EL GAT SABERUT

Al principi del segle XIX existien multitud d'Alemanyes a Europa i un ideal compartit per alguns poderosos líders: la unificació. El conegut com a  primer Reich  (imperi) alemany va ser el Sacre Imperi Romanogermànic, que va existir des del 962 fins al 1806. Des del segle XV va quedar en mans de la dinastia dels Habsburg (casa d'Àustria). Era una monarquia electiva, formada per una confederació d'estats independents, cadascun amb el seu propi govern. En un principi el nom era simplement Sacre Imperi, hereu de l'Imperi Carolingi. Després evolucionaria a Sacre Imperi Romà i, finalment, a partir del segle XV, Sacre Imperi de la Nació Alemanya. Més modernament ha fet fortuna el nom de Sacre Imperi Romanogermànic. Malgrat el poti-poti de nacions i llengües, els estats germànics o alemanys eren els més prominents de l'imperi. El Sacre Imperi va ser fundat per Otó I el Gran, rei d'Alemanya (abans anomenada França Oriental). Otó va unir els seus territoris amb la meitat

Sovint sents parlar d'Anglaterra, Gran Bretanya i Regne Units, oi? A vegades, fins i tot hi ha qui fa servir aquests termes com a equivalents, sobretot parlant de successos històrics. Doncs bé, no són el mateix, ni de bon tros. Descobrim el perquè! Anglaterra és una de les quatre nacions que conformen el Regne Unit, juntament amb Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. És la més gran de les quatre, tant en superfície com en població. La seva capital és Londres, que també és la capital del Regne Unit. El nom deriva dels angles, una de les tribus germàniques predominants a l'illa durant la primera meitat de l' edat mitjana . Aquesta tribu va migrar des del continent europeu i es va establir a la Gran Bretanya. Gran Bretanya és l'illa més gran del Regne Unit. Està formada per tres nacions: Anglaterra, Gal·les i Escòcia. El nom deriva dels britons (o britans), una tribu de cultura celta que habitava l'illa abans de l'arribada dels angles, saxons i juts, i que havien

Sovint has sentit parlar d'huracans, ciclons i tifons, oi? Però t'has parat a pensar quina és la diferència entre aquests fenòmens meteorològics? Vegem-ho! Quan sentim parlar d'aquests termes, generalment els associem a successos devastadors que ocasionen molt de mal a infraestructures i a la població. I és cert. Catalunya no és zona de desastres d'aquesta mena, però a vegades pot patir de resquitllada els efectes d'una tempesta tropical que es cola a la Mediterrània, anomenada medicà , que neix de la fusió dels termes mediterrani i huracà . En aquests cas, és un fenomen rar i, tot i les similituds amb un huracà, no arriba a tenir la mateixa força ni durada. Huracans, ciclons i tifons són en realitat el mateix fenomen meteorològic: un sistema tempestuós amb vents sostinguts i intensos que es forma sobre aigües tropicals . La diferència entre aquests tres termes és simplement la regió del món on es produeixen. A l'hemisferi nord aquestes immenses tempestes giren

Portuguesos i castellans van ser els pioners del comerç d'esclaus a l'Atlàntic, que s'estendria a les Amèriques amb més potències afegides a aquest lucratiu negoci. Durant el segle XV, a la península Ibèrica, els estats cristians van acabar d' expulsar els musulmans i conformar definitivament els seus territoris. El papa de Roma havia decretat feia temps que es podia esclavitzar aquells que no eren cristians. Així que la població musulmana esclava no deixava d'augmentar.  Els portuguesos, que havien conformat el seu territori ja cap a l'any 1415, es van entestar en saber fins a on arribava el poder musulmà , que s'havia estès pel nord de l'Àfrica. La idea era treure'n profit per mitjà de la conquesta o el saqueig. Així que van començar a explorar la costa africana musulmana. Primer es van centrar a la costa marroquina, però de seguida van tirar més avall fins a arribar als rius Senegal i Gàmbia. Aquestes exploracions van ser dirigides pel famós prín

L'esclavitud és la condició que implica el control d'una o més persones, generalment contra la seva voluntat, obligades per la violència o per altres formes de coacció. Sempre ha existit. Les arrels de l'esclavitud són ben profundes i s'originen al començament de les primeres societats humanes. La majoria d'esclaus eren presoners de guerra, capturats i alimentats mínimament per treballar en favor dels seus amos. No tenien drets i eren tractats com una propietat i pràcticament com si fossin bestiar. Aquesta és l'esclavitud més bàsica, aquella que nega la condició humana.  Els amos tenien dret a fer allò que volguessin amb els seus esclaus, que solien ser obligats a treballar en tasques molt feixugues. Les dones també s'usaven a vegades per al plaer personal. Un esclau podia ser comprat, venut o part d'una herència familiar. L'amo el podia castigar i fins i tot matar sense problema, i no calia que la mort fos el resultat d'un càstig. L'assassin

Durant els dos segles següents després de finalitzar la Tercera Dinastia d'Ur , bona part de Mesopotàmia va ser un poti-poti de petits regnes enfrontats que passarien per èpoques de més o menys supremacia.  Les ciutats d'Isin i Larsa es barallaven per aconseguir l'hegemonia de la Baixa Mesopotàmia. Mentrestant, Ur revifava i es convertia en un referent comercial i cultural. Els gutis es mantenien a prop de les muntanyes Zagros, a l'expectativa, i els amorrites s'establien sense gaire oposició en diverses ciutats importants com Assur, Mari, Eixnunna, Babilònia i Larsa. Els amorrites (també anomenats amorreus) vivien als deserts de Síria i Aràbia, i una part d'ells acostumaven a ser nòmades. En el cas de la dinastia amorrita de Babilònia, i més concretament del seu sisè rei, hi trobem un nou líder que va unificar novament tot Mesopotàmia: Hammurabi. Fins a l'arribada d'Hammurabi, Babilònia havia sigut un regne mitjà que estava per sota d' Assíria , que

Les serps són rèptils sense potes que es troben a tot el món. Són animals carnívors que s'alimenten d'altres animals, com rosegadors, ocells, rèptils i amfibis. Hi ha més de 3.400 espècies de serps diferents. Les serps més petites del món són les anomenades serps de fil, que només mesuren uns pocs centímetres de llarg i són tan grosses com un espagueti. Per contra, hi ha serps que poden arribar a fer fins a 10 metres de longitud i pesar 100 kg, com el pitó reticulat, considerada la serp més llarga del món. Algunes serps són verinoses, mentre que d'altres no. Les verinoses tenen una glàndula a la boca que usen per inocular verí i paralitzar o matar les seves preses. Hi ha espècies, en canvi, que s'anomenen constrictores, com els pitons, les anacondes i les boes, que fan servir la constricció (l'estrangulament) com a principal forma de matar. Les serps muden la pell periòdicament. Això els ajuda a créixer i a eliminar les ferides o els paràsits. Algunes, la majoria, s