La Guerra Freda

La Guerra Freda va ser l'enfrontament polític, ideològic, econòmic i cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica produït entre 1945 i 1989. 


Amb l'acostament de la fi de la Segona Guerra Mundial, les tres grans potències aliades (Estats Units, la Unió Soviètica i el Regne Unit) es van reunir entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945 a Potsdam, Alemanya, per acordar les condicions de pau. Entre altres coses, es va pactar la divisió d'Alemanya i Berlín. Una part quedaria sota control occidental i capitalista i l'altra quedaria sota control oriental i comunista.

Només quedava el Japó sense rendir-se, però els Estats Units ja tenien preparat el seu atac nuclear per doblegar el país nipó. Al final de la Conferència de Potsdam el president americà, Harry Truman, va explicar al primer ministre soviètic, Joseph Stalin, la gran notícia de la creació de la bomba atòmica

Després de la destrucció d'Hiroshima i Nagasaki, la Segona Guerra Mundial arribava oficialment a la seva fi. Aquest fet va esperonar la Unió Soviètica a accelerar el seu programa nuclear per posar-se al mateix nivell que els Estats Units. Totes dues potències, amb sistemes polítics totalment diferents, es jugaven ser la primera potència mundial, ja que Europa havia quedat molt tocada per la guerra i en una gran crisi.

Tot just acabar el conflicte més sagnant de la història, totes dues potències van començar a recelar l'una de l'altra. En realitat, aquests sentiments venien de molt temps enrere. 

Durant la Guerra Civil Russa (1917-1923), Washington va ajudar els partidaris del tsarisme a lluitar contra l'Exèrcit Roig creat pels bolxevics, però no va aconseguir aturar l'onada comunista que acabaria creant l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) o Unió Soviètica. Per tant, tot i que durant la Segona Guerra Mundial van haver de col·laborar per derrotar el nazisme, la desconfiança i tensió entre les dues potències era d'esperar.

Els Estats Units van decidir aplicar polítiques de contenció per a la propaganda ideològica russa, que s'estenia com una taca d'oli per Europa Oriental i altres parts del món. A més, els estatunidencs van presentar el 1947 el Pla Marshall, una sèrie d'ajudes econòmiques per reconstruir Europa i frenar l'avanç del comunisme. Aquesta estratègia va contrarestar el creixement dels partits comunistes a Europa Occidental. 

El buit de poder que hi havia en l'Europa de la postguerra va facilitar que Washington i Moscou escampessin la seva influència a tort i a dret.

El 1949 es va crear l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) amb el fi d'integrar militarment tots els països que volguessin protegir-se del comunisme. La Unió Soviètica va reaccionar el 1955 creant una aliança similar per mitjà del Pacte de Varsòvia, que aplegava les nacions dins de l'òrbita russa. D'aquesta manera es reforçava la divisió ideològica d'Europa. La part occidental sota el capitalisme i la part oriental sota el comunisme. La frontera entre aquestes dues ideologies va rebre el nom de Teló d'Acer, que Winston Churchill ja havia fet servir en un discurs l'any 1946.

Els Estats Units i la Unió Soviètica van engegar una cursa armamentista sense precedents per tal d'aconseguir la producció més gran d'armes possible, entre les quals destacaven sens dubte les armes nuclears. Els assajos nuclears es van convertir en demostracions de força per espantar l'enemic. 

Tant els Estats Units com la Unió Soviètica van intervenir en la política interna de molts països per reprimir la dissidència, reforçar els seus aliats i impulsar cops d'estat afins als seus interessos ideològics. Alhora, lluitaven entre si a través de la propaganda ideològica i l'espionatge de les seves agències d'intel·ligència, la CIA i el KGB. Per això li diem Guerra Freda, perquè tot i estar tècnicament en pau, tots dos països van mantenir una lluita incansable per fer-se la guitza l'un a l'altre. 

