Introducció a l'edat contemporània

L'edat contemporània es va iniciar a finals del segle XVIII i s'estén fins al present. Els esdeveniments clau que van encetar aquest període van ser la Revolució Industrial, que va néixer a Anglaterra a mitjans de segle, i la Revolució Francesa, que va començar en 1789 amb la presa de la Bastilla. 

Curiosament, hi ha qui diu que l'edat contemporània ja ha finalitzat i que nosaltres ens trobem en una nova etapa de la història que mereix un nom propi. Però de moment no hi ha un consens sobre això. Amb tot, aquesta introducció a l'edat contemporània arribarà només fins a finals del segle XX, perquè crec que el segle XXI és una nova edat, potser l'edat final.

Algunes característiques generals d'aquesta etapa històrica són la priorització dels valors democràtics i republicans, si més no a Occident. Això va conformar el Nou Règim, que va deixar enrere l'antic basat en una societat estamental, amb classes privilegiades i no privilegiades. Aquest Nou Règim va néixer amb el caliu de la Il·lustració, la Revolució Industrial i el capitalisme, que va assentar la burgesia com a força principal. Els progressos en la qualitat de vida, en la tecnologia, en la medicina i en el món laboral de mica en mica va fer millorar la vida diària de molta gent, tot i que alguns d'aquests avenços es van produir enmig de lluites socials i conflictes de tota mena. Per contra, cal esmentar l'augment de la desigualtat socioeconòmica, l'auge dels totalitarismes i el desastre mediambiental en què ens hem ficat. La probabilitat d'una extinció humana en futures dècades és una opció real.

DURANT EL SEGLE XIX

Després de la Revolució Francesa va sorgir un líder amb la intenció de posar ordre en una societat enfrontada que intentava sortir endavant amb els seus nous ideals. Aquest seria Napoleó Bonaparte, que l'any 1804 es va proclamar emperador de tos els francesos després de protagonitzar un cop d'estat. Tot seguit va pacificar el seu país, però va entrar en guerra amb altres potències europees que no veien amb bons ulls el que estava passant. França es va llençar a conquerir Europa mentre difonia els principis de llibertat i igualtat. Finalment va ser vençut en la batalla de Waterloo l'any 1815 per una coalició de potències. La monarquia absoluta es va tornar a establir a França i es va iniciar un període de la història europea que coneixem com a Restauració, en què els estats tornaven als vells costums absolutistes. 

Sota la influència de la Il·lustració i amb una Espanya desgastada per la guerra contra els francesos, les colònies espanyoles d'Amèrica van començar a revoltar-se i a proclamar una rere una altra la seva independència. Tenien com a antecedents revolucionaris la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa, i no van deixar escapar l'oportunitat de reclamar els seus drets i la seva sobirania nacional. 

Anys en què es va efectuar la independència de cada país americà (el color representa l'estat colonitzador)




La Restauració va durar poc perquè a partir de 1820 es van desencadenar una sèrie de revolucions liberals per tot Europa per tal de aixafar per complet l'Antic Règim. Aquestes revolucions van durar fins a mitjans de segle. Enmig de tot, van néixer les primeres mostres organitzades del moviment obrer, que també volia reclamar els seus drets davant la burgesia. La burgesia controlava el capital i infonia en la societat els valors de la llibertat i la propietat, però tenia els seus treballadors molt descontents i en pèssimes condicions. A partir d'aquest procés revolucionari de transformació va néixer la societat de les classes socials, separades no pel seu naixement, sinó per la seva capacitat de consum i de generar diners. 

Els darrers moviments culturals i artístics que havia deixat l'edat moderna eren la Il·lustració (basada en el coneixement, la raó i l'objectivitat) i el neoclassicisme (basat en la recuperació de l'art grec i romà, amb línies clares i senzilles). Doncs al principi de l'edat contemporània va tenir moltíssima força un nou moviment: el romanticisme. El seu origen el trobem a Alemanya i Anglaterra, amb una escampada brutal per tot el continent influenciant des del pensament polític fins a la pintura. El romanticisme fomentava la subjectivitat en comptes de l'objectivitat, la imaginació en comptes de la intel·ligència i allò que és sublim en comptes d'allò que és clàssic. A més, exaltava l'individualisme i el nacionalisme. Això últim és molt important, perquè de sobte les nacions amb estat i les que no el tenien van començar a buscar en el passat les seves arrels per tal de legitimar les seves aspiracions, que podien ser acabar de sotmetre i absorbir culturalment i lingüísticament altres pobles o precisament evitar ser sotmès i absorbit per qui tenia la força de l'estat al darrere. En molts casos, aquest nacionalisme va resultar en manipulacions històriques i en sentiments d'odi. La major part de la historiografia dels estats europeus actuals han tingut o tenen la seva dosi de manipulació.

Altres moviments importants durant el segle XIX, sobretot a nivell artístic, van ser el realisme, l'impressionisme i el modernisme. Parlem-ne.

El realisme era el contrari de l'idealisme. Aquest moviment, que es va originar a França, rebutjava les exageracions emocionals, tot allò exòtic, perquè buscava ser proper i directe. Les escenes de la vida quotidiana, la feina, la família, són les coses que calia retratar i mostrar al món, tant per mitjà de la pintura com de la literatura. El realisme va ser molt actiu denunciant les injustícies socials i es va comprometre amb les classes baixes.

L'impressionisme, en canvi, buscava retratar la simple impressió visual de les coses, amb colors sense barrejar i sense amagar la pinzellada. Els impressionistes es van centrar en la pintura a l'aire lliure, donant tot el protagonisme a la llum i el color. França també va ser el bressol d'aquest tipus d'art.

