La Revolució Industrial
La Revolució Industrial va ser un procés de profundes transformacions econòmiques, socials, culturals i tecnològiques. Es va desenvolupar principalment entre mitjans del segle XVIII i el 1914. Va tenir el seu origen a Gran Bretanya i va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. El seu impacte es va estendre a tots els àmbits de la societat.
 |
A mitjans del segle XVIII, l'economia de l'Antic Règim, basat en la societat estamental i l'absolutisme, continuava sent fonamentalment agrícola, i la producció de béns de consum, artesanal. El treball artesanal amb prou feines havia variat des de la baixa edat mitjana, mentre que l'agricultura, amb mètodes rudimentaris des de feia més de 1.000 anys, proporcionava als pagesos els aliments justos per a la subsistència i per pagar tributs a la noblesa, propietària de les terres. Però, de sobte, la societat va començar a canviar gràcies als ideals il·lustrats i la modernització de les feines. L'Antic Règim es va anar ensorrant de mica en mica i d'una societat estamental dividida en classes privilegiades i no privilegiades es va passar a una societat liberal i capitalista, on els burgesos dirigien l'economia.
Els historiadors solen dividir la Revolució Industrial en dues parts consecutives. La primera revolució industrial, que va durar des de mitjans del segle XVIII fins al voltant del 1830, va estar limitada principalment a Gran Bretanya. I la segona revolució industrial, que va durar des de mitjans del segle XIX fins al 1914, va tenir lloc a Gran Bretanya, Europa continental, Amèrica del Nord i el Japó. Més tard, al segle XX, la segona revolució industrial s'estendria a altres parts del món.
Durant aquest període es va viure les més grans transformacions econòmiques, tecnològiques i socials de la història de la humanitat, que va veure el pas des d'una economia rural basada fonamentalment en l'agricultura i el comerç a una economia de caràcter urbà, industrialitzada i mecanitzada.
PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Va aparèixer a Gran Bretanya gràcies a les condicions polítiques i socials que s'hi van desenvolupar. Entre 1642 i 1651 Anglaterra va ser sotragada per diverses guerres civils entre monàrquics (cavaliers) i parlamentaris (roundheads). Els monàrquics defensaven la plena autoritat del rei. Els parlamentaris, en canvi, volien disminuir dràsticament el poder reial i fer que el Parlament assumís molta més autoritat. A més, consideraven que la monarquia volia tornar a imposar el catolicisme per damunt del protestantisme, religió adoptada a principis del segle XVI. Els parlamentaris van guanyar i van posar límits al poder del rei.
Poc després, el rei Jaume II va intentar redirigir la monarquia cap a l'absolutisme i el catolicisme. El resultat va ser la Revolució Gloriosa de 1688, que va substituir la dinastia dels Estuarts, a la qual pertanyia Jaume II, per l'Orange-Nassau, amb Guillem III com a nou rei. Aquesta dinastia seria molt més permissiva amb el poder del Parlament anglès. De fet, en aquell moment, Anglaterra va ser el primer país d'Europa en instaurar una monarquia parlamentària, un segle abans de la Revolució Francesa, en què la burgesia adquiria poder polític i una gran influència social i el rei passava a ser un figura de caire més simbòlic.
El cas és que tot seguit arribaria una època estable amb la dinastia Orange-Nassau. Un cop van quedar sense descendència, la dinastia de Hannover la va reemplaçar, l'any 1714, continuant el període d'estabilitat. Anglaterra, que ara formava part del Regne de la Gran Bretanya (Anglaterra i Escòcia), gaudia de més llibertats civils que la resta d'Europa. També la seva burgesia tenia tot de cara per a la producció i el comerç, mentre que als països absolutistes patia de constants entrebancs per causa de pertànyer al Tercer Estat, el poble, una classe no privilegiada segons l'ordre social establert. Només la noblesa i el clergat tenien privilegis i per a ells l'ascens de la burgesia no era desitjable.
