El veritable escut de Roger de Llúria
Quantes vegades has vist l'escut de Roger de Llúria? Aquelles franges diagonals blaves... Doncs sabies que en realitat l'escut d'aquest heroi medieval no era així?
 |
Roger de Llúria va néixer a Lauria (Itàlia) el 1245. De fet, en un principi era conegut com a de Lauria, amb l'accent tònic a la i (Lauría), i més endavant Lloria, Luria i Llúria, la forma actual. Per això en la documentació històrica el cognom hi pot aparèixer amb diverses grafies.
La seva mare, Bella, era la dama de confiança de Constança Hohenstaufen, que acabaria sent l'esposa del rei Pere el Gran. Així que Roger va passar la seva joventut a la cort catalanoaragonesa, on aprendria català. A la Crònica de Muntaner, per exemple, s'hi explica que "en axí apreseren del cathalanesch de cascún loch de Cathalunya e del regne de València", és a dir, que va aprendre el català de Catalunya i València. També a la mateixa crònica Pere el Gran diu: "en Roger, dona Bella, vostra mare, ha ben servida la reina muller nostra, e vos havets nodrit amb nós". En català actual: "Roger, dona Bella, la vostra mare, ha servit bé la nostra reina i esposa, i vós us heu criat amb nosaltres".
La carrera de Roger de Llúria a la cort va ser meteòrica. El 20 d'abril de 1283, va ser nomenat almirall de la flota reial. Va participar en diferents expedicions i en la Guerra de Sicília (1282-1289), i va defensar Catalunya contra els francesos en la batalla naval de les Formigues (3 i 4 de setembre de 1285) durant la famosa croada contra la Corona. La seva amistat amb el rei era tal, que va demanar ser enterrat als seus peus al Reial Monestir de Santes Creus, a l'Alt Camp (Catalunya). La seva mort es produiria el 19 de gener de 1305.
QUIN ERA EL SEU ESCUT?
Curiosament, l'escut de Roger de Llúria no era el que avui pensem, amb tres barres d'atzur sobre camp d'argent, tal com es diu en heràldica. Per començar, a la làpida de la seva tomba, datada del 1313, hi trobem l'escut format per tres faixes horitzontals, a més de restes de policromia vermella (font: El panteó reial de Santes Creus)
Les dues recopilacions més importants d'escuts catalans de l'edat moderna són l'Armorial de Tamborino i el Tractat d'Armoria. Com hi apareix l'escut de Roger de Llúria?
A l'Armorial de Tamborino, acabat el 1519, hi apareix l'escut de Roger de Llúria tal com està a la seva tomba, i amb les tres faixes clarament vermelles (font: Armorial de Tamborino f. 017v - 018).
Al Tractat d'Armoria (c. 1638), hi apareix exactament el mateix escut (font: Tractat d'Armoria, vol. 1, pàg. 373).
 |
Per què, aleshores, la tradició contemporània atribueix a Roger de Llúria un escut amb tres barres d'atzur? Tot ve d'un frau.
A mitjans del segle XVIII, l'historiador i heraldista valencià Onofre Esquerdo va assegurar haver descobert un manuscrit del segle XIII on es descrivien els escuts de més de 500 cavallers que havien participat en la conquesta de València (el coneixem com les Trobes de mossén Jaume Febrer). En aquesta obra hi apareix un tal Guillem de Lauria amb un escut amb tres barres d'atzur sobre camp d'argent. Amb el temps, es va voler associar aquest Guillem amb Roger de Llúria per tenir el mateix cognom que l'almirall.
El rebombori inicial sobre aquest document tan valuós i antic es va haver d'apaivagar al comprovar totes les coses que no encaixaven. Resulta que el manuscrit era fals. Diferents estudiosos, com Bartomeu Ribelles el 1804, Manuel Montoliu el 1912 i Jaume Riera el 1933 acabarien demostrant que era impossible que el manuscrit fos del segle XIII. Sembla que va ser un invent del mateix Onofre Esquerdo per guanyar fama i prestigi.
Ara bé, el 1974 Juan Segura Palomares va escriure Historia del Real Club Deportivo Español, on relacionava per primera vegada l'escut de Roger de Llúria amb el RCD Espanyol, assegurant que els colors del club estaven inspirats en l'escut de l'almirall. Aquest senyor, que no va investigar gaire, estava vinculant un escut fals a un equip de futbol. Per què? L'Espanyol arrossegava fama d'equip monàrquic i nacionalista espanyol pels seus orígens, així que Palomares volia donar-li un caràcter més català per intentar acomodar nous seguidors que se sentissin catalanistes. El problema és que ho va fer mitjançant una mentida. La bola faria fortuna i s'escamparia per tot arreu. Encara avui dia molts pericos estan convençuts que els colors del seu club s'inspiren en l'escut del famós almirall, i es pot veure l'escut fals atribuït a Roger de Llúria en nombroses webs d'internet.
%20valencianes.png)