Els trobadors i joglars
Els trobadors i els joglars eren els artistes que omplien de música i poesia l'edat mitjana. Coneguem la seva història!
 |
Quan pensem en l'edat mitjana, sovint ens venen al cap castells, cavallers, reis i batalles. Però aquell món també estava ple de música, poesia i espectacles. Molts segles abans que existissin els llibres impresos, la ràdio o internet, hi havia persones que recorrien camins i places portant històries, cançons i notícies d'un lloc a un altre. Eren els trobadors i els joglars, dues figures fonamentals de la cultura medieval que sovint es confonen, però que exercien funcions diferents.
QUI EREN ELS TROBADORS?
Els trobadors eren poetes i compositors que escrivien les lletres i la música de les seves pròpies cançons. La seva aparició es remunta al segle XI al sud de l'actual França, en el territori conegut com a Occitània, i des d'allà el seu art es va estendre ràpidament cap a Catalunya, el nord d'Itàlia i altres regions europees.
El mot trobador prové del verb occità trobar, que significava 'compondre' o 'inventar'. La seva feina consistia precisament en crear poesia i música amb una gran elaboració tècnica. La llengua usada era l'occità.
A diferència del que sovint imaginem, molts trobadors no eren artistes pobres que vivien del que guanyaven al carrer. En molts casos pertanyien a la noblesa o estaven vinculats a les corts senyorials. Alguns fins i tenien posicions de gran poder, com el duc Guillem IX d'Aquitània, considerat el primer trobador conegut. Altres eren cavallers, clergues o nobles que cultivaven la poesia com una mostra de refinament cultural.
Els trobadors gaudien d'un gran prestigi social. Compondre versos elegants i dominar les complexes normes de la poesia era considerada una habilitat pròpia de les persones més cultes.
QUI EREN ELS JOGLARS?
Els joglars tenien una funció molt diferent. Generalment no escrivien les obres, sinó que les interpretaven davant del públic. Recorrien pobles, fires, places i castells oferint espectacles que combinaven música, cant, humor, acrobàcies, malabars o petites representacions teatrals. Eren autèntics artistes polivalents, capaços d'entretenir tota mena de públic.
Quan un trobador componia una cançó, sovint era un joglar qui s'encarregava de difondre-la. Memoritzava la lletra i la música i la interpretava allà on anava. D'aquesta manera, una composició podia arribar a centenars de quilòmetres del lloc on havia estat creada.
En una època en què la majoria de la població era analfabeta, els joglars actuaven com un veritable mitjà de comunicació. Portaven notícies, explicaven gestes militars, narraven llegendes, transmetien tradicions i entretenien la població.
L'AMOR CORTÈS
El tema més característic dels trobadors era l'anomenat amor cortès, que presentava l'enamorat com un servidor fidel de la dama, de manera semblant a la relació entre un vassall i el seu senyor feudal. La dona era idealitzada, considerada perfecta, noble i gairebé inaccessible.
L'enamorat havia de demostrar la seva lleialtat, paciència, discreció i humilitat. Sovint aquest amor era impossible o prohibit, ja que la dama acostumava a estar casada o pertànyer a un rang social superior.
No es tractava tant de descriure una relació real com de construir un ideal literari que exaltava la noblesa dels sentiments i el domini de les emocions. Aquest model va influir profundament en la literatura europea durant segles i encara avui es poden reconèixer molts dels seus elements en novel·les, pel·lícules i cançons romàntiques.
NO TOT ERA AMOR
Tot i que les cançons amoroses són les més conegudes, els trobadors tractaven molts altres temes. Componien poemes polítics per criticar reis o senyors feudals, escrivien peces satíriques per ridiculitzar enemics, cançons religioses, elegies dedicades a persones mortes o composicions que celebraven victòries militars.
Alguns poemes eren tan crítics que podien provocar conflictes polítics importants. La poesia medieval també era una eina de propaganda i de confrontació.
UNA POESIA PLENA DE TÈCNICA
Les composicions trobadoresques estaven sotmeses a normes molt estrictes. Els poetes controlaven amb precisió la mètrica, la rima, el ritme i l'estructura de les estrofes. Moltes peces presentaven esquemes complexos que exigien una gran habilitat literària.
