EL GAT SABERUT

Barcelona té més 2.000 anys d'història. Coneguem el seu origen i formació! Quan els romans van arribar al territori de l'actual Catalunya, s'hi van trobar diverses tribus locals amb societats jerarquitzades i guerreres. Durant segles, aquests pobles ibèrics havien rebut de forma directa o indirecta la influència dels etruscos, grecs i fenicis gràcies al comerç. Una d'aquestes tribus la coneixem amb el nom de laietans . Els laietans ocupaven la regió del pla de Barcelona, el Maresme, el Vallès i segurament el Baix Llobregat. Estaven governats pels caps de llinatge més importants i per assemblees controlades per la classe dirigent. Hi havia, a més, comerciants i artesans formant una classe més o menys acomodada. Per acabar, hi havia els camperols, la classe més baixa. Les dones no participaven en la política, però podien ser sacerdotesses, heretar propietats i triar la parella dels seus fills. La seva llengua no era indoeuropea, a diferència de la majoria de llengües d

A principis del segle XX, Houdini es va fer famós fent autèntiques bogeries. Era capaç d'alliberar-se de cadenes i manilles fins i tot dins de l'aigua. Pel que fa als espectacles de masses, Harry Houdini en va ser pioner. El seu verdader nom era Erik Weisz, un jueu nascut a Budapest l'any 1874. El seu pare era rabí i va emigrar amb la família als Estats Units quan Erik tenia tan sols 4 anys. Es van establir a la comunitat jueva de Wisconsin i Erik va treballar de trapezista en un circ improvisat per nanos del barri. Amb el temps es van traslladar a Nova York, on va conèixer Jacob Hyman, aficionat a la màgia. Jacob li va recomanar el llibre de les memòries de Jean Eugène Robert-Houdin, el considerat pare de l'il·lusionisme modern durant el segle XIX. Esbalaït per aquest personatge, Erik va decidir endinsar-se de ple en aquest món amb el nom de Harry Houdini.  De seguida va fer les seves primeres actuacions amb el seu amic Jacob i després amb el seu germà Theo. Circs i fi

A finals del segle XIX, el pol Nord era un indret inhòspit, una barrera per a les expedicions en vaixell i a peu. Però un home es va proposar decididament canviar aquesta situació. El científic suec Salomon August Andrée tenia arrelada a la seva ment la idea de ser el primer home a endinsar-se fins al cor del pol Nord. Va prendre la decisió que el mitjà per assolir aquesta fita seria un globus aerostàtic. Per als grans exploradors de l'època, era una bogeria. Andrée era enginyer de l'Oficina de Patents de Suècia i estava enamorat dels avanços tecnològics. Des del 1976, havia desenvolupat una gran afició pels globus que, juntament amb la seva passió per l'àrtic, va resultar en un viatge absolutament agosarat. Els aparents avantatges del globus eren que podia sobrevolar el mar congelat amb relativa facilitat i fer llargues travessies en poques hores. Però com a punt negatiu hi havia l'enorme dependència del vent. Després d'anys d'investigació, Andrée va crear un s

Els fèlids són animals sorprenents que esbalaeixen qualsevol persona que es deixa portar per la seva bellesa i característiques. Coneguem-los millor! Primer de tot, cal parlar amb propietat i entendre les diferències entre els seus gèneres, perquè sovint els anomenem a tots felins i tècnicament això no és correcte. La família dels fèlids es divideix en dos gèneres: els panterins (Pantherinae) i els felins (Felinae). Els primers són els més grossos (lleons, tigres, lleopards, panteres i jaguars), tots ells salvatges, i els segons acostumen a ser de mida mitjana o petita, on s'inclouen tant els gats salvatges com els gats domèstics. Sovint s'alternen pantera i lleopard amb el mateix significat per anomenar una espècie concreta (pantera de les neus o lleopard de les neus, per exemple) Ens centrarem ara en les principals espècies salvatges.  Començarem pels felins . EL GAT DE LA SORRA No et deixis engalipar per l'aparença inofensiva d'aquest animalot. És un depredador amb

L'1 de gener de 1892, la irlandesa Annie Moore es va convertir en la primera immigrant en passar pel control de l'illa d'Ellis (Ellis Island) per poder entrar als Estats Units. Només tenia quinze anys i seria la primera de milions de nouvinguts. Fins al 1891, el control de la immigració dels Estats Units estava en mans dels estats, però una llei va atorgar al govern federal aquesta tasca. Aleshores, en una petita illa davant de Manhattan, es va construir una estació de control. Per aquesta illa, l'illa d'Ellis, havien de passar els immigrants que volguessin entrar al país. Entre 1892 i 1954, en van ser més de 12 milions. El nom es deu a Samuel Ellis, un mercader i taverner que l'havia comprat molt temps enrere per muntar un negoci d'ostres, però la guerra civil ho va impedir. Abans d'això, l'illa havia servit de taverna de pescadors i de lloc on es penjaven pirates. En un principi era un petit roc, però es va anar engrandint de forma artificial segon

Bé, a quina Espanya ens referim? Al topònim, al concepte geogràfic, a la nació o a l'estat? I embolica que fa fort, potser ens referim a l'estat-nació? Doncs en parlarem de tot i aclarirem dubtes i errades freqüents sobre la idea d'Espanya al llarg dels segles.  Etimològicament parlant, Espanya prové del terme llatí Hispània , usat pels romans . Hi ha diverses teories sobre l'origen d' Hispània . El que sabem segur és que no té una arrel llatina, per tant, els romans el van agafar i adaptar d'un altre poble. Les dues teories més acceptades avalen l'origen fenici del topònim, tot i que en un cas es diu que significa 'terra de conills' i en l'altre 'terra de metalls'. Les dues propostes tenen lògica perquè el conill era un animal abundant a la península i poc conegut per als fenicis, cosa que els cridaria l'atenció. També les mines de metalls que s'hi trobaven eren molt rellevants. De tota manera, Hispània va derivar al llarg dels

El Regne d'Israel va sorgir en un moment ideal de la història del Pròxim Orient, almenys per als seus interessos. Després de l'assot dels pobles de la mar , tota la zona estava ensopida i intentant trobar el camí per reconstruir-ho tot. Aquest lapsus era bo perquè un regne, del no res i sense grans ínfules, tingués una època tan esplendorosa que estaria al nivell de les principals potències de l'antiguitat. La història de l'Israel antic la trobem principalment a la Bíblia i es reforça amb nombroses proves arqueològiques. Algunes dates són encara discutides malgrat que la cronologia bíblica és molt exacta. Els escriptors bíblics van deixar multitud de referències que serveixen per datar successos amb força precisió. Segurament els prejudicis i el fet que la Bíblia contingui una part de miracles, en la qual la fe ha de ser protagonista, siguin els motius de voler sempre restar-li credibilitat. Però, ben mirat, si apliquessin la mateixa regla a totes les fonts escrites qu