Entrades

Som-hi!

Què trobaràs en aquest web?

Imatge
Hola, em dic Marc Barrio i soc El Gat Saberut! Aquest web funciona com un blog i té dos propòsits principals: 1️⃣ Explicar-te la història de la humanitat, i especialment de Catalunya, de forma amena i senzilla, amb explicacions de context, mapes i cronologies. Tot això evitant un to acadèmic, però mantenint el rigor. 2️⃣ Omplir-te el cap de temes de cultura general que t'ajudaran a descobrir el món en què vius. HA ARRIBAT L'HORA! Les divisions històriques de la història d'Europa i el Pròxim Orient, i que són les tradicionals, són les següents: Edat Antiga  Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476. Edat Mitjana  Des del 476 fins a l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica, l'any 1492. Edat Moderna  Des del 1492 fins a la Revolució Francesa, l'any 1789. Edat Contemporània  Des del 1789 fins a l'actualitat. Pel que fa a les dates antigues, faig servir l'expressió a.n.e. (abans de la nostr

Les principals heretgies de l'edat mitjana

Imatge
Des que el cristianisme es va convertir en una religió legal, gràcies a l'emperador Constantí I, es va veure contínuament sotmesa a la pressió de diferents variants o sectes que arrossegaven les persones cap a una forma de viure l'espiritualitat, aparentment, més pura. L'Església les va anomenar heretgies i les va perseguir sense descans. Els arrians L'arrianisme va ser un moviment teològic important a l' Imperi Romà durant els segles IV i V. Va començar a finals de l'edat antiga, però va desenvolupar-se principalment durant els primers segles de l'edat mitjana.  Arri, segurament d'ascendència líbia, va ser un sacerdot d' Alexandria que va generar una gran polèmica per tot l'Imperi. Ell era cristià, però defensava que la doctrina de la Trinitat no era certa i, per tant, que Crist no era la mateixa persona que el Déu Totpoderós, Jahvè (Jehovà). Aquest teòleg ensenyava que el fill de Déu no era etern i que estava subordinat al Pare, tot i que era

Narcís Monturiol, el creador del primer submarí

Imatge
Des de l'antiguitat hi ha hagut intents de mantenir-se sota l'aigua per observar, amagar-se o atacar algú per sorpresa, però res ni remotament comparable amb la nau de Monturiol, el primer submarí. El primer intent seriós de fer alguna cosa semblant a un submarí el faria l'holandès Cornelius Drebbel l'any 1620, que estava al servei de la marina anglesa. Va construir una mena de doble bot unit i tancat de fusta i amb una coberta de cuir. Tenia rems a banda i banda per moure's. La prova es faria al riu Tàmesi, on Drebbel aconseguiria mantenir-se 3 hores submergit gràcies a l'aire que hi havia a dins. Després d'això, haurem d'esperar fins al 1863 per trobar alguna cosa semblant a un submarí. Era el Plongeur del francès Pierre Joseph Bourgeois. Aquest va ser el primer submergible amb comptar amb una força mecànica produïda per un motor que funcionava amb aire comprimit i uns compartiments que feien de llast. Però l'invent, que ja s'assemblava a un s

Curiositats sobre Mercuri

Imatge
Mercuri és el planeta del Sistema Solar més petit i alhora el més proper al Sol. No sabem qui el va descobrir. Com que es pot veure al cel a simple vista, ja era conegut per les civilitzacions més antigues. Per la seva proximitat al Sol , Mercuri és el planeta del sistema solar que més ràpid gira al seu voltant (172.341 km/h). Segurament, per això els romans el van anomenar així, com el missatger dels déus, fill de Júpiter. Malgrat ser el planeta més proper al Sol, no és el més càlid. Aquest lloc d'honor és per a Venus, ja que l'envolta una atmosfera més densa que genera un efecte hivernacle. Mercuri era principalment el déu romà del comerç, dels negocis i dels viatgers. No va ser un dels déus primitius, sinó que va aparèixer amb el temps, al segle IV a.n.e. Sembla que va ser una adaptació del déu grec Hermes.  És el segon planeta més dens del nostre sistema solar després de la Terra gràcies al seu enorme nucli compost de ferro. La seva escorça té només entre 500 i 600 km de

Carme Martí i Riera, la inventora del patronatge modern

Imatge
El sistema Martí de patronatge va revolucionar el món de la moda, fent servir fonaments matemàtics immutables. Coneguem la seva història. Carme Martí i Riera va néixer el 1872 a Sant Quirze de Besora (Osona). Va dedicar la seva vida a fer de la feina de modista una feina moderna i de prestigi, que permetés a les dones guanyar-se la vida de manera digna i professional. Sens dubte era independent, empoderada i avançada al seu temps, i va enlluernar amb la seva forma de veure la costura i la moda. Carme Martí era filla d'una modista i havia sigut aprenent en diversos tallers de costura. Però veia quan complex era adequar el teixit a cada cos, amb multitud de retocs i temps invertit. Estava convençuda que això es podia canviar i va fer valer la seva intel·ligència i sentit de la innovació per canviar el món del patronatge i la moda. En la seva època, el patronatge encara es treballava amb tècniques molt rudimentàries. Per això Carme Martí va inventar un sistema basat en el tall matemàt

