L'origen de Barcelona
Barcelona té més 2.000 anys d'història. Coneguem el seu origen i formació!
 |
Quan els romans van arribar al territori de l'actual Catalunya, s'hi van trobar diverses tribus locals amb societats jerarquitzades i guerreres. Durant segles, aquests pobles ibèrics havien rebut de forma directa o indirecta la influència dels etruscos, grecs i fenicis gràcies al comerç. Una d'aquestes tribus la coneixem amb el nom de laietans.
Els laietans ocupaven la regió del pla de Barcelona, el Maresme, el Vallès i segurament el Baix Llobregat. Estaven governats pels caps de llinatge més importants i per assemblees controlades per la classe dirigent. Hi havia, a més, comerciants i artesans formant una classe més o menys acomodada. Per acabar, hi havia els camperols, la classe més baixa. Les dones no participaven en política, però podien ser sacerdotesses, heretar propietats i triar la parella dels seus fills. La seva llengua no era indoeuropea, a diferència de la majoria de llengües d'Europa Occidental. Acostumaven a incinerar els morts i tenien el desagradable costum de penjar cranis travessats per un punxó a les entrades dels poblats.
El pla de Barcelona, en especial la zona de l'actual Raval, era un territori pantanós, ple de rieres i aiguamolls. La línia de costa estava molt més endins que avui dia i els rius Llobregat i Besòs eren perfectament navegables. La zona, al recer de la muntanya de Montjuïc, era un lloc ideal per conrear i explotar els recursos que oferia el pla. Tant a Montjuïc com als turons que hi ha abans de Collserola (avui menjats pels edificis) hi havia diversos poblats de diferent mida on habitaven els laietans. També en algunes zones del pla s'han trobat restes d'assentaments de l'època.
Tot just abans de l'arribada dels romans, a Montjuïc hi havia la capital comercial de Laietània. El seu nom ibèric era Barkeno. Aquesta ciutat controlava el comerç fluvial del Llobregat i el comerç marítim de la regió. De fet, els magatzems trobats, on es guardava el cereal per comerciar, eren els més grans del nord-est de la península. Gràcies al comerç, els laietans van encunyar moneda cap al segle III a.n.e. S'han trobat algunes d'aquestes monedes que imitaven les gregues fabricades a Empòrion (Empúries), amb la inscripció de Barkeno. Però només n'ha sobreviscut una, que es troba al Museu Nacional de Dinamarca. Un cop els romans van dominar la zona, van fundar al pla la ciutat de Bàrcino (pronunciat Bàrquino), nom que deriva de Barkeno, al voltant de l'any 10 a.n.e.
Bàrcino es va aixecar a un petit turó, aleshores a tocar de la línia de mar, ideal per a la construcció d'un recinte emmurallat. Durant l'època medieval se li va anomenar mont Tàber, fent referència al mont Tabor, una petita muntanya de Galilea que apareix a la Bíblia durant la vida de Jesús. Avui dia, al mont Tàber hi trobem l'Ajuntament, la Generalitat i la catedral de la ciutat.
L'impulsor de les primeres muralles, torres i portes de la ciutat va ser Caius Coelius, conegut com a Cai Celi. Tenia el càrrec de duumvir i va ser una de les persones que va governar Bàrcino tot just després de fundar-se. La seva làpida, exposada al Museu d’Arqueologia de Catalunya, diu que "Caius Coelius, fill d’Atisius, duumvir quinquennal, es va ocupar de la construcció de murs, portes i torres". És el primer barceloní de nom conegut.
 |
| Plànol de Bàrcino superposat a la Barcelona actual |
 |
| Representació de Bàrcino al segle IV |
Tot i que no hi ha restes arqueològiques d'un circ o d'un amfiteatre, sembla força lògic que existís, com a mínim la segona opció. Algunes teories apunten que l'amfiteatre podria haver estat ubicat a l'actual zona del Raval, mentre que d'altres diuen que a l'altra banda, a la zona de l'església de Santa Maria del Mar. A més, s'ha trobat a Barcelona la làpida funerària d'un comptable d'una escola de gladiadors gals i hispans que segurament estigués ubicada a la mateixa ciutat. Els gladiadors eren professionals que oferien el seu espectacle en un amfiteatre. També hi ha documentades donacions que feia un ciutadà anomenat Luci Cecili Optat per a la celebració d'uns jocs anuals de boxa grega a Bàrcino i Tàrraco. Si a Tàrraco se celebraven a l'amfiteatre, sembla lògic que a Bàrcino també.
La muralla de Bàrcino es va anar millorant fins a convertir-se en una fortificació de primera a principis del segle IV. Tenia 78 torres molt juntes entre si amb finestres on es podia col·locar maquinària de guerra. Totes les torres eren rectangulars llevat les de les portes, que eren semicirculars.
Al segle IV el cristianisme ja havia arrelat força a Bàrcino, i ja se sap que en aquell moment tenia un conjunt episcopal important dins de les muralles. Aquest conjunt comptava amb una aula basilical, un baptisteri, un palauet, una necròpolis i una església visigòtica. Una quarta part de la superfície de la ciutat estava ocupada per aquests edificis.
Tot i que Tàrraco era capital de província, era més difícil de defensar, no comptava amb un port natural protegit per una muntanya ni amb una terra fèrtil entre dos deltes. La ciutat va anar perdent població i rellevància en favor de Bàrcino. Al segle V el circ, l'amfiteatre i les termes del costat del port ja es trobaven abandonats i les zones residencials dels voltants, vives i plenes de gent en el passat, reflectien una imatge descuidada i buida. L'imponent complex imperial construït a la part alta, el Fòrum Provincial, estava en ruïnes i s'usava com abocador d'escombraries. Només el port encara seguia molt actiu i conservava una zona urbana ben viva. Aquesta situació era comuna en altres capitals provincials durant la darrera etapa de l'Imperi, ja que els enormes problemes interns de Roma feia que algunes regions s'escapessin del seu control directe. Això ocasionava que les autoritats imperials ja no tinguessin interès en invertir recursos en el seu manteniment ni finançar obres i espectacles que abans eren habituals.
Per aquests motius, Tàrraco seria finalment relegada en importància per Bàrcino durant el començament de l'edat mitjana. Els visigots s'estimarien més aquesta última, a la que deien Barcinona, i amb el naixement dels comtats catalans es convertiria en la principal ciutat dels nord-est peninsular.
Informació relacionada
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
