Quins van ser els primers documents escrits en català?

-

Sincerament, és impossible contestar aquesta pregunta, perquè no va ser que un dia de sobte es digués: "vinga, a escriure un primer document en català". 

Durant la primera meitat de l'edat mitjana, la llengua culta i d'ús en l'escriptura era només el llatí, usat per sectors molt reduïts de la societat. El poble, en canvi, ja no parlava llatí, sinó una evolució llatina amb influències germàniques i àrabs. La llengua parlada pel poble va començar a aparèixer de mica en mica en diferents textos, barrejada amb el llatí. Primer alguns topònims o noms que usava la gent i després frases senceres i textos llargs, fins a convertir-se en una llengua d'ús comú en documents i literària. Però, amb tot, podem parlar dels documents més antics que ens han arribat amb el català present.

▶️ El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol al comte Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És el document conegut més antic amb frases senceres en català.





▶️ El primer text llarg en català que es coneix és el Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, un recull de les infraccions, faltes i ofenses que el vassall Guillem Arnall havia comès contra el mateix Isarn, la seva dona i els seus drets. El text es conserva a la Biblioteca de Catalunya i va ser escrit per un eclesiàstic anomenat Ramon de Cabó, l'any 1105.






▶️ Les Homilies d'Organyà són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità i que mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. Semblen ser de finals del segle XII o principis del XIII. El manuscrit original es troba a la Biblioteca de Catalunya i representa el text literari més antic que coneixem en aquesta llengua.



Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Introducció a l'edat mitjana

-
Imatge
L'edat mitjana és una època llarga i complexa que abasta més de 1.000 anys, en què les societats europees i del Pròxim Orient van viure tot un reguitzell de canvis profunds en la seva manera d'encarar la vida. En aquesta entrada ens centrarem a Europa. Aquesta part de la història la podem dividir en dues etapes principals: - l' alta edat mitjana , des de la fi de l' Imperi Romà d'Occident l'any 476 fins l'any 1000, tot just abans de l'inici del Gran Cisma d'Orient i de les croades . - la  baixa edat mitjana , des de l'any 1000 fins l' arribada de Colom a Amèrica l'any 1492 o, segons part de la historiografia, fins l'any 1453, en què tenen lloc dos fets molt importants: la caiguda de Constantinoble  en mans dels otomans i les primeres publicacions de Gutenberg mitjançant la seva impremta. La baixa edat mitjana, però, es pot dividir en dues fases: una marcada pel boom de les ciutats i el comerç, que abasta els segles XI, XII i XIII
Més informació

La independència dels Estats Units

-
Imatge
El 4 de juliol del 1776 les tretze colònies atlàntiques d'Amèrica del Nord van proclamar la seva independència de Gran Bretanya. Aquest fet va iniciar una guerra que duraria fins al 1783, any en què la Corona britànica va reconèixer la nova entitat: els Estats Units. A mitjans del segle XVIII Amèrica del Nord estava esquitxada de colònies franceses a l'actual Canadà, espanyoles a Florida i angleses al llarg de la costa atlàntica. A principis del segle anterior, els anglesos havien començat a ocupar la costa est per evitar que ho fessin els espanyols. Els colons buscaven noves oportunitats i ràpidament van formar una societat dinàmica i en contínua expansió.  Del 1750 al 1770 la població anglesa va passar d'un milió d'habitants a més de dos. El polifacètic Benjamin Franklin (escriptor, científic, inventor, polític, etc) defensava que aquella regió es convertiria en el centre de l'Imperi Britànic gràcies a tots els recursos que hi havia i l'empenta dels seus pobla
Més informació

Els grecs

-
Imatge
Els grecs van ser un conjunt de pobles emparentats lingüísticament que es van assentar al sud dels Balcans i que van conformar una mateixa cultura i identitat. La seva civilització va ser clau en la història europea i va ser font d'inspiració per al món romà. Un cop passades les civilitzacions minoica i micènica i el col·lapse de l'edat de bronze , l'actual Grècia va quedar habitada per pobles emparentats entre si amb una identitat comuna, tot i que es governaven de forma independent. Aquestes tribus, que coneixem principalment com a aqueus, eolis, jonis i doris, s'autoanomenaven hel·lens i al seu país li deien Hèl·lade, en honor a Hel·len, heroi mític considerat avantpassat de tots els grecs.   Segons la mitologia grega, Hel·len es va casar amb Orseis, una nimfa de les muntanyes, amb la qual va tenir tres fills: Doros, Èol i Xutos, dels quals descendeixen les principals ètnies hel·lèniques: els doris (descendents de Doros), els eolis (descendents d'Èol) i els joni
Més informació

La religió a l'edat mitjana

-
Imatge
La religió durant l'edat mitjana va ser una eina de control capaç d'influir en cada detall de la vida de les persones. Tot i que el cristianisme es va convertir finalment en la religió principal, la seva fragmentació va donar lloc a tres branques: l'Església catòlica, l'Església Ortodoxa i el protestantisme. També el naixement de l'Islam va ocasionar topades violentes que van generar inestabilitat. Però anem a pams. El 27 de febrer del 380, l'emperador romà Teodosi I va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. El pas es va fer mitjançant l'edicte de Tessalònica, tot i que anys enrere, l'any 313, Constantí I ja havia posat fi a la persecució d'aquesta religió per mitjà de l'edicte de Milà. Teodosi va ser, a més, el darrer emperador que va governar l'Imperi Romà sencer. Després d'ell, l'Imperi quedaria dividit en dos: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient (conegut com a Imperi Bizantí). L'
Més informació