Anglaterra ja tenia consolidada una bona xarxa comercial amb les seves colònies, perquè era un imperi. Un bon grapat d'empresaris havien aplegat molta riquesa gràcies al comerç de te, tabac o el tràfic d'esclaus. A més, comptava amb abundància de matèries primeres essencials per al progrés que vindria, com el ferro i el carbó. El capitalisme, que facilitaria les investigacions científiques, sanitàries i tècniques, seria el nou motor de l'economia. A partir d'aquí, els empresaris i homes de negocis triomfarien sobre la noblesa i l'aristocràcia, que haurien d'adaptar-se al capitalisme incipient o empobrir fins a no ser res.
Per començar, els progressos tècnics al camp van ocasionar una autèntica revolució agrícola a principis del segle XVIII. L'agrònom Jethro Tull va inventar el 1701 una sembradora accionada per cavalls que distribuïa les llavors de manera uniforme per una parcel·la de terra i les plantava a la profunditat correcta. Fins aleshores, la sembra es feia principalment a mà. En les dècades següents, aquest invent s'escamparia per tot el món rural anglès.
 |
| Sembradora de Jethro Tull |
En 1698, l'enginyer Thomas Savery havia patentat la primera màquina de vapor, que consistia en un motor capaç d'elevar aigua per mitjà del foc. En 1712 el ferrer Thomas Newcomen la va perfeccionar, amb l'ajuda del físic Robert Hooke i el mecànic John Calley. Aquesta màquina va ser encara més millorada per l'enginyer i químic James Watt. L'any 1769 la revolucionària màquina de vapor de Watt va ser patentada. Des d'aleshores, aquest invent seria clau per al transport, amb la seva aplicació al vaixell de vapor l'any 1787, i per al procés d'industrialització, ja que seria aplicat també a la maquinària de les fàbriques.
 |
| Màquina de vapor de Watt |
Al camp tèxtil també s'hi feien importants progressos. L'any 1764 el teixidor James Hargreaves va inventar la primera màquina de filar, anomenada jenny, que va reduir la quantitat de treball necessària per produir tela. Tres anys més tard, els empresaris Richard Arkwright, John Kay i Thomas Highs la van perfeccionar i va sorgir la waterframe, una màquina de filar molt més productiva. Hi ha una mica de polèmica sobre el paper que hi van tenir, però sembla que tots tres van participar en la seva creació. El cas és que la industria tèxtil viuria una revolució sense precedents.
 |
| La jenny de Hargreaves |
La indústria de la llana i el cotó va permetre l'enriquiment de la burgesia catalana i la creació d'una xarxa comercial que arribava fins a Amèrica, ja que la monarquia borbònica es va veure obligada a permetre als ports catalans comerciar amb ella. A la dècada de 1780, Barcelona era la ciutat on més teixits s'estampaven, les famoses indianes. També l'exportació de cereals, vi i aiguardent van generar un bon dineral. Aquesta base va servir per invertir i generar progrés intentant seguir la petjada britànica. Durant el segle XVIII la població de Catalunya pràcticament es va duplicar i era el principal motor industrial de la península Ibèrica i de tota la Mediterrània.
Tornem a Gran Bretanya, on les ciutats van créixer moltíssim i es van omplir de fàbriques que treballaven el tèxtil i on es fabricaven més màquines per a diferents usos. Per a la producció de ferro de qualitat es necessitava carbó per alimentar els forns. El cotó, el ferro i el carbó van ser, per tant, la base de la indústria moderna. Però la nova classe social obrera que s'havia format a les ciutats patia per complir amb les demandes dels empresaris. Els torns laborals podien ser de 12, 14 o 16 hores diàries a ritme intens i per un salari fixat al gust del patró. No hi havia cap reglament ni res que pogués protegir els treballadors. També les dones i els nens acabaven treballant a les fàbriques i amb sous més baixos malgrat que sovint la productivitat era comparable a la dels homes.
Les guerres napoleòniques (1803-1815), en què Napoleó va conquerir part d'Europa per escampar els ideals revolucionaris francesos, van ocasionar una baixada de rendiment comprensible de la indústria. Però, un cop passades, la maquinària del progrés tornaria a engegar-se sense cap problema i amb més força.