Dues guerres importants en què van estar implicats estatunidencs i soviètics van ser la Guerra de Corea (1950-1953) i la Guerra del Vietnam (1955-1975). Cadascun d'ells ajudava al bàndol més proper a la seva ideologia. 

Corea havia estat envaïda pels japonesos i, com que van perdre en la Segona Guerra Mundial, la península es va dividir en dos estats l'any 1948 agafant el paral·lel 38 com a frontera: el nord lligat a l'URSS i amb el suport de la Xina, i el sud lligat als EUA. Dos anys després, Corea del Nord, amb l'ajuda de l'URSS i la Xina, va envair el sud provocant una guerra que va implicar els Estats Units i forces de l'ONU. Entre 4 i 6 milions de persones, la majoria civils, van morir durant el conflicte. Finalment, es va acordar aturar el foc, tot i que Corea del Sud no va signar res. La pau oficial tampoc va ser signada mai per cap dels països implicats, així que, tècnicament, les dues Corees encara estan en guerra.

Pel que fa al Vietnam, es va generar una situació similar. Fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la regió d'Indoxina estava dominada per França. Però la guerra va causar inestabilitat a la zona i diverses revoltes per assolir la independència dels francesos. A l'acabar la guerra, França va voler reprimir els moviments independentistes, cosa que va fer esclatar la Guerra d'Indoxina (1946-1954) que va fer anar de corcoll els francesos. Al final França va haver d'acceptar la independència de les seves colònies indoxineses, entre elles Vietnam. Però Vietnam va quedar dividit en dos: el nord amb un govern comunista i el sud amb un govern capitalista. I, com va passar a Corea, aquests dos estats van acabar combatent entre si. Mentre que l'URSS, la Xina i Cuba van enviar armes i assessors militars a Vietnam del Nord, els Estats Units van enviar, a més, multitud de tropes a lluitar. Però el gegant americà acabaria més que escaldat en aquest conflicte fins a la derrota total, i el Vietnam seria reunificat sota un govern comunista.

Durant la Guerra Freda, l'equilibri entre els Estats Units i la Unió Soviètica es va sostenir en el temor d'un conflicte nuclear que provoqués la mútua destrucció. El moment de màxima tensió mundial va ser la crisi dels míssils de Cuba (1962). Enmig d'un conflicte entre els Estats Units i la Cuba que començava a governar Fidel Castro, els russos van decidir ajudar els cubans instal·lant míssils nuclears al país per dissuadir Washington d'iniciar la invasió de l'illa. Com a resposta, el president Kennedy va enviar vaixells i avions de guerra a la mar del Carib. Després de dies d'extrema tensió, els russos es van fer enrere. Van dir a Washington que s'emportarien les armes nuclears si no envaïen l'illa i si retiraven les armes que l'OTAN havia instal·lat a Turquia i que apuntaven a Rússia. Finalment, es va arribar a un acord que va impedir una guerra de conseqüències imprevisibles. 

Un altre tret característic de la Guerra Freda va ser la cursa espacial, que es va iniciar amb el llançament de l'Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial que va orbitar la Terra i que va estar a càrrec dels soviètics. El 1958 els Estats Units van fundar la NASA per competir amb tot amb el seu rival. Les dues superpotències no deixaven d'aconseguir èxits, però qui primer va posar l'home a la Lluna va ser els Estats Units, l'any 1969, gràcies a la missió Apollo 11.

A partir de 1985, el president Gorbatxov va intentar reestructurar el model d'estat soviètic. El 26 d'abril de 1986 tindria lloc l'accident nuclear de Txernòbil, el pitjor de la història, que faria trontollar el sistema polític rus. Tres anys després, enmig d'una gran crisi política i econòmica, el mur de Berlín va caure. I entre 1990 i 1991 la Unió Soviètica es desintegrava donant lloc a 15 estats: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan i la mateixa Rússia. Així la Guerra Freda arribava a la seva fi.



Informació extra

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

La pesta negra

La religió a l'edat mitjana

Introducció a l'edat mitjana

Edat Moderna

Les croades