L'origen de Barcelona
Barcelona té més 2.000 anys d'història. Coneguem el seu origen i formació!
Quan els romans van arribar al territori de l'actual Catalunya, s'hi van trobar diverses tribus locals amb societats jerarquitzades i guerreres. Durant segles, aquests pobles ibèrics havien rebut de forma directa o indirecta la influència dels etruscos, grecs i fenicis gràcies al comerç. Una d'aquestes tribus la coneixem amb el nom de laietans.
Els laietans ocupaven la regió del pla de Barcelona, el Maresme, el Vallès i segurament el Baix Llobregat. Estaven governats pels caps de llinatge més importants i per assemblees controlades per la classe dirigent. Hi havia, a més, comerciants i artesans formant una classe més o menys acomodada. Per acabar, hi havia els camperols, la classe més baixa. Les dones no participaven en la política, però podien ser sacerdotesses, heretar propietats i triar la parella dels seus fills. La seva llengua no era indoeuropea, a diferència de la majoria de llengües d'Europa Occidental. Acostumaven a incinerar els morts i tenien el desagradable costum de penjar cranis travessats per un punxó a les entrades dels poblats.
El pla de Barcelona, en especial la zona de l'actual Raval, era un territori molt pantanós, ple de rieres i aiguamolls. La línia de costa estava molt més endins que avui dia i els rius Llobregat i Besòs eren perfectament navegables. La zona, al recer de la muntanya de Montjuïc, era un lloc ideal per conrear i explotar els recursos que oferia el pla. Tant a Montjuïc com als turons que hi ha abans de Collserola (avui menjats pels edificis) hi havia diversos poblats de diferent mida on habitaven els laietans. També en algunes zones del pla s'han trobat restes d'assentaments de l'època.
Es creu que, tot just abans de l'arribada dels romans, a Montjuïc hi havia la capital de Laietània. El seu nom ibèric era Barkeno. Aquesta ciutat controlava el comerç fluvial del Llobregat i el comerç marítim de la regió. L'esplanada que tenia davant seu era especialment fèrtil, de fet, les sitges trobades, on es guardava el cereal per comerciar, són les més grans de tot el nord-est peninsular. Gràcies al comerç, els laietans van encunyar moneda cap al segle III a.n.e. S'han trobat algunes d'aquestes monedes, que imitaven les gregues fabricades a Empòrion (Empúries), amb la inscripció de Barkeno. Però només n'ha sobreviscut una, que es troba al Museu Nacional de Dinamarca. Un cop els romans van dominar la zona, van fundar al pla la ciutat de Bàrcino, nom que deriva de Barkeno, al voltant de l'any 10 a.n.e.
Bàrcino es va aixecar a un petit turó, aleshores a tocar de la línia de mar, ideal per a la construcció d'un recinte emmurallat. Durant l'època medieval se li va anomenar mont Tàber, fent referència al mont Tabor, una petita muntanya de Galilea que apareix a la Bíblia durant la vida de Jesús. Avui dia, al mont Tàber hi trobem l'Ajuntament, la Generalitat i la catedral de la ciutat.
 |
Bàrcino estava ocupada al principi per legionaris veterans i laietans semiromanitzats. Amb el temps va generar una piràmide social formada per senadors, militars, magistrats, ciutadans i, sobretot, esclaus i lliberts (esclaus alliberats). Durant l'època imperial, els lliberts van gaudir del dret a fer negocis i alguns d'ells van tenir un paper força important a la ciutat. Amb tot, tan sols se'ls permetia algunes feines relacionades amb el comerç.
La muralla de Bàrcino era de primera qualitat. Tenia 70 torres molt juntes entre si amb finestres on es podia col·locar maquinària de guerra. Tot i que Tàrraco (Tarragona) era la capital de província, també era més difícil de defensar, no comptava amb un port protegit per una muntanya ni amb una terra fèrtil entre dos deltes. La ciutat va anar perdent població en favor de Bàrcino fins que finalment va quedar relegada per aquesta durant l'edat mitjana.