La il·luminació de gas va sorgir a Londres a partir de 1812. El seu ús a gran escala va ser gràcies a William Murdoch. Aquesta innovació va afectar l'organització social i industrial, perquè permetia que les fàbriques i les botigues estiguessin obertes més temps que amb espelmes o llums d'oli. La seva introducció va fer esclatar la vida nocturna a les ciutats i pobles, ja que els interiors i els carrers es podien il·luminar molt més que abans.
També pel que fa a les infraestructures va haver-hi un gran progrés, molt necessari per facilitar la circulació dels productes agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre. El 1804 Richard Trevithick va aconseguir inventar la primera locomotora a vapor que corria per rails. L'any 1825 George Stephenson, va inventar la primera locomotora de vapor que va transportar passatgers en una línia de ferrocarril pública.
Molts més invents són d'aquesta època, com el ciment pòrtland o la màquina de paper. Però seria el boom del ferrocarril qui portaria a la societat britànica a una segona revolució industrial amb la participació progressiva de més països europeus.
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El monopoli industrial britànic en molts sectors no podia durar per sempre, sobretot perquè alguns britànics veien oportunitats industrials rendibles a l'estranger, mentre que els empresaris d'Europa continental intentaven aconseguir els coneixements britànics. L'espionatge seria una forma comuna de copiar els avanços de Gran Bretanya fins que el coneixement es va alliberar i la competència entre empreses i països va agafar protagonisme.
A principis del segle XIX, Bèlgica va començar a desenvolupar tallers de màquines, en especial a partir de la seva independència dels Països Baixos l'any 1830. Com en el cas dels britànics, la Revolució Industrial belga es va centrar en el ferro, el carbó i els tèxtils. França es va industrialitzar més lentament i menys profundament que Gran Bretanya o Bèlgica, perquè des de finals del segle XVIII estava immersa en la seva pròpia revolució política i social. Seria a mitjans del segle XIX quan França es convertiria en una potència industrial. En el cas d'Alemanya, seria després d'aconseguir la seva unitat, l'any 1871, que experimentaria el seu boom industrial. De mica en mica el progrés aniria guanyant terreny a tot el continent europeu i als Estats Units i el Japó, que ràpidament van pujar al tren de la indústria moderna. Hi va ajudar, i molt, les Revolucions Liberals dirigides per la burgesia que es van produir en diferents països amb monarquies absolutistes. El pas de l'absolutisme a sistemes de govern més liberals va facilitar que la indústria esclatés amb molta força. El cas català, enmig de l'absolutisme borbònic, era una excepció.
A Espanya, Catalunya ja destacava des del segle XVIII, com hem vist abans. Aquest fet va fer que la monarquia borbònica donés facilitats perquè els catalans explotessin les seves habilitats i infraestructures, pel bé de l'estat, evidentment, que també se'n beneficiava. La primera línia ferroviària seria entre Barcelona i Mataró l'any 1848. Durant el segle XIX, Barcelona estava plena de fàbriques, però no només n'hi havia a la capital. Entre finals del segle XIX i principis del XX, Catalunya es va omplir de colònies industrials esquitxades per tot el país. Eren pobles que naixien al voltant d'una fàbrica, generalment dedicada al tèxtil, tot i que també n'hi havia de mineres i agrícoles. Catalunya continuava sent el principal motor industrial d'Espanya.
 |
| Fàbrica tèxtil a Barcelona |
Gràcies a l'electricitat l'enllumenat públic es va modernitzar. El 1875 el rus Pavel Yablochkov va desenvolupar la làmpada d'arc. Pocs anys després els primers fanals elèctrics il·luminaven París i Londres. Als Estats Units, l'any 1890 ja se n'havien instal·lat uns 13.000. La primera referència que tenim de l'aplicació pràctica de l'electricitat a Espanya la trobem a Barcelona. El farmacèutic Francesc Domenech i Maranges va aconseguir il·luminar la seva petita botiga el 1852, després de molt investigar. El 1875 es van il·luminar algunes zones de la ciutat comtal, com les Rambles, la Boqueria, el castell de Montjuic i la part alta de Gràcia, un fet innovador a Espanya.
