La Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam va ser un conflicte que va enfrontar el Vietnam del Sud, governat per capitalistes, amb el Vietnam del Nord, governat per comunistes, entre 1955 i 1975.

❗Toca o clica les imatges per veure-les més definides


Fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la regió d'Indoxina estava dominada per França. Però la guerra va causar inestabilitat a la zona i diverses revoltes per assolir la independència dels francesos. A l'acabar la guerra, França va voler reprimir els moviments independentistes, fet que va ocasionar la Guerra d'Indoxina (1946-1954) que va fer anar de corcoll els francesos. Al final França va haver d'acceptar la independència de les seves colònies indoxineses: el Vietnam, Cambodja i Laos.

Durant les negociacions es va aconseguir que Ho Chi Minh, líder comunista de les revoltes al Vietnam, es quedés només amb la meitat nord del país. La meitat sud, a partir del paral·lel 17, va quedar sota un govern no comunista que seria ràpidament un titella dels Estats Units. Aquesta era, en teoria, una divisió temporal fins que el 1956 es decidís en referèndum si els dos països es reunificaven o si es mantenien separats. Però el govern del sud amb el suport dels Estats Units va anunciar un any abans que no farien cap referèndum. Això va provocar una guerra civil al sud.

La guerra va començar, per tant, al Vietnam del Sud, ja que una part important de la població es va rebel·lar contra el seu govern i contra la influència estatunidenca després de la negativa al referèndum. Els Estats Units volien evitar a tot preu una reunificació, encara que fos pacífica, sota un govern comunista, així que van lluitar contra els rebels del sud. Les guerrilles del sud van rebre el suport del Vietnam del Nord, fet que va fer esclatar una guerra oberta.

Mapa del Vietnam dividit en dues parts durant la guerra.
Vietnam dividida en dues parts, la comunista al nord i la capitalista al sud.

Washington va enviar ajuda militar i econòmica al Vietnam del Sud, dirigit per un règim corrupte i sense suport social. El govern es mantenia al poder només per la força. L'assetjament de la guerrilla comunista, formada sobretot per pagesos i amb el suport del nord, era constant. Els Estats Units estaven convençuts que si tot el Vietnam queia del costat comunista, altres nacions veïnes el seguirien. En el context de la Guerra Freda, això no es podia permetre.

El Vietnam del Nord tenia la capital a Hanoi i comptava amb el suport del Vietcong (organització política i militar que actuava al sud en favor dels interessos del nord), diferents guerrilles comunistes de Cambodja i Laos, i l'ajuda militar de la Xina, Corea del Nord, Cuba i la Unió Soviètica.

El Vietnam del Sud, amb la capital a Saigon, comptava amb el suport principal dels Estats Units i l'ajuda militar o logística d'Austràlia, Corea del Sud, Cambodja, Laos, Filipines, Nova Zelanda, Tailàndia i Taiwan. Amb tot, la direcció i el pes de la guerra va recaure sobre els Estats Units, que hi va enviar 2,5 milions de soldats durant el temps en què va participar del conflicte.

Els Estats Units es va ficar de ple a la guerra a partir de 1965 confiant en la seva superioritat militar. Portaavions, caces, bombarders, helicòpters i míssils s'enfrontaven a armes més rudimentàries del Vietcong i les guerrilles aliades.

El país americà va llençar uns 7,5 milions de tones de bombes a zones enemigues, xifra que supera el total de bombes de la Segona Guerra Mundial per part dels dos bàndols. També va usar 400.000 tones de napalm, un combustible ideal per a armes incendiàries que també es feia servir en bombes, i 75 milions de litres d'agent taronja i altres herbicides que servien per eliminar zones de conreu i boscos on els guerrillers enemics s'amagaven. Tot i això, els comunistes liderats per Ho Chi Minh i, després de la seva mort l'any 1969, Ton Duc Thang, van guanyar la guerra.

Els comunistes van guanyar la guerra malgrat perdre un milió de soldats, mentre que les baixes estatunidenques van ser de 58.000 i de l'exèrcit regular del Vietnam del Sud d'uns 250.000. L'exèrcit regular, ple de corrupció i desordre, va demostrar ser molt deficient en algunes batalles. A més, durant la guerra van perdre la vida entre mig milió i dos milions de civils.

El Vietcong va lluitar fent servir tàctiques de guerrilla molt efectives, evitant el cos a cos i fent servir el seu coneixement del terreny. Va desenvolupar complexos sistemes de túnels i paranys que desconcertaven i atemorien els americans. El suport de la Xina i la Unió Soviètica va servir per tenir un subministrament constant d'armes antiaèries, tancs i del mític rifle AK-47, que va funcionar molt millor en condicions d'humitat i fang que els M-16 estatunidencs.

El govern del Vietnam del Sud mai va saber guanyar-se la seva població, la majoria camperols que simpatitzaven amb les aspiracions comunistes del nord gràcies a les promeses de més terres i prosperitat. Era un govern corrupte i repressor que maltractava a la mínima. I els Estats Units eren vistos com un país estranger neocolonitzador. Els guerrillers podien comptar amb l'ajuda de la població local per alimentar-se i amagar-se. 

Les massacres i violacions en massa dels soldats americans van consolidar el rebuig de la major part dels habitants del Vietnam del Sud, a més de condicionar l'opinió pública als Estats Units. La pèrdua constant de soldats i els horrors que es filtraven, van posar la societat estatunidenca en contra de continuar amb el conflicte. 

L'elevat cost de la guerra i l'enorme pressió mediàtica van portar al president Richard Nixon a ordenar la retirada de tropes, que va finalitzar el 29 de març de 1973. Així el Vietnam del Sud quedava abandonada a la seva sort. El 1975 la seva capital queia en poder del Vietcong i tot el Vietnam era reunificat sota un govern comunista. La Guerra del Vietnam es considera la pitjor derrota i la més vergonyosa que han patit els Estats Units en la seva història.



Informació extra

Veus una errada? Fes-m'ho saber!

EL GAT SABERUT

Les entrades més populars de la darrera setmana

Els cavallers medievals

El "descobriment" d'Amèrica

Els inques

Els fenicis

Els maies