El Gat Saberut

La funció del cognom és la de servir de complement al nom de pila per evitar confusions. Però, des de quan fem servir cognoms? Quina és la seva història? Vegem-ho! Avui dia encara hi ha zones rurals on és comú que alguns tinguin un sobrenom o malnom que l'identifiqui, com per exemple, Joan el Coix, Martina la Breva o Arnau el Culagre. Poden ser malnoms que facin referència a una característica física, de personalitat o a un ofici. El cas és que fins i tot avui aquests malnoms queden molt arrelats fins al punt de ser hereditaris en alguns casos. Això ens ajudarà a entendre millor com es va anar consolidant el costum del cognom. Però, abans de res, anem a veure com s'ho feien les cultures més antigues . MESOPOTÀMIA I EGIPTE En les cultures mesopotàmiques i egípcia la identificació personal era per context i podia variar segons la importància social de la persona. No existia un sistema de cognoms fix i hereditari com el que coneixem avui. S'usaven combinacions de nom persona...

La Guerra del Vietnam va ser un conflicte que va enfrontar el Vietnam del Sud, governat per capitalistes, amb el Vietnam del Nord, governat per comunistes, entre 1955 i 1975. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial , la regió d'Indoxina estava dominada per França. Però la guerra va causar inestabilitat a la zona i diverses revoltes per assolir la independència dels francesos. A l'acabar la guerra, França va voler reprimir els moviments independentistes, fet que va ocasionar la Guerra d'Indoxina (1946-1954) que va fer anar de corcoll els francesos. Al final França va haver d'acceptar la independència de les seves colònies indoxineses: el Vietnam, Cambodja i Laos. Durant les negociacions es va aconseguir que Ho Chi Minh, líder comunista de les revoltes al Vietnam, es quedés només amb la meitat nord del país. La meitat sud, a partir del paral·lel 17, va quedar sota un govern no comunista que seria ràpidament un t...

Gràcies a la impremta el coneixement va sortir dels monestirs i centres d'educació superior i va ser accessible a tothom. Però, com es va arribar aquí? Malgrat que sempre s'atribueix la invenció de la impremta a Johannes Gutenberg cap a l'any 1450, abans d'ell ja existien llibres impresos amb diferents mètodes a l'Àsia, però tots els sistemes eren limitats i complexos. La impremta de Gutenberg seria totalment innovadora, i permetria una ràpida i àmplia difusió del llibre imprès. Aquí rau la seva importància. A Europa, abans de Gutenberg, els llibres es copiaven principalment a mà. Es creaven en un principi amb el pergamí conegut com a vitel·la, fet de pell de vedell, perquè el paper o el papir eren condemnats com a "anticristians" per l'Església, ja que havien estat utilitzats per escriptors pagans, generalment musulmans. A partir del segle XIII, el paper es va anar imposant a Europa a poc a poc, ja que era molt més barat i fàcil de produir que el per...

La Ruta de la Seda va ser una xarxa de rutes establertes a la Xina del segle II a.n.e. que comunicaven diferents regions asiàtiques entre si i amb Europa. Va ser la dinastia xinesa Han qui la va crear cap a l'any 130 a.n.e. Abans d'això, existia la Ruta Reial Persa, establerta per la dinastia aquemènida de l' Imperi Persa (550-330 a.n.e.), que seria conquerit per Alexandre el Gran . Aquesta ruta anava des de Susa, a prop del golf Pèrsic, fins a la mar Mediterrània de l'Àsia Menor, a l'actual Turquia. Amb el temps es va expandir amb branques que arribaven a l' Índia i a Egipte . La Ruta Reial Persa formaria part de la Ruta de la Seda. Al començament de l'època de la dinastia Han, l'emperador Wu el Gran va enviar Zhan Qian cap a occident per demanar ajuda al poble yuezhi per fer front a les incursions dels nòmades de les estepes, que es coneixien amb el nom de xiongnu. En aquest viatge pel centre d'Àsia, Zhan Qian va contactar amb nombroses cultures ...

L'organització social i vida quotidiana dels indis variava en funció del context històric, el clima, els recursos disponibles i la relació amb les tribus veïnes. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Els pobles que vivien en zones desèrtiques vivien en petits grups i es movien sovint per trobar fonts d'aliments, fusta i altres materials. No necessitaven cap govern o estructura complexa, ni un codi de lleis estricte. Més aviat els calia una gran flexibilitat per adaptar-se a les circumstàncies canviants.  Els natius que vivien en territoris amb abundància de recursos naturals establien poblats més permanents i de mida més gran. Com que hi havia una concentració més important de persones, necessitaven una organització més complexa. Les construccions i infraestructures bàsiques s'havien de planificar molt bé. La presa de decisions havia d'estar més regulada, igual que les normes de conducta social i el repartiment de funcions.  Quan hi havia alguna mena de...

La Revolució Islàmica que va tenir lloc a l'Iran entre 1978 i 1979 canviaria per complet el futur del país i les seves relacions internacionals. És considerada per molts historiadors com una de les grans revolucions del segle XX. Descobreix la seva història! A finals dels anys setanta, l’Iran disposava d’una economia alimentada pel petroli, una capital moderna amb grans avingudes, universitats, cinemes i un estil de vida que, en molts barris de Teheran, recordava més a Europa que no pas al món islàmic tradicional. Les fotografies de l’època (dones sense vel, moda occidental, concerts i vida nocturna) semblen, a primera vista, incompatibles amb la revolució religiosa que esclataria entre 1978 i 1979. Tanmateix, sota aquesta aparença de modernitat hi havia una tensió política i social profunda que feia dècades que creixia. EL COP D'ESTAT DE 1953 L'Iran ja havia viscut una occidentalització accelerada a càrrec del xa (rei) Reza Pahlavi (1925-1941). El seu objectiu era converti...