Capitalisme i socialisme
Capitalisme i socialisme són dos sistemes econòmics que han tingut una gran incidència en la política de finals del segle XIX i de tot el segle XX. Però, de què van exactament?
 |
El capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada dels factors de producció (terra, capital i treball). En aquest sistema, els individus i les empreses competeixen entre ells per obtenir beneficis. Els preus dels béns i serveis es determinen per l'oferta i la demanda en el mercat.
El socialisme, en canvi, és un sistema econòmic basat en la propietat social dels factors de producció. En aquest sistema, els mitjans de producció són propietat de la societat en conjunt, o millor dit de l'estat, i la producció es planifica per satisfer les necessitats de la població.
LA BURGESIA
Durant la part final de l'edat mitjana i tota l'edat moderna, la burgesia es va consolidar com un poder que topava amb els interessos de la societat estamental de l'Antic Règim, en el qual les classes socials solien regir-se pels drets feudals i de sang, cosa que significava que la posició social d'una persona era hereditària i no es podia modificar per l'esforç individual o els mèrits.
El creixement de les ciutats europees a partir del segle XII va fer sorgir amb força grups socials que podien assolir un nivell de vida satisfactori gràcies al seu treball de producció, comerç i serveis. Eren artesans, mercaders i professionals, com juristes, metges i notaris.
Mentre que en la societat feudal el primer estament era el clergat, amb accés a l'educació i la cultura, el segon era la noblesa, encarregada dels assumptes polítics i militars. Tots dos tenien privilegis fiscals, posseïen moltes terres i es basaven en llinatges familiars. Dins del tercer estament hi havia la resta del poble, que solia viure en la pobresa. D'aquest estament en sorgirien els burgesos, que durant l'edat moderna aconseguirien una vida acomodada i una gran influència fins a convertir-se en enemics de les classes privilegiades. A foc lent es cuinava un canvi radical de la societat.
Gràcies a la Revolució Gloriosa de 1688 produïda a Anglaterra, per primer cop la burgesia va formalitzar el seu poder i influència política en un govern, marcant el camí cap a la Revolució Industrial. Els empresaris i homes de negocis triomfaven més que la noblesa i l'aristocràcia, i el capitalisme era el model econòmic que de forma natural s'imposava.
EL CAPITALISME
Tot i que el capitalisme ja treia el cap durant tota l'edat moderna, va ser cap a finals del segle XVIII que va ser teoritzada i analitzada amb profunditat. La teoria del capitalisme modern s'atribueix generalment a l'economista escocès Adam Smith. La seva obra més coneguda, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations (Una investigació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions), publicada el 1776, va explicar el funcionament d'una economia de mercat. Smith teoritzava sobre conceptes clau del capitalisme, com la divisió del treball, la mà invisible del mercat i la importància de l'interès propi per a la prosperitat econòmica.
Per altra banda, l'anglès Thomas Malthus va influir en el desenvolupament de la teoria capitalista amb la seva visió sobre la població i els recursos, plantejant un desafiament a la sostenibilitat del sistema. La seva obra més coneguda seria An Essay on the Principle of Population (Un assaig sobre el principi de la població), publicada el 1798.
La Revolució Francesa seria la primera mostra de liberalisme al continent europeu, que estava contraposat a l'absolutisme de l'Antic Règim. De la mà del liberalisme, que defensava la llibertat individual (de pensament, de reunió, de religió, de propietat, de premsa, etc), la igualtat davant la llei i la separació de poders, anava el capitalisme. Durant el segle XIX, les revolucions liberals van canviar multitud de governs, i eren dirigides principalment per la burgesia.
La classe obrera que va néixer amb la Revolució Industrial defensava en un principi el liberalisme, ja que creia que li seria beneficiós. Però quan va veure que el capitalisme no satisfeia les seves necessitats i reivindicacions, van sorgir les vagues i els sindicats, que cada cop estarien més amarades per una nova ideologia: el socialisme. Els obrers treballaven en unes condicions penoses i van veure en el socialisme una manera de lluitar contra el poder dels amos burgesos.
EL SOCIALISME
El socialisme va sorgir com a resposta a les desigualtats socials i les dures condicions de vida dels obrers. En aquest context, diversos pensadors i filòsofs van criticar el liberalisme econòmic i el capitalisme industrial. Van sorgir diferents corrents de pensament que proposaven alternatives socialistes:
Socialisme utòpic
Els primers socialistes, com Saint-Simon, Charles Fourier i Robert Owen, van proposar models de societats ideals basades en la cooperació, la igualtat i la propietat col·lectiva. Aquests models eren teòrics i no tenien una estratègia clara per assolir-los.
Socialisme científic
Karl Marx i Friedrich Engels van desenvolupar el socialisme científic, basat en una anàlisi materialista de la història. Afirmaven que el capitalisme tenia contradiccions internes que provocarien la seva caiguda i la instauració d'un sistema socialista basat en la propietat social dels mitjans de producció i la planificació econòmica.