Els trobadors també utilitzaven recursos retòrics sofisticats, metàfores elaborades, dobles sentits i referències culturals que, en alguns casos, només els membres més cultes de les corts podien comprendre plenament. Per aquest motiu, la poesia trobadoresca és considerada una de les primeres grans tradicions literàries en llengua romànica.
ELS INSTRUMENTS DELS JOGLARS
Els joglars feien servir una gran varietat d'instruments, entre els quals destacaven la fídula (avantpassada del violí), el llaüt, l'arpa, la rota, la flauta, la cornamusa, el tamborí o diferents tipus de percussió.
Moltes interpretacions combinaven veu i instruments, mentre que d'altres servien per acompanyar danses o espectacles. Encara que s'han conservat nombroses melodies medievals, no sempre sabem exactament com sonaven, perquè la notació musical de l'època era molt menys precisa que l'actual.
QUAN VAN DESAPARÈIXER?
L'esplendor dels trobadors va començar a decaure al segle XIII. Un dels motius principals va ser la Croada contra els càtars, impulsada entre 1209 i 1229, que va devastar bona part d'Occitània i va comportar la derrota de molts senyors que havien protegit aquesta cultura.
Posteriorment, l'aparició de noves formes literàries i musicals, juntament amb els canvis socials de la baixa edat mitjana, va anar transformant aquest model artístic.
Els joglars, en canvi, van continuar existint durant molts segles, encara que adaptant-se als nous temps. Amb el pas dels anys, alguns es van convertir en músics professionals, actors o artistes ambulants.
 |
| Detall d'un cançoner del segle XIII Font |
QUÈ HI HA DE CATALUNYA?
Els territoris de la Catalunya medieval van ser un dels principals focus de la poesia trobadoresca d'Europa. Durant els segles XI i XII, la noblesa catalana mantenia una relació molt estreta amb Occitània: hi havia matrimonis entre famílies nobles, aliances polítiques, interessos comercials i una intensa circulació de persones. De fet, es pot dir que pertanyien a un mateix espai politico-cultural. Per aquest motiu, la cultura dels trobadors es va integrar ràpidament a les corts catalanes. De fet, durant gairebé dos segles, Catalunya va ser un dels grans centres de la literatura trobadoresca, especialment després del declivi de moltes corts occitanes arran de la Croada contra els càtars.
Els trobadors eren catalans, però gairebé sempre escrivien en occità. La raó és que aquesta llengua ja s'havia consolidat com el gran idioma internacional de la poesia lírica, igual que segles més tard ho seria l'italià per a l'òpera. El català ja existia plenament com a llengua parlada i també apareixia en documents escrits, però encara no s'havia convertit en la llengua prestigiosa de la poesia cortesana. Amb tot, la llengua occitana que es feia servir solia tenir catalanismes.
TROBADORS CATALANS FAMOSOS
Guillem de Berguedà
És probablement el trobador català més famós. Va néixer cap al 1138 en una família noble del Berguedà i va portar una vida tan agitada com les seves composicions. Va participar en guerres feudals, es va enfrontar a diversos nobles i fins i tot va assassinar un rival, fet que el va obligar a fugir temporalment. Les seves obres, fins a 31 conservades, destaquen sobretot pels sirventesos, poemes satírics amb els quals atacava enemics polítics o personals. Tenia un estil directe, agressiu i sovint molt irònic. També va escriure poesia amorosa, però avui és recordat especialment per la seva sàtira.
Berenguer de Palou
Va ser cavaller i trobador durant la segona meitat del segle XII. Les seves composicions se centren principalment en l'amor cortès i mostren un estil refinat, molt representatiu de la poesia noble del seu temps. No en sabem gaire sobre la seva vida, només que va estar vinculada al comtat del Rosselló. Se'n conserven 12 composicions.
Cerverí de Girona
És el trobador català del qual conservem més obres. Va viure al segle XIII i va estar al servei de la cort reial, especialment sota el regnat de Jaume el Conqueridor i del seu fill Pere el Gran. Se li atribueixen més de 120 composicions, una quantitat extraordinària per a l'època.
