El Gat Saberut

L’ús d’animals en l’experimentació científica és un tema amb una llarga trajectòria i, alhora, un debat ètic molt viu.  Al llarg de la història, els animals han estat essencials per entendre el funcionament del cos. Ja a l’antiguitat, figures com Galè, un metge que va viure a l' Imperi Romà durant el segle III, disseccionaven animals per estudiar anatomia i fisiologia. Durant segles, aquesta va ser pràcticament l’única manera d’observar processos biològics interns. Amb l'arribada de la ciència moderna, especialment als segles XIX i XX, l'ús d'animals es va intensificar considerablement. Investigadors com Louis Pasteur i Robert Koch van recórrer a models animals per estudiar les malalties infeccioses. Pasteur va demostrar el paper dels microorganismes en diversos processos biològics i va desenvolupar vacunes experimentals, mentre que Koch va aportar la demostració definitiva que microorganismes específics causen malalties concretes, establint els seus famosos postulats....

El pingüí emperador és un dels animals més fascinants del planeta. Habitant exclusiu de l'Antàrtida, viu en un dels entorns més extrems que existeixen. El p ingüí emperador és el més gros de tots els pingüins. Els adults poden arribar a fer 1,2 metres d'alçada i pesar fins a 45 quilograms. El seu cos està perfectament dissenyat per conservar la calor: una gruixuda capa de greix sota la pell, plomes molt denses i una circulació sanguínia especial que redueix la pèrdua de temperatura a les extremitats. Viu a l'Antàrtida, en un dels entorns més extrems que existeixen, amb temperatures que poden baixar fins als -50 °C i vents que sovint superen els 100 quilòmetres per hora. Aquests pingüins són excel·lents nedadors. Poden submergir-se a més de 500 metres de profunditat i aguantar la respiració durant més de 20 minuts. Aquestes habilitats els permeten capturar peixos, calamars i crustacis sota les plaques de gel marí. Quan neden, els seus moviments són tan eficients que semblen...

La hiena és un animal que té mala fama. Se la titlla de covard, carronyaire i lletja. Però amaga moltes sorpreses. Som-hi! Hi ha quatre espècies de hienes: Crocuta crocuta , Hyaena brunnea , Hyaena hyaena i Proteles cristatus . Aquesta última té preferència pels insectes. En pot menjar en una nit fins a 200.000. Potser en un primer moment sembla que estan emparentats amb els gossos, però no és així. Els seus parents són els gats, perquè pertanyen a la família dels fèlids. Amb tot, una similitud amb els gossos és que tampoc poden grimpar. Si et veus en perill davant una hiena, enfila't a un arbre i estaràs segur. Crocuta Crocuta Tenen una gran capacitat depredadora i poden perseguir una presa durant quilòmetres. Fins i tot poden acorralar grans felins solitaris, com a lleons, i matar-los.  La seva constitució física fa que sembli que caminin cap amunt, per què? Perquè les potes davanteres són més llargues que les del darrere. Per això la seva columna vertebral sembla inclinada cap ...

Els fèlids són animals sorprenents que esbalaeixen qualsevol persona que es deixa portar per la seva bellesa i característiques. Coneguem-los millor! Primer de tot, cal parlar amb propietat i entendre les diferències entre els seus gèneres, perquè sovint els anomenem a tots felins i tècnicament això no és correcte. La família dels fèlids es divideix en dues subfamílies: els panterins (Pantherinae) i els felins (Felinae). Els primers són els més grossos (lleons, tigres, lleopards, panteres i jaguars), tots ells salvatges, i els segons acostumen a ser de mida mitjana o petita, on s'inclouen tant els gats salvatges com els gats domèstics. Sovint s'alternen pantera i lleopard amb el mateix significat per anomenar una espècie concreta (pantera de les neus o lleopard de les neus, per exemple) Ens centrarem ara en les principals espècies salvatges.  ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Començarem pels felins . No et deixis engalipar per l'aparença inofensiva d...

Els gossos tenen una gran capacitat de connectar amb els humans i de mostrar una gran dependència envers ells. Des de fa milers d'anys, han estat una companyia inseparable a tot arreu del planeta. Aquestes són les seves curiositats més destacades. Un shih tzu i un bulldog francès Totes les races de gossos pertanyen a la  Canis lupus familiaris , una subespècie del llop. La intensa selecció artificial duta a terme per l'ésser humà ha resultat en unes 340 races diferents. Però, tranquils, mai s'ha aconseguit crear una espècie que no sigui Canis lupus familiaris , perquè les barreres genètiques entre animals de diferents espècies ho impedeixen. Totes les barreges han de ser entre gossos. Amb tot, la varietat és immensa. Tenim des d'un petit chihuahua fins a un enorme mastí, amb pesos que van des del 0,5 fins als 100 kg. Els gossos viuen en societats jeràrquiques flexibles, és a dir, qui és el dominant avui pot deixar de ser-ho demà si la majoria de grup així ho estableix. ...

L'any 2010 es prohibien les curses de braus a Catalunya, un fet històric que allunyaria el Principat de l'Espanya torera de sempre. El motiu més important era el patiment de l'animal i l'espectacle que se'n feia. Però, és cert que els toros pateixen a la plaça? Les curses de braus van ser prohibides a Catalunya l'any 2010, després que el 28 de juliol el Parlament de Catalunya votés majoritàriament per fer-les desaparèixer. La votació va tenir lloc després d’una iniciativa legislativa popular (ILP) impulsada per organitzacions animalistes, com Prou!, que va recollir més de 180.000 signatures. La llei va entrar en vigor l’1 de gener de 2012, moment en què es van deixar de celebrar oficialment curses de braus a Catalunya. L’última es faria el 25 de setembre de 2011 a la plaça Monumental de Barcelona. El Tribunal Constitucional, però, anul·laria la prohibició a l'octubre del 2016, per considerar que la competència sobre la tauromàquia corresponia a l’Estat. Tot...

Si et fan por les aranyes, no continuïs llegint. ❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides Les aranyes són artròpodes que pertanyen a l'ordre  Araneae . Són invertebrats amb vuit potes i un cos dividit en dues parts: el cefalotòrax i l'abdomen. A més, tenen quelícers, uns ullals que fan servir per mossegar i fins i tot injectar verí a les seves preses. Acostumen a tenir 6 o 8 ulls, encara que unes poques espècies en tenen només 2, i se sap d'una espècie concreta ( Sinopoda scurion ), que no té cap ull pel fet de viure en completa foscor a les coves de Laos. Les aranyes produeixen seda que utilitzen per construir teranyines, per caçar i criar. La majoria de les aranyes són carnívores i s'alimenten d'insectes i altres petits animals. Mentre que algunes espècies cacen fent servir la teranyina, d'altres ho fan tirant-se directament a sobre de les preses. Com que no tenen antenes, els seus sentits més desenvolupats són el tacte i l'olfacte, encara que...