Els primers socialistes també es van inspirar en la Il·lustració, ja que aquesta defensava la igualtat i els drets individuals. El socialisme clàssic va néixer com a una proposta revolucionària per transformar la societat i crear un sistema més just i solidari.
Al llarg del segle XX va evolucionar en diversos corrents, alguns més radicals (comunisme) i d'altres més reformistes (socialisme europeu actual), però sempre amb l'objectiu final d'assolir una major igualtat social i una gestió més justa de l'economia. Amb tot, cap govern mai ho ha aconseguit, i sovint els models polítics i econòmics basats en el socialisme han acabat en dictadures o pseudodemocràcies, com el cas de la Xina, Cuba o Rússia.
En molts casos l'etiqueta de comunista ha quedat relegada a aquests i altres països que han volgut establir per la força un model socialista tradicional més o menys extrem, mentre que l'etiqueta socialista se l'han quedat la majoria dels partits polítics actuals d'esquerra, tot i que més aviat se'ls hauria d'anomenar capitalistes moderats, perquè es troben molt lluny del socialisme primerenc.
Durant el segle XX, en especial després de la Segona Guerra Mundial, el món va quedar dividit en dos blocs ideològics: el capitalista (amb els Estats Units al capdavant) i el comunista (amb l'URSS com a líder). Aquest enfrontament polític, econòmic, social, ideològic, militar i propagandístic donaria lloc a la Guerra Freda. Se li diu així perquè en realitat no hi va haver cap guerra directa entre aquestes dues superpotències.
Ni el capitalisme ni el comunisme han demostrat ser sistemes fiables i beneficiosos per al conjunt de la població. Molts dels principals problemes de la gent corrent continuen sense resoldre's, i d'altres han empitjorat. Val a dir que en realitat cap país ha pogut encara crear una societat completament comunista, i molts dels efectes que tindria assolir-ho queden només en el relat teòric.
Avantatges del capitalisme
En un mercat competitiu, les empreses tenen l'incentiu de desenvolupar nous productes i millorar l'eficiència per guanyar quota de mercat. Això ha impulsat el progrés tecnològic i la creació de nova riquesa.
El sector privat genera la major part dels llocs de treball en les economies capitalistes. La inversió i el creixement econòmic creen noves oportunitats laborals.
La teoria diu que la competència en el mercat condueix a una assignació més eficient dels recursos, ja que les empreses han de minimitzar costos per oferir preus competitius.
El capitalisme permet la llibertat individual a l'hora de triar què produir, consumir i invertir.
La competència genera una gran oferta de productes i serveis per satisfer les necessitats i gustos dels consumidors.
Desavantatges del capitalisme
El capitalisme pot generar una gran desigualtat en la distribució de la riquesa. En alguns casos, la bretxa entre rics i pobres es pot ampliar.
L'afany de benefici fa que les empreses caiguin en l'abaratiment dels costos de producció a costa de generar greus problemes mediambientals i penoses condicions de feina.
El capitalisme és susceptible a crisis periòdiques, on es poden produir augments de l'atur i la recessió.
En alguns sectors, la competència pot desaparèixer i sorgir monopolis o grans corporacions amb un poder excessiu que poden influir en el mercat i la política.
El mercat no sempre proporciona béns i serveis públics, com educació o sanitat, de manera eficient. A vegades cal la intervenció directa de l'Estat.
El capitalisme ha estat clau en l'esclavitud i colonització africana durant el segle XX i ha generat l'escalfament global actual.
Avantatges del comunisme
En teoria, el comunisme eliminaria la propietat privada i la desigualtat econòmica, creant una societat on tothom rep segons les seves necessitats i contribueix segons les seves capacitats.
La propietat col·lectiva dels recursos i la planificació centralitzada de l'economia podrien, en teoria, garantir que tothom tingui les necessitats bàsiques cobertes.
El comunisme promou la cooperació entre individus en benefici del conjunt de la societat.
La planificació centralitzada podria evitar crisis econòmiques cícliques típiques del capitalisme.
Desavantatges del comunisme
Si a tothom se li assigna per igual, independentment de la seva feina i esforç, és fàcil que hi hagi menys innovació.
L'Estat controlaria tota l'activitat econòmica, eliminant la llibertat individual per triar què produir, consumir i invertir.
Planificar tota una economia de manera eficient segons el sistema comunista seria una tasca molt complexa i susceptible de greus errors. Sovint es produiria manca de productes bàsics.
Com que s'elimina la competència del mercat, la quantitat i varietat de béns i serveis disponibles seria menor.
La implementació històrica del comunisme ha resultat en règims autoritaris que limiten les llibertats polítiques i socials.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
EL GAT SABERUT