El modernisme, també conegut com a art nouveau, va néixer com un corrent literari que després es va plasmar en altres àmbits, com la pintura, l'arquitectura i la música. Es va iniciar a finals del segle XIX i va durar fins a mitjans del segle XX. Buscava la connexió amb la natura en contrast amb el món industrialitzat i urbanitzat que tenia al voltant. Volia trencar amb l'estàndard acadèmic i començar de cero un nou estil. Com a art decoratiu, va deixar manifestacions molt característiques en carrers de diverses ciutats, però amb una personalitat pròpia segons la regió. Pel que fa a l'arquitectura, tenim a casa nostra un gran representant del modernisme: Gaudí, que va omplir Barcelona amb les seves obres. 

DURANT EL SEGLE XX

Durant la primera meitat del segle XX, el colonialisme europeu tenia posada la seva mirada a l'Àfrica, que explotava sense mesura per tal d'aconseguir recursos per mantenir i superar els progressos d'aquesta nova era. Àfrica va ser literalment repartida entre Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Portugal i Regne Unit. Si en 1870 només un 10% del continent estava controlat pels europeus, aquesta xifra augmentaria fins el 90% l'any 1914. Només Etiòpia i Libèria eren independents en aquella època. La Conferència de Berlín de 1884 havia servit com a punt de partida en aquest repartiment. Seria durant la segona meitat del segle XX quan es produiria la descolonització africana, tot just passada la Segona Guerra Mundial.

Repartiment d'Àfrica l'any 1914




En oposició a les idees de democràcia i llibertat, en aquest segle van sorgir dictadures amb diferents ideologies que fins i tot van causar guerres. El capitalisme, a més, es va trobar davant d'un enemic fort: el socialisme i la seva versió més revolucionària, el comunisme. El comunisme predicava una societat sense cap mena de classes i sense propietat privada. L'activitat econòmica havia de ser organitzada només per l'estat. Tots dos models, capitalisme i comunisme, van topar violentament durant bona part del segle XX.  

Dos esdeveniments que van sotragar Europa de dalt a baix van ser les dues guerres mundials. Totes dues provocades per Alemanya i que van causar desenes de milions de víctimes, tant civils com militars. 

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) van ocórrer dos esdeveniments de gran impacte. L'any  1917, es va dur a terme la Revolució Russa, que va enderrocar l'absolutisme dels tsars (títol dels reis russos) i va propiciar el naixement de la Unió Soviètica de la mà de Lenin. Aquest seria el primer estat comunista de la història. A més, quan la guerra estava acabant, va fer acte de presència una soca del virus de la grip extremadament mortífera que va matar més persones que la pròpia guerra. Cap racó del món va quedar sense els seus efectes. La coneixem com a grip espanyola, perquè va ser a Espanya on es va començar a informar sobre ella. 

Hospital improvisat a Kansas, Estats Units, amb malalts de grip espanyola
Font




Amb la Primera Guerra Mundial finalitzada, van néixer a Europa nous estats, però sense respectar minories nacionals que hi havia a dins, fet que originaria greus enfrontaments en el futur. A més, es va desmembrar l'Imperi Otomà, que segles enrere havia causat la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient. També es va crear la Societat de Nacions, precedent de l'actual ONU, per tal de mantenir la pau al món. Però una Alemanya ferida i en crisi va permetre l'auge del nazisme, i a Itàlia va sorgir el feixisme. L'any 1939 esclatava la Segona Guerra Mundial, que va durar fins el 1945. El món descobria els horrors dels camps de concentració i extermini mentre que Estats Units es posicionava definitivament com a primera potència mundial. La Segona Guerra Mundial acabaria amb el llançament de dues bombes atòmiques estatunidenques sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki.

La següent guerra d'influència mundial seria molt diferent de les anteriors. La Guerra Freda no va ser un conflicte armat, sinó un estat permanent d'amenaça entre dos blocs oposats: el bloc capitalista liderat pels Estats Units i el bloc comunista liderat per la Unió Soviètica (URSS). Totes dues potències van estar immerses en una cursa d'armaments i, alhora, en una cursa per conquerir l'espai. Aquesta "guerra" va acabar a la dècada dels vuitanta, quan les dues potències líders van patir una crisi econòmica i la Unió Soviètica va entrar en una fase de transformació que ocasionaria la seva fi. La caiguda del mur de Berlín, l'any 1989, marcaria el final simbòlic de la Guerra Freda.

PROS I CONTRES DEL PROGRÉS

El telèfon, la premsa, la ràdio i la televisió van canviar per sempre la manera de comunicar-se dels humans, sense oblidar tot el camí que va recórrer el camp de la fotografia. Els avenços en medicina van facilitar la cura de moltes malalties mortíferes i van millorar enormement la salut de moltes persones. Els mitjans de transport es van modernitzar de forma sorprenent i la manera de viatjar i comerciar va canviar del tot.

Ara bé, la carrera tecnològica va ser accelerada des de la Revolució Industrial, produint a nivells massius i construint una societat absolutament consumista. Tot plegat ha generat un dany mediambiental sense precedents, amb uns efectes que ara comencem a percebre de debò. També cal dir que el capitalisme no ha pogut assegurar estabilitat a llarg termini i les crisis econòmiques han aparegut regularment. A més, la desigualtat que s'ha creat ha generat una ruptura entre mons. Un primer món plenament avançat i un tercer món pobre, ple de mancances i penúries, en molts casos sortit de la descolonització africana. Entre mig, un bon grapat d'estats en una constant inestabilitat i sense trobar la manera de posar-se al mateix nivell que el primer món. 


Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els romans

El "descobriment" d'Amèrica

L'Epopeia de Guilgameix

El castellà a Catalunya al llarg del temps

Els sumeris