El Gat Saberut

Sincerament, és impossible contestar aquesta pregunta, perquè no va ser que un dia de sobte es digués: "au, a escriure un primer document en català". Però sí que coneixem els documents més antics que ens han arribat amb la nostra llengua ben present. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides L’any 813, al Concili de Tours, l’emperador Carlemany va imposar a tots els rectors parroquials de l’Imperi l’obligació de celebrar la litúrgia en la llengua pròpia de cada territori. Aquella mesura constatava l’existència de les llengües vulgars sorgides de les diferents evolucions locals del llatí.  Durant la primera meitat de l' edat mitjana , la llengua culta i d'ús en l'escriptura era només el llatí, usat per sectors molt reduïts de la societat. El poble, en canvi, ja no parlava llatí, sinó una evolució llatina amb influències germàniques que amb el temps rebria també arabismes. La llengua parlada pel poble va començar a aparèixer de mica en mica en diferents...

Tot el que existeix, des de l’aire que respires fins a les estrelles més llunyanes, està format per un conjunt limitat d’elements que trobem ordenats en una de les eines més elegants de la ciència: la taula periòdica. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides La taula periòdica dels elements és una de les grans conquestes intel·lectuals de la ciència moderna. No és només una llista d’elements. És una eina que revela l’ordre ocult de la matèria, una mena de mapa que permet entendre per què les substàncies es comporten com ho fan. Però aquest mapa no va aparèixer de cop; és el resultat de dècades d’observació, intuïció i verificació científica. ELS PRIMERS INTENTS D'ORDRE A principis del segle XIX, els químics ja coneixien una trentena d’elements, però no tenien cap sistema clar per ordenar-los. Cada element semblava una peça aïllada. El primer gran pas el va fer el químic alemany Johann Wolfgang Döbereiner entre 1817 i 1829, quan va observar que alguns elements es podien...

La necessitat de guardar coses va ser l'incentiu que va afavorir en un principi la creació i el desenvolupament de claus i panys. Disposar d'un lloc segur on només nosaltres podem accedir és tan antic com la vida humana. La necessitat de protegir béns i controlar l’accés a espais és tan antiga com les primeres societats humanes. L'origen dels panys s’associa sobretot a la protecció de propietats, aliments i objectes de valor en comunitats cada vegada més complexes. Quan apareixen excedents i propietat privada, neix també la necessitat de tancar i assegurar. Els primers sistemes de tancament documentats apareixen a l’antic Pròxim Orient, especialment a Mesopotàmia , fa uns 4.000 anys. Eren mecanismes de fusta basats en un pestell horitzontal que quedava bloquejat per uns petits passadors verticals. Per desbloquejar-lo, s’utilitzava una peça també de fusta amb pues (una mena de clau primitiva) que aixecava aquests passadors.  Cal tenir en compte que aquests mecanismes no eren...

A les dècades de 1970 i 1980, els Estats Units va patir una onada d'assassinats esfereïdors mai vista fins aleshores. Què hi va passar realment?  Segons les dades que tenim a l'abast, entre l'any 1900 i el 2000 hi va haver als Estats Units 2.236 assassins en sèrie registrats. La immensa majoria va actuar durant les dècades de 1970 i de 1980.  El 1972 l'FBI va crear la polèmica Unitat de Ciències del Comportament, que no era gaire entesa per bona part de l'agència federal. A partir del 1976, els agents John E. Douglas i Robert Ressler van realitzar entrevistes a 36 assassins empresonats, per tal de generar perfils per identificar com més aviat possible aquests homicides i avançar-se als seus moviments. A partir d'aquí, van crear el terme assassí en sèrie , que definia qui matava tres o més persones de forma successiva i amb períodes de descans. La formació d'aquesta unitat està recreada en la famosa sèrie Mindhunter. Segons les estadístiques, els assassins en...

El genocidi de Ruanda va tenir lloc entre el 7 d'abril i el 19 de juliol de 1994. Durant cent dies, els hutus van assassinar sistemàticament al voltant de 800.000 tutsis. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Es considera un genocidi perquè l'objectiu era l'extermini total d'un grup específic clarament diferenciat: els tutsis. A més, hi va haver un ús generalitzat de la violència sexual contra les dones, fins i tot menors d'edat. El conflicte es va desencadenar arran de l'assassinat del president ruandès Juvénal Habyarimana, que era hutu, el 6 d'abril de 1994. Aquesta mort va fer esclatar un odi que feia molt de temps que es gestava. La comunitat internacional veuria les matances des de lluny i de forma gairebé impassible. Quan es parla d'hutus i tutsis sovint es diu que són ètnies, però hi ha molt de debat sobre aquesta qüestió, ja que comparteixen la mateixa cultura, religió i llengua, i no és clar que tinguin un origen diferent.  HISTÒ...

La primavera del 1989, la plaça de Tian’anmen es va convertir en l’escenari d’una de les protestes més importants de la història contemporània de la Xina, però també d’una de les repressions més brutals i controvertides. Després de la mort de Mao Zedong el 1976, la Xina va iniciar un procés de transformació sota el lideratge de Deng Xiaoping. Aquestes reformes van introduir elements capitalistes dins d’un sistema polític autoritari dominat pel Partit Comunista, i van permetre fins i tot una certa inversió estrangera. Així es deixava enrere la revolució contínua i les idees més radicals que tan mal havien fet, com el Gran Salt Endavant i la Revolució Cultural, amb desenes de milions de morts al darrere. Aquest nou procés reformador iniciat per Deng Xiaoping va genera un creixement econòmic ràpid, però amb unes quantes pegues, com una elevada inflació. Això significava que els preus eren cada cop més alts i, cada any que passava, amb els mateixos diners podies comprar menys coses, mentr...

A mitjans del segle XX, la Xina de Mao Zedong es va convertir en un bastió del comunisme a nivell mundial. Però la transformació del país seria tan revolucionària com tràgica.  A començaments del segle XX, la Xina era un gegant adormit que agonitzava davant les humiliacions de potències estrangeres. L’antic ordre imperial havia col·lapsat amb la caiguda de la dinastia Qing el 1911, gràcies a la Revolució Xinhai. El país havia entrat en una etapa de fragmentació, guerres internes entre generals rebels i una crisi econòmica i social que dibuixaven un panorama desolador. En aquest context caòtic, van emergir noves idees. El nacionalisme i el socialisme van començar a arrelar entre estudiants, intel·lectuals i obrers. Entre aquells joves revolucionaris hi havia un home que acabaria marcant el destí de la Xina contemporània: Mao Zedong. MAO ZEDONG, UN NOU LÍDER El 1921 es va fundar a Xangai el Partit Comunista Xinès, en un moment de reorganització política després de la caiguda de la ...