L'any 1881 es va fundar a Barcelona la Sociedad Española de Electricidad, constituïda per dos barcelonins, Tomàs Josep Dalmau i Narcís Xifra Masmitjà. Va ser la primera empresa a produir i vendre electricitat. Amb tot, el 1886 va ser Girona la primera ciutat de l'estat espanyol en inaugurar una xarxa completa d'enllumenat elèctric. La llum d'arc que es feia servir en un principi es va substituir per la llum incandescent. Thomas Edison ja havia patentat el 1880 una bombeta d'aquesta mena i amb el temps es va comprovar que la incandescència era més eficient que l'arc elèctric. Entre finals del segle XIX i principis del XX la llum elèctrica va arribar a tot arreu, a la indústria, als carrers i a les llars.
Al camp de les telecomunicacions també hi va haver avanços enormes. El telègraf va ser inventat el 1832 per l'estatunidenc Samuel Morse i el telèfon el 1876 per l'italià Antonio Meucci, tot i que va ser l'escocès Graham Bell qui va patentar el primer dispositiu telefònic el 1876. El telèfon va permetre la comunicació massiva a grans distàncies de forma més eficient que la permesa pel telègraf. Per altra banda, el cinema va ser inventat el 1895 pels francesos Lumière. L'italià Guglielmo Marconi va aconseguir el 1901 rebre un senyal de ràdio al Canadà des del Regne Unit. El 1906 ja era possible transmetre senyals de veu humana usant les ones de ràdio descobertes per Marconi.
En el camp de la química, es van millorar l'elaboració de tints, colorants i fibres artificials. Es va perfeccionar la producció d'adobs minerals com el fosfat, l'àcid fosfòric i la potassa. Amb aquests adobs es va incrementar encara més la producció agrícola. El 1861 el químic belga Ernest Solvay va crear un mètode que va permetre reduir el cost i fer més eficient la producció de sabó, vidre i paper. El científic francès Louis Pasteur va descobrir el 1864 el procés que coneixem com a pasteurització, que permetia reduir la presència d'agents patògens als líquids. Això va permetre conservar els aliments en bon estat sense alterar-los. A més, es va impulsar la indústria petroquímica. La immensa font d'energia obtinguda dels derivats del petroli ha permès alimentar els motors de combustió interna des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
El motor de combustió interna va ser inventat per Nikolaus Otto el 1876. És un tipus de motor que genera energia mecànica a partir d'energia química d'un combustible com la gasolina. Aquest invent va ser fonamental per al desenvolupament posterior de la indústria automobilística. El 1886, Karl Benz va patentar el primer automòbil accionat per un motor de combustió interna. Tot i això, el motorwagen va ser considerat ineficient. Però, amb el temps, aquests vehicles revolucionarien la indústria del transport a escala global.
Al camp sanitari, l'estatunidenc Horace Wells hi va fer servir la primera anestèsia moderna l'any 1844. L'alemany Robert Koch va descobrir el bacil de la tuberculosi l'any 1882. Pasteur també va descobrir el 1885 la vacuna contra la ràbia. L'alemany Conrad Rontgen va descobrir els rajos X, vitals per a l'estudi de malalties, l'any 1895. A més, el 1897 un altre alemany, Félix Hoffmann, informava del procediment que havia seguit per a l'obtenció del conegut àcid acetilsalicílic, l'aspirina.
Als Estats Units, el 1903, els germans Wilbur i Oliver Wright van ser capaços de fer el primer vol constant i controlat d'una nau impulsada per un motor. A poc a poc aquesta tecnologia va millorar i avui dia l'avió és un dels més importants mitjans de transport al món.
Durant la Segona Revolució Industrial, el capitalisme es va consolidar del tot com a model econòmic hegemònic. Els mitjans de transport moderns van incrementar l'exportació i la importació de béns i serveis. La migració des del camp a la ciutat va continuar augmentant perquè calien més obrers a les indústries i menys mans a les feines agrícoles. La classe obrera, o proletariat, va agafar molta rellevància. Per això van sorgir les organitzacions sindicals i partits dels treballadors que demanaven millors salaris i millors condicions de vida. Per acabar, hi van aparèixer nous hàbits de consum estretament lligats a la vida urbana i als gustos de la classe mitjana emergent als països més avançats.
Però, quan el món occidental semblava anar de meravella, la Gran Guerra de 1914 ho va sotragar tot.
FONTS
FONTS
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
