El discurs de Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges, membre del braç militar de Catalunya, va fer un emocionant discurs el 6 de juliol de 1713 per intentar convèncer els seus companys que calia continuar la guerra contra Felip V. I ho va aconseguir. Com?
 |
Durant la Guerra de Successió, i un cop van marxar els aliats de Catalunya, la Junta de Braços, que era convocada quan no hi havia rei, es va reunir al Palau de la Generalitat per decidir què fer entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713. El braç eclesiàstic volia evitar posicionar-se. En canvi, el braç reial (el més proper als desitjos del poble) es decantava clarament per lluitar. Tot quedava en mans del braç militar, molt dividit.
El discurs de Ferrer i Sitges canviaria del tot la història del Principat, ja que el braç militar es va posicionar finalment en la resistència gràcies a les seves paraules. Així començava la Guerra dels Catalans, ja que s'havien quedat sols enfront de l'enemic francocastellà. Vegem algunes de les seves frases més eloqüents i així entendrem millor la tensió que hi havia i com pensaven molts dels barcelonins.
Ferrer i Sitges va mostrar quan perillós seria admetre la dinastia borbònica, "que les mateixes Corts de Castella en 1618 per lleis havien exclòs, que los tractats de Pau havien privat, que tants testaments havien incapacitat, i lo mateix Sumo Pontífice, a precs dels mateixos reis i nació, havien aprovat per justa la exclusió".
Després va preguntar: "És altra Catalunya de la que era en altres temps? [...] Tenim altres progenitors que los que en tantes empreses i conquistes han dilatat i il·lustrat nostre nom? Tenen, per ventura, nostres lleis i privilegis indignes establiments i principis? [...] No donen nostres lleis i privilegis facultat per oposar-se als que injustament volen oprimir-nos? [...] Qui serà que reflectant ab sinceritat, justícia i pròpia conveniència no s’animarà a la defensa per les Ileis, juraments, honor finalment per lo que se deu a si mateix i a sa Pàtria? [...] I remataria dient: La independència de conservar estes llibertats confirma l’autoritat de Catalunya de pendre les armes per defensa de sos privilegis i lleis".
Mentre repassava moments gloriosos de la història de Catalunya, Ferrer i Sitges va dir: "Recordar ab breus veus a la memòria les hassanyes de nostra nació és com casi numerar les arenes del mar. Són testimonis tants regnes i províncies, pedres precioses que adornen la corona de nostres reis. Desplegades nostres banderes en los regnes de Nàpols, Sicília, Sardenya i Mallorca han dilatat lo nom català".
També va tenir un record per a les aventures dels almogàvers: "Retirats a Gal·lípoli, feren cremar les embarcacions en senyal de que s’havia de vèncer o morir. En vuit glorioses batalles triomfaren dels enganyosos grecs [referint-se als romans d'orient], guanyaren Atenes i les províncies veïnes".
 |
| Ferrer i Sitges davant la Junta de Braços (IA) |
I un altre cop va usar preguntes per fer reflexionar: "Què motius té lo sereníssim Duc d’Anjou [Felip V] per haver deliberat lo oprimir-nos ab tant rigor, com voler reduir-nos de pobles francs i líberos a nació del tot subjecta i esclava? [...] Fou lo sereníssim Duc d’Anjou admès per comte de Barcelona derogant les lleis del Principat, oprimit de les grans forces que los francesos posaren en Rossellò, ajudats sos designis de la desmesurada ambició dels ministres castellans, que buscant més espòtic son govern han encontrat son just i merescut abatiment".
I va recordar la presència catalana durant les primeres expedicions a Amèrica, que Castella volia ignorar: "Del monestir de Montserrat foren destinats 12 monjos catalans sacerdots ab Frai Bernat Boil ab títol de patriarca de les Índies i legat a Latere. Contribuí Catalunya ab 200 catalans manats per Don Pedro Margarit, d’il·lustre prosàpia, fou lo primer governador de la primera fortalesa que se construí a les mines de Cibo [Cibao]".
També es va queixar de la presència excessiva de castellans al Principat: "És també notori que los castellans han entrat sens justícia a gosar los arquebisbats i bisbats de Catalunya i corona d’Aragó, però no consta que ningún català hage ocupat semblants ni altres empleos en Castella. Oh desgràcia! Que essent tot assò públic a l’Europa, motegen nostra sofrida tolerància ab lo infame nom de rebeldia. [...] És tan antiga com depravada la malícia que han nodrit los ministres castellans. [...] Els castellans es rebenten d’enveja i interpreten la felicitat aliena com el propi infortuni i també, a causa de la inveterada rivalitat amb els catalans, en suporten amb dificultats el creixement. [...] No és Catalunya la que ha suportat i sofrit ab ignomínia, veure vertit lo orde de la justícia en lo premi de la virtut i del mèrit de sos naturals?".
Després d'analitzar la situació de la ciutat i del fracàs de la diplomàcia, Ferrer i Sitges va encoratjar els presents a prendre la iniciativa: "Les infraccions de lleis i privilegis que executaven los ministres del sereníssim Duc d’Anjou són provades; les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del ministeri castellà s’han fet notòries. Què esperam? [...] Vol Catalunya tornar a subjectar-se a l’ultratge que tants anys ha sofert de veure no sols sos naturals privats de tots empleos, però també en un sol dia, sens privilegis, lleis, ni honors?".
I va recordar quan valuoses i valentes eren les milícies urbanes de Barcelona (la Coronela), perquè: "Han defensat tantes vegades Ies llibertats i privilegis de Catalunya, i en tants sitis com ha patit esta ciutat o ha capitulat ab honor o acabaren los habitants la vida ab immortal glòria".
Finalment, va emetre el seu vot dient: "Per totes estes raons sobredites, só de vot que des de luego s’empunyen les armes, s’alcen banderes, s’allisten soldats, no perdent-se un mínim moment". Perquè "no ha decaigut lo coratge ni l’honor de la nació catalana, i si sa injusta invídia, per càstig de Déu nos supera, ajudat de la força francesa, acabarà nostra llibertat i privilegis [...], ab lo honor d’immortal memória, sacrificant nostres vides, ja que en estos gloriosos blasons, nostres antics feren renéixer en nostra Pàtria la gòtica llibertat".
