Gorbatxov i la Perestroika
La Perestroika va ser el nom donat a la reforma econòmica de Gorbatxov que pretenia modernitzar el sistema comunista de la Unió Soviètica (URSS), però que va ocasionar finalment la seva desintegració.
 |
Mikhaïl Gorbatxov, que a Occident era conegut com a Gorby, va néixer el 1931 en una família pagesa del sud de Rússia. En aquell moment, Rússia era una potència emergent i el Partit Comunista era fort i estava plenament consolidat gràcies a la Revolució Russa de 1917, que va eliminar el sistema tsarista i va ocasionar el sorgiment de l'URSS. Al comunisme soviètic, l'Estat hi controlava absolutament tots els serveis i mitjans de producció.
El jove Gorbatxov es va afiliar a les Joventuts Comunistes i va estudiar dret a la Universitat de Moscou. Quan va tornar a casa, va començar a guanyar rellevància política a l'àmbit regional. Va anar enfilant-se dins del partit i ocupant càrrecs cada cop més importants, fins que l'11 de març de 1985 es va convertir en secretari general del partit, fet que li donava el control sobre l’aparell estatal, l’exèrcit, la seguretat i l’administració. L'1 d'octubre de 1988, a més, seria nomenat President del Soviet Suprem, un càrrec simbòlic equivalent a cap d'estat. I el 15 de març de 1990 es convertia en el primer president de la Unió Soviètica, un càrrec creat per ell amb la intenció de consolidar la figura d'un president elegible pel poble, tot i que només li duraria fins al 25 de desembre de 1991, moment del seu final polític. Durant aquest temps, Gorbatxov intentaria salvar el model soviètic amb adaptacions del sistema per fer-lo més transparent i democràtic. Però la cosa no aniria gens bé.
Rússia i la resta de repúbliques de l'URSS patien una greu crisi econòmica enmig de la decadència total del sistema, raó per la qual Gorbatxov va decidir engegar les seves agosarades reformes tant bon punt va arribar al poder. Aquestes reformes les coneixem amb el nom de Perestroika. Tot i les seves bones intencions, els efectes no van ser immediats, cosa que provocava el malestar en molts sectors que volien canvis el més aviat possible.
Perestroika significa 'reestructuració' i va ser l'objectiu principal de Gorbatxov des que va ser elegit secretari general del Partit Comunista. Com que considerava que l'economia soviètica estava estancada, va promoure polítiques per potenciar el seu desenvolupament, tot i que això impliqués renunciar al model tradicional comunista que havia estat la bandera de l'URSS durant la Guerra Freda.
Altres reformes complementàries serien la Uskorènie (acceleració) i la Glàsnost (transparència). Deixant enrere els ideals revolucionaris, Gorbatxov volia transformar el comunisme introduint en el sistema elements liberals i capitalistes. La idea era buscar un socialisme més realista i honest que resultés en el progrés i benefici de la societat.
Gorbatxov va posar sobre la taula les errades del comunisme i va qüestionar el model, tot i que sense rebutjar-lo del tot. Amb ell, l'URSS feia els primers passos cap a una economia capitalista, fet que aixecava molta polseguera en alguns sectors. La situació no era gens fàcil.
Per una banda, intel·lectuals, polítics i sectors més prooccidentals exigien una transformació més radical cap al sistema capitalista i eleccions lliures. Per l'altra, els comunistes sabien que aquestes reformes serien la fi del poder absolut del seu partit. A més, les reformes no eren ben acollides pel KGB i amplis grups socials totalment fidels al comunisme. Amb tot, Gorbatxov va tirar endavant.
La veritat és que, amb l'aplicació de les primeres reformes, el mercat de consum es normalitzava, fet que podia contribuir a una important millora econòmica a mitjà termini. A més, el sistema de govern quedava descentralitzat alhora que es lluitava de valent contra la corrupció que feia estralls des de temps immemorials. Malgrat que les reformes pintaven bé, la gestió política no va estar a l'altura. Massa entrebancs i massa debats. El rumb no semblava prou definit i la davallada econòmica no s'aturava tan ràpid com es pretenia.
A sobre, la societat soviètica va patir un enorme sotrac amb l'accident nuclear de Txernòbil del 1986, que va accelerar la decadència del model d'estat malgrat les reformes. La inestabilitat social i econòmica va resultar en la caiguda del mur de Berlín l'any 1989 i en tot un seguit de revolucions anticomunistes que van ocasionar les primeres declaracions d'independència d'algunes repúbliques soviètiques, com Lituània i Azerbaidjan el 1990. Almenys, la bona voluntat de Gorbatxov, la bona sintonia que va mantenir amb els Estats Units i les seves reformes servirien perquè li donessin el Premi Nobel de la Pau el 10 de desembre de 1990.
L'agost de 1991, els sectors durs del Partit Comunista i del KGB van intentar un cop d'estat que només va durar tres dies. Amb tot, els fets van desgastar encara més el govern legítim de Gorbatxov i la situació de l'URSS. Finalment, davant la clara negativa de la majoria de repúbliques soviètiques de reconèixer el poder central de Moscou, l'URSS es va dissoldre el 25 de desembre. Així en sorgirien 15 nous estats: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna, Uzbekistan i la mateixa Rússia.
La Perestroika de Gorbatxov va provocar, sense voler-ho, la destrucció del model soviètic perquè va obrir esquerdes en un sistema rígid que només funcionava (malament, això sí) mentre tot estava controlat i tancat. Quan s'hi van introduir reformes, però sense tocar les estructures profundes, es va desestabilitzar el sistema. La transparència promoguda per Gorbatxov va posar al descobert nombroses errades d'un sistema que sempre havia sigut "infal·lible". I les noves llibertats que es volien establir van excitar els nacionalismes dels pobles dins de l'URSS. Quan els pobles van poder parlar i organitzar-se, el teixit soviètic es va esquinçar.
Gorbatxov seria substituït per Borís Ieltsin, que governaria Rússia des de 1991 fins a 1999, moment en què Vladímir Putin va prendre el poder. Mentre que per a la comunitat internacional Gorbatxov es veu com una figura positiva i un gran polític, a Rússia ha calat la idea, gràcies a la manipulació estatal, que va ser un desastre. Segons enquestes recents, el 65% de la població russa creu que va ser un mal polític i que la Perestroika va ser un error, perquè abans d'ella el país era fort i estava unit, hi havia ordre, les relacions socials eren millors i les persones tenien més confiança en el demà.
Veus una errada? Fes-m'ho saber!
