Introducció

Hola, soc El Gat Saberut (bé, en realitat em dic Marc, però m'agraden molt els gats i sempre m'han dit que soc una mica saberut, per tant...) El meu propòsit és explicar-te la història d'una manera atraient, amena i rigorosa, a més de moltes curiositats de tota mena. La idea és que puguis entendre el perquè de les coses i no només saber dates i noms estranys. Per això faré servir explicacions de context, mapes i cronologies. Aquest serà un espai molt especial en què serà possible satisfer la teva curiositat i aprendre de tot el que ens ha passat des del començament de la història fins ara. Aquest web està pensat principalment per a aquells que comencen a desenvolupar curiositat per la temàtica històrica i que encara pateixen amb articles espessos, plens de dates, noms i detalls enrevessats. Si vols, pots seguir-me a Twitter, on faig divulgació d'aquest web i de continguts històrics d'altres comptes, sempre en català.

Però, abans de començar, cal que tinguis en compte alguns detalls importants pel que fa a com explico la història.

Quan parli de dates situades abans de Crist, faré servir l'abreviació a.n.e. (abans de la nostra era) en comptes de la tradicional a.C. (abans de Crist). Per què? En primer lloc, Crist no va néixer a l'any 1, sinó uns anys abans, per tant, l'abreviació a.C. resulta contradictòria. A més, parlar de la nostra era és més neutre encara que, de tota manera, el començament del cristianisme continua sent la referència. Per tot, són molts els investigadors, científics i museus d'altres països que fan servir abans de la nostra era o l'equivalent abans de l'era comuna.

Pel que fa als registres històrics amb els quals hem d'entendre esdeveniments molt antics, cal saber que alguns pobles eren molt mentiders quan deixaven constància d'alguns fets. Tendien a exagerar, amagar o manipular alguns successos, i el contrast amb diversos registres paral·lels ho han evidenciat. Com a exemple tenim els egipcis. Alguns faraons, quan començaven a governar, ordenaven que s'esborressin passatges o noms de l'anterior govern, sobretot si pertanyia a una dinastia diferent. En altres casos, els registres que ens han arribat són simplement incomplets o contradictoris entre si. Si parlem del Pròxim Orient, en tenim diverses cronologies diferents entre el segle XXIV i el XV a.n.e.

Altre detall important que cal que tinguis present té a veure amb la manera de datar que es fa servir al camp de l'arqueologia. Quan es tracta d'objectes orgànics, com ossos, cabell, fusta, llavors, cuir, etc, s'utilitza el mètode de datació per carboni-14 o radiocarboni, que és el mètode per excel·lència. El carboni-14 està present a l'atmosfera i als organismes vius. Quan un organisme mor, el seu carboni-14 comença a desintegrar-se a una velocitat predictible. Quan els arqueòlegs troben una resta, poden datar-la segons l'estat de desintegració d'aquest element químic. Però aquest mètode té limitacions importants. No dona una data exacta, sinó un marge de dates en el qual arqueòlegs i historiadors han d'interpretar i consensuar una data final. A més, el límit màxim de datació és d'uns 60.000 anys, però quan més enrere en el temps és l'origen de la mostra, que no pot estar gens contaminada, menys carboni-14 conté i el marge d'error augmenta exponencialment. Per altra banda, al llarg de la història han hagut anomalies climàtiques que han pogut canviar el seu comportament, cosa que afectaria notablement els resultats. Això comporta que els científics hagin de fer contínuament correccions complexes i una mica "jugar-se-la". Com que successos que es daten fa molt de temps són encara debatuts i sovint canvien les interpretacions i ni tan sol sabem si aquestes dates són mínimament encertades o són una autèntica bajanada, jo començaré a explicar-te la història des del punt més fiable i realista. Aquest punt és el naixement de l'escriptura. Amb tot, igualment moltes dates són aproximades i pot haver-hi un marge d'error, això sí, molt més petit en aquest cas.

Aquests detalls són importants perquè entenguis que quan intentem relatar la història antiga hem de anar amb molt de compte i ser curosos quan en traient conclusions. Alguns historiadors poden deixar-se portar per idees preconcebudes o prejudicis. Jo intentaré ser molt exacte en les meves explicacions i quan hi hagi un dubte raonable, fer-lo constar.