Cerverí va escriure pràcticament tots els gèneres trobadorescos: cançons amoroses, poemes religiosos, composicions morals, sirventesos i peces didàctiques. La seva obra reflecteix una gran sofisticació tècnica i constitueix una font excepcional per conèixer la vida política i cultural del segle XIII.
I ELS JOGLARS CATALANS?
Pel que fa als joglars catalans, en sabem molt menys. La raó és que no han deixat obres escrites, ja que només les interpretaven. Actuaven davant de nobles, però també davant del poble. Ara bé, malgrat el seu anonimat, com a figura apareixen en multitud de documents medievals. Hi ha registres comptables on els reis i nobles anotaven els pagaments efectuats als joglars per actuar en banquets, casaments, coronacions o altres cerimònies. També apareixen en testaments, ordenances municipals i cròniques. Sabem, per exemple, que els reis de la Corona catalanoaragonesa mantenien joglars al seu servei i que aquests cobraven salaris o rebien roba, cavalls o aliments com a recompensa.
PER QUÈ EREN TAN IMPORTANTS?
Els trobadors catalans representen els primers grans escriptors vinculats als territoris catalans, encara que escrivissin en occità. Van contribuir a convertir la Corona catalanoaragonesa en un dels principals centres culturals de l'Europa medieval i van influir decisivament en el desenvolupament posterior de la literatura catalana.
Els joglars, malgrat haver deixat moltes menys petjades documentals, van ser indispensables perquè aquella poesia arribés al públic. Sense ells, moltes composicions no haurien traspassat els murs dels palaus ni haurien circulat entre les diferents corts.
En conjunt, trobadors i joglars van formar una xarxa cultural que va difondre música, poesia, notícies i idees per tota la Mediterrània occidental, i constitueixen un dels capítols més brillants del patrimoni literari medieval català.
I A LA RESTA D'EUROPA?
A la resta d'Europa hi havia poetes i músics, però la tradició dels trobadors occitans i catalans és considerada excepcional perquè va ser la primera gran escola de poesia lírica culta escrita en una llengua romànica i perquè va exercir una influència enorme sobre la literatura europea en general. Els artistes existien arreu, però el fenomen trobadoresc tenia unes característiques molt singulars.
Abans del segle XI, la cultura escrita europea era dominada pel llatí. Els monjos escrivien himnes religiosos, els clergues redactaven cròniques i també existia poesia culta llatina. Al mateix temps, hi havia una rica tradició oral de cançons populars, narradors i músics ambulants en moltes regions d'Europa, però gairebé no s'escrivia en les llengües parlades pel poble. Els trobadors van trencar aquest esquema.
També cal destacar la influència de la cultura trobadoresca en altres regions. A la península Ibèrica, per exemple, va influir en la lírica galaicoportuguesa entre els segles XII i XIV. I a Itàlia va influir en la coneguda com a Escola Siciliana durant el segle XIII. A més, entre els segles XII i XIV, als territoris de parla alemanya, els minnesänger es van inspirar en els trobadors occitans per a les seves composicions germàniques.
Es pot afirmar que la poesia dels trobadors occitans va ser el primer gran model internacional de poesia lírica en llengua vulgar a l'Europa medieval. Des d'Occitània aquest model es va estendre per bona part del continent i va inspirar noves escoles literàries, cadascuna també amb les seves característiques pròpies.
UN LLEGAT QUE ENCARA PERDURA
Encara que hagin passat molts segles, la influència dels trobadors continua ben viva. Van contribuir decisivament al naixement de la literatura en llengües romàniques, van establir les bases de la poesia lírica europea i van crear una nova manera d'entendre l'amor que ha arribat fins als nostres dies.
Els joglars, per la seva banda, van demostrar la importància de la transmissió oral en una societat sense impremta ni mitjans de comunicació. Gràcies a la seva memòria, habilitat i capacitat d'entretenir, van portar la cultura de castell en castell i de poble en poble.
En definitiva, els trobadors eren els creadors de les obres, mentre que els joglars n'eren els intèrprets i divulgadors. Junts van formar una de les parelles artístiques més influents de tota l'edat mitjana i van convertir la música i la poesia en una part essencial de la vida medieval.