Jaume Isern, el cec que ensenyava els cecs

Imatge
Anys abans de la creació del braille, el mataroní Jaume Isern havia creat un instrument d'escriptura musical per als cecs que canviaria la vida de moltes persones. Jaume Isern (1798-1880) era cec de naixement, però va poder gaudir d'una família capaç de donar-li la millor educació possible. Gràcies a això i a la seva ment brillant, es va convertir en un destacat músic, compositor i mestre de música.  Mentre el seu professor, Antoni Mitjans, li ensenyava solfeig tal com es podia en aquell moment, Isern es va sentir inspirat per crear una eina que facilités enormement l'aprenentatge de música per a persones cegues com ell.  L'instrument d'escriptura musical per a cecs, acabat el 1821, consistia en un marc de fusta amb un llistó amb dents que servia de guia i unes planxes que lliscaven amb uns sortints de llauna que indicaven les cinc línies de partitura. Tot això amb una planxa de llauna que a sota tenia un paper de calcar, a sota del qual hi havia un paper en blanc q

Josep Trueta, el prodigiós metge barceloní

Imatge
Durant molt de temps la gangrena era un enemic terrible de les ferides de guerra greus o que implicaven el trencament d'ossos, fins que un metge català hi va posar remei: Josep Trueta i Raspall. Durant la Primera Guerra Mundial , una part molt important dels ferits morien per causa de la gangrena (mort dels teixits), ja que provocava sèpsia (una infecció del torrent sanguini). I els que no morien solien acabar amb membres del cos amputats, precisament per evitar la infecció, encara que no sempre funcionava.  El metge Josep Trueta i Raspall (1897-1977), després d'una acurada investigació, va crear un mètode de tractament tremendament eficaç. Primer s'havia de rentar la ferida amb aigua i sabó fent servir un petit raspall, després s'havia de fer una incisió al voltant per explorar bé el seu abast. Aleshores s'havia de retirar el teixit i múscul mort o no viable i els fragments d'os inservibles. Tot seguit, calia drenar la ferida per evitar l'acumulació de líqu

Catalunya i l'esclavitud

Imatge
L'esclavitud ha tingut presència a gairebé totes les nacions del món, inclosa Catalunya. Però la relació entre tots dos ha estat molt diferent segons l'època. Vegem-ho! Des del primer moment en què els primigenis comtats catalans es van estendre cap al sud, els esclaus formarien part de la seva societat. En aquella època eren sobretot presoners musulmans, tant homes com dones. Les conquestes de Mallorca i València durant el segle XIII accentuaria aquest fenomen. I, tal com passava a gairebé tot arreu, tothom ho veia com una cosa normal.  La pesta negra de mitjans del segle XIV va causar una davallada en la demografia catalana. Els supervivents van exigir salaris més alts per treballar en els seus oficis. Així que, entre que hi havia menys gent i aquesta demanava més diners, es va posar de moda comprar esclaus. D'aquesta manera, s'obtenia mà d'obra barata per a les feines més feixugues i rutinàries que feia inviable apujar els salaris de la resta. En aquest cas, però

El treball infantil durant la Revolució Industrial

Imatge
La Revolució Industrial va ocasionar un progrés sense precedents enmig d'un munt d'avenços i canvis que transformaven la societat de dalt a baix. Els nens van ser una eina més al món laboral desenvolupant tasques molt feixugues en pèssimes condicions. El treball infantil sempre ha existit d'una manera o d'una altra. Històricament, els nens han col·laborat en les tasques domèstiques i agrícoles, a més d'altres feines i oficis familiars. Però durant la Revolució Industrial l'ús de menors va ser totalment abusiu i forassenyat. Malgrat les millores i progressos que s'aconseguien en certs àmbits, moltes famílies vivien amb no gaire cosa. La pobresa i les males condicions eren habituals, fet que va facilitar el vistiplau dels pares a permetre que els seus fills treballessin des de ben petits en tota mena d'empreses i fàbriques. L'avarícia dels empresaris i la manca d'una regulació seriosa va propiciar l'explotació dels menors. El clergat, tant cat

La història dels indians

Imatge
Arran del decret de lliure comerç amb Amèrica del 1778, i enmig del fervor de les indianes , molts catalans van travessar l'oceà cap a les colònies americanes per cercar una nova vida. Aquest moviment migratori seria especialment important al segle XIX, passada la  Guerra del Francès . Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII el monopoli del comerç amb Amèrica el tenia Sevilla i Cadis. L’establiment de relacions regulars amb aquestes ciutats va permetre que comerciants locals embarquessin productes catalans cap a Amèrica. Amb tot, la presència catalana en aquestes expedicions era ridícula. Ara bé, a partir del 1750, es van aconseguir alguns permisos per usar la flota catalana en les rutes americanes. De mica en mica la situació anava canviant. L'economia espanyola patia molt perquè s'estava quedant estancada i retardada en comparació amb altres països europeus. Així que la monarquia es va veure obligada a signar un decret de lliure comerç l'any 1778. D'aquesta m

Els gats a l'edat mitjana

Imatge
En civilitzacions antigues com l' egípcia , la xinesa o la romana, els gats estaven molt ben considerats. Però a l' edat mitjana aquest punt de vista va fer un tomb. El gat va perdre la seva antiga posició gràcies als esforços de l' Església medieval per fomentar l'associació del gat amb els dimonis i la foscor. La seva natura independent hi va ajudar. A patir d'aquí, un gat podia ser torturat i assassinat com a prova de la devoció a Crist, o com a part d'algun ritual. Alguns papes els van condemnar i alguns pobles els van gairebé exterminar. El papa Inocenci VIII va declarar l'any 1484 que "el gat era l'animal preferit del diable i l'ídol de totes les bruixes". De tots els acusats de bruixeria a Europa durant l'edat mitjana, el 80% van ser dones i l'acusació gairebé sempre acabava amb la seva mort. Tot i que la imatge més popular és la d'una suposadament bruixa cremant-se a la foguera, la majoria eren penjades i, molt sovint,