Ramon Berenguer IV, entre la diplomàcia i la guerra

El comte Ramon Berenguer IV va dotar el casal de Barcelona amb un títol reial per mitjà del seu matrimoni amb Peronella d'Aragó, va conquerir ciutats com Tortosa i Lleida i va consolidar estructures d'estat que farien de Barcelona una potència cristiana de primer ordre.


Ramon Berenguer IV va néixer cap a l'any 1113. Quan l'any 1131 va morir el seu pare, Ramon Berenguer III, va heretar Barcelona, Osona, Girona, Cerdanya, Besalú, Manresa, Berga i Tarragona. El seu germà Berenguer Ramon es quedaria amb el comtat de Provença. La seva germana Berenguera seria esposa d'Alfons VII de Lleó. Pel que fa al comtat d'Urgell, estava en poder d'Ermengol VI, parent llunyà de Borrell II i aliat de Ramon Berenguer IV. Empúries estava en mans de Ponç II, vassall de Barcelona, i el Rosselló el governava Gausfred III. Carcassona i Rasès pertanyia a la dinastia vescomtal dels Trencavell, en teoria vassalls de Barcelona, tot i que sovint la ignoraven. Pallars Sobirà estava governat per Artau III i Pallars Jussà per Arnau Mir. Per altra banda, des del 1090 els almoràvits arribats del nord d'Àfrica havien conquerit les taifes peninsulars i eren els principals enemics dels cristians.

A l'època de Ramon Berenguer IV, el casal de Barcelona era clarament hegemònic a Gòtia i temut a al-Àndalus, i mantenia una forta posició a Occitània, on hi havia comtats amb qui compartia llengua, cultura i lligams familiars. Mentre que el Regne d'Aragó, que havia nascut l'any 1035 amb la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça de la mà de Ramir I, mirava més cap a Castella, Barcelona es decantava per centrar-se en expandir-se cap al sud i en consolidar-se al nord dels Pirineus. 

Però tot va canviar davant d'un embolic successori que va sacsejar els fonaments d'Aragó. El testament del rei aragonès Alfons I el Bataller, que va morir el 1134 sense descendència, deixava totes les seves possessions en mans dels ordes militars del Temple, de l'Hospital i del Sant Sepulcre, a parts iguals. Tothom va quedar estupefacte amb aquesta decisió i, mentre que la Santa Seu exigia el compliment de l'escrit, les elits de Pamplona elegien Garcia Ramires (Garcia V el Restaurador) com a rei i se separaven d'Aragó (poc després es diria Regne de Navarra). Per altra banda, Alfons VII de Castella i Lleó volia un tros del pastís i va envair part d'Aragó, inclosa la capital, Saragossa. La noblesa aragonesa, en canvi, va entronitzar el germà petit del difunt Alfons I, conegut com a Ramir II el Monjo.

Veient el panorama, el rei aragonès va buscar refugi a Besalú en companyia de Ramon Berenguer IV, que el va acollir. El 13 de novembre del 1135 es va casar a la catedral de Jaca amb Agnès de Poitiers, filla del duc Guillem IX d'Aquitània, per tal d'aconseguir descendència com més aviat millor. L'any següent va néixer Peronella i l'11 d'agost del 1137 es van redactar els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre, on es pactava el matrimoni de Peronella amb Ramon Berenguer IV.

FRAGMENT
«En nom de Déu, jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla com a muller, i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos [...] Si la meva filla citada morís, sobrevivint-li tu, la donació del regne lliure i immutablement tinguis, sense cap mena d'impediment, després de la meva mort».

Si Peronella moria sense fills, Ramon Berenguer IV seria rei després de la mort de Ramir II. El 27 d'agost el rei aragonès va fer un altre document en què es comprometia a no fer donacions sense l'aprovació del comte barceloní, i el 13 de novembre un altre més en què, sense renunciar al títol de rei, cedia tota l'autoritat efectiva del regne al seu gendre Ramon Berenguer IV. Mentre que Ramir II es retirava al monestir Sant Pere el Vell d'Osca, el comte de Barcelona es convertia amb només 23 anys en príncep d'Aragó i en governant en solitari de dos estats: Catalunya (nom que ja es vinculava al comtat de Barcelona) i Aragó. 

L'any 1140 es produiria el Tractat de Carrión amb el rei castellà Alfons VII, en què retornava al comte barceloní Saragossa i la resta de territoris ocupats a l'Aragó i s'hi estipulava una aliança contra Navarra. Durant els anys següents, aconseguiria un acord amb els ordes militars. Renunciarien a les seves pretensions a canvi de diversos castells i quedar-se la cinquena part de les futures conquestes als andalusins. Així el problema testamentari de la successió d'Aragó quedava resolt i els ordes s'implicarien en la lluita contra l'islam i en favor dels interessos catalans.

