Origen de la senyera catalana
La primera representació que trobem de les barres vermelles sobre fons d’or és al sepulcre de la comtessa Ermessenda de Carcassona (972-1057), dona de Ramon Borrell I. Estan pintades sobre el frontal de la sepultura i són, ara per ara, l’exemple més antic de les barres catalanes.
 |
El descobriment de les vuit barres vermelles i les set grogues es va produir l'any 1982, quan es va obrir el sepulcre situat a la catedral de Girona per estudiar les possibles causes de la mort de la comtessa. Tot i que la seva mort va arribar el 1057, la pintura data de principis del segle XII, per tant, seria un afegit posterior. Els pigments són els mateixos que es farien servir per a les pintures de les esglésies romàniques del Pirineu català.
 |
Per què no eren quatre barres vermelles, tal com avui? Senzillament perquè no s'havia oficialitzat un nombre concret i es posaven tantes barres com hi cabien. Per exemple, els vaixells catalans medievals i els estendards de guerra en portaven 6, 8 o més.
També trobem les barres a un segell del 1150 del comte i príncep Ramon Berenguer IV. En aquest cas n'hi veiem quatre, encara que en altres contextos se'n podien fer servir més. El segell mostra una imatge eqüestre del comte amb les barres presents a l’escut. Aquest era el símbol heràldic de la casa comtal de Barcelona i, per extensió, de tots els seus dominis. La llegenda del segell diu: Raimundus Berengarii comes Barchinonensis et Princeps Regni Aragonensis. Ara bé, el moment exacte en què va començar el seu ús no el sabem.
Arran de la unió dinàstica de Catalunya amb Aragó, l'emblema barceloní passaria a identificar tota la Corona, incloent-hi Mallorca, València i altres regions vassalles. Sicília mantindria les barres al seu escut des del 1296 fins al 1816, i recentment les ha recuperat per al moviment independentista.
Ara bé, segons la llegenda, Carles el Calb (rei de França Occidental) va mullar els seus dits amb la sang de Guifré el Pilós (comte de Barcelona), que estava a punt de morir al camp de batalla combatent els vikings que s’havien establert a la vall del Sena, i va dibuixar les quatre barres al seu escut daurat. Alhora li va dir: "Aquestes seran les vostres armes, comte". La tradició també diu que era el reconeixement que li concedia a Guifré per la seva lleialtat.
