Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, soc El Gat Saberut  (bé, en realitat em dic Marc, però m'agraden molt els gats i sempre m'han dit que soc una mica saberut, per tant...)  Aquest web té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies, evitant un to acadèmic però mantenint el rigor; i tot en català . D'aquesta manera, la història pot ser atraient per a tot tipus de persones, inclosos els més joves. 2️⃣ Omplir-te el cap de curiositats de tota mena. Pots accedir a les principals fonts aquí . També soc el creador de Parla Catalana .  Vull que sàpigues que tota la informació que et presentaré pot ser susceptible de millores, és a dir, canvis que puguin servir per millorar-ne l'enteniment o aclarir-ne alguns detalls. Si en tens dubtes o suggeriments, contacta amb mi. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següent
MÉS INFORMACIÓ

Coses curioses sobre l'esvàstica

Imatge
Una esvàstica és una creu amb els braços doblats en angle recte, ja sigui cap a la dreta o cap a l'esquerra (卐).  El mot esvàstica ve de la llengua sagrada de l'hinduisme, el sànscrit, i significa 'benestar'. Tot i que per a l'hinduisme, budisme i jainisme (totes tres tradicions religioses de l' Índia ) és un símbol positiu molt antic i plenament present avui, el seu ús és remunta fins al començament de la història. També se l'anomena creu gammada per causa de la semblança dels seus braços amb la lletra grega gamma. No se sap l'origen del disseny, però l'esvàstica la trobem en monedes mesopotàmiques, en gerros i roba de l'antiga Grècia i en mosaics romans. També era un símbol usat per algunes tribus celtes.  Ceràmica grega del segle VIII a.n.e. amb esvàstiques Font Antic mosaic romà Font Ceràmica celtibera trobada a Numància amb el dibuix d'una esvàstica, datada del segle II a.n.e. Font Durant l'adulteració del cristianisme primitiu, l&
MÉS INFORMACIÓ

Alexandre el Gran

Imatge
Un home que es creia descendent dels déus, ambiciós i agosarat, que va muntar un sidral al Pròxim Orient que el va deixar com un dels líders més carismàtics i alhora bojos de la història. Se n'han fet llibres i pel·lícules amb enormes pressupostos i és impossible que als amants de la història no els bulli la sang d'emoció quan en parlen. Ell és: Alexandre el Gran. Alexandre va néixer l'any 356 a.n.e. a Pel·la, la capital del regne de Macedònia. Era fill del rei Filip II i de la reina Olimpíada, princesa d'Epir. El pare de la seva mare, Neoptòlem I d'Epir, afirmava ser descendent d'un altre Neoptòlem, fill d'Aquil·les, que va participar en la suposada guerra de Troia explicada per Homer i que hi va ser assassinat pel rei troià Príam, tot i que la realitat i el mite s'hi barregen.  El pare d'Alexandre pertanyia a la dinastia argèada, sembla que originària de la ciutat grega d'Argos. Aquesta va ser la primera dinastia reial de Macedònia, que va com
MÉS INFORMACIÓ

Els maies

Imatge
Els maies van ser un conjunt d'ètnies amb una mateixa cultura que durant segles van ser el poble més avançat de Mesoamèrica. Els seus coneixements, monuments i art encara deixen amb un pam de boca els historiadors i arqueòlegs d'avui dia. Els maies habitaven principalment les terres de la península de Iucatan i els seus voltants. Ho van fer durant molts segles, tot i que l'època daurada, també anomenada clàssica, va ser entre el segle III i el X de la nostra era. A partir del segle X, tot i que van continuar existint, van quedar sumits en la decadència i l'encallament cultural. Només eren un conjunt de pobles poc rellevants i sota el poder d'altres. Quan hi van arribar els castellans, al segle XV, els maies no tenien ni un bri de l'esplendor del passat. La designació maia és moderna i prové de la ciutat de Maiapan, la darrera capital d'un regne maia en el període postclàssic. El poble maia es referia a si mateix per ètnia i vincles lingüístics. Per tant, no
MÉS INFORMACIÓ

Els pobles de la mar

Imatge
Durant el segle XII a.n.e. diversos pobles originaris de les costes i illes mediterrànies van arrasar bona part del Pròxim Orient. Com que hi van arribar principalment en vaixells, els historiadors els anomenen 'pobles de la mar'.  Abans de produir-se el sotrac, els micènics , anomenats també aqueus, dominaven l'actual Grècia i bona part de la mar Egea.  Els hitites , per la seva part, controlaven gairebé tot Anatòlia i estaven enfrontats amb  Assíria , que es feia poderosa a la conca mesopotàmica. Egipte es trobava al cim de la seva esplendor, amb el que coneixem com a Regne Nou, i batallava amb els hitites per territoris fronterers sense que la balança es decantés clarament per cap dels dos bàndols. Però tot canviaria en qüestió de menys d'un segle gràcies als continus atacs dels pobles de la mar. Els orígens dels pobles de la mar, nom adoptat a mitjans del segle XIX per l'egiptòleg Emmanuel de Rougé, són desconeguts. S'ha proposat que provenien de les coste
MÉS INFORMACIÓ