Les kharges (jarchas) valencianes
Des de fa anys, alguns sectors afirmen que les kharges (jarchas) valencianes demostren que el valencià ja existia abans de la conquesta de Jaume I i que, per tant, és una llengua diferent del català. Però, té sentit aquesta afirmació? Què eren realment les kharges?
%20valencianes.png) |
Les kharges són un dels testimonis més antics de les llengües romàniques de la península Ibèrica. Es tracta de breus composicions que apareixen al final de poemes cultes àrabs o hebreus escrits sobretot entre els segles XI i XII. Moltes d'elles van ser compostes en territoris que avui corresponen al País Valencià, però també a altres zones d'al-Àndalus, com l'actual Andalusia o Múrcia.
De vegades s'ha afirmat que aquestes kharges demostren que el valencià ja existia abans de la conquesta de Jaume el Conqueridor i que, per tant, és una llengua diferent del català. Tanmateix, aquesta interpretació no és compartida per la comunitat científica.
En primer lloc, la llengua de les kharges és el romanç andalusí, també conegut com a mossàrab. Es tracta d'un conjunt de parlars romànics desenvolupats a al-Àndalus a partir del llatí vulgar, però que van evolucionar durant segles en contacte amb l'àrab. Aquestes varietats van desaparèixer progressivament després de les conquestes cristianes i no van donar origen directe a les llengües actuals de la península.
A més, les kharges són textos extremadament breus, sovint de només unes poques línies. En molts casos presenten una ortografia difícil d'interpretar perquè estan escrites amb alfabet àrab o hebreu, que no representava tots els sons de les llengües romàniques. Això fa que la seva lectura sigui, en molts casos, incerta, tendenciosa i objecte de debat entre els especialistes.
És cert que en algunes kharges apareixen paraules que avui també existeixen en valencià, com "mare", "amic" o "amor". Però això no té res d'excepcional. Aquest vocabulari prové del llatí i és compartit per moltes llengües romàniques, inclosos el català, el gallec, l'aragonès, el castellà o el portuguès. La coincidència d'algunes paraules no permet establir una relació de filiació directa.
Després de la conquesta del territori valencià per part de Jaume el Conqueridor, es va produir una repoblació important amb colons procedents sobretot dels territoris catalans, i, en menor mesura d'Aragó i d'altres zones de la Corona. La documentació administrativa, notarial i jurídica dels segles XIII i XIV mostra que la llengua escrita de la majoria dels nous pobladors era la mateixa que s'utilitzava als comtats catalans. Prova d'això també és l'extensa literatura valenciana del segle XV.
Els experts consideren que el valencià forma part del mateix sistema lingüístic que el català. Aquesta classificació no es basa en arguments polítics ni identitaris, sinó en l'estudi comparat de la fonètica, la morfologia, la sintaxi, el lèxic i la documentació històrica.
Per això, les kharges constitueixen un testimoni extraordinari de la llengua que es parlava a al-Àndalus abans del segle XIII, però no poden usar-se com a prova que el valencià sigui una llengua diferent del català. Representen una realitat lingüística anterior i diferent, que va desaparèixer a mesura que el valencià medieval dominava la vida i els afers del Regne de València.
Totes les cròniques, des de la catalana de Ramon Muntaner (poc després de la conquesta de València) fins a la del valencià Gaspar Escolano (cronista oficial a principis del segle XVII) expliquen el mateix: el català que van portar els repobladors catalans es va constituir en llengua principal del Regne de València, actual valencià.
