Anglaterra, Gran Bretanya o Regne Unit?
Sovint sents parlar d'Anglaterra, Gran Bretanya i Regne Units, oi? A vegades, fins i tot hi ha qui fa servir aquests termes com a equivalents, sobretot parlant de successos històrics. Doncs bé, no són el mateix, ni de bon tros. Descobrim el perquè!
 |
❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides
Aquesta confusió és similar a la que hi ha entre Holanda i els Països Baixos.
Anglaterra és una de les quatre nacions que conformen el Regne Unit, juntament amb Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. És la més gran de les quatre, tant en superfície com en població. La seva capital és Londres, que també és la capital del Regne Unit.
El nom deriva dels angles, una de les tribus germàniques predominants a l'illa durant la primera meitat de l'edat mitjana. Aquesta tribu va migrar des del continent europeu i es va establir a la Gran Bretanya.
Gran Bretanya és l'illa més gran del Regne Unit. Està formada per tres nacions: Anglaterra, Gal·les i Escòcia.
El nom deriva dels britons (o britans), una tribu de cultura celta que habitava l'illa abans de l'arribada dels angles, saxons i juts, i que havien estat sota la dominació romana. Aquests pobles germànics van migrar a Gran Bretanya després de la desintegració de l'Imperi Romà i hi van formar regnes fins a barrejar-se entre si i arraconar els britons a l'oest de l'illa, on avui hi ha Gal·les i Cornualla, aquest últim és un comtat dins d'Anglaterra. Alguns grups de britons van migrar al continent per la pressió anglosaxona, on formarien la Bretanya francesa. Aquests els coneixem com a bretons, per diferenciar-los.
Regne Unit és el nom de l'estat modern que aplega Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
 |
| Diferències entre Anglaterra, Gran Bretanya i Regne Unit |
UNA MICA D'HISTÒRIA
Entre els segles V i X hi va haver a la Gran Bretanya un conjunt de regnes predominants establerts pels pobles angles i saxons, que havien envaït el sud de l'illa de la Gran Bretanya quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes. Aquests regnes es van barallar entre si, unint-se i separant-se alhora que s'expandien per l'illa i assimilaven altres grups germànics migrats, com els juts. L'any 927 tots els regnes van quedar units formant el Regne d'Anglaterra, que duraria fins al 1707 i que dominaria tota l'illa excepte el nord en poder dels escocesos. Anglesos i escocesos estarien enfrontats durant segles, d'on sorgiria, per exemple, la mítica figura de William Wallace, un líder de la resistència escocesa contra Anglaterra.
 |
| En negre: regnes anglosaxons; en verd: regnes celtes (segle VIII) |
A partir de 1707, ja a l'edat moderna, Anglaterra i Escòcia van acordar unir-se formant el Regne de la Gran Bretanya. Els anglesos també van lluitar contra els irlandesos, que a partir de 1801 van quedar dins d'una nova entitat: el Regne Unit de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda.
El 1922, en plena edat contemporània, bona part de l'illa d'Irlanda es va independitzar dels britànics (gentilici dels habitants del Regne Unit), que avui és la República d'Irlanda. Així quedava constituït el Regne Unit actual, amb Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.