Has de saber, a més, que un fet que sol demostrar el progrés d'un poble és el metall que feia servir. Els pobles antics més avançats feien servir el ferro i els més endarrerits el coure i, sobretot, el bronze. A més, els noms que es fa servir per a algunes nacions antigues, o per a les seves ciutats, no són els propis que feien servir els seus habitants per anomenar-se a si mateixos i les seves ciutats, sinó que són noms que es van consolidar temps després, normalment, originats en nacions veïnes. Per exemple, els fenicis són fenicis perquè així els anomenaven els grecs, però els fenicis es deien a si mateixos simplement cananeus o pel gentilici de la seva ciutat, com tiris, sidonis, etc. 

També podem parlar de pobles semites i indoeuropeus. Aquestes denominacions tenen a veure amb la llengua. Tradicionalment es parlava també de pobles de llengua camita, però avui dia, per qüestions molt complexes que no toca explicar aquí, es fa servir la denominació genèrica de llengües afroasiàtiques per als pobles semites i camites. Hi ha més famílies lingüístiques al món, és clar, però només tinguis present que quan es parla d'història també es pot fer referència a aquest tret característic. Pobles com l'hebreu, arameu, caldeu, cananeu, assiri i babiloni, pertanyen al grup afroasiàtic. En canvi, perses, medes, grecs, itàlics, celtes, germànics i eslaus, pertanyen al grup de llengües indoeuropees, com el català. Dins del grup afroasiàtic hi ha discrepàncies sobre si alguns pobles eren semites o no. De totes maneres, no faré servir gaire aquestes denominacions en èpoques antigues i, si cal, parlaré senzillament de pobles afins o no lingüísticament. El cas és que sovint ni els propis experts es posen d'acord sobre què es parlava. Per què? Perquè en la antiguitat alguns pobles tenien una llengua que podien canviar per una altra amb relativa facilitat. A vegades, només una part d'un poble canviava de llengua perquè s'havia separat del nucli original i instal·lat en un altre indret diferent. Aleshores, adoptaven la llengua més rellevant que dominava la zona. Per tant, quan intentem etiquetar pobles antics per la llengua, és fàcil equivocar-nos o embolicar la troca. Per això, que no sigui un tema que t'atabali quan llegeixes sobre història. 

Quan parlem d'èpoques antigues, i fins i tot relativament properes a la nostra, hem de ser capaços de posar-nos en la mentalitat del moment o no podrem entendre correctament el perquè de les coses. 

Per últim, vull que sàpigues que tota la informació que et presentaré pot ser susceptible de millores, és a dir, canvis que puguin servir per millorar-ne l'enteniment o aclarir-ne alguns detalls. Si en tens dubtes o suggeriments, contacta amb mi.

HA ARRIBAT L'HORA!

Ara sí estàs preparat per encetar un viatge ple d'aventures al llarg de segles i segles d'història. 

Les divisions històriques que faré servir quan em centri en la història del Pròxim Orient i Europa, i que són les tradicionals, són les següents:

Edat Antiga Des de l'aparició de l'escriptura fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident a l'any 476.

Edat Mitjana Des del 476 fins a l'arribada de Colom a Amèrica a l'any 1492.

Edat Moderna Des del 1492 fins a la Revolució Francesa a l'any 1789.

Edat Contemporània Des del 1789 fins a l'actualitat.

També trobaràs articles centrats específicament en Àfrica, Amèrica i la resta d'Àsia, on les edats esmentades abans no es corresponen exactament amb la història d'aquests indrets, ja que els metalls, els coneixements i els avenços no es van escampar de la mateixa manera per tot arreu. Per això, és important que quan llegeixis un article pensis en quina situació es trobava una altra part del món, segurament més avançada o més endarrerida en segons quins aspectes. Així pots crear un context general més complet i enriquit. En línies generals, els principals focus des d'on es va estendre el "progrés", van ser el Pròxim Orient i Europa, que durant molts segles van estar liderant aquesta cursa. Això sí, cal recordar que l'efecte, teòricament civilitzador d'aquests focus, va ser en molts casos cruel, injust i segurament innecessari. Per això, qualsevol conquesta i colonització mai pot ser defensada i justificada. El comerç i els intercanvis culturals sense ànim de domini podien haver ocasionat resultats molt més interessants i justos que no pas la desfermada persistència en conquerir, matar i explotar altres pobles, per a desprès dir que se'ls volia civilitzar.

Deixa't enamorar per la història i que aquest web serveixi perquè en vulguis saber més i més i més.

Endavant, som-hi! 😝

EL GAT SABERUT