EL GAT SABERUT

Des que el 2013 el  peix esborrall va ser escollit com l'animal més lleig del món , aquesta bestiola s'ha fet famosa i víctima de tot tipus de bromes. Però, què en sabem de debò?  El primer espècimen d'aquesta família va ser descobert a Nova Zelanda, el 1983. Després d'una dècada, el van descriure i identificar oficialment. Amb la seva aparença gelatinosa, va ser anomenat l'animal més lleig del món per l'Ugly Animal Preservation Society (Societat per a la preservació dels animals lletjos). I quin regalàs per al món d'internet, oi? Aquestes espècies viuen en aigües profundes, entre 600 i 1.200 metres de profunditat. En aquests racons, la pressió pot ser fins a 100 vegades més forta que a la superfície. Per això el seu cos és tou, empastifós i sense gaire massa òssia o muscular. Quan el treus de la profunditat, amb l'absència de tanta pressió, el seu teixit no suporta la seva estructura i sembla desfer-se formant una massa deforme. Aquest peix

Segons un estudi de la Universitat de San Francisco, existeixen 19 tipus de somriures, però només 6 són per causa de la felicitat, la diversió o la satisfacció. La resta van acompanyats de dolor, vergonya, incomoditat, por o tristor. A vegades, pot tenir a veure més amb com volem mostrar-nos que no pas a la genuïnitat del gest.  Amb un somriure podem mostrar amabilitat o intentar manipular algú. Quan posem per a una foto, el somriure és fals, i també podria ser un gest de submissió en un moment concret de la vida. Quan el somriure és trist, es manifesta com una mostra de resignació o de capacitat de suportar qualsevol escull. També podem demostrar menysteniment amb un somriure, i la vergonya o incomoditat d'un moment ens pot fer somriure alhora que ens pugen els colors. A més, amb aquest gest podem transmetre malícia o, en alguns casos, coqueteria. En alguns indrets de l'Europa del segle XVII, no s'hi veia bé un somriure ampli, genuí, perquè no era apropiat most

Entre el 1200 i el 1000 a.n.e. les societats del Pròxim Orient i de la mar Egea van patir un trasbals general per causes desconegudes.    Els micènics, que dominaven l'Egea, el hitites , que eren un poderós regne a Anatòlia, i moltes cultures del Llevant mediterrani van desapareixer o quedar molt tocades per, segurament, diversos factors que es van produir alhora. Sembla ser que alguns fenòmens naturals, com sequeres, juntament amb problemes amb el comerç de bronze i les migracions dels anomenats Pobles de la Mar van deixar un rastre de desolació que canviaria bona part de la geografia política fins aleshores. A més, els pobles d'aquestes zones van passar de forma brusca a la que coneixem com a edat del ferro. Aquest seria, al cap i a la fi, un progrés, perquè el ferro era un metall molt millor per a segons quines coses, però la transició seria traumàtica en comparació amb altres regions. Només Assíria i Egipte passarien per aquest col·lapse sense fer-se gaire mal. EL GAT SA

D'acord amb el calendari vigent, Cristòfor Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre del 1492; però, en realitat, la data astronòmica era el 20 o 21 d'octubre. Per què? La raó és que el calendari julià, implantat per Juli Cèsar (de qui pren el nom) en l'any 46 a.n.e., presenta una imprecisió d'uns 11 minuts aproximadament per any. Si acumulem l'error del calendari julià des de la seva implantació fins el 1492, tenim un desfasament de 8 o 9 dies, aproximadament. Amb la implantació del calendari gregorià, l'any 1582, només es va esmenar aquesta errada a partir d'aquest any. Les dades anteriors no es van retocar. Llavors, la data real de l'arribada de Colom a Amèrica, i per tant l'aniversari, seria el 20 o 21 d'octubre. EL GAT SABERUT

Els flamencs són blancs quan neixen, però d'adults agafen un color rosaci molt característic. Aquest color és gràcies als carotenoides, un pigment vegetal que absorbeixen amb la seva dieta. Ara bé, com tots els ocells, aquests animalots segreguen una substància per les glàndules que tenen a prop de la cua. Amb l'ajuda del bec, s'empastifen el plomatge amb aquestes secrecions, cosa que augmenta la seva vida i qualitat. Doncs resulta que, en el seu cas, aquesta substància és molt rica en carotenoides i que quan estan en època d'aparellament intensifiquen l'empastifada. Tindran més possibilitats d'aconseguir parella quan més fort sigui el color rosa. Aquest comportament és igual tant en mascles com en femelles.  EL GAT SABERUT