Com es deia realment la Corona d'Aragó?
Corona d'Aragó o Corona catalanoaragonesa? Com es deia realment aquesta Corona tan important en la història de Catalunya? Tot seguit, la resposta!
 |
Quan parlem de la Corona d’Aragó, acostumem a imaginar un gran conjunt de territoris durant la segona meitat de l'edat mitjana amb un mateix rei: Aragó, Catalunya, València, Mallorca... Però una pregunta aparentment senzilla obre un debat profund i apassionant: realment, en aquella època, aquest conjunt s’anomenava així?
La Corona d’Aragó va ser una realitat política complexa i plural que ha generat, al llarg del temps, un intens debat historiogràfic sobre com cal denominar-la i, sobretot, què vol dir exactament aquest nom. Lluny de ser una qüestió menor o purament terminològica, la manera d’anomenar aquest conjunt de territoris reflecteix diferents concepcions del poder, de la sobirania i de la naturalesa mateixa de la monarquia medieval i moderna.
BREU HISTÒRIA DE LA CORONA D'ARAGÓ
La Corona d'Aragó va començar a agafar forma gràcies als Capítols Matrimonials de Barbastre, redactats l'11 d'agost del 1137. En aquest document, Ramir el Monjo, rei d'Aragó, donava la seva filla Peronella i el seu regne a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. D'aquesta manera, Aragó podia guanyar estabilitat, ja que fins aleshores era una entitat poc rellevant i passava per un període delicat. A més, Ramir estava més motivat a resar que a regnar, per això el seu sobrenom. L'acord establia que el comte barceloní quedava com a sobirà en qualitat de príncep d'Aragó, tot i que si Peronella moria abans de temps, es convertiria en rei. Si no fos així, seria el fill dels dos el que continuaria amb el títol de rei, que s'acumularia al de comte de Barcelona.
El 1164, amb l'entronització d'Alfons el Cast (fill de Ramon i Peronella), la que coneixem com a Corona d'Aragó quedava plenament consolidada. D'aquesta manera, el Casal de Barcelona ocupava el lloc de la dinastia Ximena aragonesa en la Casa Reial d'Aragó. És a dir, el llinatge reial deixava de ser aragonès i passava a ser català per mitjà del fill baró.
El 1412, arran del Compromís de Casp, la dinastia catalana seria substituïda per la castellana dels Trastàmara en la persona de Ferran d'Antequera. Un dels seus descendents, també anomenat Ferran, es casaria amb Isabel de Castella, coneguts tots dos amb el títol de Reis Catòlics, donant lloc a la que coneixem com a monarquia hispànica o monarquia espanyola.
Durant el temps de govern del Casal de Barcelona, Catalunya es va constituir com a Principat oficialment, tot i que ja de molt abans es feia servir aquest "etiqueta", de la mateixa manera que els comtes de Barcelona també es deien a si mateixos prínceps, en el sentit de sobirans. Els dominis del rei van augmentar considerablement. A Aragó i Catalunya s'hi afegia Mallorca, València, Sicília i Sardenya. En aquesta mateixa època, el comerç català gaudiria d'una expansió notable a la Mediterrània, rivalitzant en ocasions contra Gènova i Venècia.
Els reis catalans van adoptar el cognom Aragó com a símbol de reialesa, ja que el títol de rei els havia vingut a través del Regne d'Aragó. Per tant, el nom Aragó podia tenir diferents significats segons el context. A vegades feia referència només al regne amb capital a Saragossa, mentre que d'altres es referia a la institució monàrquica, no a un territori concret ni al conjunt de dominis.
Aquesta monarquia tindria una dinastia nova, la dels Àustries, a partir del 1512 amb l'entronització de Carles de Gant, fill de la famosa Joana la Boja (filla dels Reis Catòlics) i Felip el Bell (arxiduc d'Àustria). Aquest el coneixem com a Carles I de Castella i V del Sacre Imperi, ja que també arribaria a ser emperador. Els Àustries topaven contínuament amb les institucions catalanes, ja que tendien a centralitzar el poder, i donaven tot el protagonisme a la Corona de Castella. Aquesta tensa relació provocaria conflictes com la Guerra dels Segadors. Amb tot, fins a l'arribada dels Borbons, durant la Guerra de Successió, les entitats polítiques que formaven la Corona d'Aragó van mantenir les seves institucions pròpies. Amb la nova dinastia absolutista, en canvi, tot canviaria.
