra (vicepresident), Antoni Ros Vila (secretari), Octavi Aballí Aballí (tresorer), i els vocals Enric Montells Gatell, Telesforo Álvarez Quevedo i Marcel·lí Martino Arroyo. ...

Per què Catalunya no va ser un regne? La resposta curta seria: senzillament perquè no li va interessar. Però, aprofundim una mica en aquesta qüestió, que hi ha per sucar-hi pa. Des que Borrell II no va renovar el pacte de fidelitat amb el rei franc (any 988), el comtat de Barcelona i els territoris que dominava es van convertir en independents i sobirans a tots els efectes. Aquesta independència seria oficialment reconeguda per França el 1258 per mitjà del Tractat de Corbeil, en què el rei francès renunciava a qualsevol pretensió de sobirania sobre els comtats catalans.  Entre els títols que usava Borrell II hi havia:  duc de la Gòtia ,  duc ibèric i  marquès , però també es deia  príncep . Els seus successors també s'anomenarien prínceps . Alguns exemples: Borrell II,  per consensum principis Borrellum   Ramon Borrell,  inclitus princeps Raimundus Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii Ramon Berenguer I, principis Barchino...