El germà de Ramon Berenguer IV, Berenguer Ramon I de Provença, va morir el 1144 i el seu fill Ramon Berenguer III de Provença el va substituir, però va topar amb la rebel·lió de la poderosa família de Baus, que li volia prendre el càrrec. El comte barceloní, que el tutelava per ser massa jove, va haver d'anar-hi per ajudar-lo a sufocar la revolta. 

Com que els almoràvits passaven per una crisi molt greu davant de la pressió dels almohades, que volien els seus territoris, els catalans van pactar amb els genovesos atacar Almeria a canvi que els ajudessin a conquerir Tortosa. El 1147 es van presentar davant del cap de Gata 63 galeres i 163 vaixells menors arribats de Gènova que, juntament amb un exèrcit de catalans, van assetjar Almeria durant un mes. Entre la maquinària de setge hi havia dues enormes torres d'assalt per atacar les muralles. El 17 d'agost la ciutat seria presa i saquejada i les portes principals portades a Barcelona com a part del botí. Després d'assolir l'objectiu, l'armada genovesa va hivernar a Barcelona i l'any següent ajudaria els catalans a conquerir Tortosa. Amb l'ajuda del comte Ermengol VI d'Urgell, Ramon Berenguer IV també va conquerir Lleida i Fraga el 1149. A l'estiu de l'any següent, es produiria el casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella, que tenia tan sols 14 anys.

El 1151 es va produir un segon tractat amb Alfons VII, el Tractat de Tudellén (o Tudilén), on s'establia novament un front comú contra Navarra, a més de les delimitacions dels futurs territoris conquerits als musulmans. Entre el 1151 i el 1153 es produirien més avanços a Siurana i a Miravet. El control català quedava consolidat a la regió. La ciutat i el camp de Tarragona, que havien estat preses als musulmans l'any 1116 pel comte Ramon Berenguer III, van rebre multitud de famílies cristianes durant aquesta època, mentre que Miravet i Amposta quedaven en mans dels ordes militars.

Durant les maniobres diplomàtiques i conquestes de Ramon Berenguer IV, bona part d'al-Àndalus va quedar sotmesa al control dels almohades. Muhàmmad ibn Mardanix, autoproclamat emir de València i Múrcia i conegut com a rei Llop, va pagar tributs al comte barceloní a canvi de rebre ajuda per contenir l'avanç almohade, i ho va aconseguir fins a la seva mort. 

Entre el 1149 i el 1151 el comte barceloní va manar compilar els Usatici Barchinonae (els Usatges de Barcelona), el codi de lleis feudal català. També va realitzar els primers inventaris de béns patrimonials i rendes per crear un sistema fiscal. L'any 1154 el papa Anastasi IV acceptaria la supremacia eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona sobre els bisbats de tots els territoris dominats per Ramon Berenguer IV. A més, poc després de la unió dinàstica entre Catalunya i Aragó es començaria la redacció de les Gesta Comitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), origen de la historiografia catalana com a instrument de memòria i legitimitat.

El 1155 la família Baus va tornar a fer de les seves amb el suport de Ramon V de Tolosa i embolicant l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. Però Ramon Berenguer IV va ser implacable aquest cop. Va arrasar tant el castell com tot el territori dels Baus i va casar el 1161 el seu nebot Ramon Berenguer III amb Riquilda de Polònia, neboda de l'emperador germànic i viuda d'Alfons VII de Castella i Lleó, que havia mort quatre anys abans. La jugada volia guanyar-se el vistiplau de Frederic I per poder legitimar encara més el control de la Provença.

A l'estiu del 1162, Ramon Berenguer IV i el seu nebot Ramon Berenguer III de Provença viatjaven cap a Torí, on havien quedat amb l'emperador Frederic I per entrevistar-se, però el comte barceloní va emmalaltir i morir el 6 d'agost abans d'arribar-hi. Només tenia uns 48 anys. El seu nebot continuaria el viatge i rebria l'aprovació de l'emperador per mantenir la Provença. El seu oncle seria enterrat al monestir de Ripoll.

El successor de Ramon Berenguer IV seria el seu fill primogènit Ramon, que adoptaria el nom d'Alfons en honor al seu avi Alfons I el Bataller. El coneixem com a Alfons II el Cast o el Trobador. El 1164 la seva mare, Peronella, renunciava al regne en favor seu i es convertia en rei d'Aragó, a més de comte de Barcelona, càrrec que ja ostentava. Així governaria dues entitats sobiranes i la dinastia del casal de Barcelona es convertiria oficialment en la nova dinastia reial d'Aragó. Un altre fill seria Ramon Berenguer IV de Provença, que també heretaria la Cerdanya.

Alfons II el Cast va encarregar la compilació classificada de llinatges i castells a Ramon de Caldes, jurista i degà de l'església de Barcelona. Aquesta compilació la coneixem com a Liber domini regisLiber feudorum maior que, juntament amb els Usatici Barchinonae i les Gesta Comitum Barchinonensium, serien la base de l'entitat política de Catalunya.



FONTS

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

El naixement dels comtats catalans

Els egipcis

Les croades

Introducció a l'edat mitjana

Els cavallers medievals