UNA MONARQUIA COMPOSTA
Els historiadors coincideixen a assenyalar que la Corona d’Aragó no va ser mai un estat centralitzat, sinó una monarquia composta: un conjunt d'entitats polítiques que compartien un mateix sobirà, però jurídicament diferenciades. El rei era, alhora, rei d’Aragó, comte de Barcelona i príncep de Catalunya, rei de València i de Mallorca, entre altres títols, però cada estat conservava les seves lleis, institucions i formes de govern. Això feia possible que el rei tingués diferents quotes de poder en cada territori, ja que aquest estava regulat per les lleis locals. A més, tant Catalunya, València i Aragó tenien corts independents, i el rei havia de jurar el càrrec per separat. En les Corts Catalanes jurava respectar i complir les constitucions. Això volia dir que reconeixia els seus límits, ja que estava subjecte a les lleis del país i no podia actuar al marge del dret vigent. Una monarquia composta era, per tant, tot el contrari a una monarquia absolutista, una forma de govern que temps després tindria molta presència a Europa. Les corts aragoneses no podien decidir res que apliqués a Catalunya, per exemple, ni a l'inrevés. A tot estirar, es podia pactar una política exterior conjunta.
 |
| Època de Jaume el Conqueridor |
Aquest sistema s’explica per mitjà del concepte de vinculació aeque principaliter. Els territoris estaven units de manera igualitària sota el mateix monarca, sense que cap d’ells fos absorbit o subordinat jurídicament pels altres. Això diferencia clarament la Corona d’Aragó d’altres corones més centralitzades, com la Corona de Castella, on malgrat l'existència dins seu de regnes diferents a Castella, com el de Lleó, Sevilla, Còrdova, Toledo, Múrcia, etc, aquests només ho eren nominalment, ja que estaven subjectes a les lleis castellanes i no tenien corts ni institucions pròpies diferenciades. En aquest cas, es va efectuar una vinculació aeque accessorie, basada en l'adhesió d'entitats polítiques que queden subordinades a una de dominant.
Fins al segle XV, el nom que rebia la monarquia com a institució variava moltíssim. A la documentació apareixen múltiples formes segons l'època, com "Corona d'Aragó i Catalunya", "Corona Reial", "Corona d'Aragó", "Corona dels Reis d'Aragó". Cal remarcar que aquí "corona" no designa un territori, sinó el poder sobirà del rei, entès com una entitat abstracta, permanent i separada de la persona física del monarca.
També es feien servir expressions com "regnes i terres del rei d’Aragó", "senyoria de Catalunya i d'Aragó" o "regnes de la Corona d’Aragó", sempre amb una idea de pluralitat de dominis polítics. Durant l'època dels Àustries, a partir del segle XVI, s'usava molt l'expressió "regnes de la Corona d'Aragó" i començava a fer-se servir més la forma simple de Corona d'Aragó, però encara referida a la institució monàrquica o poder reial, no al conjunt de territoris.
No serà fins al 1782 que s'oficialitza el nom de Corona d'Aragó quan el rei Carles III reforma l'Arxiu Reial de Barcelona (creat el 1318 per Jaume el Just) i li canvia el nom per Arxiu de la Corona d'Aragó. Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX, la historiografia espanyola i, malauradament, la catalana, adoptaria definitivament aquesta denominació en els seus escrits.
Amb tot, cada cop més historiadors fan servir expressions complementàries, com Corona catalanoaragonesa, per intentar reflectir millor la realitat política d'aquella corona, que sempre tindria com a actor principal els Països Catalans. Cal recordar la importància de Catalunya durant els segles XII, XIII i XIV, quan els reis parlaven principalment català. En aquesta època Barcelona era la capital política, administrativa, econòmica i comercial, residència habitual dels reis i on es trobaven els principals edificis de la Corona. També hem de tenir present l'enorme rellevància de València al segle XV (segle d'or literari) i la influència mallorquina en el comerç i navegació durant tot aquest temps. Tot plegat mentre que el Regne d'Aragó acostumava a tenir un paper secundari, a vegades inexistent en els afers de la Corona.
CONCLUSIÓ
Per acabar, tot i que es pot continuar dient Corona d'Aragó, una forma totalment consolidada (agradi o no), també ha de ser admissible (i és necessari) fer servir altres expressions com Corona catalanoaragonesa. Certament, encara que pugui sonar artificial, no ho és més que fer servir gentilicis com asturlleonès, castellanolleonès, i altres expressions com Imperi Carolingi, Imperi Bizantí o Imperi Romanogermànic, que no s'usaven mai en aquelles èpoques, però que avui són normals, o bé per costum o bé com a ajuda per entendre la història.
Bibliografia
Va ser Catalunya un comtat del Regne d'Aragó?, PSEUDOHISTÒRIA CONTRA CATALUNYA, Vicent Baydal i Cristian Palomo (coord.)
